Reorientar les polítiques públiques de seguretat
Arreu del món proliferen polítiques de seguretat basades en la lògica de suma-zero (“si tu perds, jo guanyo”). Són models de seguretat que se centren en assenyalar enemics i amenaces i que tenen per objectiu la confrontació i dissuasió immediata, però no pas la cooperació i la transformació profunda de les relacions de violència, tant interpersonals, com comunitàries.
Així, a l’àmbit local, la seguretat té com a prioritat combatre el delicte i garantir l’ordre públic i l’estabilitat política, mentre que a l’àmbit internacional, la seguretat està completament lligada a unes estructures de defensa armada i militaritzada que busquen protegir la sobirania nacional i les fronteres geopolítiques.
Des de fa dècades, però, hi ha cert consens en la necessitat d’ampliar-ne la interpretació. Des de l’ICIP ens preguntem: Quines són les necessitats i els drets que cal protegir en nom de la seguretat? Qui ha de fer-ho? Com combinem la seguretat tradicional amb propostes més emergents i complexes com la seguretat humana? Quines opcions hi ha de corresponsabilització entre els actors socials i els actors institucionals?
Grup de treball sobre seguretat pública a Catalunya
Amb l’objectiu de promoure discursos i pràctiques alternatives a la noció clàssica de seguretat pública, l’ICIP coordina des de 2021 el Grup de treball sobre seguretat pública a Catalunya. Des del grup es treballa per fonamentar la recerca aplicada en aquest camp i per promoure espais de diàleg i reflexió entre diferents agents de seguretat estratègics a Catalunya, tant institucionals com socials.
Entre les seves darreres actuacions, hi destaquen tallers sobre gestió alternativa de conflictes dirigides a cossos policials i projectes de recerca sobre la noció de convivència i seguretat a municipis de Catalunya, i sobre com les violències sexuals tenen un impacte en la securitització a l’espai públic.
Publicacions
Activitats d'anàlisi i reflexió
Webinars sobre polítiques de seguretat comunitàries:
Arquitectura de seguretat a Europa
L’actual ritme de cursa armamentista i despesa militar creixent es mou en l’esfera d’immediatesa pròpia de la guerra i de l’augment de la tensió geopolítica, però aquesta tendència s’allunya d’un esquema de seguretat europeu que tingui com a objectiu últim la sostenibilitat de la vida, el que realment hauria de ser l’epicentre de tota política pública.
L’ICIP alerta sobre els riscos d’aquest rearmament i sobre la necessitat de plantejar altres opcions possibles que s’allunyin de lògiques de confrontació i que impliquin reconèixer i advocar per la interdependència, la cooperació, la responsabilitat compartida i la construcció de confiances.
Des de l’ICIP defensem que la seguretat només es pot (re)trobar a mitjà i llarg termini a través de la defensa a ultrança del diàleg. Mitjançant espais d’anàlisi i intercanvi, reflexionem sobre la necessitat i viabilitat d’una reforma de l’arquitectura de seguretat i cooperació a Europa, i treballem per divulgar un arquetip basat en la «seguretat comuna», argumentant que cap país no pot obtenir seguretat des d’un model antagonista, on es prenen decisions unilaterals, perquè la seguretat pròpia depèn també de les accions i reaccions de l’altre.
