Actualment més de 60.000 persones han participat en un procés de reinserció a la societat civil després d’haver format part de grups armats a Colòmbia. Aquest procés, lluny d’acabar-se, s’haurà de repetir amb entre 8.000 i 15.000 persones més que encara estan mobilitzades a mesura que avancen els acords de pau al país. Un exemple de l’èxit d’aquest procés són les prop de trenta dones excombatents que han participat al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’, impulsat pel Museo Casa de la Memoria de Medellín amb l’objectiu d’empoderar les dones involucrades en el conflicte amb noves actituds i habilitats perquè participin en els processos de construcció de pau i reconciliació a les seves comunitats.
Per conèixer de primera mà les seves experiències, ahir es va celebrar a Barcelona l’acte “Experiències de reintegració a Colòmbia”, en el marc del Cicle Pau a Colòmbia organitzat per l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya. Prop d’una quarantena d’assistents van poder escoltar els testimonis de Leidy Marisa Montoya, exguerrillera de les FARC, i Gloria Patricia Castañeda, exparamilitar de l’AUC, acompanyades per Adriana Valderrama, directora del Museo Casa de la Memoria de Medellín; Carolina Betancur, responsable d’aliances del museu; i Rafael Grasa, president de l’ICIP.
Valderrama va remarcar la importància del museu que dirigeix, tant per a Colòmbia com per a les comunitats colombianes que viuen fora del país. “Medellín és una ciutat puntera en programes de víctimes i de pau i reconciliació, però el Museo també itinera pel territori, ja que acompanyar les regions llunyanes en la creació d’espais de reconciliació és una de les nostres responsabilitats”, va expressar. En la mateixa línia, Betancur va apuntar que l’objectiu del projecte és “donar a conèixer experiències d’esperança enmig del procés de pau”. “El museu recull memòries de les víctimes i dels victimaris. És una casa física, però també té projectes comunitaris amb voluntat pedagògica, com ‘Mujeres Gestoras de Paz’, que se centra en el rol de la dona durant els anys de violència”, va explicar.
Un exemple d’aquestes “experiències d’esperança” és el cas de Leidy Montoya, que es va desmobilitzar l’any 2008. L’exguerrillera va entrar a les FARC quan tenia 13 anys per allunyar-se d’una situació familiar difícil. Va optar per aquesta via perquè la guerrilla era qui controlava la zona on vivia i la va veure com l’única sortida possible a la seva situació familiar. “Va ser una mala decisió d’infantesa”, es va lamentar. Deu anys després de prendre aquella decisió, Montoya va decidir canviar de vida; ara treballa amb avis de la seva comunitat reconstruint memòria gràcies al procés de reintegració i a participar en el projecte del Museo. “Ha estat l’experiència més bonica i enriquidora del procés de reconciliació. Em va omplir de moltes idees i em va curar moltes ferides de la guerra”, explica sobre ‘Mujeres Gestoras de Paz’. “Et dóna la capacitat de parlar amb diverses dones sobre experiències molt diferents i crees llaços d’amistat molt bonics. Vam estar en conflictes diferents, però ha estat possible construir la pau entre nosaltres”.
Per la seva banda, Gloria Castañeda va ingressar a les AUC als 28 anys per motius econòmics. En aquella època no aconseguia trobar feina i un amic que tenia una clínica on complia “funcions socials” per als grups armats li va proposar accedir-hi. Castañeda va acceptar i va estar treballant amb combatents durant 5 anys, fins que els decisors del grup van desmobilitzar alguns dels seus membres. Temps després de ser desmobilitzada, l’exparamilitar va entrar al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ que va valorar especialment per tenir en compte “la part humana, que no hi era en el procés de reintegració del govern, més centrat en l’educació, l’accés a la sanitat, la feina… Són aspectes importants, però també ho és allò que tens a dins”. Sobre la seva experiència de reintegració va destacar que amb les altres dones parlen “de ferides del passat, d’allò que vam perdre estant a la guerra i d’allò que ens vam perdre en anar-hi. La part humana sempre és perd en tots els processos, per això estic molt contenta de participar en aquest projecte, perquè si que la té en compte.”
Reptes de convivència
Durant el procés de reintegració, les persones desmobilitzades viuen diversos reptes de convivència. Tornar a la comunitat on van viure abans d’unir-se als grups armats, reconèixer els actes passats i aprendre a acceptar-los, són aspectes que s’han de treballar en el dia a dia. “En el retorn al meu poble, diversos familiars de paramilitars expulsats m’assenyalaven pel carrer, tot i que jo no hi tenia res a veure. Ara, jo i els tres desmobilitzats del meu poble ja participem a la comunitat i no hi ha cap tipus de rebuig”, va explicar Montoya. En canvi, el procés d’acceptació dels fets passats va ser complicat. “Va ser molt dur reconèixer els meus actes. La decisió d’entrar a les FARC va ser una decisió d’infantesa que segurament no repetiria”, va reconèixer l’exguerrillera.
Per a Castañeda el primer pas del procés va ser “acceptar que vaig entrar al grup sense saber a què es dedicava i després assumir els meus actes. Ser capaç de demanar perdó si algú em reclama alguna cosa. Al principi no trobes paraules per justificar què vas fer. Amb el temps vas assumint que has de començar de nou, construir-te un futur. En el procés de reintegració se t’obren molts espais, però has de lluitar per aconseguir-ho. Has d’actuar.”
Les dues excombatents no van dubtar quan van ser preguntades pel públic sobre quins passos s’haurien de seguir per aconseguir reintegrar amb èxit els milers de persones mobilitzades que encara hi ha a Colòmbia. “Parlar amb els joves és un dels passos per a la no repetició, que vegin tot el temps que vam perdre”, va opinar Montoya. Sobre el paper de les víctimes en el procés va afegir: “no hi ha hagut trobades, però seria important que en algun moment hi hagués un espai per interactuar amb les víctimes per poder explicar en quines circumstàncies vam prendre la decisió d’entrar als grups armats i com et veies obligat a complir tot allò que et manaven.”
Castañeda, per la seva banda, va criticar que les rutes de reintegració “eren iguals per a tothom, homes i dones. El nou procés de desmobilització ho hauria de tenir en compte, ja que per als homes és més fàcil trobar feina i en canvi, les dones, que normalment tenen menys estudis, es queden a casa.” També va remarcar la importància de l’acompanyament durant tot el procés i com hauria de ser l’apropament a la societat civil. “L’apropament no s’ha de fer dient ‘Sóc una desmobilitzada’. S’ha de mostrar amb accions per millorar les coses que es van danyar en la comunitat. Aquest és el camí per ser acceptat”, va concloure.
Montoya va aportar la nota final d’optimisme en reflexionar sobre els casos d’èxit de ‘Mujeres Gestoras de Paz’. “Cal seguir avançant. La nostra experiència donant a conèixer el projecte per tot el món pot ser útil per a altres persones. Som el reflex que qui es vulgui desmobilitzar no ha de tenir por”.
Vídeo de l’acte
06.04.2016
