Hannah Arendt. Sobre la violència. Institut Català Internacional per la Pau; Angle, 2011. Reedició 2022. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 4.
Hannah Arendt se sentí interpel•lada pels esdeveniments i debats de la dècada dels anys seixanta i reflexionà entorn del lloc de la noviolència i de la retòrica de la violència en les revoltes dels estudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerra i el Black Power. En aquest llibre ho fa tenint en compte el rerefons de la Gerra Freda i l’alt nivell de desenvolupament tècnic que havien assolit els instruments de la violència.
Arendt considera que paraules tan decisives com poder, fortalesa, força, autoritat i violència fan referència a fenòmens definits i diferents, de manera que emprar aquests conceptes com a sinònims no només indica una certa sordesa respecte dels significats lingüístics, sinó també una mena de ceguesa envers les realitats que els corresponen.
L’autora
Considerada una de les pensadores polítiques més influents del segle XX, es formà amb Heidegger, Jaspers i Bultmann. D’origen jueu, l’any 1933 fugí d’Alemanya i, després d’uns anys com a apàtrida a París, va emigrar als Estats Units, on va exercir de professora en diverses universitats.
Tot i que rebutjava ser classificada com a filòsofa, avui dia, gràcies al seu pensament independent i la seva concepció de la llibertat política, Arendt té un paper cabdal en els debats filosòfics contemporanis.