Amb l’objectiu d’aprofundir en les reflexions sobre les condicions necessàries per a la construcció de pau en contextos de violències cròniques, l’ICIP ha organitzat el cicle de diàlegs en línia “Amèrica Llatina. Fer front a les violències des de la construcció de pau”.
El cicle consta d’una conferència inaugural i un total de set sessions, i forma part de l’àrea de treball “Violències fora de contextos bèl·lics”.
Conferència inaugural
Sessió a càrrec de John Paul Lederach, investigador del Kroc Institute for International Peace Studies. Aquesta sessió, celebrada el 4 de març de 2021, ofereix una visió comparada dels reptes a la pau i com aquests s’han anat expandint dels conflictes armats convencionals a situacions de violència endèmica que no responen a la lògica bèl·lica tradicional.
Conceptualitzar una agenda de pau enmig de violències cròniques
Primera sessió del cicle amb la participació de Jenny Pearce (London School of Economics) i Mariano Aguirre (Chatham House i Xarxa Llatinoamericana de Seguretat Incloent i Sostenible – FES), celebrada el 16 de març de 2021.
La pau és un concepte subjectiu, dinàmic i plural. En contextos on se superposen dinàmiques de violència múltiples (física, cultural i/o estructural) i de gran intensitat i les inseguretats responen a factors molt diversos, com avançar cap a una idea de pau compartida? Quins haurien de ser els continguts mínims d’una agenda de pau? Quines condicions bàsiques haurien de ser necessàries per a la seva implementació?
Polítiques de seguretat per a la construcció de pau
Sessió celebrada el 30 de març de 2021 amb la participació de Geoff Thale, president de l’Oficina a Washington per a Afers Llatinoamericans (WOLA); Lucía Dammert, sociòloga i professora a la Universitat de Santiago de Xile; i Miguel Garsa, director de Recerca Aplicada en Policia a l’Institut per a la Seguretat i la Democràcia de Mèxic.
La construcció de pau en situacions tan marcades per violències i inseguretats ha d’incorporar necessàriament polítiques de seguretat. Quin model de seguretat proposar des d’una mirada? Com no caure en la “securitització” de la pau? És possible imaginar unes forces de seguretat que actuïn com a constructors de pau?
Justícia i transformació dels conflictes violents
Sessió celebrada el 13 d’abril de 2021 amb la participació de Glaucia Foley, jutgessa i coordinadora de el Programa de Justícia Comunitària de el Tribunal de Justícia de el Districte Federal (Brasil); Marisol Ramírez Sánchez, membre de l’Institut Internacional «Créixer amb Justícia» (Mèxic); i Raul Calvo Soler, doctor en Ciències Jurídiques i Socials i professor a la Universitat de San Andrés (Argentina).
L’enfocament punitivista i de mà dura no està aconseguint reduir significativament la violència associada a la delinqüència ni satisfer les necessitats de les seves víctimes. Davant d’això, altres models de justícia amb una aproximació més comunitària i restaurativa estan generant experiències de transformació de conflictes bastant prometedores. Com funcionen aquests models en contextos altament violents o on la delinqüència és una pràctica extensa, col·lectiva, organitzada, i fins i tot, connectada amb institucions? Fins a quin punt aconsegueixen generar espais de pau i convivència comunitària?
Diàleg, negociació i mediació amb actors violents
Sessió celebrada el 27 d’abril de 2021 amb la participació d’Achim Wennmann, doctor en Relacions Internacionals i investigador del Graduate Institute Geneva; Angélica Durán, professora associada de Ciència Política a la Universitat de Massachusetts-Lowell d’Estats Units; i Falko Ernst, analista sobre Mèxic per l’International Crisis Group.
El diàleg, la negociació i la mediació són eines essencials de la construcció de pau. Tanmateix, en contextos violents amb actors multipolaritzats i escenaris molt localitzats, aquestes eines plantegen un gran nombre d’interrogants. Qui hauria de participar en els processos de diàleg? Són llegítimes, o fins i tot útils, les negociacions amb actors violents, fragmentats i sense representació social com poden ser els grups criminals? Qui pot articular processos de mediació i amb quina metodologia? Fins a on poden arribar aquests processos?
Mecanismes extraordinaris per violències extraordinàries
Sessió celebrada l’11 de maig de 2021 amb la participació de Guillermo Trejo, professor de Ciència Política a la Universitat de Notre Dame, Estats Units, i Maria Camila Moreno, directora per a Colòmbia de el Centre Internacional de Justícia Transicional (ICTJ).
El volum i sistematització de les violències, les característiques dels perpetradors, les seves relacions amb les institucions públiques i la impunitat connexa són alguns dels factors que expliquen la necessitat de mesures extraordinàries per garantir el dret a la veritat, justícia, reparació i mesures de no repetició. En aquests contextos de violències cròniques d’alta intensitat, seria convenient posar en marxa processos de justícia transicional com a mecanisme de construcció de pau? ¿Quines condicions són necessàries perquè aquests processos siguin viables i transformadores?
Democràcia participativa, moviments socials i resistències noviolentes
Sessió celebrada el 25 de maig de 2021 amb la participació de Esperanza Hernández Delgado, investigadora per la pau a la Universitat de La Salle de Colòmbia, on coordina el Laboratorio de Paz; Sabine Kurtenbach, investigadora principal al German Institute for Global and Area Studies; i Verónica Zubillaga, professora i investigadora a la Universitat Simón Bolívar (Veneçuela).
La conscienciació col·lectiva per a la transformació social s’està revelant com un element clau per a desautoritzar el recurs a la violència. Com avançar cap a l’enfortiment d’un teixit social cohesionat? Podria el discurs de la pau articular agendes de lluites socials diverses, o fins i tot a vegades, fragmentades? Què aprenem de les experiències de resistència noviolenta dant les violències estructurals? De quina manera s’erigeixen en constructors de pau els col·lectius de víctimes i defensores dels drets humans?
Reptes globals en la construcció de pau local
Sessió celebrada el 8 de juny de 2021 amb la participació de Robert Muggah, especialista en ciutats, seguretat i migracions a l’Insitut Igarapé del Brasil, i Luis Jorge Garay, doctor en Economia i membre de l’Observatori sobre Xarxes Ilícites Transnacionals de Colòmbia.
Comerç d’armes, narcotràfic, tràfic de persones, polítiques migratòries restrictives, extractivisme, polítiques comercials… una part important de les violències que tenen lloc en territoris recòndits tenen relació amb fenòmens transnacionals complexes que interpel·len a les ciutadanies d’altres països. ¿Quines serien les transformacions d’àmbit internacional més urgents per poder crear condiciones de pau en l’àmbit local?