En les últimes dues dècades, el nombre anual de víctimes d’homicidis intencionats ha fluctuat entre les 400.000 i les 450.000 persones a tot el món. Amb 458.000 víctimes comptabilitzades, 2021 va ser un any especialment letal. Per entendre la magnitud del fenomen, va ser com si cada hora fossin assassinades 52 persones al món. Així ho reporta l’Estudi Global sobre Homicidi 2023 de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).
Publicat el desembre de 2023, aquest estudi – el quart que s’ha realitzat des del 2011 – recopila les dades més recents disponibles en la matèria i en fa una anàlisi, amb comparatives regionals i enfocaments temàtics o geogràfics que ens ajuden a entendre millor una de les pitjors manifestacions de violència. Lectura imprescindible per copsar la magnitud de l’impacte i prendre mesures per un món més pacífic i segur.
Seguint la tendència dels últims anys, entre 2019 i 2021 el nombre d’homicidis intencionals al món va ser cinc vegades superior al nombre de morts violentes en conflictes armats i vint vegades superiors al nombre de morts en actes terroristes. Si bé el 2022 el nombre de morts en conflicte armat va augmentar un 95% (bàsicament per l’escalada de violència a Burkina Faso, Etiòpia, Mali Somàlia i Ucraïna), el nombre global d’homicidis aquell any va ser el doble que les morts en conflictes armats.
Com el mateix estudi reconeix, en situacions tan extremes com una guerra, no sempre és fàcil o possible tenir un registre complet de les pèrdues de vida ni identificar amb prou claredat les diferents causes de la letalitat, de la mateixa manera que cada vegada és més complex distingir els grups armats tradicionals dels actors terroristes o organitzacions criminals. Afegim que no sempre és evident establir quan una situació és qualificable de conflicte armat o no. El cas de Mèxic n’és un exemple: un país altament militaritzat, amb presència de més de dos-cents grups armats actius que controlen parts importants del territori, i prop de 400.000 homicidis, més de 110.000 persones desaparegudes i milers de persones desplaçades en els últims 18 anys.
Violència i criminalitat
Globalment al voltant del 40% dels homicidis estan relacionats amb activitats criminals. De fet, es calcula que entre 2015 i el 2021 el crim organitzat va causar 700.000 morts, tantes morts com en els conflictes armats d’aquest tram de sis anys. L’impacte del crim organitzat en les taxes d’homicidi és especialment alarmant a països d’Amèrica Llatina i del Carib. La crisi de seguretat a l’Equador, que ha estat notícia aquests últims dies, és il·lustrativa de com l’expansió de grups del crim organitzat i la violent competició que mantenen entre sí pel control del tràfic de drogues han contribuït, juntament amb altres factors, a l’augment de la violència. En pocs anys, la taxa d’homicidis del país s’ha quadruplicat.
Tanmateix la correlació entre presència d’organitzacions criminals i alts nivells de violència no és sistemàtica. Hi ha regions d’Europa, com la Ruta Balcànica, o d’Àsia, com el Japó, amb alta activitat criminal però amb taxes d’homicidi relativament baixes (o molt baixes en el cas japonès). Segons el context i els interessos en joc, la violència es gestiona d’una manera o d’una altra. L’absència de violència letal no significa tanmateix que els grups criminals no estiguin exercint altres tipus de violències per dominar territoris i mercats. Com indica l’estudi, és el cas de les àrees controlades pel Primeiro Comando da Capital, a São Paulo, Brasil.
L’accés relativament fàcil a les armes de foc és sense dubte una de les principals causes de l’alt nombre d’homicidis, especialment a Amèrica Llatina i el Carib, on es calcula que més de dues terceres parts dels assassinats ho són amb arma de foc. El Sahel és una altra regió particularment preocupant en quant a la presència d’armes de foc i el seu impacte en alts nivells de violència. Històricament els homicidis per arma de foc han sigut poc freqüents a Europa, però al continent s’hi observa un repunt de la violència armada que es relaciona amb un increment del narcotràfic.
En aquesta radiografia que ens ofereix UNODC, els nois joves (afegiríem, i pobres) apareixen com el grup més vulnerable, especialment en països amb alts índex d’homicidis. El 81% de les víctimes directes del món són nens i homes, segons dades del 2021. Però l’estudi alerta igualment sobre l’impacte de la violència en les nenes i les dones. Per a la meitat de la humanitat, l’espai més perillós segueix sent la pròpia casa. El 56% de les dones assassinades ho són en l’àmbit domèstic, a mans de familiars o (ex)parelles. És una realitat que s’observa a totes les regions del món.
L’estudi també explora com la violència homicida afecta els infants, com es dona en relacions interpersonals i comunitàries i com es veu també esperonada per factors globals, com el canvi climàtic i la creixent dificultat per l’accés a l’aigua en moltes regions. D’altra banda, posa de manifest la dimensió sociopolítica del fenomen i apunta com determinats col·lectius són un blanc especial de la violència: defensores dels drets humans i del medi ambient, líders comunitaris i indígenes, periodistes, professionals de l’ajut humanitari, etc.
Respostes integrals
A l’ICIP, com a institució de pau, un informe com aquest ens interpel·la directament. Hem de seguir abordant aquelles situacions que no són conflictes armats però que generen uns nivells de violència que igualen o superen els de les guerres del segle XXI. És una crida que el propi Secretari General de les Nacions Unides fa a la seva Nova Agenda per la Pau, on identifica la violència contínua fora dels conflictes armats com una de les principals amenaces a la pau que requereix més atenció per part de la comunitat internacional.
No es pot pretendre acabar amb aquestes alarmants taxes d’homicidi amb mesures que es limitin a la securitització i militarització de l’espai públic, la repressió i sobrecriminalització i la retallada de drets i llibertats. Certament, la recepta Bukele a El Salvador és temptadora per tots aquells governs que han de fer front a greus crisis de seguretat, però és insostenible en quant a l’autoritarisme i el menyspreu a la vida i la dignitat humana que suposa.
La resposta a la violència armada ha de ser tan multifacètica com els factors que la instiguen, detonen i alimenten. Requereix intervencions dissenyades en funció de les problemàtiques i necessitats reals de cada país, ciutat o inclús barri. També de cada col·lectiu afectat, ja siguin perpetradors o víctimes de les violències. Cal diferenciar les diferents expressions i impactes de les violències: les accions per reduir els feminicidis, per exemple, no són les mateixes que les que cal implementar per reduir la violència perpetrada per grups criminals. Requereix democratitzar i enfortir les institucions de seguretat i justícia, però no caure en la instauració d’una cultura del càstig. Requereix el disseny i desenvolupament de polítiques socials innovadores en els àmbits de la joventut, la igualtat de gènere, l’educació i la formació, la salut, l’habitatge, l’urbanisme, el creixement personal i professional, etc. Requereix també una deslegitimació de les violències i una promoció de la cultura de pau, el diàleg i la convivència. Totes aquestes mesures han de ser una aposta a llarg termini, i per llarg termini s’entén anar més enllà dels cicles electorals. Cap d’elles pot oferir una disminució immediata de les violències, però entre totes, sí que poden generar les condicions per una pau justa i sostenible.