L’objecció de consciència al servei militar obligatori ha estat i és una de les formes més antigues, efectives, innovadores i difícils d’acció directa noviolenta en el repertori dels moviments antimilitaristes, antibel·licistes i pacifistes del món. Actualment, dels 168 països amb forces armades, només un 35% reconeixe l’objecció de consciència com un dret, i el fenomen de l’objecció mereix més debat públic i acadèmic, sobretot a països on l’exèrcit és especialment dominant, com ara Turquia, Israel, el Paraguai i Xile.
El llibre L’objecció de consciència. La resistència a una societat militaritzada mostra la profunda imbricació del nacionalisme, el militarisme i el patriarcat. A través d’experiències a diferents països es descriu com l’objector facilita el trànsit de la resistència individual a la col·lectiva, tot emetent un missatge clar sobre les limitacions de la democràcia i la crua realitat del poder de l’Estat. Les pràctiques d’oposició van més enllà de la negativa al servei militar obligatori: proposen un deure del tot diferent, el deure de garantir la “seguretat” en un sentit completament nou del terme.
El llibre, editat per l’ICIP i Pagès editors, forma part de la col·lecció ‘Noviolència i lluita per la pau’.
Els editors
Örgür Heval Çinar és doctor en dret i activista pels drets humans. Treballa a St. Anthony’s College d’Oxford i és assessor legal del Consell d’Europa. Ha col·laborat amb la branca d’Istanbul de Human Rights Association i Human Rights Watch.
Coskun Üsterci és activista per la pau i pels drets humans. Fundador de l’Associació de Resistents a la Guerra d’Esmirna, imparteix tallers sobre antimilitarisme, objecció de consciència i noviolència. Des del 1992 ha estat treballant a la Fundació de Drets Humans de Turquia.
18.06.2015
