‘Els diàlegs de pau de l’Havana, entre el govern colombià i les FARC, són un pas endavant cap a una transició al país, benvinguts siguin, però els problemes de Colòmbia van més enllà d’aquesta agenda i no s’estan tractant a la taula de negociació’. Amb aquest esperit crític s’expressa Luis Jorge Garay, un dels economistes colombians més reconeguts i gran coneixedor de la realitat social i política de Colòmbia, en la conferència ‘Balanç d’un any de les negociacions de l’Havana’, celebrada el dijous 17 d’octubre a Barcelona i organitzada per l’ICIP, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Colòmbia en Pau .
La tesi de Garay sobre la Colòmbia actual és clara: el conflicte tradicional -tal com ell defineix el conflicte amb la guerrilla de les FARC- és només un dels molts conflictes que té la societat colombiana. ‘No és l’únic – insisteix- i cada cop és el menys important’. I afegeix: ‘Hi ha una multiplicitat de violències sistemàtiques, exercides per grups de poder legals i il·legals, fruit d’una cultura de la il·legalitat: narcotràfic, contraban, drogues il·lícites, mercats il·legals de minerals, etc…’. Il·legalitats que, segons Garay, són presents també en les institucions -on es veuen, per exemple, els pactes entre congressistes i narcoparamilitars-, i en les relacions entre l’Estat i les classes poderoses: ‘hi ha poders fàctics, que no són la guerrilla, que obstaculitzen qualsevol avenç social i polític al país’.
A banda, l’economista alerta que hi ha un 30% de les FARC que no tenen cap interès en desvincular-se del narcotràfic i que no es desmobilitzaran malgrat que tiri endavant el procés de l’Havana: ‘Aquest 30% seguirà al territori, mantenint una aliança amb organitzacions mafioses internacionals, i seguirà sent un focus de violència. No es diran FARC, es diran d’una altra manera, però continuaran operant com a grups armats il·legals’.
La lluita per la terra i el territori
I encara un altre element cabdal que frena la transició cap a una Colòmbia democràtica: la lluita per la terra i el territori, que ha esdevingut un eix central en els episodis de violència dels últims anys. En aquest sentit, Garay alerta d’un fenomen que augmenta el risc de pobresa i marginació dels camperols colombians: l’estrangerització de terres – la compra o arrendament de terres per part de capitals estrangers, majoritàriament de països emergents- i l’acaparament de subsòl per part d’inversors privats, el que condueix a l’especulació financera.
Davant d’això, Garay reclama que cal anar cap a un model de desenvolupament rural lligat al territori, que reconegui el camperol com a agent rural i que li permeti millorar les condicions de vida. Un model, però, que ell mateix reconeix que ni l’Estat ni les elits tenen interès d’implementar i que per això està fora de l’agenda de l’Havana.
Per tot plegat, Luis Jorge Garay evita parlar de procés de pau a Colòmbia: ‘aconseguir un acord de desmobilització de la guerrilla és útil per a un procés de transició cap a la pau però la pau es construeix amb processos socials molt diferents’.
22.10.2013
