Totes les persones que hem participat al Congrés Mundial per la Pau celebrat a Barcelona compartim un mateix objectiu: un futur sense conflictes armats, sense violència; un futur on les persones reconeixem la diversitat d’origen i de pensament com un valor i no com un problema; on podem dirimir les nostres diferències -naturals i necessàries- de manera respectuosa i constructiva. Un món just i solidari, defensor dels drets humans i del medi ambient. Un món en pau.
Hem de celebrar els nostres èxits. Al llarg de les darreres dècades hem sabut traduir i traslladar els nostres objectius en normes i en polítiques públiques a tots nivells: global, nacional i també local. A banda de les lleis, és important posar en valor el paper de la cultura: totes les cultures del món valoren la vida i promouen l’amor: entre les persones i amb la naturalesa.
I, malgrat això, la pràctica majoria de les cultures del món també tenen formes de justificar les violències: la violència física, directa, i les múltiples formes de violència estructural, més subtil però potser també més devastadora.
És com si no ens acabéssim de creure que un altre món és possible, que un altre món és imprescindible. De poc serveixen els tractats internacionals, les constitucions, els manifestos, els acords de pau o les pròpies institucions si no som capaços de traslladar l’anhel en pràctica, si no aconseguim que millori la vida dels milions de persones excloses, si no trobem la manera de conviure en la discrepància, de viure en el nostre planeta sense matar-lo.
Per això fem el Congrés Mundial per la Pau. No només per imaginar un altre món sinó per transformar el que tenim.
Per aprendre els uns dels altres, per unir esforços, per transcendir marcs mentals, per mantenir l’esperança enmig de l’adversitat. Necessitem més creativitat, noves aliances, actualitzar el discurs, inventar nous símbols, aprendre a entendre i respondre a les angoixes, les pors i les necessitats de les persones que pensen de forma diferent, perquè no les podrem convèncer només amb arguments i amb lleis.
Voldria destacar la necessitat d’apropiar-nos de conceptes com el de la seguretat, que han estat segrestats pels actors reticents o contraris als canvis, defensors d’un status quo que manté les desigualtats i la injustícia. Pau i seguretat són conceptes indissociables -igual que pau i drets humans o pau i justícia-. Davant una concepció tancada de seguretat del estats, o la seguretat dels privilegiats, hem de reivindicar amb més creativitat la seguretat humana i la seguretat ambiental.
Els nostres reptes són, per tant, també simbòlics i culturals. I n’hem de fer bandera. Com ens recordava sempre el mestre Vicent Martínez Guzman: “Nosaltres, els pacifistes, som els realistes.”
Amb aquesta premissa, a partir de la capacitat de convocatòria transversal del Congrés Mundial per la Pau, les entitats de pau de Catalunya i l’ICIP ens hem proposat organitzar un Congrés Català de Cultura de Pau. Dedicarem els propers dos anys a continuar i aprofundir en les reflexions que tinguem aquest cap de setmana, amb l’objectiu d’actualitzar la nostra agenda i d’incrementar l’impacte social i polític del nostre compromís. Sempre amb una perspectiva alhora local i global.
(Paraules pronunciades en la cerimònia d’inaguració del Congrés Mundial per la Pau celebrat a Barcelona del 15 al 17 dòctubre).
Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP