El 6 d’agost de 1945, a les 8:15 del matí, Yoshiko Kajimoto treballava en una fàbrica que produïa peces per avions. Precisament, en aquell moment, un avió de l’exèrcit dels Estats Units deixava caure sobre la localitat d’Hiroshima una bomba d’urani anomenada “Little Boy”. Era el primer atac amb una bomba atòmica de la història de la humanitat. La fàbrica on treballava Kajimoto es trobava a dos quilòmetres de l’epicentre de l’explosió. La destrucció va arribar fins a 27 quilòmetres de distància. La gent va patir cremades en un radi de 3,5 quilòmetres. La ciutat va desaparèixer pràcticament del mapa. Unes 140.000 persones (a la ciutat es calcula que hi havia unes 350.000 persones) van morir el dia de l’explosió o durant els dies i mesos posteriors a causa de les ferides o de la radiació. Kajimoto és una hibakusha, com s’anomena al Japó a les supervivents dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki. Ha dedicat bona part de la seva vida a compartir el testimoni d’aquells dies amb l’objectiu del que ell va viure no es repeteixi mai més.