Opinions sobre la guerra a Ucraïna amb perspectiva de pau

El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les 6 del matí hora de Moscou, el president rus Vladimir Putin va anunciar una “operació militar especial” a l’est d’Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren els primers atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kiev.

Putin ha iniciat una guerra que, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només a Ucraïna, sinó a Europa i a escala mundial, tal i com recull el comunicat de l’ICIP que vam publicar el mateix dijous.

Davant la complexitat de la situació, us oferim un recull d’articles i textos d’opinió, amb perspectiva pacifista.

En aquest article, publicat a Crític, el director de l’ICIP, escriu sobre els referents històrics d’entesa entre les parts en conflicte, les iniciatives diplomàtiques i socials de diàleg que s’han desplegat des de fa anys a la regió, des d’un marc local i europeu.

El militarisme per si sol no s’ha traduït mai en una gestió positiva dels conflictes, al contrari, a mig i llarg termini els ha enquistat, desplaçat o empitjorat. Per tant: aquests dies d’ofensiva a Ucraïna, de quina seguretat parlem? De qui i per a qui? En aquest article, la responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP reivindica la necessitat de buscar mecanismes de solidaritat i seguretat compartida per evitar la violència i la cursa armamentista.

Quan esclata una guerra s’acostuma a assenyalar els que defensen i treballen per la transformació pacífica dels conflictes i se’ls pregunta: “I ara què?”. En aquest article, el responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme, tenint en compte que la guerra, un cop començada, és una catàstrofe per a tothom.

En aquest article publicat també a Crític, Fisas es pregunta per quines raons mai no s’ha fet res perquè s’apliquin tractats que haurien permès construir un continent més pacífic. Si bé les propostes des del pacifisme hi eren, es va optar per noves polítiques de defensa, basades en l’acumulació de més força militar, sense tenir en compte que això provoca una dinàmica d’acció-reacció.

Una altra veu reconeguda del pacifisme català, Jordi Armadans, escriu també a Crític sobre la complexitat del conflicte a Ucraïna, oferint matisos i elements per a la reflexió, sense caure en la defensa acrítica d’un bàndol, sinó ampliant la mirada i analitzant el context.

El director de l’ICIP reflexiona en aquesta entrevista al diari digital Núvol.com sobre la guerra a Ucraïna, els conceptes de pau i novio`lència, la resistència civil, el model de seguretat actual i el paper de l’OTAN, entre d’altres.

Aquest article també recull les iniciatives de distensió i diàleg que han tingut lloc en les darreres dècades per fer front al conflicte entre Rússia i Ucraïna i advoca per una estratègia de construcció de pau centrada en les persones, la seguretat humana i el feminisme.

En aquest article publicat a The Guardian l’autor reivindica una solució dialogada que permeti posar fi a la guerra i apunta algunes de les qüestions que haurien d’estar sobre la taula.

El debat sobre com cal respondre a la guerra és ben viu en el si del moviment pacifista. En aquest article publicat al diari ARA el director de l’ICIP exposa dubtes i dilemes sobre la resposta armada i posa en valor les estratègies de resistència noviolenta.

Com a element d’anàlisi i reflexió també us compartim aquest fil d’opinió del director de l’ICIP.

Lectures recomanades

Com a complement per a l’anàlisi del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i la figura de Putin, també podeu consultar l’ampli catàleg de la Biblioteca de l’ICIP. A la foto podeu veure un exemple de l‘extensa bibliografia de la que disposem sobre el tema.

La 6ena edició del Concurs #HipHopPau, pendent de resolució

El dilluns 31 de gener s’ha tancat la convocatòria del Concurs de Hip-hop per la Pau, que l’ICIP organitza anualment amb la voluntat de fomentar la reflexió entre el jovent sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, la noviolència i els drets humans.

El concurs s’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25, que poden participar-hi mitjançant dues modalitats:

  • Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
  • Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per a resoldre el concurs, l’ICIP ha nomenat un jurat format per membres de la Junta de Govern de l’ICIP i de les institucions col·laboradores: el Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Premis

El primer premi del concurs consisteix en un enregistrament i producció musical de la peça de rap en un estudi professional de gravació, amb assessorament artístic.

El segon premi consisteix en un taller de rap impartit a l’entitat o centre guanyador per un/a artista de hip-hop de reconegut prestigi.

Podeu consultar els grups premiats en edicions anteriors en aquesta pàgina dedicada al concurs i al canal de YouTube de l’ICIP.

L’ICIP es reuneix amb institucions i entitats de Lleida i Girona per enfortir la col·laboració

El president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament, acompanyats de la membre de la Junta de Govern Gemma Casal, s’han reunit el dimecres 19 de gener amb representants de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida amb la voluntat d’enfortir la col·laboració amb els diferents actors per tal de difondre la cultura de pau a les terres de Ponent.

A nivell institucional, els responsables de l’ICIP s’han reunit amb la diputada d’Igualtat de la Diputació, Helena Martínez, per explicar de primera mà els projectes que actualment l’ICIP porta a terme arreu del territori català, com per exemple, la circulació d’exposicions sobre temàtiques de pau. La mostra més recent, disponible per ajuntaments i entitats, és “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica“, inaugurada el passat mes d’octubre. La diputada ha agraït la visita i ha destacat que “és essencial crear sinergies amb un agent de referència com l’ICIP”.

https://twitter.com/helenams9/status/1483824617110315011?s=20

A nivell acadèmic, l’ICIP té la voluntat de reforçar el vincle amb la Universitat de Lleida (UdL). La compartició del fons sobre temàtiques de pau de les biblioteques de l’ICIP i del Centre de Documentació en Cooperació i Solidaritat Arcadi Oliveres Boadella de la UdL, així com la difusió de les convocatòries de subvencions R-ICIP per a projectes de recerca en l’àmbit de la pau han estat punts que s’han tractat amb una reunió amb la coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació del centre, Núria Camps.

Per últim, l’ICIP s’ha reunit amb membres de la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida, als quals s’ha compartit el projecte de treball d’un futur Congrés Català per la Pau de cara al 2023. Aquesta iniciativa va sorgir a partir de la celebració del Congrés Mundial de Pau celebrat l’octubre passat a Barcelona i vol aglutinar actors plurals del moviment per la pau de Catalunya. Segons reflexiona el director de l’ICIP, “els valors de la pau i la justícia són acceptats a casa nostra, però la realitat contrasta amb les bones intencions. El moviment per la pau ha de fer un pas més perquè els compromisos institucionals es plasmin en transformacions necessàries. Necessitem actualitzar el nostre discurs i cercar noves aliances per tenir un major impacte”.

Visita a Girona

Amb el mateix propòsit d’enfortir la col·laboració amb les entitats i les institucions que treballen per la pau arreu del territori, l’ICIP també s’ha reunit recentment amb el teixit associatiu de Girona. En aquest cas, el dimarts 8 de febrer el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, s’ha desplaçat fins a la capital gironina per reunir-se amb membres de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona per presentar el treball de la institució i, concretament, el projecte de reflexió al voltant del futur Congrés Català de Pau.

https://twitter.com/CoordONGs/status/1491004838431236096?s=20&t=c8Dc-c7Mc9A2PC49WYQHTA

El mateix dia, i acompanyat del professor de la Universitat de Girona (UdG) i membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Marco Aparicio, Masllorens també s’ha reunit amb la vicerectora de la UdG, Sílvia Llach, i amb la responsable de la Unitat de Compromís Social de la universitat per tal d’estudiar possibles vies de col·laboració i presentar la convocatòria de subvencions de recerca R-ICIP 2022.

Publicada la resolució definitiva de les subvencions R-ICIP 2021

L’ICIP convoca anualment una convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP), amb la voluntat de fomentar la investigació acadèmica relacionada amb el foment i la construcció de pau.

La convocatòria té un import global de 60.000 euros i els projectes subvencionats poden rebre entre 6.000 i 10.000 euros cadascun.

Els ajuts concedits l’any 2021, segons la resolució definitiva de la convocatòria, són per als següents treballs:

  • Respostes de la societat civil en l’acollida i inclusió de persones desplaçades. El cas de la societat catalana al marge de les respostes institucionals (Universitat de Girona).
  • La lección del “nunca más”, una aproximación interdisciplinar al contenido y alcance jurídico internacional de la obligación estatal de garantizar la no repetición a través de la educación en memoria (Universitat de Barcelona).
  • La comunitat xinesa davant el discurs d’odi durant la pandèmia de la Covid-19 (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • Gendered crimmigration discourse and practices: Catalan case and multilevel governance potential (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • Desplaçaments forçats per violències fora de contextos bèl·lics i context de recepció (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • El rol de la diàspora colombiana en la construcció de la cultura de la pau i els drets humans a Catalunya (Universitat de Barcelona).

Oberta la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2022

L’ICIP ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És l’onzena edició del guardó, corresponent a l’any 2022, i la convocatòria estarà vigent fins al 24 de febrer de 2022, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau. A diferència de l’edició anterior, en aquesta convocatòria no seran admeses les candidatures que es presentin a si mateixes.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

La Comissió de la Veritat de Colòmbia celebra els tres anys de treball amb un mandat inèdit i inspirador

El diumenge 28 de novembre es compleixen tres anys de treball de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia, la qual té un mandat innovador ja que, per primera vegada, una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació.

L’ICIP és part activa d’aquest treball des del 2019. Actua com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià al continent europeu.

L’ICIP ofereix suport tècnic i logístic a les activitats organitzades per la Comissió a Europa, coordina els grups de treball establerts a diferents països europeus (nodes) i ha donat suport metodològic al procés de presa de testimonis de víctimes del conflicte colombià a l’exili, que ha permès documentar casos i contribuir a l’esclariment de la veritat, la justícia i la no repetició dels fets.

Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 nodes a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.

En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.

Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva

En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).

La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.

Reconeixement de les víctimes

Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.

Per portar a terme totes aquestes accions l’ICIP compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

La Comissió de la Veritat forma part del Sistema Integral de Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició de Colòmbia, juntament amb la Jurisdicció Especial per a la Pau i la Unitat de Cerca de Persones Desaparegudes.

El mandat de la Comissió de la Veritat s’ha prorrogat fins al juny de 2022, quan és previst que es presenti l’informe final.

La tasca completa de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Colòmbia queda recollida a l’apartat de “Memòria, convivència i reconciliació” del web de l’ICIP.

Renovació a la Junta de Govern de l’ICIP amb quatre noves incorporacions

Aquest mes d’octubre s’ha efectuat la renovació de la Junta de Govern de l’ICIP, seguint el que estableix la llei de creació de la institució.

Pel què fa a les persones membres elegides pel Parlament de Catalunya, el ple de la cambra ha renovat els càrrecs de Xavier Masllorens – que actua com a president de l’ICIP- i d’Òscar Mateos, i alhora ha nomenat com a noves membres la investigadora Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi, en substitució de Cécile Barbeito i Magda Oranich.

Pel què fa a les persones nomenades pel Govern de la Generalitat, l’executiu ha cessat Miquel Royo i Manel Vila com a representants a la Junta de Govern de l’ICIP i ha nomenat per al càrrec Josep Desquens, director general del Cooperació al Desenvolupament, i Joan Maria Piqué, director general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya.

Les noves incorporacions se sumen a les persones membres que continuen al càrrec: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, la periodista Carme Colomina i el president del Ciemen, David Minoves.

L’article 6 de Ia LIei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern.

El Congrés Mundial per la Pau de Barcelona tanca amb èxit de participació

El Congrés Mundial per la Pau de Barcelona, coorganitzat per l’International Peace Bureau (IPB) i l’ICIP, ha assolit un total de 2.600 participants, que han seguit el centenar de conferències, tallers i esdeveniments culturals programats.

Sota el títol “(Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia“, el congrés s’ha celebrat en format híbrid, amb activitats presencials, repartides entre el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i la seu de Blanquerna – Universitat Ramon Llull, i retransmeses per internet.

900 persones han assistit de forma presencial al congrés, mentre que 1.700 ho han fet de manera virtual des de 126 països. A Barcelona s’han pogut escoltar activistes de l’Afganistan, Corea, Europa, els Estats Units, l’Índia o Mongòlia parlar de qüestions com el desarmament nuclear, la justícia climàtica, el racisme i els drets dels pobles indígenes.

Tal com explica el director executiu de l’IPB, Reiner Braun, aquest és el major esdeveniment internacional per la pau d’enguany. “Des del meu punt de vista, ha estat el congrés adequat en aquest difícil moment polític, i en el lloc adequat perquè hem rebut un gran suport de la ciutat. L’IPB seguirà treballant per un major compromís per la pau després del congrés”.

El congrés va néixer amb l’objectiu de dinamitzar el pacifisme internacional, ser un punt de trobada de diferents actors, redefinir l’acció per la pau i, com diu el lema del congrés, reimaginar el món sota el prisma de la cultura de pau.

Segons Jordi Calvo, vicepresident de l’IPB i membre del comitè local, aquests reptes s’han aconseguit: “Al congrés hem constatat que el moviment pacifista no està sol. La gran participació de moviments feministes, antiracistes i per la justícia global en les conferències i seminaris mostren que el pacifisme està més viu que mai, però que necessita adaptar-se a les noves narratives i generacions. Després d’aquest congrés el moviment per la pau català, espanyol, europeu i mundial és més fort”.

Cap a un Congrés Català de Cultura de Pau

El congrés també ha servit perquè les diferents entitats de pau de Catalunya es reunissin físicament per primera vegada des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i de l’esdeveniment n’ha sortit el compromís d’organitzar un Congrés Català de Cultura de Pau en un termini de dos anys.

Serà després d’un procés d’anàlisi, reflexió i acció, tal com explica el director de l’ICIP i membre del comitè local, Kristian Herbolzheimer: “Els valors de la pau i la justícia són acceptats a casa nostra, però la realitat contrasta amb les bones intencions. El moviment per la pau ha de fer un pas més perquè els compromisos institucionals es plasmin en transformacions necessàries. Necessitem actualitzar el nostre discurs i cercar noves aliances per tenir un major impacte”.

El congrés es va inaugurar divendres 15 d’octubre amb un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau. En aquesta sessió inaugural van participar noms destacats com el polític britànic Jeremy Corbyn i la directora executiva d’ICAN, Beatrice Fihn.

Vídeo íntegre de la sessió inaugural, divendres 15 d’octubre

Homenatge a Arcadi Oliveres

Al llarg del cap de setmana s’han portat a terme un centenar d’activitats, entre tallers i conferències (vegeu les organitzades per l’ICI`P en aquest enllaç´). També hi ha hagut espai per la part lúdica, amb un concert de la trompetista Memi Sillah i la banda Bigwé, mentre que la part més emotiva ha estat l’homenatge que les entitats i institucions del moviment per la pau de Catalunya han fet al mestre i referent Arcadi Oliveres, mort el passat mes d’abril, al Pati de les Dones del CCCB.

Representants del moviment han desplegat una pancarta on s’hi podia llegir “Gràcies sempre, Arcadi. De per vida” i han cantat la cançó Imagine, de John Lennon.

Exposició “Cara a cara amb les violències”

Coincidint amb la celebració del congrés, l’ICIP ha inaugurat aquest cap de setmana l’exposició fotogràfica Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica. La mostra, creada pel col·lectiu Ruido Photo s’ha pogut veur a la plaça Joan Coromines de Barcelona.

Premi Sean MacBride

Cada any, l’IPB atorga el Premi de la Pau Sean MacBride a una persona o organització que ha realitzat una tasca destacada per la pau, el desarmament i/o els drets humans. Aquest any el premi s’ha lliurat al moviment Black Lives Matter per la dedicació i l’esforç per crear un món on la vida de les persones negres pugui prosperar.

En representació del moviment, en el marc del Congrés Mundial per la Pau ha rebut el premi la reverend Karlene Griffiths Sekou, directora de Healing Justice and International Organizing: “El nostre moviment no és un moment en el temps, és un recordatori constant per erradicar la supremacia blanca, canviar les polítiques racistes i enderrocar els sistemes opressius”, a afirmat.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, en la seva intervenció a la sessió inaugural

Podeu descarregar-vos imatges del Congrés Mundial per la Pau en aquest enllaç.

Barcelona acull el Segon Congrés Mundial per la Pau

Del 15 al 17 d’octubre Barcelona acollirà el Segon Congrés Mundial per la Pau, una trobada de representants i organitzacions del pacifisme a nivell mundial organitzada per l’International Peace Bureau (IPB) i l’ICIP.

Amb el títol “(Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia”, el congrés comptarà amb participants de 40 països, amb activitats presencials, conferències i tallers, la majoria dels quals tindran lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

A causa de la situació actual de pandèmia, el congrés tindrà un format híbrid i moltes de les activitats es podran seguir a través d’internet. L’esdeveniment vol ser un punt de trobada de diferents actors del pacifisme internacional, redefinir l’acció per la pau i, com diu el lema del congrés, reimaginar el món sota el prisma de la cultura de pau.

Al mateix temps es vol afavorir sinergies entre organitzacions i individus, i entre moviments socials interconnectats que lluiten per la justícia global: defensores de la pau i el desarmament, activistes feministes i LGBTQIA +, ecologistes i activistes del clima, antiracistes i indígenes, defensors dels drets humans i sindicalistes.

Més de 30 ponents

Durant els tres dies del congrés hi haurà xerrades i conferències a càrrec de més d’una trentena de ponents. Entre els participants, presencials a Barcelona o a través de videoconfe`rencia, hi ha noms destacats com Noam ChomskyVandana ShivaJeremy Corbyn, Jody Williams i Beatrice Fihn. També es faran diferents tallers sobre ‘Economia de pau’, ‘Acords de pau per acabar guerres’, ‘Periodisme noviolent per a la pau’ o Pau, racisme i migracions’.

L’organitzador principal del congrés és l’IPB, una entitat que té la seva oficina central a Berlín i compta amb oficines a Barcelona i Ginebra. L’oficina de la capital catalana funciona des de fa quatre anys i des d’aquí és dinamitza la campanya internacional per la reducció de les despeses militars, la Global Campaign on Military Spending (GCOMS), gestionada en col·laboració amb el Centre Delàs.  

L’IPB té una xarxa de 400 membres i el Centre Delàs forma part de la junta directiva. A Catalunya, a més del Centre Delàs, hi ha altres entitats que formen part de l’IPB: Justícia i PauFundipauUnipauEscola deCultura de Pau i Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.

El primer congrés de pau de la història es va celebrar el 1843 a Londres, després a París el 1889 i a Roma el 1891, moment en què es va crear l’IPB.

El 2016 es van reiniciar aquests congressos mundials amb la idea de posar el desarmament mundial a l’agenda. Aquest primer congrés de la nova etapa es va fer a Berlín i el de Barcelona en serà la continuació.

Activitats de l’ICIP

En el marc del congrés, l’ICIP organitza diverses activitats, inclosa la inauguració d’una nova exposició sobre violències a Centreamèrica, tres taules rodonesa més d’un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres.

Durant els tres dies del congrés es podrà veure a la Plaça de Joan Coromines de Barcelona l’exposició “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”, creada pel col·lectiu Ruido Photo i produïda per l’ICIP.

Durant la celebració del congrés, l’ICIP organitzarà tres conferències amb diferents entitats col·laboradores. El dissabte 16 a les 12 h tindrà lloc l’activitat “Dones en la diàspora construint la pau” on es presentarà i parlarà del nou informe ICIP, “Les dones i la construcció de la pau des de la diàspora i l’exili a Europa”.

La segona taula tindrà lloc el diumenge 17 d’octubre a les 10.45 i es titula “10 anys de pau al País Basc: el paper de la societat civil”. Se centrarà en el paper que han jugat i segueixen jugant en el procés de pau diverses organitzacions de la societat civil al País Basc. També es recordarà la Conferència Internacional de Pau que l’organització social basca Lokarri va organitzar el 17 de setembre de 2011.

L’última de les xerrades organitzades per l’ICIP també es farà diumenge 17 a les 10.45. Es titula “Defensar els drets humans, promoure la pau”. S’organitza amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) , en representació del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, i es parlarà de les múltiples connexions entre defensar els drets humans i construir la pau.

Un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres

L’ICIP també serà un dels responsables de liderar la part lúdica del festival amb un concert que es farà el dissabte per la tarda al Pati de les Dones del CCCB (17.30h). En aquest concert hi participarà Bigwé i la cantant Memi Sillah i la seva banda.

Abans de la música, les entitats de pau de Catalunya retran un homenatge a l’activista Arcadi Oliveres, qui va morir el passat 6 d’abril. En aquest acte es recordarà la seva figura clau pel moviment de pau català.

El Premi Nobel de la Pau 2021 posa en valor el periodisme lliure i crític amb el poder

Barcelona, 8 d’octubre de 2021.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2021 als periodistes Maria Ressa i Dimitri Muratov, de Filipines i Rússia respectivament, per la seva tasca en favor de la llibertat d’expressió, condició essencial per a la democràcia i la pau. El jurat ha reconegut la seva valentia en exercir el periodisme en condicions adverses en els seus respectius països. A través de Muratov, periodista del diari independent Novaya Gazeta, el guardó és també un reconeixement a la periodista russa Anna Politkóvkaia, companya de professió assassinada el 2006.

El guardó, doncs, contribueix a visibilitzar el periodisme lliure i rigorós, crític amb el poder, imprescindible per avançar en la construcció de la pau: “És un premi molt encertat en un context global on l’espai per la crítica al poder es veu cada cop més reduït i qüestionat. Maria Ressa a Filipines i Dimitri Muratov a Rússia són dos exponents d’una professió que en molts països és d’alt risc. El seu reconeixement ajuda a reduir la impunitat i prevenir més agressions arreu del món”, ha valorat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer.

Aquest Nobel de la Pau és també un missatge clar als governs autoritaris de Vladimir Putin i Rodrigo Ruterte. “A Rússia la repressió contra el periodisme crític és visible des de fa anys, i el premi a Muratov reconeix la perseverança en la crítica contra el poder. Al seu torn, Filipines està immersa en un fort retrocés democràtic, malgrat haver estat un país capdavanter en la defensa de la democràcia als anys 80”, explica Herbolzheimer. “El premi a Maria Ressa contribueix a visibilitzar els assassinats de milers de persones per part de la policia. El que el govern anomena una guerra contra les drogues per al Comitè Nobel de la Pau és una guerra contra la seva pròpia població”, ha afegit.

https://twitter.com/NobelPrize/status/1446400172125302784?s=20

L’ICIP inaugura l’exposició “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”

Coincidint amb la celebració del II Congrés Mundial per la Pau, l’ICIP inaugura el 15 d’octubre l’exposició fotogràfica “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”. La mostra, creada pel col·lectiu Ruido Photo, es podrà veure durant tres dies, fins al 18 d’octubre, a la plaça Joan Coromines de Barcelona.

A través de la fotografia i d’entrevistes, la mostra fa un recorregut per les múltiples cares de les violències que afecten la vida quotidiana a tres països de Centreamèrica, coneguts com el Triangle Nord: El Salvador, Guatemala i Hondures. Les xifres són alarmants: de mitjana cada 40 minuts una persona és assassinada. Extorsions, violacions, segrestos, assassinats i desaparicions, però també situacions de pobresa i exclusió social, formen part del dia a dia de bona part de la població, especialment la més vulnerable.

Però, en aquest context hostil de violència, l’exposició també dona veu a les persones que lluiten, dia a dia, per transformar la realitat a partir d’iniciatives educadores, de sensibilització, de cures i solidaritat. Persones valentes que tiren endavant projectes amb una sorprenent capacitat de resiliència, que demostren que la història no està escrita i que hi ha un potencial extraordinari per avançar cap a la pau.

Un grup d’estudiants contempla la sang d’un noi assassinat al municipi de Soyapango, al Salvador.

Dones, infància, joves i migrants

L’exposició està dividia en quatre blocs temàtics: Dones, Infància, Joves i Migrants. En tot el recorregut, s’evidencia la violència que pateixen diversos sectors de la societat, dones i infants en són doblement vulnerables, i també els joves que en entorns de pobresa i exclusió social són reclutats per les “mares” atrets per la promesa de seguretat. Les bandes, que han esdevingut violentes màfies transnacionals, els donen l’oportunitat de créixer i guanyar diners fàcilment.

En aquest context moltes persones es veuen abocades a migrar, exposant-se així a ser detingudes, segrestades, violades o assassinades, majoritàriament pel crim organitzat. La ruta del Triangle Nord cap als Estats Units és escenari d’una greu crisi humanitària.

Com a contrapunt a les múltiples violències, l’exposició posa en relleu la trajectòria de quatre persones que, des dels seus àmbits, planten cara a la situació. A partir d’entrevistes, la mostra recull els següents testimonis:

  • Morena Herrera, defensora dels drets de les dones, El Salvador
  • Marisa Martínez, defensora dels drets dels infants, El Salvador
  • Wilfredo Gómez, antic membre de les “Maras” i fundador del programa “Huellas de esperanza”, El Salvador
  • Mauro Verzeletti, fundador i director de “La Casa del Migrante”, Guatemala

Característiques tècniques

L’exposició inclou un codi QR a través del qual les persones interessades podran accedir a una traducció dels textos al castellà i a l’anglès. També està dotada d’un sistema d’audiodescripció per a persones cegues.

La mostra està formada per quatre estructures en forma de cub que es poden distribuir en espais interiors i en espais públics exteriors. La distribució dels cubs s’adapta a l’espai disponible, amb un muntatge de fàcil instal·lació i resistent a la intempèrie. Cada cub tracta una temàtica, amb dos nivells de lectura, amb fotografies a l’exterior i textos a l’interior.

“Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica” forma part de l’àrea de treball de l’ICIP “Violències fora de contextos bèl·lics”.