Autor: Eugenia

La Junta de Govern de l’ICIP, un cop valorades les 23 candidatures vàlides rebudes, ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.

També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz. Finalment, el premi destaca les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab o els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA.

La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”

El procés de pau basc té la singularitat de no comptar amb un acord de pau. El protagonisme sobre el rebuig a la violència, l’impuls d’iniciatives de diàleg social i polític, i la defensa dels drets a la veritat, la memòria, la justícia i les garanties de no repetició ha recaigut en el teixit associatiu. Un teixit tan divers en les seves perspectives, prioritats i estratègies com la pròpia societat.

El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 es lliurarà en una cerimònia al Parlament de Catalunya el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.

Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:

Foro Social Permanente (2016 – actualitat) 

Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.

Coordinadora Gesto por la Paz de Euskal Herria (1989-2013)

Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.

Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)

Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.

Gernika Gogoratuz – Centro de Investigación por la Paz  (1987- actualitat)

Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.

Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz (2007 – actualitat)

Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.

Encuentros restaurativos (2011-2012)

Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.

Memoria Lab Encuentros Ciudadanos (2013-2018)

MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.

Altres iniciatives que destaca la candidatura global són el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune, UnescoEtxea, Eskubidez, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.

Premi ICIP Construcció de Pau

El Premi ICIP Construcció de Pau ha arribat enguany a l’onzena edició. El guardó, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.

En anteriors edicions han estat guardonats amb el Premi ICIP Construcció de Pau: Julienne Lusenge (2020); Collectif de Familles de Disparu(e)s en Algérie (2019); Cauce Ciudadano, Mèxic (2018); Arcadi Oliveres (2017); Brigades Internacionals de Pau (2016); Joan Botam (2015); Women’s International League for Peace and Freedom (2014); Jovan Divjak, Bòsnia (2013); Mares de Soacha, Colòmbia (2012); la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011); i el Parlament de Catalunya (2011, edició extraordinària).

El juny de 2022 la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició
de Colòmbia lliurarà el seu informe final, després de tres anys d’investigació. Durant aquest
temps, l’ICIP ha actuat com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, tot propiciant la participació directa de víctimes exiliades al llarg de les darreres cinc dècades per culpa del conflicte armat a Colòmbia.

És el primer cop que una comissió de la veritat promou la participació de víctimes que s’han
hagut d’exiliar, de manera que la Comissió de la Veritat de Colòmbia es converteix en un referent per a futures comissions. És per això que l’ICIP ha volgut sistematitzar el procés i documentar-ne l’experiència, amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones exiliades que hi han pres part i inspirar altres processos de justícia transicional al món.

En la part final d’aquest treball de sistematització del procés amb l’exili colombià, l’ICIP ha obert dues convocatòries públiques: una primera convocatòria per a l’edició del document, amb un contingut visual i pedagògic, i una segona convocatòria per al disseny de la publicació.

La primera convocatòria estarà oberta fins al dilluns 16 de maig i la segona, fins al divendres 27 de maig.

El treball sobre el procés de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a l’exterior es complementarà amb la producció d’un audiovisual que l’ICIP presentarà el proper mes de juliol. El documental posa en valor la participació de l’exili colombià a Europa amb la recerca de la veritat i la construcció de pau al país a través de diferents testimonis.

La polarització s’ha presentat com un tret característic de la política espanyola en els últims anys, però l’Enquesta sobre la polarització i la convivència a Espanya 2021 elaborada per l’ICIP i el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) revela que la societat està més cohesionada del que suggereix el debat públic. L’estudi, que mesura diversos focus de polarització a set comunitats autònomes i en el conjunt de l’Estat, conclou que la crispació política no és reflex d’una fractura social i apunta a un bon nivell de convivència a Espanya.

Els partits polítics apareixen com a principal focus de polarització afectiva (la que es defineix per la distància entre els sentiments cap al grup amb què ens identifiquem i els que manifestem cap als altres), segons l’enquesta publicada aquest dimarts. Al contrari, dins del mateix àmbit de polarització afectiva, l’aspecte territorial és un focus de tensió considerablement inferior al polític. I la societat mostra un bon nivell de cohesió en altres aspectes com la confiança interpersonal i temes ideològics com la igualtat de gènere.

“La bona notícia de l’informe és que la valoració de la convivència i de la confiança interpersonal és bona”, ha assenyalat Sandra León, investigadora d’EsadeEcPol i coautora de l’informe, que ha destacat també, la “perspectiva territorial” com una altra de les principals aportacions de l’estudi. “Aquesta heterogeneïtat territorial passa sovint desapercebuda en els estudis on l’enfocament és exclusivament estatal”. També Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, considera que “l’enquesta indica que la crispació política no és un reflex de la realitat social”.

Polarització identitària i ideològica

La dimensió identitària de la polarització (la relacionada amb la manera en què definim la nostra pròpia identitat en oposició a la d’altres) mostra també àmbits de consens. El gènere, la comunitat autònoma o la classe social són les tres característiques que menys s’associen a la identitat: només un 20% de la població els considera “bastant” o “molt” importants.

En l’àmbit ideològic, l’enquesta mostra consensos transversals entorn de diversos temes, com la igualtat de gènere: un 75% de la ciutadania dona suport, per exemple, al fet que se sancioni a empreses que paguin menys a les dones per la mateixa feina. També hi ha un suport majoritari que les persones transgènere puguin canviar el sexe recollit als seus carnets d’identitat o a la redistribució mitjançant impostos i transferències monetàries de llars més riques a més pobres.

En l’extrem oposat, el desacord ideològic més gran es produeix en opinar sobre la transició a la democràcia. Gairebé la meitat de la població a Catalunya no la veu com a motiu d’orgull (3,75 punts), mentre que a Madrid és la meitat la que està totalment d’acord (6,75). Un altre aspecte que genera opinions divergents és l’organització territorial: mentre a Catalunya i al País Basc hi ha àmplies majories a favor d’un model més descentralitzat, a Madrid la majoria prefereix més recentralització. Aquesta opció s’imposa també lleugerament en les altres comunitats cobertes per l’informe: Andalusia, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia.

Confiança i convivència

Els ciutadans mostren un alt nivell de confiança interpersonal, que supera l’aprovat tant en el conjunt de l’Estat com en les comunitats autònomes analitzades. També la convivència obté una valoració positiva en totes les dimensions i territoris, encara que amb diferències significatives segons el nivell: des del 7,22 en el cas de barri/municipi i el 7,02 en el de comunitat autònoma, en l’extrem superior, fins al 5,85 en el conjunt d’Espanya, en l’extrem inferior. El territori amb pitjor valoració de la convivència en aquestes tres dimensions és Catalunya, si bé amb diferències moderades davant la mitjana estatal.

La confiança interpersonal contrasta amb una confiança generalment baixa en les institucions: cap de les administracions no aconsegueix un aprovat en confiança ciutadana. Els governs locals i la Unió Europea obtenen una millor qualificació que el govern central i els autonòmics. En particular, el govern central suscita les pitjors valoracions: és l’únic nivell d’administració amb un suspens a totes les regions enquestades. Per comunitats autònomes, Catalunya és el territori amb menor confiança institucional en les administracions de tots els nivells i la que dona una nota pitjor al seu govern autonòmic (4,1), mentre que el País Basc dona la millor (5,37).

Aquesta dada és entre “les no tan bones notícies” de l’estudi, ha assenyalat Sandra León, juntament amb el fet que “la polarització afectiva partidista és molt intensa” i la divisió entorn de temes com la transició a la democràcia o les preferències sobre la qüestió territorial. Herbolzheimer ha apuntat també al factor institucional com una de les conclusions negatives de l’estudi: “Determinats discursos i actituds polítiques estan afectant la confiança en les institucions, la qual cosa posa en risc el funcionament democràtic.”

Metodologia emprada

L’enquesta, amb un marge d’error de l’1%, va ser realitzada entre el 22 d’octubre i el 12 novembre de 2021 partint de 7.189 entrevistes a residents a Espanya de 16 anys en endavant, dividides en 1.500 per al conjunt de l’Estat i mostres afegides de 800-806 en set comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Basc.

L’enquesta ICIP-EsadeEcPol forma part de la línia de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, des de la qual l’ICIP ofereix eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes, a partir de la promoció del diàleg i l’estudi de la polarització.

Aquesta és la tercera enquesta que porta a terme l’ICIP sobre polarització i convivència. La darrera, l’Enquesta ICIP 2020 sobre convivència i polarització a Catalunya, va concloure que una majoria de la població catalana considera positiva la convivència, si bé el conflicte territorial ha accentuat les dinàmiques de polarització i ha obert ferides entre la població.

El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 5 d’abril l’acadèmica Laia Comerma com a nova membre de la Junta de Govern de l’ICIP en substitució de David Minoves, que ocupava el càrrec des del 2016. Minoves també havia estat membre de la Junta en el primer mandat de la institució, a partir del 2008.

La Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de l’ICIP. Segons estableix la LIei 14/2007 de creació de l’ICIP, la Junta és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament, a proposta del Consell Català de Foment de la Pau, i tres són designats pel Govern. Actualment la Junta és presidida per Xavier Masllorens i està formada per les següents persones: Marco Aparicio, Gemma Casal, Carme Colomina, Oscar Mateos, Remei Sipi i Nour Salameh, com a membres elegits pel Parlament; i Josep Desquens, Joan Maria Piqué i la incorporació de Laia Comerma, com a membres designats pel Govern.

Doctoranda en Relacions Internacionals

Laia Comerma és doctoranda en Relacions Internacionals a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) amb una tesi sobre les relacions de política exterior entre la Unió Europea i la Xina. Ha estudiat un grau en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau en Comerç i Economia Internacional a la Universitat de Barcelona i un màster en Relacions Internacionals a la London School of Economics and Political Science.

És també research fellow a la sectorial de Ciències Socials de l’Institut d’Atenes en Educació i Recerca (ATINER) i membre del Grup Polític Assessor d’ALDE sobre la Xina. També ha estat assessora en Polítiques Digitals Internacionals del Govern de Catalunya i consultora a Young Potentials. Ha fet pràctiques a la Delegació de la UE a Hong Kong i Macao, a la seu d’ACCIÓ a Brussel·les, al Departament d’Acció Exterior, i a l’Ambaixada d’Espanya a Londres.

El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les 6 del matí hora de Moscou, el president rus Vladimir Putin va anunciar una “operació militar especial” a l’est d’Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren els primers atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kiev.

Putin ha iniciat una guerra que, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només a Ucraïna, sinó a Europa i a escala mundial, tal i com recull el comunicat de l’ICIP que vam publicar el mateix dijous.

Davant la complexitat de la situació, us oferim un recull d’articles i textos d’opinió, amb perspectiva pacifista.

• “Guerra a Ucraïna: Marcs i iniciatives de pau“, per Kristian Herbolzheimer (ICIP)

En aquest article, publicat a Crític, el director de l’ICIP, escriu sobre els referents històrics d’entesa entre les parts en conflicte, les iniciatives diplomàtiques i socials de diàleg que s’han desplegat des de fa anys a la regió, des d’un marc local i europeu.

• “La seguretat en temps de guerra“, per Sandra Martínez (ICIP)

El militarisme per si sol no s’ha traduït mai en una gestió positiva dels conflictes, al contrari, a mig i llarg termini els ha enquistat, desplaçat o empitjorat. Per tant: aquests dies d’ofensiva a Ucraïna, de quina seguretat parlem? De qui i per a qui? En aquest article, la responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP reivindica la necessitat de buscar mecanismes de solidaritat i seguretat compartida per evitar la violència i la cursa armamentista.

• “Reflexions sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme“, per Pablo Aguiar (ICIP)

Quan esclata una guerra s’acostuma a assenyalar els que defensen i treballen per la transformació pacífica dels conflictes i se’ls pregunta: “I ara què?”. En aquest article, el responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme, tenint en compte que la guerra, un cop començada, és una catàstrofe per a tothom.

• “La nuesa del pacifista davant la crisi“, per Vicenç Fisas (analista)

En aquest article publicat també a Crític, Fisas es pregunta per quines raons mai no s’ha fet res perquè s’apliquin tractats que haurien permès construir un continent més pacífic. Si bé les propostes des del pacifisme hi eren, es va optar per noves polítiques de defensa, basades en l’acumulació de més força militar, sense tenir en compte que això provoca una dinàmica d’acció-reacció.

• “Atac a Ucraïna: Crisi, mirades i futurs en clau de pau“, per Jordi Armadans (FundiPau)

Una altra veu reconeguda del pacifisme català, Jordi Armadans, escriu també a Crític sobre la complexitat del conflicte a Ucraïna, oferint matisos i elements per a la reflexió, sense caure en la defensa acrítica d’un bàndol, sinó ampliant la mirada i analitzant el context.

• “Si ha esclatat la guerra, és que hem fet tard”, entrevista a Kristian Herbolzheimer (ICIP)

El director de l’ICIP reflexiona en aquesta entrevista al diari digital Núvol.com sobre la guerra a Ucraïna, els conceptes de pau i novio`lència, la resistència civil, el model de seguretat actual i el paper de l’OTAN, entre d’altres.

• “What would real peacebuilding in Ukraine look like?”, per Almut Rochowanski (WILPF, Women’s International League for Peace and Freedom)

Aquest article també recull les iniciatives de distensió i diàleg que han tingut lloc en les darreres dècades per fer front al conflicte entre Rússia i Ucraïna i advoca per una estratègia de construcció de pau centrada en les persones, la seguretat humana i el feminisme.

• “It’s time to ask: what would a Ukraine-Russia peace deal look like?“, per Anatol Lieven (Quincy Institute for Responsible Statecraft)

En aquest article publicat a The Guardian l’autor reivindica una solució dialogada que permeti posar fi a la guerra i apunta algunes de les qüestions que haurien d’estar sobre la taula.

• “Com responem a la guerra de Putin“, per Kristian Herbolzheimer (ICIP)

El debat sobre com cal respondre a la guerra és ben viu en el si del moviment pacifista. En aquest article publicat al diari ARA el director de l’ICIP exposa dubtes i dilemes sobre la resposta armada i posa en valor les estratègies de resistència noviolenta.

Com a element d’anàlisi i reflexió també us compartim aquest fil d’opinió del director de l’ICIP.

La Guerra de Putin canviarà moltes coses. Es percep una certa eufòria militarista a occident. Obro fil d’una reflexió pacifista, potser polèmica 👇

— Kristian Herbolzheimer (@KristianHerbolz) February 27, 2022

Lectures recomanades

Com a complement per a l’anàlisi del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i la figura de Putin, també podeu consultar l’ampli catàleg de la Biblioteca de l’ICIP. A la foto podeu veure un exemple de l‘extensa bibliografia de la que disposem sobre el tema.

El dilluns 31 de gener s’ha tancat la convocatòria del Concurs de Hip-hop per la Pau, que l’ICIP organitza anualment amb la voluntat de fomentar la reflexió entre el jovent sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, la noviolència i els drets humans.

El concurs s’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25, que poden participar-hi mitjançant dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per a resoldre el concurs, l’ICIP ha nomenat un jurat format per membres de la Junta de Govern de l’ICIP i de les institucions col·laboradores: el Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Premis

El primer premi del concurs consisteix en un enregistrament i producció musical de la peça de rap en un estudi professional de gravació, amb assessorament artístic.

El segon premi consisteix en un taller de rap impartit a l’entitat o centre guanyador per un/a artista de hip-hop de reconegut prestigi.

Podeu consultar els grups premiats en edicions anteriors en aquesta pàgina dedicada al concurs i al canal de YouTube de l’ICIP.

El president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament, acompanyats de la membre de la Junta de Govern Gemma Casal, s’han reunit el dimecres 19 de gener amb representants de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida amb la voluntat d’enfortir la col·laboració amb els diferents actors per tal de difondre la cultura de pau a les terres de Ponent.

A nivell institucional, els responsables de l’ICIP s’han reunit amb la diputada d’Igualtat de la Diputació, Helena Martínez, per explicar de primera mà els projectes que actualment l’ICIP porta a terme arreu del territori català, com per exemple, la circulació d’exposicions sobre temàtiques de pau. La mostra més recent, disponible per ajuntaments i entitats, és “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica“, inaugurada el passat mes d’octubre. La diputada ha agraït la visita i ha destacat que “és essencial crear sinergies amb un agent de referència com l’ICIP”.

https://twitter.com/helenams9/status/1483824617110315011?s=20

A nivell acadèmic, l’ICIP té la voluntat de reforçar el vincle amb la Universitat de Lleida (UdL). La compartició del fons sobre temàtiques de pau de les biblioteques de l’ICIP i del Centre de Documentació en Cooperació i Solidaritat Arcadi Oliveres Boadella de la UdL, així com la difusió de les convocatòries de subvencions R-ICIP per a projectes de recerca en l’àmbit de la pau han estat punts que s’han tractat amb una reunió amb la coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació del centre, Núria Camps.

Per últim, l’ICIP s’ha reunit amb membres de la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida, als quals s’ha compartit el projecte de treball d’un futur Congrés Català per la Pau de cara al 2023. Aquesta iniciativa va sorgir a partir de la celebració del Congrés Mundial de Pau celebrat l’octubre passat a Barcelona i vol aglutinar actors plurals del moviment per la pau de Catalunya. Segons reflexiona el director de l’ICIP, “els valors de la pau i la justícia són acceptats a casa nostra, però la realitat contrasta amb les bones intencions. El moviment per la pau ha de fer un pas més perquè els compromisos institucionals es plasmin en transformacions necessàries. Necessitem actualitzar el nostre discurs i cercar noves aliances per tenir un major impacte”.

Visita a Girona

Amb el mateix propòsit d’enfortir la col·laboració amb les entitats i les institucions que treballen per la pau arreu del territori, l’ICIP també s’ha reunit recentment amb el teixit associatiu de Girona. En aquest cas, el dimarts 8 de febrer el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, s’ha desplaçat fins a la capital gironina per reunir-se amb membres de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona per presentar el treball de la institució i, concretament, el projecte de reflexió al voltant del futur Congrés Català de Pau.

https://twitter.com/CoordONGs/status/1491004838431236096?s=20&t=c8Dc-c7Mc9A2PC49WYQHTA

El mateix dia, i acompanyat del professor de la Universitat de Girona (UdG) i membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Marco Aparicio, Masllorens també s’ha reunit amb la vicerectora de la UdG, Sílvia Llach, i amb la responsable de la Unitat de Compromís Social de la universitat per tal d’estudiar possibles vies de col·laboració i presentar la convocatòria de subvencions de recerca R-ICIP 2022.

L’ICIP convoca anualment una convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP), amb la voluntat de fomentar la investigació acadèmica relacionada amb el foment i la construcció de pau.

La convocatòria té un import global de 60.000 euros i els projectes subvencionats poden rebre entre 6.000 i 10.000 euros cadascun.

Els ajuts concedits l’any 2021, segons la resolució definitiva de la convocatòria, són per als següents treballs:

• Respostes de la societat civil en l’acollida i inclusió de persones desplaçades. El cas de la societat catalana al marge de les respostes institucionals (Universitat de Girona).
• La lección del “nunca más”, una aproximación interdisciplinar al contenido y alcance jurídico internacional de la obligación estatal de garantizar la no repetición a través de la educación en memoria (Universitat de Barcelona).
• La comunitat xinesa davant el discurs d’odi durant la pandèmia de la Covid-19 (Universitat Autònoma de Barcelona).
• Gendered crimmigration discourse and practices: Catalan case and multilevel governance potential (Universitat Autònoma de Barcelona).
• Desplaçaments forçats per violències fora de contextos bèl·lics i context de recepció (Universitat Autònoma de Barcelona).
• El rol de la diàspora colombiana en la construcció de la cultura de la pau i els drets humans a Catalunya (Universitat de Barcelona).

L’ICIP ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És l’onzena edició del guardó, corresponent a l’any 2022, i la convocatòria estarà vigent fins al 24 de febrer de 2022, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau. A diferència de l’edició anterior, en aquesta convocatòria no seran admeses les candidatures que es presentin a si mateixes.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

El diumenge 28 de novembre es compleixen tres anys de treball de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia, la qual té un mandat innovador ja que, per primera vegada, una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació.

L’ICIP és part activa d’aquest treball des del 2019. Actua com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià al continent europeu.

L’ICIP ofereix suport tècnic i logístic a les activitats organitzades per la Comissió a Europa, coordina els grups de treball establerts a diferents països europeus (nodes) i ha donat suport metodològic al procés de presa de testimonis de víctimes del conflicte colombià a l’exili, que ha permès documentar casos i contribuir a l’esclariment de la veritat, la justícia i la no repetició dels fets.

Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 nodes a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.

En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.

Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva

En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).

La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.

Reconeixement de les víctimes

Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.

Per portar a terme totes aquestes accions l’ICIP compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

La Comissió de la Veritat forma part del Sistema Integral de Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició de Colòmbia, juntament amb la Jurisdicció Especial per a la Pau i la Unitat de Cerca de Persones Desaparegudes.

El mandat de la Comissió de la Veritat s’ha prorrogat fins al juny de 2022, quan és previst que es presenti l’informe final.

La tasca completa de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Colòmbia queda recollida a l’apartat de “Memòria, convivència i reconciliació” del web de l’ICIP.

Aquest mes d’octubre s’ha efectuat la renovació de la Junta de Govern de l’ICIP, seguint el que estableix la llei de creació de la institució.

Pel què fa a les persones membres elegides pel Parlament de Catalunya, el ple de la cambra ha renovat els càrrecs de Xavier Masllorens – que actua com a president de l’ICIP- i d’Òscar Mateos, i alhora ha nomenat com a noves membres la investigadora Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi, en substitució de Cécile Barbeito i Magda Oranich.

Pel què fa a les persones nomenades pel Govern de la Generalitat, l’executiu ha cessat Miquel Royo i Manel Vila com a representants a la Junta de Govern de l’ICIP i ha nomenat per al càrrec Josep Desquens, director general del Cooperació al Desenvolupament, i Joan Maria Piqué, director general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya.

Les noves incorporacions se sumen a les persones membres que continuen al càrrec: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, la periodista Carme Colomina i el president del Ciemen, David Minoves.

L’article 6 de Ia LIei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern.