Autor: Chema

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Bolívia, amb la col·laboració de l’ICIP, ha creat i publicat un curs en línia sobre periodisme de pau. El curs, gratuït i obert a tothom, s’adreça a persones que exerceixin o vulguin exercir la professió periodística i que estiguin interessades en l’àrea de comunicació per la pau.

Es tracta d’una sèrie de vídeos publicats a Youtube que compten amb les explicacions del qui va ser professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant 30 anys Xavier Giró; la comunicadora i politòloga boliviana Vania Sandoval; l’editor en cap del Projeto Comprova, Sérgio Lüdtke; i un mòdul optatiu facilitat per Arturo Torrez, fundador i director del portal de recerca Código Vidrio.

El curs tracta la comunicació per la pau en contextos de polarització i conflicte social; l’exercici del periodisme en context d’assetjament i de violència digital; el periodisme en processos electorals i comunicació per a la democràcia; i el periodisme i lluita contra la desinformació i la generació de discursos d’odi.

El curs sobre periodisme de pau ha estat impulsat des de Bolívia i ha comptat amb la coordinació de Fernando Aramayo, i les aportacions de Xavier Puig Escamilla i Yerko Rodríguez, membres del PNUD Bolívia.

Segons Aramayo, “el curs busca millorar les capacitats de persones al periodisme per promoure una pau positiva des del seu àmbit de treball, dotant d’aspectes teòrics i sobretot eines, per a les seves actuacions periodístiques en terreny”, apunta.

El curs, que consisteix en disset vídeos, s’adreça a professionals que tinguin interès en la comunicació política i cobertura professional en escenaris de conflictivitat en “terreny” i els qui tinguin interès a enfortir les seves capacitats en periodisme de recerca.

Podeu accedir a tots els vídeos del curs en aquest enllaç.

El professorat

Xavier Giró (ES)
Va ser professor de Periodisme Polític a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant 30 anys i impulsor i director del grup de recerca Observatori de la Cobertura de Conflictes, on es va especialitzar en l’anàlisi de la cobertura mediàtica dels conflictes arreu del món. Anteriorment havia exercit de periodista en diferents mitjans de comunicació.

Vania Sandoval (BO)
Després d’exercir per anys el periodisme des de l’àrea política a diaris locals i nacionals, es va dedicar a la investigació treballant com a Coordinadora General de l’Observatori Nacional de Mitjans (ONADEM-Fundació UNIR Bolívia) entre l’any 2006 i el 2015, des d’on va coordinar i va realitzar investigacions sobre periodisme i democràcia, conflictes socials, i espai públic. És l’autora del llibre Periodismo de Paz, en el marco de la comunicación democrática i és coautora d’una desena de llibres que involucren la comunicació i la relació amb la democràcia a Bolívia, publicats dins i fora del país.

Sèrgio Lüdtke (BR)
És un periodista brasiler i consultor a mitjans digitals. És redactor en cap de Projeto Comprova, coordinador acadèmic dels cursos de formació d’Abrai i director de l’equip de recerca de l’Atlas da Notícia a Projor.

Arturo Torrez (EC)
És un periodista equatorià amb més de 30 anys d’experiència. Fundador i director del portal de recerca Código Vidrio, i col·laborador del Washington Post, The New York Times, i Insight Crime. Coproductor i investigador de documentals amb Vice News i ArtTV, d’Alemanya. Ha escrit llibres com El juego del Camaleón (2009), sobre els contactes de les FARC a l’Equador, i coautor, juntament amb María Belén Arroyo, de Rehenes, ¿por qué ejecutaron a los periodistas de El Comercio? (2019).

L’ICIP ha publicat les resolucions provisionals de les dues convocatòries de subvencions d’aquest any 2024: per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP.

A partir d’ara, s’obre un període per a presentar la documentació d’acceptació de les subvencions o, si és el cas, presentar al·legacions a la proposta de resolució provisional. La resolució definitiva és previst que es publiqui a principis de setembre.

Pel què fa al finançament de les subvencions, en els trenta dies posteriors a la publicació de les resolucions definitives, l’ICIP efectuarà el pagament del 70% en concepte de bestreta. El 30% restant s’abonarà un cop s’hagi efectuat la correcta justificació de la subvenció, abans del 31 de desembre de 2024.

L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.

L’ICIP ha publicat un manual que recull propostes i casos pràctics per incorporar la perspectiva feminista interseccional a les polítiques locals de seguretat i prevenció. El llibre porta per títol Interseccionalitat i polítiques locals de seguretat: un diàleg possible, i els autors són Gerard Coll-Planas, Marina Garcia-Castillo i Gloria García-Romeral. És el número 30 de la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” i s’ha publicat en paper i versió PDF en català.

La interseccionalitat és una proposta del feminisme per tractar de manera integral les desigualtats, tenint en compte diferents variables de raça, gènere, ètnia o classe social. La publicació s’emmarca en el projecte “Incorporació de la perspectiva feminista i interseccional a les polítiques locals de seguretat i prevenció” del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Es tracta d’una recerca subvencionada per l’ICIP dins de la línia de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

Segons els autors, el llibre vol ser “un exercici pràctic per entendre com s’aplica la lògica interseccional a cadascuna de les fases de planificació i elaboració de les polítiques públiques”. Amb exemples de casos, entrevistes a agents claus i relats vivencials de la població catalana, els autors identifiquen interrogants i fan propostes per revisar les mesures lligades a la prevenció, protecció i eradicació de les violències.

“L’objectiu és oferir recursos i generar debat a l’àmbit de la seguretat pública, a partir d’una reflexió de les diferents estratègies que tenim a l’abast per gestionar localment totes les discriminacions”, expliquen.

El document posa el focus en l’àmbit local i s’adreça a persones que treballen en serveis de mediació i convivència, serveis de prevenció i seguretat, cossos de seguretat, serveis d’igualtat i no discriminació, serveis socials, equips de govern i regidories i entitats del tercer sector. El manual també vol incidir en les polítiques sectorials que per la seva tasca complementen, es relacionen o impacten directament en l’àmbit de seguretat, com pot ser el cas de l’urbanisme o la mobilitat.

L’ICIP, conjuntament amb els autors, té previst organitzar properament una sèrie de tallers formatius per compartir les reflexions i els casos que s’han recollit en el llibre i que poden servir d’inspiració per al públic destinatari del volum.

Els autors

Gerard Coll-Planas (Cardedeu, 1980) és doctor en Sociologia per la UAB i professor titular de la UVic-UCC. Ha publicat els llibres Dibuixant el gènere (Edicions 96, 2013), La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer (Egales, 2012) i La voluntad y el deseo. La construcción social del género y la sexualidad (Egales, 2010). Ha estat coordinador acadèmic de Connected Equalities. Interseccionality in local public policies; co-IP de Mirades polièdriques a la violència de gènere; i actualment coordina el projecte Zoom out. Approaching children’s literature from an intersectional perspective, cofinançat per la Comissió Europea.

Marina Garcia-Castillo (Castelldefels, 1998) és investigadora e la Línia de diversitat sexual i de gènere i interseccionalitat del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC i doctoranda en el programa en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques. Grau en Estudis Globals per la UPF i màster en Estudis de Gènere per l’IIEDG, ha participat en projectes de recerca i transferència de coneixement en l’àmbit català i europeu. El seu focus d’interès se centra en la intersecció entre la diversitat sexual i de gènere i la diversitat cultural i religiosa.

Gloria García-Romeral (Granada, 1981) és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Granada, doctora en Sociologia per la UAB i membre del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC. Les seves línies de treball exploren la intersecció entre gènere, polítiques públiques i diversitat cultural i religiosa combinant la recerca amb el treball més aplicat en projectes d’intervenció, la docència i formació per a professionals. Actualment treballa com a investigadora del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la UVic-UCC i com a professora del departament de Pedagogia de la mateixa universitat.

La col·lecció

La col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” vol ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau. Aquest manual és el número 30 de la col·lecció.

Un total de dinou organitzacions no governamentals i per al desenvolupament (ONGD) s’han unit en la nova Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central, que neix amb l’objectiu de reforçar el diàleg i la resposta de Catalunya davant les violències i crisis de drets humans a Guatemala, Hondures, El Salvador i Nicaragua.

“El context de repressió, persecució i violència política que viu la regió ens fa convocar-nos per a dirigir l’atenció internacional amb l’objectiu de reforçar els molts llaços de solidaritat ja existents”, assenyala la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central.

La nova plataforma s’ha constituït formalment aquesta primavera amb el suport i acompanyament de l’ICIP, a través de la línia de treball “Violències fora de contextos bèl·lics“, que treballa per aportar eines d’anàlisi i d’actuació en situacions de violències directes, estructurals i culturals com les que es viuen a l’Amèrica Central.

La Taula es presentarà públicament el mes de juny a Barcelona amb la celebració de les jornades ‘Drets humans i Pau a l’Amèrica Central: reptes i oportunitats‘, coorganitzades amb l’ICIP. Les jornades tindran lloc els dies 18 i 19 de juny al Museu d’Història de Barcelona i comptaran amb la participació de setze ponents amb una reconeguda trajectòria acadèmica, política, periodística, comunitària o social en la promoció i defensa dels drets humans, el medi ambient i la construcció de pau.

Iniciatives de la societat civil

Les jornades tenen el propòsit de ser un espai de reflexió i diàleg entorn dels reptes que té per davant l’Amèrica Central, però també per donar visibilitat a les denúncies, idees, iniciatives i alternatives que es presenten des de la societat civil i que pretenen tornar a posar en el centre dels debats el valor de la vida.

Alguns dels temes que s’abordaran són la cooptació de l’estat per part de xarxes criminals, la licitació sense mesura dels territoris, la remilitarització social, la polarització i els discursos d’odi (LGTBIQ-fòbies, masclistes i racistes)… com a part de les vulneracions que viu la població, abocada a rutes migratòries inhumanes com a conseqüència també de les polítiques migratòries del Nord global.

Entre les ponents, visitaran Barcelona Dora María Tellez, opositora al règim Ortega Murillo de Nicaragua; Morena Herrera, premi Simone Weil 2023 per la seva defensa dels drets reproductius de les dones a El Salvador; Yéssica Trinidad, coordinadora de la Red Nacional de Defensoras de Derechos Humanos de ‘Honduras i defensora dels drets de les comunitats afro indígenes; i la periodista guatemalenca Rolanda García, agredida i detinguda el 2018 quan informava sobre la tala il·lícita d’arbres a les ribes del riu Cahabón (Alta Verapaz) per part de treballadors de la hidroelèctrica Oxec.

Trobareu tota la informació sobre les jornades i el programa d’activitats en aquest enllaç. Les inscripcions són gratuïtes.

Dues setmanes d’activitats

Coincidint amb la celebració de les jornades i la presentació de la nova Taula s’han programat altres esdeveniments amb la intenció de dedicar tota una setmana a conèixer i reflexionar sobre la situació actual de les defensores a Centreamèrica.

20 de juny

Lliurament del Premi Valors del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, als advocats i advocades de Nicaragua, que recollirà personalment una de les persones participants en les jornades, Ana Margarita Vigil. Serà a les 18 hores, al Col·legi de l’Advocacia de Sabadell. 

21 de juny

Presentació de l’Informe de IM-Defensores ‘Dades que ens fan mal, xarxes que ens salven’ 10+ anys d’agressions contra defensores de drets humans de Mesoamèrica (2012-2023). Es tracta de l’informe més important d’aquesta organització, que registra i documenta les agressions a defensores de drets humans a l’Amèrica Central anualment i que en aquesta publicació presenta les conclusions de més d’una dècada de treball. Serà a les 12 hores, a LaFede.cat.

27 i 28 de juny

Realització de les Jornades Defensant el Territori Nord-Sud: Com desafiem el model polític i econòmic des de les nostres accions i sabers? Aquestes jornades reuneixen 6 defensores dels drets humans i del territori de Guatemala, Hondures, El Salvador i Nicaragua amb activistes per la defensa del territori de Catalunya i el País Valencià; i ens conviden a relacionar-nos amb el territori des dels nostres llenguatges i òptiques, diferenciant tres aspectes per ampliar i aprofundir aliances, enteniments i accions: territori aigua, territori terra i territori casa. Serà el 27 de juny de les 16 a les 19 hores, a La Base Ateneu cooperatiu, i el 28 de juny de les 10 a les 19 hores, al mateix espai.

Les entitats que formen part de la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central són:

• Alternativa Intercanvi Pobles Indígenes
• Asociación de Mujeres Migrantes Diversas
• Assemblea Catalana per la Pau
• Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres
• Associació Entrepobles
• Brigades Internacionals de Pau
• Calala
• Comissió Catalana pels Drets Humans a Nicaragua
• Comitè Óscar Romero
• Cooperacció 
• Desos Opció Solidària
• Farmamundi
• Grup de Suport Con Vos
• Huacal
• InteRed
• Justícia Alimentària
• Oxfam Intermón
• REDS
• Suds

L’ICIP ha publicat les convocatòries de subvencions d’aquest 2024 per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP) i per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. Cadascuna de les convocatòries té un import global màxim de 80.000 euros.

El termini per presentar sol·licituds a cadascuna de les línies de subvencions és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, fins el divendres 17 de maig. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya. Podeu consultar les bases reguladores de les subvencions i les guies informatives a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions.

Per a resoldre dubtes l’ICIP ha habilitat la bústia de correu electrònic convocatories@icip.cat.

L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

Aquest és el calendari orientatiu sobre el curs de les dues convocatòries vigents:

El jurat de la vuitena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2023-2024, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com ara la violència masclista, la discriminació racial o la implicació personal per passar a l’acció. El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats.

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “Coratge”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament el missatge que trasllada el clip i el fet que l’obra incorpori una producció musical pròpia amb una gran qualitat artística final. La cançó parla de la violència que pateixen les dones i de la sororitat com a estratègia de prevenció d’aquesta. 

Si sóc una dona, jo sóc força i coratge. Però no estic sola, ja no podràs fer-me callar, canten. 

Segon premi: “Flow contra la violència”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat positivament la qualitat del producte, el treball en grup que reflecteix i la qualitat de la producció, especialment per la posada en escena i la incorporació d’elements coreogràfics.  

Quina importància té que siguis blanc i jo sigui negre, si al final som del mateix lloc i venim de la mare terra, rapegen. 

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial al videoclip “Actua!” de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme). El jurat ha destacat positivament el treball d’aula i coral realitzat que es tradueix en un potent missatge de pau.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Acompanyat dels meus”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte ‘Un toc de Salt’. En aquesta producció audiovisual han participat vint joves, set noies i tretze nois del Programa de Formació i Inserció de l’Escola Pia Salt,  un centre que dona formació a joves d’entre 16 i 21 anys de diverses procedències i realitats. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de les dificultats amb les quals es troben alguns joves en el seu dia a dia i de la importància de ser fort per enfrontar-s’hi. El jurat ha valorat positivament la qualitat artística de l’obra i la qualitat interpretativa dels i les artistes, així com el missatge empoderador que aconsegueix traslladar la cançó. 

Surto jo de casa sense voler tornar, problemes a diari i ja no se ni què pensar. Actua pel que fas, no siguis passiu. Tot és un procés pensa en els demés, canten. 

Segon premi: “Qui fabrica, qui consumeix?”, videoclip creat per un grup de joves de Terrassa (Vallès Occidental) que participa en un projecte de transformació ecosocial comunitària liderat per la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona. En concret, són joves que assisteixen a El Lokal, un espai jove que es troba al barri de Sant Llorenç. Han guanyat un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables. El jurat ha valorat positivament l’alt nivell musical i del missatge que apel·la a la implicació personal per passar a l’acció. 

S’ha de respectar el medi ambient perquè el futur sigui millor que el present, perquè no quedi un món sense ciments, per a què canvi el moment, posa’t en moviment, canten. 

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “Som d’on volem”, que forma part del Projecte 9aVic coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i el Vicjove. El jurat ha valorat positivament el treball de grup que reflecteix l’obra, mostrant la importància del hip-hop com a eina d’inclusió social.

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, l’Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 26 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona. L’ICIP preveu convocar la novena edició d’aquest concurs a l’inici del curs 2024-2025.  

Després de projectar-se en diversos festivals d’Europa i l’Amèrica Llatina, l’ICIP ha publicat al seu compte de YouTube el documental Para volverte a ver, un film que mostra el paper de la diàspora i l’exili colombià a Europa. Els directors són Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena. 

El film, produït per Mandorla Films, l’ICIP i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament es va estrenar el juliol del 2022, durant l’acte de presentació de l’informe final de la Comissió de la Veritat a Catalunya al Parlament. 

Des d’aleshores i en el darrer any i mig, s’ha projectat en diversos festivals. En concret, s’ha pogut veure a “Enrere i endavant” 14a edició de Llatí-Docs (França); el Festival Internacional Cinema al carrer (Colòmbia); el XXVI Ícar Festival Internacional de Cinema a Centreamèrica (Guatemala) i el FESCIMED (Festival Internacional de Cinema per la Memòria Democràtica) (Espanya). També es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Drets Humans Mirades Diverses (Veneçuela) on va obtenir una menció especial del jurat. 

Ara, per primer cop, el documental es troba accessible a tothom i es pot veure en el canal de YouTube de l’ICIP. 

El retrat d’un procés innovador

La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que van donar el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món. 

Segons Sílvia Plana, responsable d’Aliances estratègiques de l’ICIP, el documental permet veure “en primera persona, la importància de la participació de les víctimes en iniciatives de construcció de pau, de justícia i veritat, com una procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu”.

El rodatge va tenir lloc els mesos de març i abril del 2022 a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula.

Els personatges 

Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.

Yanira Restrepo és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.

Juana Sánchez és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.

Wilmer Torres és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.

Lizethe Álvarez és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.

Els directors

Nicolás Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Juan Pablo Aris Escarcena és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a  projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).

L’ICIP ha publicat un manual sobre la facilitació de processos de diàleg complexos al País Basc dins de la col·leció “Eines de pau, seguretat i justícia”. Es tracta del llibre Bidelagun. Acompanyament a processos de diàleg a Euskal Herria. Alguns aprenentatges i un camí per recórrer, escrit per l’experta en comunicació noviolenta i cercles restauratius Aitziber Blanco Goikoetxea, i publicat en versió PDF i ePub en català i castellà.

Al manual, l’autora recull alguns dels aprenentatges extrets a partir de la seva tasca com a facilitadora en diversos espais de diàleg organitzats en diferents municipis bascos. En concret, es referencien dotze processos de diàleg, tant a nivell polític com ciutadà, a vuit municipis de Gipuzkoa. L’autora recull exemples d’alguns dels itineraris de convivència desenvolupats a Errenteria, Azpeitia, Hernani, Tolosa, Donostia-San Sebastià i Arrasate-Mondragó. Algunes d’aquestes experiències de diàleg es van iniciar el 2012 i encara avui continuen en marxa.

Les experiències descrites es caracteritzen per afrontar la difícil i necessària tasca de mirar un passat i present dolorós amb representants polítics, ciutadania i víctimes de la violència. Són diàlegs que han suposat viure processos personals i grupals, des dels quals construir des de la pràctica i de forma compartida, unes bases ètiques de convivència.

Segons Blanco Goikoetxea, “compartir un mateix espai amb persones amb trajectòries personals i ideològiques diverses i fins i tot antagòniques suposa sempre un risc, però aquests processos han estat capaços de generar les condicions de seguretat i confiança necessàries per afrontar la complicada tasca d’acostament a l’altre i poder fer una aportació a la construcció de la convivència”, explica.

El document pretén aprofundir en la idea de procés dels diàlegs, en la seva complexitat i en capacitat de generar canvis i moviments. “Recull, en definitiva, un camí resseguit al costat de i gràcies al compromís de les persones integrants de cada espai de diàleg. D’aquesta forma el manual parla del saber col·lectiu construït a través dels diferents itineraris explorats. També parla de l’escolta, la cura, la honestedat, la necessitat de construir vincles i de la responsabilitat i capacitat d’avançar juntes”, afegeix.

L’autora

Aitziber Blanco Goikoetxea és llicenciada en Dret. Ha estat responsable de projectes de desenvolupament amb comunitats retornades a Guatemala. Ha treballat als moviments socials Elkarri i Lokarri, que promovia el diàleg i l’acord en el marc del conflicte basc. Amb formació acreditada en psicodrama, també s’ha format en comunicació noviolenta i en cercles restauratius. 

La col·lecció

La col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” vol ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau. Aquest manual és el número 29 de la col·lecció.

Coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que se celebra el 30 de gener, l’ICIP estrena una nova secció al seu web que recupera i posa en valor el projecte Càpsules de Pau, iniciat l’any 2014. 

Aquest projecte recull més de 120 vídeos on persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau. 

El projecte és una coproducció de l’ICIP i el Col·lectiu Contrast que vol mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula pau. 

Coincidint amb l’estrena del web, l’ICIP també posa en marxa una nova sèrie de vídeos on diferents persones responen a la mateixa pregunta. Entre els nous participants en el projecte hi trobem el filòsof i dissident iranià Ramin Jahanbegloo, referent de l’estudi de la noviolència, el refugiat palestí al Líban Jaber Suleiman o la directora de la Fundació Baketik, Maider Maraña.

Aquest col·lecció de vídeos es seguirà ampliant en els propers mesos amb nous noms destacats de persones que promouen la pau des de diferents àmbits d’actuació.

Participants d’arreu del món

Entre les persones que apareixen en els vídeos i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem activistes per la pau com Pepe Beunza (primer objector de consciència de l’Estat espanyol per motius ideològics), Marina Gallego (membre de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia), o Yolanda Aguilar (fundadora de l’organització Actoras de Cambio de Guatemala). Persones que han viscut de prop un conflicte, com Nadia Ghulam (víctima de la guerra de l’Afganistan), Mohlamin M. Brahim (refugiat als campaments sahrauís d’Algèria) o Ali Abou (exreclús libanès) també parlen als vídeos de la seva idea de pau.

També hi ha peces amb investigadors per la pau com ara John Paul Lederach (docent a l’Institut Joan B. Kroc per a Estudis Internacionals sobre la Pau de la Universitat de Notre Dame) o Christopher Kayumba (director del diari rwandès The Chronicles).

El web permet escollir les diferents càpsules segons el nom de la persona participant, el país de procedència i àmbit laboral. La diversitat de rols dels protagonistes i el se origen (Afganistan, Bòsnia, Colòmbia, Guatemala, Iraq, Líban, Rwanda, Sàhara, Tibet, entre d’altres) permet construir una visió de pau global. Els vídeos es poden veure amb subtítols en català, castellà i anglès.

L’ICIP ha obert una la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2024, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És la tretzena edició del guardó i la convocatòria estarà vigent fins a l’11 d’abril de 2024, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023),  el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

Aquest dijous 30 de novembre ha mort el caputxí Joan Botam Casals als 97 anys. El sacerdot va ser un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau. L’any 2015, Botam va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau.

Nascut a les Borges Blanques (Garrigues), va ingressar el 1944 a l’orde dels caputxins a Arenys de Mar (Maresme) i l’any 1966 va ser un dels protagonistes de la Caputxinada, quan era provincial dels framenors caputxins a Catalunya.

Més tard, el 1984, va ser fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, de la Plataforma Intercultural Barcelona, el 1992, i president de la Unió de Religiosos de Catalunya. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any passat la del Memorial Cassià Just, atorgada per la Direcció General d’Afers Religiosos.

La cerimònia d’entrega del Premi ICIP 2015 ve tenir lloc el 12 d’abril del 2016 i va comptar amb la presència del guardonat i nombrosos representants de diferents tradicions religioses i espirituals de Catalunya. Durant la cerimònia, el professor i activista Arcadi Oliveres va glossar la figura de Botam, en un discurs en que va definir el pare caputxí com un artífex de la pau “amb consciència, voluntat, capacitat i compromís”, un “excepcional pioner del diàleg interreligiós” i una persona “a qui podem agrair que ens hagi presentat la pau sense adjectius”.

En el transcurs de l’acte es va projectar un vídeo sobre Botam i el pare caputxí va rebre el guardó de mans de la presidenta del Parlament. En les seves paraules d’agraïment del premi – llegides pel seu amic Joaquim Vilar-, el pare Botam va destacar les nombroses vinculacions que ha tingut amb la pau, des de la infància fins a l’entrada als caputxins catalans, la participació a Pax Christi o el seu paper en els fets de la ‘Caputxinada’, l’any 1966. “La pau és la gran utopia que ens interpel·la d’arrel i sedueix”, ha dit. I va reivindicar la pau com el mitjà per ser “més poble, més demòcrates, més constructors”. Botam va dedicar el premi a la seva família, a la comunitat dels caputxins i a Catalunya.

Entre els nombrosos reconeixements que s’han fet a Botam al llarg de la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (2010) i el Memorial Cassià Just (2022), que li va ser lliurat el febrer passat per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà. En el vessant d’erudit humanista, el seu treball sobre el moralisme d’Arnau de Vilanova va rebre el 1956 el premi Jaume Serra i Húnter de l’Institut d’Estudis Catalans.

Memòria oral del Moviment per la Pau

Fa uns anys, l’ICIP va gravar una llarga entrevista amb Botam en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya impulsat per la institució. En aquesta entrevista, realitzada per l’especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, Xavier Garí, va recordar alguns dels aspectes més destacats de la seva biografia.

El paper de Botam també va quedar plasmat en el llibre Orígens i evolució del moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980), de Xavier Garí, editat per l’ICIP a la col·lecció Noviolència i lluita per la pau.

Al web de l’ICIP també trobareu una entrevista amb el pare Botam publicada al número 24 de la revista ‘Per la Pau’ dedicada al moviment pacifista durant la Primera Guerra Mundial. La podeu recuperar en aquest enllaç.

Del 27 al 29 de novembre, l’ICIP ha reunit a Barcelona una vintena de dones d’arreu del món implicades en la lluita contra les desaparicions forçades. La majoria d’elles, víctimes o familiars directes de persones desaparegudes. L’objectiu de la trobada era generar un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements entre les dones participants i posar les necessitats i demandes de les víctimes al centre de la qüestió. Les observacions i recomanacions de les cercadores que han sorgit de la trobada es tindran en compte de cara al Congrés Mundial de Desaparicions Forçades que es preveu celebrar el pròxim any.

“Les desaparicions forçades constitueixen un cúmul de greus violacions dels drets humans amb un enorme impacte, no només a les persones directament afectades, també a l’àmbit comunitari i social. L’impacte fins i tot es replica de generació en generació”, explica Sabina Puig, tècnica de l’ICIP i una de les persones responsables d’aquesta trobada.

“Encara que l’obligació de prevenir-les i oferir veritat, justícia i reparació recau en els Estats, moltes vegades són les mateixes famílies de les persones desaparegudes les que emprenen la tasca de buscar-les i de reclamar mesures per a la protecció dels drets humans, així com garanties de no repetició. I això, malgrat els múltiples obstacles i riscos que suposa en molts contextos”, afegeix.

Dones d’una desena de països

A la trobada hi han participat dones procedents d’Algèria, Argentina, Bòsnia i Hercegovina, Colòmbia, El Salvador, Filipines, Hondures, Líban, Mèxic, el Sàhara Occidental o Síria, entre d’altres. També del País Basc i de Catalunya. Totes tenien en comú haver viscut com un familiar proper havia desaparegut de manera forçada i la seva lluita per trobar-lo. Durant tres dies, les dones han participat en sessions de treball i formació que s’han combinat amb moments de conversa informal i espais de cura.

“La trobada ha estat molt útil per reflexionar sobre la relació entre la construcció de pau i la recerca de persones desaparegudes i posar en valor les aportacions d’aquests col·lectius de persones cercadores alhora que, en base a l’intercanvi d’estratègies i sabers, transferir coneixements i oferir eines que puguin reforçar la seva feina”, comenta Sílvia Plana, una altra de les tècniques de l’ICIP a càrrec d’aquesta trobada.

Després de tres dies de reunions, diverses participants en la trobada van expressar el seu agraïment per haver pogut assistir a una trobada com aquesta. “Aquestes trobades internacionals serveixen també de protecció per a nosaltres. Cal col·locar les famílies al centre dels processos de decisions i donar visibilitat a totes les violències que s’exerceixen quan es comet una desaparició forçada: tant envers la persona desapareguda com envers els seus familiars”, expressava una participant llatinoamericana. Per la seva part, la mare d’un jove desaparegut va destacar la importància d’iniciatives com aquesta per teixir lligams i generar xarxes de solidaritat entre dones buscadores.

Properament, l’ICIP publicarà un estudi sobre el rol de les dones cercadores en casos de desaparicions forçades, un estudi que recollirà algunes de les aportacions fetes durant els tres dies de la trobada presencial organitzada a Barcelona.