Aquest dimarts 1 d’agost s’ha presentat a la seu de les Nacions Unides a Nova York l’informe Wagner Group desencadenat a Ucraïna. L’impacte militar, polític i sobre els drets humans del Grup Wagner des de la invasió del 2022. Es tracta d’un informe elaborat per l’Institut Novact de Noviolència, en col·laboració amb Shock Monitor, l’Observatori d’Empreses i Drets Humans a la Mediterrània i l’organització Suds. L’informe compta amb el suport financer de l’ICIP gràcies a una de les subvencions per a entitats que es convoquen anualment. El treball s’ha presentat en el marc de la sessió del Grup de Treball de les Nacions Unides per a l’ús de mercenaris.
La investigació sobre el Grup Wagner ha estat realitzada per un equip de recerca coordinat per Felip Daza Sierra, juntament amb Carlos Díaz Bodoque i l’assistència d’Anhelina Hrytsei i Mathilde Machteld Romeo.
L’informe es farà públic al setembre i analitza l’impacte del Grup Wagner a Ucraïna. La recerca compta amb els testimonis de quaranta experts, institucions i organitzacions de la societat civil de l’àmbit acadèmic i de drets humans. També s’ha entrevistat personal militar involucrat en les operacions de la part ucraïnesa.
La presència del Grup Wagner a Ucraïna ha augmentat de manera dramàtica la gravetat del conflicte, n’ha exacerbat la mortalitat, ha intensificat la confrontació i ha provocat la fragmentació dels actors armats no estatals. En l’informe es destaca especialment la presumpta implicació del Grup Wagner en crims de guerra, especialment en l’assassinat de les autoritats locals i la decapitació de presoners de guerra. Les investigacions judicials que es troben en curs per la Fiscalia ucraïnesa donen compte de l’ús de reclusos com a “escuts humans forçats”, especialment en les batalles de Donbàss. També s’assenyala que el Grup Wagner dissenya operacions de combat i fa ús d’armament pesat, artilleria i tecnologia per a activitats de reconeixement.
El treball detalla les pràctiques de reclutament depredadores del grup, com incorporar a les seves files reclusos i joves marginats a Rússia i la utilització de combatents estrangers de Síria, Sèrbia, Afganistan, entre d’altres. Segons l’informe, el grup està jugant un paper polític creixent, que combina el conservadorisme social, les reivindicacions patriòtiques i el culte a la delinqüència. L’auge de les seves activitats s’identifica també en l’apatia general de la població russa cap a la guerra, la manca de comprensió dels objectius militars d’aquesta, entre altres. Com a resposta, el Grup Wagner ha desenvolupat un imperi empresarial i mediàtic, que sosté les activitats delictives i altres activitats il·lícites del grup, així com pràctiques de contractació abusives. Wagner compta amb el suport de grups d’extrema dreta (RIM, TFRusich) i de les noves elits mediàtiques compostes per bloggers i influencers militars.
Finalment, l’informe destaca com el Grup Wagner està generant dividends polítics clau per a Putin com ara victòries militars simbòliques, l’augment del suport de les activitats pròpies de la invasió a Ucraïna, permetre el manteniment de la confrontació militar enmig d’un clima d’apatia cap a la guerra a l’interior de Rússia. No obstant això, la possible desaparició del Grup Wagner no impedirà l’ús d’altres proxis en la guerra d’Ucraïna ni la proliferació de la indústria russa de les Empreses Militars de Seguretat Privada (EMSP).
L’informe fa un conjunt de recomanacions fonamentals que són part del missatge central per al Grup de Treball de les Nacions Unides.
Per als organismes internacionals i els governs nacionals:
- Reforçar els marcs normatius nacionals per controlar les EMSP, inclosos uns sòlids mecanismes de concessió de llicències, supervisió i reparació.
- Crear un ampli instrument internacional jurídicament vinculant per regular l’activitat de les EMSP, així com normes adequades per prevenir les violacions de drets humans, la protecció de les víctimes i la reparació efectiva.
- Designar el Wagner Group com a organització terrorista i grup armat finançat per la Federació Russa.
- Impulsar la persecució penal internacional, inclosos els principis de jurisdicció universal.
Per a les organitzacions de la societat civil:
- Millorar els mecanismes de supervisió i presentació d’informes sobre l’activitat de les EMSP i el seu impacte interseccional en els drets humans, amb especial atenció a les violacions dels drets de les dones.
- Sensibilitzar al públic en general i les comunitats afectades per conflictes perquè puguin distingir els contractistes privats de les forces regulars i comprendre l’impacte de la privatització de la guerra a nivell polític i social.
- Dur a terme accions d’incidència política per promoure normatives internacionals i nacionals de control de les EMSP.
Després de la presentació a la seu de les Nacions Unides, està previst fer públic l’informe al setembre. El mateix mes es farà una presentació del treball a Barcelona.
