Lluís Companys: contra la guerra. Edició de Josep M. Figueres

L’ICIP acaba de publicar el llibre Lluís Companys: contra la guerra , amb edició de Josep M. Figueres i pròleg del professor Antoni Segura, dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’, coeditada amb Angle Editorial.
Es tracta d’un recull d’escrits i d’intervencions parlamentàries del president de la Generalitat, Lluís Companys, contra la presència i intervenció militar espanyola al Marroc, en una clara demostració del seu activisme antimilitarista i la seva veu valenta contra la guerra. I és que entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra d’aquesta intervenció: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes.
Gran coneixedor de Companys, Josep M. Figueres ha seleccionat i editat en aquest volum els seus escrits i les seves intervencions parlamentàries contra aquesta guerra. Companys hi identifica el general Berenguer i el rei com a principals responsables i reclama que s’abandoni immediatament el Marroc.
L’activisme antimilitarista de Companys formava part de l’ideari del republicanisme i del catalanisme d’esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars. Com diu Antoni Segura al pròleg, l’antimilitarisme era «una eina de lluita contra una classe dirigent —monarquia, terratinents, financers, exèrcit— decrèpita i disposada a sacrificar la vida dels joves en l’altar de les vanitats imperials. I era, en aquest sentit, un antimilitarisme amb trets de modernitat, que enllaça perfectament amb els “No a la guerra” més recents.»
L’editor
Historiador i professor d’Història del Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep M. Figueres s’ha centrat en l’estudi del catalanisme polític. S’ha fixat en consells de guerra i, especialment, en la premsa catalana, sobre la qual ha investigat i ha publicat un gran nombre de treballs de recerca i alta divulgació, manuals, etc. Hi destaquen La Renaixensa (1981), Diari Català (1999), Premsa i nacionalisme (2002), Veus de l’exili (2005) i Entrevista a la guerra (2007). Les seves darreres obres són l’edició de l’obra completa de Valentí Almirall (2009-2012), Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (2011), El periodismo catalán. Prensa e identidad (2012) i La Veu de Catalunya (2013).
La col·lecció
La col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’ (ICIP i Angle Editorial) vol ser una aportació contínua que faciliti la implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica.