Experiències de reconciliació

La reconciliació és important i central en la transició cap a la pau. Ha d’anar acompanyada de la justícia i de la memòria, ha de contribuir a crear condicions per millorar la convivència, i és necessari entendre-la en la seva complexitat, com un procés construït al llarg del temps.

Les guerres i els conflictes armats deixen ferides que, encara que puguin cicatritzar, de vegades romanen obertes. Això no vol dir que no hi hagi un procés de reconciliació en marxa, sinó que un dels seus grans desafiaments rau en no entendre-la com una cosa rígida o immutable. Des d’allò individual fins a allò comunitari, allò col·lectiu i fins i tot els marcs nacionals i internacionals, és fonamental reconèixer la seva fragilitat i acceptar que depèn en gran mesura de com es visquin els processos de memòria i reparació en totes les seves dimensions: física, social, econòmica, simbòlica i espiritual.

Per als qui treballem per la pau en els seus múltiples àmbits —des de la investigació, l’activisme fins a l’ampli espectre que conforma la societat civil—, és clau donar un lloc més central a la sanació. Només en prioritzar la sanació com un eix essencial podrem acompanyar de manera efectiva els esforços per consolidar la reconciliació a tots els seus nivells.

Publicacions relacionades

Cocina y Paz: Del Alto al Fuego a Fuego Lento

A iniciativa del consolat de Colòmbia a Barcelona, ​​i amb la col·laboració de l’ICIP, desenes de persones colombianes residents a Catalunya han participat al cicle de tallers “Cuina i Pau”, entre setembre a desembre de 2024.

Els tallers han tingut lloc al Masnou (Barcelona) i s’han dirigit a víctimes del conflicte armat colombià. A través de la cuina tradicional colombiana, la teràpia col·lectiva i el mindfulness, els participants han pogut treballar en el reconeixement, el perdó i la reconciliació, que són els eixos de l’acord de pau entre el govern colombià i l’extinta guerrilla de les FARC-EP.

La iniciativa ha estat guiada per l’experiència del cineasta colombià Iván Guarnizo. La seva mare va ser segrestada durant anys per les FARC i ell vas buscar i es va reconciliar amb el segrestador, el comandant guerriller Güérima Mahecha. Tots dos, Guarnizo i Mahecha, protagonitzen el documental Del otro lado

Cuerpos Gramaticales

El projecte “Cuerpos gramaticales” és una iniciativa sorgida a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, que s’ha desenvolupat el 2017 a Barcelona de la mà de l’ICIP, en col·laboració amb el col·lectiu Agroarte i l’Ajuntament de Barcelona.

El projecte ha reunit dones colombianes amb l’objectiu de generar pràctiques de memòria que contribueixin a la construcció de la pau, la reparació simbòlica, la resistència pacífica i el reconeixement dels processos de la societat civil. A Barcelona, ​​el projecte ha inclòs formacions artístiques i una acció performativa final per treballar els conceptes de memòria i reconciliació

Llegeix l’article Cuerpos gramaticales: escultures vives a la terra escrit per Sandra Álvarez Martínez, publicat a la revista Per la Pau el novembre de 2017. 

La sembra de la vida

El 2018, la fotògrafa i documentalista Ingrid Guyon va realitzar, en col·laboració amb l’ICIP, el documental La sembra de la vida a Barcelona, ​​en el marc del projecte “Cuerpos Gramaticales”. La directora ha acompanyat de prop durant anys el treball de les dones colombianes a la diàspora.

Tallers del projecte

Última actualització: 10/02/2025