La cultura del càstig s’ha materialitzat en multitud de formes i intensitats al llarg de la història, però a dia d’avui segueix sent la cultura predominant. El punitivisme és la tendència majoritària i configura les nostres relacions personals i els models de política pública, especialment en el camp de la seguretat i la justícia. És una ideologia basada en la dominància, competició, venjança, repressió i control i, per tant, és un marc que normalitza la violència, i la reforça.
Moltes de les expressions punitives públiques -com les presons, la videovigilància o els cossos policials- segueixen inamovibles o van en augment, i sovint semblen inqüestionables. Des de l’ICIP creiem que, per defensar la cultura de pau, és també necessari entendre com s’expressa el punitivisme, què és allò que el sosté al llarg del temps i, sobretot, per què. Hi ha alternatives més humanes, justes i eficaces per gestionar i transformar la violència? De ser així, quines?