Un estudi elaborat per l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau de la UAB sobre els valors transmesos en els llibres de ciències socials de 3r d’ESO constata que el discurs dels llibres escolars no recull els criteris de l’educació per la pau.
L’informe, fruit del treball realitzat al llarg de l’any 2016 per un equip de recerca multidisciplinari, analitza els continguts de set llibres d’editorials catalanes a partir de sis perspectives: pau i conflicte; desenvolupament socioeconòmic; gènere; diversitat intercultural; medi ambient; i drets humans i democràcia. A aquests àmbits se n’afegeix un setè sobre les metodologies en els exercicis didàctics.
Segons recull el document, els llibres de text tenen un discurs explícit molt d’acord amb els valors de l’educació per la pau. Tanmateix, en el discurs implícit s’han observat diverses mancances i desequilibris en cada perspectiva. Segons dades de l’estudi, el 93% de personalitats citades són homes, majoritàriament europeus, i gairebé no hi ha referents femenins ni d’altres cultures. Quant a les classes socials, hi ha una clara subrepresentació dels grups més desfavorits i, malgrat que la pobresa es tracta en profunditat, es presenta com un fenomen dels països en vies de desenvolupament i no s’analitzen les desigualtats presents en països desenvolupats.
Un dels punts forts dels llibres de text és la presència de la perspectiva de medi ambient, la més tractada i de forma més transversal. En canvi, les qüestions de gènere i de diversitat són les més oblidades. S’han observat uns biaixos extremament pronunciats pel que fa al gènere (92,9% homes-7,1% dones) i als països de procedència d’aquestes persones (95,4% europees-4,6% d’altres continents).
Segons conclou l’estudi, els principals reptes per millorar l’educació per la pau en els llibres són reforçar la transversalitat de les perspectives i evitar sobrerepresentar determinades narratives. Amb aquest fi, es recomana introduir més exemples d’episodis de pau i accions no violentes –no només guerres–; reflectir les conseqüències humanes dels episodis violents; i reflexionar sobre els diversos models econòmics i les possibles alternatives.
Tenint en compte la limitació d’espai dels llibres i dels temps lectius a l’aula, l’informe no pretén afegir continguts addicionals, sinó que s’incorporin les diverses perspectives transversals per explicar cada tema. L’estudi demostra que és possible educar en valors i, alhora, oferir prou elements a l’alumnat perquè aprengui a deliberar i desenvolupar l’esperit crític.
06.06.2017
