La resoluciódels Premis ICIP Alfons Banda 2021, dins dels Premis de Recerca Jove (PRJ), ha reconegut els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.
En el primer cas, el treball sobre l’anàlisi comparativa de les cançons de la Guerra Civil tracta sobre les cançons de guerra que van utilitzar el bàndol republicà i el dels insurrectes durant la guerra del 36. Aquesta recerca pretén veure el paper imprescindible que van fer les cançons de guerra com a mitjà de propaganda en una època turbulenta. El treball ha estat presentat per l’alumna Anna Pons Muns i va ser escrit en francès. Va ser tutoritzat per la professora d’història Gemma Lozano i la professora de llengua francesa Layla Selim.
En el segon cas, “Consum de moda sostenible per a adolescents” és un treball de recerca tutoritzat pel professor Francesc Escriche del departament de dibuix de l’institut de la capital del Montsià.
👩🦰 Marta Pons Obradós del batxillerat d'arts ha sigut premiada a la convocatòria 2021 dels #PremisdeRecercaJove per fomentar l'esperit científic del jovent (PRJ) de la @gencat amb el seu treball de recerca Consum de moda sostenible per a adolescents, un projecte de centre. pic.twitter.com/I2dFJI3H7N
— Ramon Berenguer IV Amposta (@InstitutRBIV) March 18, 2022
Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
Premi ICIP Alfons Banda
El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.
El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.
En l’edició 2021 el jurat ha distingit un total de 77 treballs, amb un import global de 65.450 euros.
La decisió de la diplomàcia espanyola de considerar la iniciativa marroquina de 2007 sobre l’autonomia al Sàhara Occidental “com la base més seriosa, realista i creïble per a la resolució del problema” contradiu la doctrina de Nacions Unides i el dret internacional, que reconeix la sobirania del poble saharaui i el seu dret a la lliure determinació. Aquest gest resulta especialment preocupant en el context actual de la invasió russa d’Ucraïna i pot tenir conseqüències per a la pau perquè afebleix els mecanismes internacionals de gestió de conflictes.
“El dret internacional és la principal garantia per a prevenir conflictes armats. El dret internacional protegeix Ucraïna de la invasió russa i protegeix també el poble saharaui de ser annexionat”, afirma el director de l’ICP, Kristian Herbolzheimer.
El Sàhara Occidental és el darrer territori de tot el continent africà pendent de descolonització. L’any 1991 les Nacions Unides van crear la Missió per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). Des de 1997 un enviat especial de l’ONU actua per desencallar les diferències entre el Marroc i el Front Polisario. El passat mes d’octubre, el secretari general de l’ONU António Guterres va donar aquesta responsabilitat al diplomàtic italo-suec Staffan de Mistura, amb el vist-i-plau de les dues parts.
Sobre el paper, i davant l’ONU, Espanya encara és la potència administradora del territori en disputa. Fins ara Espanya sempre havia mantingut una postura neutral en el conflicte, donant suport a les iniciatives de Nacions Unides. L’ICIP considera que la decisió espanyola no només és una injustícia vers el poble saharaui sinó que pot reduir el marge de maniobra que necessita l’enviat especial de Nacions Unides. Alhora, l’ICIP recorda que en el context actual de creixent tensió militar cal reforçar el sistema internacional, no desacreditar-lo.
El jurat de la sisena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent a l’any 2021, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.
En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com l’assetjament escolar, el racisme i la crisi dels refugiats, i engloben missatges de rebuig a tota forma de discriminació i abús.
El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:
En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:
Primer premi: “Respect”, videoclip creat per alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Bages Sud de Castellbell i el Vilar (Bages), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. Es tracta d’un clip de denúncia de situacions que porten a l’assetjament escolar o a la discriminació per orientació sexual. El jurat ha valorat les habilitats interpretatives, la qualitat musical i la posada en escena de l’alumnat.
Segon premi: “Pandèmia i drets humans”, videoclip creat per alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Escola Lloret de Mar (La Selva), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. En aquest cas és una obra de denúncia de la situació per la que passen milers de persones que es llancen al mar per intentar arribar a Europa des de l’Àfrica. El jurat ha valorat la creativitat i originalitat de l’obra, la tècnica artística i el treball coral del grup.
En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, s’ha destacat l’obra “Amor i respecte”, un videoclip creat per alumnes de l’Institut Domus d’Olivet de Canovelles (Vallès Oriental). El jurat ha valorat el caràcter reivindicatiu de la peça, el seu esforç per posar fi a estigmatitzacions, el treball de cohesió que desprèn el clip i l’empoderament dels joves que la interpreten.
Per l’altre, s’ha destacat l’obra “Llutícia” dels alumnes de l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori (Gironès). El jurat ha valorat la qualitat tècnica del rapeig, particularment en l’alternança de codi.
En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:
Primer premi: “Is the same”, videoclip creat per joves de la Fàbrica Jove de Salt (Fundació Catalana de l’Esplai) de Salt (Gironès), guanyadors de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de temes com la discriminació per ètnia, la immigració i el masclisme. El jurat ha valorat la força i alegria que desprèn el vídeo i l’originalitat musical que recupera els orígens africans de la cultura hip-hop.
Segon premi: “Déjanos vivir en paz”, videoclip creat per joves del Club Infantil i Juvenil Santfeliu – Sant Ildefons de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/aprofessional del hip-hop. L’obra parla de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere. El jurat ha valorat el paper actiu dels intèrprets en la denúncia de les desigualtats, la sensibilitat de la lletra i l’esforç que es percep en el procés de creació de l’obra.
En aquesta ocasió el concurs ha estrenat una imatge gràfica del tot renovada, creada per l’agència de comunicació cultural i social La Tremenda. És un nou impuls visual que té per objectiu potenciar la difusió del certamen, i eixamplar d’aquesta manera la divulgació i sensibilització sobre la cultura de pau entre el jovent a Catalunya.
Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 7 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona.
Des que va començar la invasió russa a Ucraïna, s’han organitzat diverses concentracions i manifestacions a Barcelona i altres llocs de Catalunya.
Dimecres 2 de març, Barcelona va tornar a dir ‘No a la guerra’. El clam multitudinari que va fer vibrar la ciutat fa 18 anys contra l’atac dels Estats Units a l’Iraq va revifar ara per una altra intervenció unilateral, la de l’Exèrcit rus contra Ucraïna.
A la concentració, convocada per la Plataforma Aturem la Guerra i amb el suport de més de 300 entitats, es van poder escoltar missatges com “No a la guerra. Ni a Ucraïna ni enlloc”. Segons la Guàrdia Urbana, la concentració va aplegar 3.500 persones.
En l’acte de protesta, el periodista i activista David Fernàndez i l’actriu Cristina Brondo van llegir el manifest publicat per la plataforma.
El manifest s’expressa contra “l’actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa” i es solidaritza amb la ciutadania d’Ucraïna.
El manifest demana:
Que els governs de la Unió Europea, incloent l’Estat espanyol, i el conjunt de la comunitat internacional dediquin tots els esforços al seu abast per aconseguir un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes d’Ucraïna.
Que la comunitat internacional proporcioni i garanteixi l’accés a l’assistència humanitària i la protecció internacional a la població d’Ucraïna, incloent-hi la població desplaçada i refugiada pel conflicte.
Que la comunitat internacional inverteixi tots els esforços necessaris per a iniciar un procés real de diàleg que garanteixi el ple compliment del dret internacional.
La Plataforma Aturem la Guerra va néixer amb la guerra de l’Iraq el 2003. El 15 de febrer d’aquell any, la ciutat va protagonitzar una de les manifestacions més grans a tot el món de repulsa a la guerra de l’Iraq.
La comunitat ucraïnesa es manifesta
El diumenge 6 de març, la comunitat ucraïnesa resident a Barcelona va convocar un altre manifestació a la Plaça Catalunya.
Diversos centenars de persones (unes vuit-centes, segons la Guàrdia Urbana) es van concentrar per demanar la fi de la guerra iniciada amb la invasió russa d’Ucraïna i que l’OTAN hi estableixi una zona d’exclusió a l’àrea que impedeixi el vol d’avions de Rússia.
Els concentrats, que portaven banderes ucraïneses i nombroses pancartes en què es demanava la fi de la guerra i una zona de prohibició de vols, van guardar un minut de silenci per les víctimes del conflicte bèl·lic.
La Plaça Catalunya de Barcelona ha esdevingut el punt de trobada diària d’ucraïnesos des de l’esclat de la guerra. Cada tarda s’hi concentren persones amb banderes d’Ucraïna i diverses acampen a la zona durant la nit.
L’ICIP condemna de manera enèrgica la invasió militar de Rússia a Ucraïna iniciada aquesta matinada. L’atac de les forces russes no té precedents en territori europeu i, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, a Ucraïna, a Europa i a nivell mundial.
Rússia ha iniciat una guerra que acaba amb nou anys d’esforços per trobar una solució pacífica al conflicte de la regió ucraïnesa de Donbas. La invasió fa saltar pels aires els Acords de Minsk de 2014, que creaven un alto al foc i un full de ruta per resoldre el conflicte, i escombra les iniciatives ciutadanes de diàleg social i polític, de defensa dels drets humans i de crítica a l’autoritarisme, tant a Ucraïna com a Rússia. Alhora, l’atac ensorra l’arquitectura de prevenció de conflictes d’Europa, basada en el concepte d’una “seguretat compartida” i el diàleg en el marc de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament d’Europa (OCDE), i trenca el fràgil consens internacional sobre la necessitat de primar la diplomàcia com a via de resolució de conflictes.
“La Unió Europea i l’OTAN no han tingut els darrers trenta anys la visió, l’ambició i la generositat per dissenyar una arquitectura de seguretat al marge del militarisme i la idea de l’enemic extern”, afirma Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP. “Però l’acció de Rússia dificulta qualsevol iniciativa crítica amb el model de seguretat imperant i, en comptes de desarmar Europa, ens aboquem a una nova cursa armamentista”. Un escenari que encara resulta més preocupant tenint en compte la capacitat nuclear de Rússia i l’existència de quinze reactors nuclears a Ucraïna.
Davant d’aquesta situació, cal exigir que s’aturin les armes, vetllar per a protegir la població civil i evitar la dinàmica bèl·lica de construcció de la imatge de l’enemic: “Putin no és Rússia. Putin ha iniciat una aventura bèl·lica que pot acabar patint la pròpia població russa”, afirma el director de l’ICIP.
Des de l’àmbit de la construcció de pau, ens reafirmem que la guerra mai pot ser una opció. Davant de l’escenari que s’obre avui a Ucraïna cal valentia, creativitat i suport social per buscar vies alternatives a les armes basades en el concepte de seguretat compartida.
Amb motiu del Congrés Mundial per la Pau que tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 d’octubre, l’ICIP està preparant diverses activitats, inclosa l’estrena d’una nova exposició sobre violència a l’Amèrica Central i tres conferències, a més d’un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres.
Durant els tres dies del Congrés es podrà veure a la Plaça de Joan Coromines l’exposició “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”, creada pel col·lectiu Ruido Photo.
A través de la fotografia i d’entrevistes, la mostra fa un recorregut per les múltiples cares de les violències que afecten la vida quotidiana a tres països de Centreamèrica, coneguts com el Triangle Nord: El Salvador, Guatemala i Hondures.
La mostra, que està dotada d’un sistema d’audiodescripció per a persones cegues, s’estrena a Barcelona, però més endavant viatjarà a altres municipis de Catalunya.
Tres conferències als que s’hi pot assistir en persona o virtualment
Durant la celebració del congrés, l’ICIP organitzarà tres conferències amb diferents col·laboradors. El dissabte 16 a les 12 h tindrà lloc l’activitat “Dones en la diàspora construint la pau” on es presentarà i parlarà del nou informe ICIP, “Les dones i la construcció de la pau des de la diàspora i l’exili a Europa”.
Aquest informe recorre les aportacions que s’han fet en els darrers 20 anys en aquest camp des d’una perspectiva de gènere. El document avalua documentació teòrica i recull experiències concretes de dones i persones LGBTI+ que van fugir de conflictes, violències i persecucions, organitzant-se al país d’acollida per contribuir als processos de pau i democràcia del seu país d’origen.
Hi participaran Nora Miralles, autora de l’informe de l’ICIP “Dones i construcció de pau des de la diàspora i l’exili a Europa”; María Eugenia Blandón, presidenta de Mujer Diáspora; i Nadia Ghulam, activista afganesa i fundadora de “Ponts per la pau”.
La segona conferència tindrà lloc el diumenge 17 d’octubre a les 10.45 i es titula “10 anys de pau al País Basc: el paper de la societat civil”. Se centrarà en el paper que han jugat i segueixen jugant en el procés de pau diverses organitzacions de la societat civil al País Basc. També es recordarà la Conferència Internacional de Pau que l’organització social basca Lokarri va organitzar el 17 de setembre de 2011.
A la xerrada hi participaran Paul Ríos, organitzador de la Conferència de Pau; Agus Hernan, del Foro Social Permanente; Maider Maraña, de Baketik; i Andy Carl, expert en processos de pau.
L’última de les xerrades organitzades per l’ICIP també es farà diumenge 17 a les 10.45. Es titula “Defensar els drets humans, promoure la pau”. S’organitza amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) , en representació del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, i es parlarà de les múltiples connexions entre defensar els drets humans i construir la pau.
Hi participaran Czarina Musni (National Union of Peoples’ Lawyers) de Filipines; Victor Ochen (African Youth Initiative Network) d’Uganda; Sahar Francis (Addameer Prisoner Support and Human Rights Association) de Palestina; i Sílvia Juventeny, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
Per assistir a qualsevol dels tres tallers o seguir-los a través d’Internet, cal apuntar-se al Congrés. Ho podeu fer en aquest enllaç. La inscripció és gratuïta.
Un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres
L’ICIP també serà un dels responsables de liderar la part lúdica del festival amb un concert que es farà el dissabte per la tarda al Pati de les Dones del CCCB (17.30h). En aquest concert hi participarà Bigwé i la cantant Memi Sillah i la seva banda.
Abans de la música, les entitats de pau de Catalunya retran un homenatge a l’activista Arcadi Oliveres, qui va morir el passat 6 d’abril. En aquest acte es recordarà la seva figura clau pel moviment de pau català.
L’ICIP ha estrenat dues cançons compostes per 120 víctimes que van sortir de Colòmbia per causa del conflicte armat i la cantautora colombiana resident a Barcelona, Marta Gómez. Es tracta d’una iniciativa innovadora de participació ciutadana afavorida per la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
La proposta de les cançons va sorgir del Nido Catalunya, un espai de trobada i coordinació entre organitzacions que donen suport a la tasca de la Comissió. El Nido ha liderat la presa de 120 testimonis a víctimes del conflicte residents a Catalunya (de més de mil entrevistes que s’han realitzat en tot el món).
“És fonamental acompanyar les entrevistes a víctimes amb mesures de suport psicosocial. Per fer-ho, se’ns va ocórrer organitzar aquests tallers. Volíem convertir emocions i experiències en música amb el propòsit d’enfortir la sanació a través d’un exercici artístic”, explica Helga Flamtermesky, una de les entrevistadores del Nido Catalunya.
“L’art és una gran eina per processar fets traumàtics com l’exili i la migració”, comenta l’Ana Isabel Barrera, membre de l’ICIP. “Durant les entrevistes ens vam adonar que les persones no només parlaven del que sentien estant fora de Colòmbia, sinó que també sortien preguntes cap al país”, afegeix.
Dues cançons, dos audiovisuals
A partir d’aquesta constatació van néixer dues cançons que es complementen. La primera d’elles, ‘Surcos de amor’, parla sobre la relació que les víctimes mantenen amb Colòmbia en el seu imaginari.
La segona, ‘Vuelve’, està pensada com una resposta simbòlica de Colòmbia a les víctimes. En aquest cas, el videoclip ha estat creat per Karolina Villarraga, de la productora MicuFilm. La seva aposta ha estat un vídeo d’animació protagonitzat per una óssa d’antifaç i el seu osset.
“Vam escollir l’óssa d’antifaç, un animal emblemàtic de Colòmbia, com a personatge simbòlic i protagonista de la narració, tenint en compte que el conflicte armat també afecta el medi ambient”, explica la responsable del videoclip.
Les cançons estan interpretades per la cantautora colombiana resident a Catalunya, Marta Gómez. L’artista va ser una de les encarregades de liderar uns tallers que recorda d’una manera molt especial:
“Els tallers van ser un regal per a la meva ànima. Al principi suposava que em costaria molt intentar compondre una cançó amb persones que mai havien escrit una, però va acabar sent una experiència màgica”, diu.
“Al final, totes aquelles persones que em deien tímidament a l’inici del taller que no sabrien què dir, van acabar convertint-se en escriptors i escriptores creatives, capaços d’expressar tot el que havien viscut i tot el que havien patit, convertint-ho en poesia”, afegeix.
“Tejiendo canciones”
El realitzador Iván Guarnizo ha registrat el procés creatiu de producció de les cançons en un breu documental titulat ‘Tejiendo canciones’. Sobre aquest procés comenta: “El documental parla d’un procés creatiu col·lectiu. Presenciem com els i les participants es coneixen i, entre tota i totes, van teixint la cançó, fins que la cantautora la grava en un estudi”.
Les dues cançons, el documental i el videoclip es van presentar el dia 17 de setembre en un esdeveniment online.
La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després de les vacances d’estiu i el tancament temporal a causa de la pandèmia del coronavirus.
En aquest nou curs, el centre estarà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:00h a 14:00h. Per tant, en aquest horari els usuaris poden renovar o retornar préstecs i consultar el fons disponible, que arriba als 9.000 volums.
Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.
https://www.instagram.com/p/CTMlo51tvKn/
La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes.
La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.
El centre forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
L’Ajuntament de Lleida ha aprovat al ple municipal de divendres 30 de juliol una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada resident a la ciutat i a les terres de ponent.
La proposta ha comptat amb el suport del conjunt dels grups polítics municipals comptant amb els vots favorables d’ERC-AM, PSC, JxCat Lleida, Comú de Lleida, Cs i el PP.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i articulada amb el Node Catalunya de suport a la Comisión de la Verdad de Colòmbia i l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).
Segons Carme Campoy, membre de la junta de la Coordinadora d’ONGD, “el treball de la diàspora colombiana – prop de 3000 persones migrants i exiliades a Lleida – ens serveix d’exemple a seguir per a treballar per a la convivència, la cohesió social i la pau”.
“És fonamental que la ciutadania lleidatana i les seves institucions reconeguin i acompanyin el treball cap a la construcció d’una pau estable i duradora a Colòmbia per part de la diàspora i les víctimes del conflicte armat residents a la ciutat”, diu.
👏 El #PlePaeria dona suport unànime a la moció per reconèixer a l’exili i la diàspora colombiana 🇨🇴 a #Lleida.
— Ajuntament de Lleida (@paerialleida) July 30, 2021
La dignitat de les víctimes
La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat lleidatana siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.
El text aprovat “reconeix les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. També s’acorda realitzar una trobada amb representants de la diàspora i l’exili colombià, i amb organitzacions de suport a Lleida, “per al reconeixement públic de la seva dignitat, treball i aportacions a la pau a Colòmbia i a la seva societat d’acollida”.
Segons el padró municipal, a Lleida hi viuen un total de 2.952 persones colombianes (1.553 dones i 1.399 homes). Aquesta xifra suposa el 2,1% de la població de la ciutat.
Durant els darrers mesos l’ICIP i el Node Catalunya han organitzat uns tallers amb la població colombiana de Lleida, en coordinació amb Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de la Paeria i la Coordinadora d’ONGD. Aquests tallers van permetre informar sobre el procés de pau a Colòmbia i sobre els drets de les víctimes, i també identificar les necessitats específiques de la comunitat colombiana a la capital del Segrià.
Una de les persones que va participar en aquest procés és Marina Camargo Jinete, resident a Alcarràs des de fa tres anys i víctima del conflicte. En la presentació de la moció al ple municipal, Camargo ha parlat de la seva experiència com a persona asilada a les terres de ponent:
“La població colombiana que es troba radicada a Lleida estem molt agraïts per l’acollida i la qualitat humana com som tractats. Estem aquí per dir gràcies de part de les persones refugiades. Per a la població colombiana aquesta moció és com un arbre que ens dóna aixopluc i que ens ajuda a sentir-nos emparats, protegits i acollits entre el poble català”, explica.
Durant el ple municipal també ha intervingut Maria Rosario Vásquez, portaveu del Node Catalunya, qui ha tancat la seva intervenció parlant de l’efecte reparador que aquesta moció té per les víctimes residents a Catalunya.
Un procés pedagògic liderat per l’ICIP
Un dels principals impulsors de la moció aprovada divendres és l’ICIP. Des del 2018, la institució actua com a Secretaria Tècnica a Europa de la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La seva funció és propiciar que qualsevol víctima del conflicte pugui aportar el seu testimoni i vincular-se a la reconstrucció de la memòria històrica i la reconciliació. I que les societats d’acollida es familiaritzin amb el procés de pau de Colòmbia i les persones colombianes que viuen entre nosaltres. En aquesta línia s’han creat 15 nodes o espais de participació ciutadana en 10 països europeus. El node Catalunya és un dels més actius.
En aquest marc, l’ICIP ha proposat impulsar mocions municipals de suport a les víctimes residents a l’estranger. Lleida és la primera ciutat del món que ha recolzat aquesta iniciativa i es converteix, així, en un referent internacional per altres ciutats i institucions internacionals.
“Hi ha poca consciència que entre nosaltres viuen persones que han estat víctimes d’una guerra, que han hagut de refer la seva vida social i professional en un país estany. Volem reconèixer el valor i la dignitat d’aquestes persones i facilitar la seva integració a Lleida”, afirma Ana Isabel Barrera, també víctima colombiana i tècnica de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.
Un acord de pau històric
Després de 50 anys de guerra, el 26 de setembre de 2016 el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van signar un històric Acord de Pau.
Com a producte de l’Acord es va crear la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició, per identificar els patrons i causes del conflicte armat i satisfer el dret de les víctimes i de la societat a la veritat, la justícia, la reparació i prevenir, així, noves guerres. La Comissió presentarà el seu informe a finals d’aquest any.
Segons la Comissió de la Veritat, dels més de 5 milions de persones colombianes que viuen a l’exterior, al menys 500.000 han estat víctimes de la guerra.
El dilluns 5 de juliol, l’ICIP va rebre tres de les participants de l’edició d’enguany del Programa Català de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans. Les quatre defensores, procedents de Mèxic, Colòmbia i Filipines, estan acollides a Catalunya durant sis mesos.
Les defensores acollides són un grup d’activistes en els àmbits dels drets del col·lectiu LGBTTIQ+, l’accés a la justícia i la lluita contra la tortura, les desaparicions forçades vinculades al dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com els drets dels pobles indígenes.
Avui les #defensoresDDHH de Mèxic, Colòmbia i Filipines acollides pel Programa Català de Protecció de Defensors/es dels Drets Humans s'han reunit amb l'equip de l'@ICIPeace.
Treballem plegades per enfortir processos de protecció i el dret a defensar drets humans i ambientals. pic.twitter.com/4Mp3xWwI7Q
Les quatre defensores es troben en situació de risc als seus països per la tasca de defensa dels drets humans que porten a terme, i aquesta reubicació temporal permetrà reduir la tensió en la qual viuen, oferir un espai de cura i seguretat orientat a la seva recuperació i descans, així com reforçar la seva lluita a través de l’enfortiment de capacitats i l’ampliació de la seva xarxa de suport.
Contra la tortura
Aquest és el cas de Susana de la Cruz, una activista tsotsil originària de Sant Cristóbal de les Cases, Chiapas. El seu treball s’ha centrat en impulsar accions de defensa jurídica i política per la llibertatde persones indígenes injustament preses i en visibilitzar les violacions de drets humans i discriminació que pateixen els pobles originaris, la despulla territorial i el desplaçament forçat.
“Tot i que Chiapas és territori indígena, som trepitjades. Em molesta moltíssim que hi hagi tanta injustícia. La majoria de població és indígena i arribarà un moment que tota aquesta cultura la faran desaparèixer”, va assegurar.
“Sabem que estem lluitant pel què és just i com a persones indígenes, tenim drets. Exigim justícia. Se’ns ha negat la justícia des de fa molts anys”, va afegir.
L’activista de Chiapas Susana de la Cruz durant l’acte a l’ICIP.
Drets per les dones trans
Un altre de les defensores que va visitar l’ICIP és una mexicana que lluita en contra de les discriminacions de les dones trans al seu país d’origen. El 2015 va ser la primera dona trans del seu estat en fer un canvi d’identitat, després de més de quatre anys de lluita.
Al llarg de la seva trajectòria, aquesta defensora ha col·laborat amb diversos col·lectius de la comunitat LGBTTIQ+, però ha estat amenaçada i agredida, especialment des que l’any passat va anunciar que es presentaria a les eleccions per l’alcaldia del seu municipi.
“El que faig com a activista és donar visibilitat a la comunitat trans i lluitar contra l’estigma que la societat ens ha imposat a tota la comunitat”, va explicar a la biblioteca de l’ICIP.
“Ser defensora, i viure a Mèxic, és molt difícil. Com a defensora de la comunitat trans, no hi ha accés a la salut o a altres moltes coses. Hi ha molt masclisme encara. Jo vaig sobreviure a un intent de femicidi. No hi ha justícia”, va explicar.
La defensora mexicana, d’esquena per no ser reconeguda, parlant a l’equip de l’ICIP.
La tercera participant en aquest acte va ser la colombiana Luz Marina Hache, líder sindical durant 45 anys i víctima de desaparició forçada del seu company, Eduardo Loffsner Torres. Hache va fer un repàs històric a alguns dels esdeveniments més destacats del conflicte colombià davant de l’equip de l’ICIP.
Una estada de sis mesos
Durant la seva estada a Catalunya, les defensores segueixen un programa definit a partir de les seves necessitats i preferències, que inclou l’atenció psicosocial, la formació, la sensibilització i la incidència. Alhora, des del primer moment, s’està treballant per procurar un retorn segur amb les seves entitats d’origen i les entitats acompanyades a Catalunya.
Els podcasts s’estrenaran setmanalment els divendres de juliol i neixen amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les dones que es van veure obligades a abandonar el país sud-americà per culpa del conflicte armat.
Segons Sílvia Plana, responsable del projecte a l’ICIP, amb aquests podcasts “es busca visibilitzar els principals impactes que han patit les dones que van haver de sortir forçosament de Colòmbia, així com reconèixer els processos resilients i transformadors que s’han dut a terme des de l’exterior. La idea de fons és que sense la veu de les dones, la veritat no està completa”, comenta.
Els podcasts han estat produïts per Alharaca Ràdio Feminista, un projecte que va néixer a l’abril de 2019 i que està fet íntegrament per dones.
La seva web és una plataforma de micròfons oberts on qualsevol dona pot participar. Actualment compten amb col·laboradores a Argentina, Colòmbia, Mèxic, Espanya, Kazakhstan, Uruguai, Estats Units, Xile i Indonèsia.
Cinc capítols que es complementen
El primer episodi de ‘Semillantes’ s’estrena el divendres 2 de juliol a la web de l’ICIP i a la de Alharaca Ràdio Feminista. La resta de capítols arribaran els dies 9, 16, 23 i 30 del mateix mes.
“En aquests cinc podcasts, les dones participants s’entrecreuen, des dels seus veus i alè, i ens porten per diferents recorreguts, explicant com ha estat la seva vida, amb històries, experiències, ritmes, sabers i emocions”, expliquen les responsables de la producció.
“Amb els podcasts podem continuar amb la construcció de xarxes de suport i sororitat entre nosaltres i contribuir a la divulgació i coneixement del mandat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa i de l’enfocament de gènere transversal”, afegeixen.
En els diferents episodis han participat dones colombianes que ara resideixen a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Equador, Espanya, Itàlia i Suècia.
Els capítols també es poden escoltar en una pàgina especial d’Alharaca Radio Feminista.
✨ ¿Qué tienen para decir las mujeres que tuvieron que abandonar Colombia🇨🇴 de manera forzada?
Para nuestra primera entrega de #Semillantes hablamos con Paula y Darlis, dos colombianas en calidad de refugiadas políticas en Europa 👣.
— Alharaca Radio Feminista🎙📢 (@AlharacaRadio) June 30, 2021
‘Comadres’, collage i música
Els cinc capítols s’han dividit de la següent manera: dos especials anomenats ‘comadres’, dos collages sonors i un especial musical.
Els capítols ‘comadres’ recullen la trobada entre dues dones que tenen coses en comú però que no es coneixen. En aquest cas, dues dones exiliades que viuen a diferents països i que conversen des de la seva experiència.
Els collages sonors recullen les veus de diferents dones que parlen de la seva experiència responent una sèrie de preguntes obertes.
Finalment, l’especial musical recull l’experiència de diferents dones colombianes exiliades que han optat per fer servir les seves veus i compondre cançons per narrar les seves històries.
‘Semillantes’ ha estat possible gràcies a la col·laboració de el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
En el curt, de 21 minuts, s’entrecreuen les històries de fills i filles d’exiliats colombians que viuen a diferents països europeus i que, com a conseqüència del conflicte armat colombià, van créixer -o néixer- en altres territoris i cultures.
El documental ha estat dirigit per Mónica Granda Restrepo, una realitzadora i periodista colombiana exiliada a Suïssa.
“El documental parla de posar-li paraules a aquest exili perquè realment el que ha passat a Colòmbia és que aquestes històries són desconegudes i han estat silenciades, no només a l’interior del país sinó també a l’exterior. A Colòmbia ningú sap que tenim exiliats i a l’exterior, quan jo dic que sóc exiliada colombiana, la gent em mira amb cara estranya. No s’entén molt bé per què”, apunta la directora.
Reescribiendo el exilio recull els testimonis de Nicolás, Karim, Alejandra i Andrea i mostra imatges enregistrades en la trobada de segones generacions realitzada a Bilbao el 2019, en el marc de la feina feta per part de la Comissió de la Veritat.
“Des de petits hem tingut històries paral·leles, però diferents. És una cosa que no tothom entén. Durant la trobada que es veu al documental, vam connectar com si ens coneguéssim de tota la vida i molts era la primera vegada que ens vèiem. Ha estat un procés llarg i amb molta incertesa, però gràcies a aquestes experiències brindades per la Comissió de la Veritat hem pogut entendre una mica més la nostra situació personal i la situació del poble colombià”, explica Nicolás Forero Rodríguez, un dels joves protagonistes del film.
El documental es va presentar el 5 de juny en un acte a través d’Internet en el que van participar la directora del film i diversos integrants del grup de segones generacions a l’exili. Durant la presentació, els joves van parlar sobre el passat, el present i el futur dels fills i filles de aquelles persones que van haver de sortir forçadament de Colòmbia.
Reescribiendo el exilio ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
