Coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que se celebra el 30 de gener, l’ICIP estrena una nova secció al seu web que recupera i posa en valor el projecte Càpsules de Pau, iniciat l’any 2014.
Aquest projecte recull més de 120 vídeos on persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.
El projecte és una coproducció de l’ICIP i el Col·lectiu Contrast que vol mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula pau.
Coincidint amb l’estrena del web, l’ICIP també posa en marxa una nova sèrie de vídeos on diferents persones responen a la mateixa pregunta. Entre els nous participants en el projecte hi trobem el filòsof i dissident iranià Ramin Jahanbegloo, referent de l’estudi de la noviolència, el refugiat palestí al Líban Jaber Suleiman o la directora de la Fundació Baketik, Maider Maraña.
Aquest col·lecció de vídeos es seguirà ampliant en els propers mesos amb nous noms destacats de persones que promouen la pau des de diferents àmbits d’actuació.
Participants d’arreu del món
Entre les persones que apareixen en els vídeos i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem activistes per la pau com Pepe Beunza (primer objector de consciència de l’Estat espanyol per motius ideològics), Marina Gallego (membre de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia), o Yolanda Aguilar (fundadora de l’organització Actoras de Cambio de Guatemala). Persones que han viscut de prop un conflicte, com Nadia Ghulam (víctima de la guerra de l’Afganistan), Mohlamin M. Brahim (refugiat als campaments sahrauís d’Algèria) o Ali Abou (exreclús libanès) també parlen als vídeos de la seva idea de pau.
També hi ha peces amb investigadors per la pau com ara John Paul Lederach (docent a l’Institut Joan B. Kroc per a Estudis Internacionals sobre la Pau de la Universitat de Notre Dame) o Christopher Kayumba (director del diari rwandès The Chronicles).
El web permet escollir les diferents càpsules segons el nom de la persona participant, el país de procedència i àmbit laboral. La diversitat de rols dels protagonistes i el se origen (Afganistan, Bòsnia, Colòmbia, Guatemala, Iraq, Líban, Rwanda, Sàhara, Tibet, entre d’altres) permet construir una visió de pau global. Els vídeos es poden veure amb subtítols en català, castellà i anglès.
L’ICIP ha obert una la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2024, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
És la tretzena edició del guardó i la convocatòria estarà vigent fins a l’11 d’abril de 2024, inclòs.
El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.
Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.
La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.
Persones i col·lectius guardonats
En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023), el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.
Aquest dijous 30 de novembre ha mort el caputxí Joan Botam Casals als 97 anys. El sacerdot va ser un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau. L’any 2015, Botam va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau.
Nascut a les Borges Blanques (Garrigues), va ingressar el 1944 a l’orde dels caputxins a Arenys de Mar (Maresme) i l’any 1966 va ser un dels protagonistes de la Caputxinada, quan era provincial dels framenors caputxins a Catalunya.
Més tard, el 1984, va ser fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, de la Plataforma Intercultural Barcelona, el 1992, i president de la Unió de Religiosos de Catalunya. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any passat la del Memorial Cassià Just, atorgada per la Direcció General d’Afers Religiosos.
La cerimònia d’entrega del Premi ICIP 2015 ve tenir lloc el 12 d’abril del 2016 i va comptar amb la presència del guardonat i nombrosos representants de diferents tradicions religioses i espirituals de Catalunya. Durant la cerimònia, el professor i activista Arcadi Oliveres va glossar la figura de Botam, en un discurs en que va definir el pare caputxí com un artífex de la pau “amb consciència, voluntat, capacitat i compromís”, un “excepcional pioner del diàleg interreligiós” i una persona “a qui podem agrair que ens hagi presentat la pau sense adjectius”.
El sacerdot Joan Botam va rebre el Premi ICIP 2015
En el transcurs de l’acte es va projectar un vídeo sobre Botam i el pare caputxí va rebre el guardó de mans de la presidenta del Parlament. En les seves paraules d’agraïment del premi – llegides pel seu amic Joaquim Vilar-, el pare Botam va destacar les nombroses vinculacions que ha tingut amb la pau, des de la infància fins a l’entrada als caputxins catalans, la participació a Pax Christi o el seu paper en els fets de la ‘Caputxinada’, l’any 1966. “La pau és la gran utopia que ens interpel·la d’arrel i sedueix”, ha dit. I va reivindicar la pau com el mitjà per ser “més poble, més demòcrates, més constructors”. Botam va dedicar el premi a la seva família, a la comunitat dels caputxins i a Catalunya.
Entre els nombrosos reconeixements que s’han fet a Botam al llarg de la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (2010) i el Memorial Cassià Just (2022), que li va ser lliurat el febrer passat per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà. En el vessant d’erudit humanista, el seu treball sobre el moralisme d’Arnau de Vilanova va rebre el 1956 el premi Jaume Serra i Húnter de l’Institut d’Estudis Catalans.
Memòria oral del Moviment per la Pau
Fa uns anys, l’ICIP va gravar una llarga entrevista amb Botam en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya impulsat per la institució. En aquesta entrevista, realitzada per l’especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, Xavier Garí, va recordar alguns dels aspectes més destacats de la seva biografia.
Al web de l’ICIP també trobareu una entrevista amb el pare Botam publicada al número 24 de la revista ‘Per la Pau’ dedicada al moviment pacifista durant la Primera Guerra Mundial. La podeu recuperar en aquest enllaç.
Del 27 al 29 de novembre, l’ICIP ha reunit a Barcelona una vintena de dones d’arreu del món implicades en la lluita contra les desaparicions forçades. La majoria d’elles, víctimes o familiars directes de persones desaparegudes. L’objectiu de la trobada era generar un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements entre les dones participants i posar les necessitats i demandes de les víctimes al centre de la qüestió. Les observacions i recomanacions de les cercadores que han sorgit de la trobada es tindran en compte de cara al Congrés Mundial de Desaparicions Forçades que es preveu celebrar el pròxim any.
“Les desaparicions forçades constitueixen un cúmul de greus violacions dels drets humans amb un enorme impacte, no només a les persones directament afectades, també a l’àmbit comunitari i social. L’impacte fins i tot es replica de generació en generació”, explica Sabina Puig, tècnica de l’ICIP i una de les persones responsables d’aquesta trobada.
“Encara que l’obligació de prevenir-les i oferir veritat, justícia i reparació recau en els Estats, moltes vegades són les mateixes famílies de les persones desaparegudes les que emprenen la tasca de buscar-les i de reclamar mesures per a la protecció dels drets humans, així com garanties de no repetició. I això, malgrat els múltiples obstacles i riscos que suposa en molts contextos”, afegeix.
Dones d’una desena de països
A la trobada hi han participat dones procedents d’Algèria, Argentina, Bòsnia i Hercegovina, Colòmbia, El Salvador, Filipines, Hondures, Líban, Mèxic, el Sàhara Occidental o Síria, entre d’altres. També del País Basc i de Catalunya. Totes tenien en comú haver viscut com un familiar proper havia desaparegut de manera forçada i la seva lluita per trobar-lo. Durant tres dies, les dones han participat en sessions de treball i formació que s’han combinat amb moments de conversa informal i espais de cura.
“La trobada ha estat molt útil per reflexionar sobre la relació entre la construcció de pau i la recerca de persones desaparegudes i posar en valor les aportacions d’aquests col·lectius de persones cercadores alhora que, en base a l’intercanvi d’estratègies i sabers, transferir coneixements i oferir eines que puguin reforçar la seva feina”, comenta Sílvia Plana, una altra de les tècniques de l’ICIP a càrrec d’aquesta trobada.
Després de tres dies de reunions, diverses participants en la trobada van expressar el seu agraïment per haver pogut assistir a una trobada com aquesta. “Aquestes trobades internacionals serveixen també de protecció per a nosaltres. Cal col·locar les famílies al centre dels processos de decisions i donar visibilitat a totes les violències que s’exerceixen quan es comet una desaparició forçada: tant envers la persona desapareguda com envers els seus familiars”, expressava una participant llatinoamericana. Per la seva part, la mare d’un jove desaparegut va destacar la importància d’iniciatives com aquesta per teixir lligams i generar xarxes de solidaritat entre dones buscadores.
Properament, l’ICIP publicarà un estudi sobre el rol de les dones cercadores en casos de desaparicions forçades, un estudi que recollirà algunes de les aportacions fetes durant els tres dies de la trobada presencial organitzada a Barcelona.
La Xarxa Llatinoamèrica de Dones, Pau i Seguretat (RLMPS), un projecte del qual l’ICIP forma part des del 2020, compta a partir d’ara amb la seva pàgina web.
Aquesta xarxa està formada per organitzacions de Colòmbia, Mèxic, Hondures, les diàspores llatinoamericanes i l’àmbit internacional que treballen per la construcció de pau i la defensa dels drets humans. Entre les entitats impulsores hi ha el mateix ICIP, Serapaz, Jass, Ciase, Cinep i Mujer Diáspora.
Des del començament, l’objectiu de la xarxa ha estat desenvolupar i contribuir conjuntament a la transformació de perspectives i accions sobre la seguretat, la pau i el diàleg des d’una perspectiva feminista.
Amb aquest objectiu i des de la seva creació, la RLMPS ha organitzat diversos tallers i activitats a Mèxic, Colòmbia i Catalunya. També s’han organitzat dues trobades anuals a Villa de Leyva, Colòmbia, i a la Ciutat de Mèxic. En una d’aquestes trobades va sorgir la necessitat de crear un espai web on es poguessin compartir els diferents materials i reflexions que s’han creat des del naixement de la xarxa, que es va produir en plena pandèmia.
Trobada de la Xarxa Llatinoamericana Dona, Pau i Seguretat a la Ciutat de Mèxic el 2022.
Després de mesos de treball i de valorar les diferents necessitats de les organitzacions que en formen part, finalment la RLMP ha estrenat un espai públic propi on s’expliquen tots els detalls sobre l’aliança. El web també compta amb una àmplia secció on s’expliquen totes les accions dutes a terme per la xarxa. A més, també s’ha creat una secció que recull articles, vídeos i podcasts propis o creats per algun dels membres, a més d’una secció d’actualitat amb les últimes activitats i notícies rellevants que afecten l’agenda Dones, Pau i Seguretat.
Entre els vídeos que es poden consultar al web hi ha els materials de l’anomenada “Escola Feminista”, un espai de formació i intercanvi impulsat per la xarxa que permet compartir amb les diverses persones participants, expertícies i experiències sobre temes clau en relació amb la seguretat, la pau, i el diàleg des d’un enfocament feminista.
Un cop engegada la xarxa, s’espera que aquesta exerceixi de punt de trobada de les diferents organitzacions i persones que treballen o tenen interès en els temes tractats.
Per a més informació i consultar la nova web, podeu accedir a aquest enllaç.
Del 5 al 7 d’octubre tindrà lloc a Barcelona la primera edició de l’Artèria Hip-Hop, una trobada internacional de persones i col·lectius implicats en projectes de cultura de pau i educació transformadora a través de les diferents expressions artístiques del hip-hop.
En total, hi assistiran una trentena de participants i col·lectius de Catalunya, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Hondures, Mèxic, Panamà, Perú, el Salvador i Xile. A més, hi haurà tallers, ponències, debats i concerts oberts al públic. Es tracta d’una iniciativa liderada per l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de la Joventut i que compta amb el suport de les entitats Versembrant, Heal Hop i Erol Urbà.
Un espai per intercanviar experiències
Un dels objectius d’aquesta trobada és generar un espai d’intercanvi d’experiències –locals i internacionals– d’educació transformadora a través del hip-hop. Al mateix temps, es vol fer un recull de bones idees per millorar les pràctiques educatives dels participants i del públic, a més d’evidenciar la cultura hip-hop com una eina educativa i transformadora vàlida per afrontar els reptes de l’educació i promoure valors i pràctiques associats a la cultura de pau.
Segons un dels responsables de la trobada, Lucas Vico Levico d’Erol Urbà, des de fa molts anys, diferents col·lectius arreu del món han treballat paral·lelament i de manera independent utilitzant l’univers del hip-hop com a eina i mitjà d’educació i transformació. “Amb l’Artèria volem celebrar i compartir els nostres processos per aprendre els uns dels altres, construir noves propostes i teixir una xarxa que ens permeti afrontar col·lectivament els reptes que ens presenta el futur”, apunta.
Les activitats començaran el dijous 5 d’octubre amb una presentació del projecte a la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants, una de les seus de l’esdeveniment. En aquest acte hi intervindran representants de les tres institucions impulsores, així com de les tres entitats implicades en l’organització. A més a més d’oferir un intercanvi entre els col·lectius participants en el projecte, la jornada estarà oberta a públic extern, especialment de l’àmbit cultural, educatiu, de treball social, justícia global i dinamització comunitària. Entre altres qüestions, es parlarà de noves metodologies educatives o de l’ús de l’art contra la violència estructural. L’activitat serà d’accés lliure, prèvia inscripció.
Durant la segona jornada, el divendres 6 d’octubre, al matí hi haurà més ponències i, a la tarda, un espai de debat intern i d’intercanvi d’experiències entre els diferents col·lectius convidats. Es parlarà de temes com ara la construcció de la identitat mitjançant l’art, l’empoderament de les dones a través del hip-hop, o processos de reconstrucció social i comunitària.
Finalment, el dissabte 7 d’octubre es faran més actes oberts al públic general. Al matí, en col·laboració amb el Festival Esperanzah! es faran tallers de rap i de graffiti al Parc Nou del Prat de Llobregat. I a la tarda, al Casal Pou de la Figuera, a Ciutat Vella, es faran primer més tallers dinamitzats pels convidats internacionals de 16 a 23h; i després, al vespre, es farà la cloenda de la trobada amb una festa “Block Party” amb espais i tallers de breakdance, DJ’s i graffiti. La sessió es tancarà amb intervencions en directe dels mateixos artistes convidats a l’Artèria Hip-Hop i artistes convidats pel festival Perifèria Beat. Entre d’altres hi participaran artistes com ara La Niña Mai i C.H.A, sessions de Nassim Oufighou, dos open mics perquè qualsevol MC s’animi a rimar i dues sessions dels DJ’s Perifèria Crew, Dj Mamtik i Dj Xa-beat.
Del 18 al 20 de setembre, una delegació de l’ICIP va viatjar a Mèxic per participar en la segona trobada de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual la institució forma part des del seus inicis. Aquesta plataforma va començar a configurar-se el 2019 arrel del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona i organitzat per l’ICIP, Serapaz i la Taula per Mèxic. Després de tres anys de treball regular en línia, la Plataforma es va reunir per primer cop de manera presencial a Chiapas l’octubre de 2022.
Aquesta nova trobada va tenir lloc a Casa Xitla, al sud de la Ciutat de Mèxic, i va reunir una quarantena de persones de l’àmbit econòmic, cultural i periodístic, així com representants de les diferents organitzacions que conformen la Plataforma.
Membres de la Plataforma per la Construcció de Pau a Mèxic durant la trobada a Casa Xitla.
A partir de les aportacions d’experts internacionals com Jenny Pearce, Guillermo Trejo o Alberto Solís, els i les participants a la trobada van aprofundir en la diagnosi de les violències a Mèxic, un país fortament marcat per la presència del crim organitzat i la seva col·lusió amb institucions públiques. En els darrers 15 anys hi han estat assassinades 450.000 persones i s’hi compten més de 111.000 mil desapareguts. S’hi sumen milers de desplaçaments forçats de població i uns nivells d’exclusió social alarmants.
Davant d’unes estadístiques més pròpies d’un país en guerra que d’una democràcia pacífica, la Plataforma s’erigeix com un espai d’anàlisi, intercanvi d’informació i reflexió de qual emanen propostes de construcció de pau. Alhora, la Plataforma pretén ser també caixa de ressonància de les preocupacions i demandes de les organitzacions que en formen part així com dels col·lectius, moviments i comunitats que aquestes acompanyen en diferents punts de la geografia mexicana, especialment a Chiapas i a Oaxaca.
Aquesta segona trobada de la Plataforma també va servir per definir l’organització interna i per identificar estratègies i metodologies pròpies de cara a futures accions.
Més enllà de les sessions de treball intern, la Plataforma va convocar el “Conversatorio entre iniciativas ciudadanas de construcción de paz”. Aquest acte va tenir lloc al Centro Universitario Cultural el dilluns 18 de setembre i va aplegar altres articulacions i projectes relacionats amb la pau al país.
Els membres de la Plataforma van treballar durant tres dies al sud de la Ciutat de Mèxic.
Segons el director de l’ICIP Kristian Herbolzheimer, que va assistir a la trobada, “a Mèxic estan sorgint iniciatives molt interessants que volen revertir les múltiples violències que es viuen al país, el que converteix a Mèxic en un autèntic laboratori per la pau. L’ICIP no només ho veu com un valuós aprenentatge sinó que reafirma el seu compromís per la pau i la seva predisposició a acompanyar i col·laborar amb actors locals”, va comentar.
Diàleg Nacional per la Pau a Puebla
Una d’aquestes iniciatives sorgides per atendre de manera integral el tema de la violència i la inseguretat a Mèxic és el Diàleg Nacional per la Pau, una trobada que es va celebrar a la Universitat Iberoamericana de Puebla del 21 al 23 de setembre.
Una delegació de l’ICIP, acompanyada per membres de la Plataforma per la Construcció de Pau a Mèxic, hi va assistir. Aquest espai convocat per la Conferència de l’Episcopat Mexicà, la Conferència de Superiors Majors de Mèxic, la Dimensió Episcopal per als Laics i la Província Mexicana de la Companyia de Jesús tenia com a objectiu generar un espai de diàleg plural i incloent al voltant de la seguretat i la construcció de pau al país nord-americà.
Després de tres dies de treball, es va presentar l’anomenada Agenda Nacional de Pau.
En total, hi van assistir més de dues mil persones procedents de tot el país, moltes de les quals ja havien participat en diferents fòrums que s’han celebrat durant el darrer any i mig. Aquesta iniciativa va sorgir després de l’assassinat dels dos sacerdots jesuïtes a la Serra Tarahumara de Chihuahua, el juny del 2022. Des de llavors, l’Església a Mèxic ha dut a terme jornades de pregària, conversatoris, fòrums sobre justícia i pau i altres iniciatives que van reunir un total de 18.000 participants als 32 estats del país. Tots aquests esforços van convergir a la trobada de Puebla en la què hi havia representants de tots els sectors socials.
Després de tres dies de treball, es va presentar l’anomenada Agenda Nacional de Pau, un document de més de 30 pàgines que contempla diverses propostes de treball. També es va presentar l’anomenada Xarxa Nacional perla Pau. Es tracta d’una xarxa que busca articular iniciatives locals -o persones- que desitgin emprendre algun tipus de procés de construcció de pau als seus territoris.
A més, com a resultat de la trobada es van presentar 14 accions per eradicar la violència al país, les quals van ser llegides pel pare Jorge Atilano González Candia, assistent social de la Companyia de Jesús a Mèxic i un dels principals organitzadors de la trobada. Entre les accions concretes de llistat, per exemple, hi ha enfortir els procediments de justícia restaurativa i dignificar i recuperar les policies municipals i comunitàries. Podeu llegir el document final de la trobada i els 14 punts en aquest enllaç.
Més de dues mil persones van participar en el Diàleg Nacional per la Pau.
Del 18 al 20 de setembre, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP forma part, celebra la seva segona trobada presencial a la Ciutat de Mèxic. Aquesta plataforma es va començar a configurar el 2019 després del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic i va celebrar la seva primera trobada presencial a Chiapas l’octubre de l’any passat.
Aquesta nova trobada té lloc a Casa Xitla, al sud de la Ciutat de Mèxic, i reuneix més de trenta persones que pertanyen a les diferents organitzacions que formen part de la plataforma, inclosa una representació de l’ICIP. L’objectiu d’aquesta sessió de treball intern és modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau als què s’enfronta Mèxic i dotar-ne la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.
La trobada compta amb la participació d’experts internacionals com ara el defensor dels drets humans, exdirector i membre de Serapaz, Alberto Solis Castro; la professora al Latin American and Caribbean Centre (London School of Economics), Jenny Pearce; i el professor de Ciència Política i director del Laboratori de Violència i Justícia Transicional a la Universitat de Notre Dame, Guillermo Trejo.
A més, la Plataforma ha organitzat una trobada entre iniciatives ciutadanes de construcció de pau el dilluns 18 a la tarda al barri de Coyoacán.
Un cop finalitzada la trobada de la plataforma, una delegació de la mateixa assistirà al Diàleg Nacional per la Pau que es durà a terme del 21 al 23 de setembre a la Universitat Iberoamericana Puebla. Aquest espai convocat per la Conferència de l’Episcopat Mexicà, la Conferència de Superiors Majors de Mèxic, la Dimensió Episcopal per als Laics i la Província Mexicana de la Companyia de Jesús té com a objectiu generar un espai de diàleg plural i incloent al voltant de la seguretat i la construcció de pau al país nord-americà.
Segons l’Índex de Pau Global publicat per l’Institut per l’Economia i la Pau aquest any, Mèxic ocupa el lloc número 137 en inseguretat de 163 països avaluats. D’acord amb aquest informe, el país es troba entre les nacions amb les taxes d’homicidi més altes i té les vuit ciutats més violentes del món.
Un espai de diàleg i sinergia
La Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic és un espai de diàleg i sinergia del qual formen part persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i el I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic.
L’espai de diàleg i reflexió es va constituir formalment l’octubre de l’any passat en un acte a San Cristóbal de las Casas amb participació d’organitzacions com Aluna, CCC Mèxic, Consorci Oaxaca, Coreco AC, Energia i Estratègia, Centre de Drets Humans Fra Bartolomé de Casas, Serpaj Mèxic, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic i la Iniciativa Whitaker per a la Pau i el Desenvolupament.
També formen part de la plataforma activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència mitjançant un enfocament de construcció de pau a Mèxic.
La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després de les vacances d’estiu. La seu de la biblioteca és al carrer Aragó 244-248, de Barcelona.
La seu de a biblioteca és provisional a l’espera d’instal·lar-se en un espai més ampli i definitiu en un futur. Per aquest motiu, l’espai de consulta continua sent reduït ja que només es disposa d’una taula de consulta i els volums es troben a les mateixes oficines de l’ICIP. Tot i així, es continuaran oferint els serveis com fins ara, destacant el préstec de documents.
En aquest nou curs, el centre romandrà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:30h a 14:00h. Actualment, el fons de monografies especialitzades arriba als 10.000 volums.
Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.
La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.
El centre forma part de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (XBEG) i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Aquest dimarts 1 d’agost s’ha presentat a la seu de les Nacions Unides a Nova York l’informe Wagner Group desencadenat a Ucraïna. L’impacte militar, polític i sobre els drets humans del Grup Wagner des de la invasió del 2022. Es tracta d’un informe elaborat per l’Institut Novact de Noviolència, en col·laboració amb Shock Monitor, l’Observatori d’Empreses i Drets Humans a la Mediterrània i l’organització Suds. L’informe compta amb el suport financer de l’ICIP gràcies a una de les subvencions per a entitats que es convoquen anualment. El treball s’ha presentat en el marc de la sessió del Grup de Treball de les Nacions Unides per a l’ús de mercenaris.
La investigació sobre el Grup Wagner ha estat realitzada per un equip de recerca coordinat per Felip Daza Sierra, juntament amb Carlos Díaz Bodoque i l’assistència d’Anhelina Hrytsei i Mathilde Machteld Romeo.
L’informe es farà públic al setembre i analitza l’impacte del Grup Wagner a Ucraïna. La recerca compta amb els testimonis de quaranta experts, institucions i organitzacions de la societat civil de l’àmbit acadèmic i de drets humans. També s’ha entrevistat personal militar involucrat en les operacions de la part ucraïnesa.
La presència del Grup Wagner a Ucraïna ha augmentat de manera dramàtica la gravetat del conflicte, n’ha exacerbat la mortalitat, ha intensificat la confrontació i ha provocat la fragmentació dels actors armats no estatals. En l’informe es destaca especialment la presumpta implicació del Grup Wagner en crims de guerra, especialment en l’assassinat de les autoritats locals i la decapitació de presoners de guerra. Les investigacions judicials que es troben en curs per la Fiscalia ucraïnesa donen compte de l’ús de reclusos com a “escuts humans forçats”, especialment en les batalles de Donbàss. També s’assenyala que el Grup Wagner dissenya operacions de combat i fa ús d’armament pesat, artilleria i tecnologia per a activitats de reconeixement.
El treball detalla les pràctiques de reclutament depredadores del grup, com incorporar a les seves files reclusos i joves marginats a Rússia i la utilització de combatents estrangers de Síria, Sèrbia, Afganistan, entre d’altres. Segons l’informe, el grup està jugant un paper polític creixent, que combina el conservadorisme social, les reivindicacions patriòtiques i el culte a la delinqüència. L’auge de les seves activitats s’identifica també en l’apatia general de la població russa cap a la guerra, la manca de comprensió dels objectius militars d’aquesta, entre altres. Com a resposta, el Grup Wagner ha desenvolupat un imperi empresarial i mediàtic, que sosté les activitats delictives i altres activitats il·lícites del grup, així com pràctiques de contractació abusives. Wagner compta amb el suport de grups d’extrema dreta (RIM, TFRusich) i de les noves elits mediàtiques compostes per bloggers i influencers militars.
Finalment, l’informe destaca com el Grup Wagner està generant dividends polítics clau per a Putin com ara victòries militars simbòliques, l’augment del suport de les activitats pròpies de la invasió a Ucraïna, permetre el manteniment de la confrontació militar enmig d’un clima d’apatia cap a la guerra a l’interior de Rússia. No obstant això, la possible desaparició del Grup Wagner no impedirà l’ús d’altres proxis en la guerra d’Ucraïna ni la proliferació de la indústria russa de les Empreses Militars de Seguretat Privada (EMSP).
L’informe fa un conjunt de recomanacions fonamentals que són part del missatge central per al Grup de Treball de les Nacions Unides.
Per als organismes internacionals i els governs nacionals:
Reforçar els marcs normatius nacionals per controlar les EMSP, inclosos uns sòlids mecanismes de concessió de llicències, supervisió i reparació.
Crear un ampli instrument internacional jurídicament vinculant per regular l’activitat de les EMSP, així com normes adequades per prevenir les violacions de drets humans, la protecció de les víctimes i la reparació efectiva.
Designar el Wagner Group com a organització terrorista i grup armat finançat per la Federació Russa.
Impulsar la persecució penal internacional, inclosos els principis de jurisdicció universal.
Per a les organitzacions de la societat civil:
Millorar els mecanismes de supervisió i presentació d’informes sobre l’activitat de les EMSP i el seu impacte interseccional en els drets humans, amb especial atenció a les violacions dels drets de les dones.
Sensibilitzar al públic en general i les comunitats afectades per conflictes perquè puguin distingir els contractistes privats de les forces regulars i comprendre l’impacte de la privatització de la guerra a nivell polític i social.
Dur a terme accions d’incidència política per promoure normatives internacionals i nacionals de control de les EMSP.
Després de la presentació a la seu de les Nacions Unides, està previst fer públic l’informe al setembre. El mateix mes es farà una presentació del treball a Barcelona.
L’ICIP, l’Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb Erol Urbà, Heal Hop i Versembrant, estan preparant una trobada internacional de persones i col·lectius implicats en projectes de cultura de pau i educació transformadora a través de les diferents expressions artístiques del hip-hop.
Aquesta nova trobada porta per nom Artèria Hip-Hop i es celebrarà a Barcelona del 5 al 8 d’octubre del 2023.
La trobada vol generar un espai d’intercanvi d’experiències –locals i internacionals– d’educació transformadora a través d’aquest gènere musical. També vol aportar bones idees per millorar les pràctiques educatives dels participants i del públic i fer comunitat i establir vincles entre professionals del sector. Un altre objectiu és evidenciar la cultura hip-hop com una eina educativa i transformadora vàlida per afrontar els reptes de l’educació i per promoure valors i pràctiques associats a la cultura de pau.
Artèria Hip-hop combinarà activitats internes pensades per a una delegació d’unes 20-30 persones convidades, i activitats obertes pensades per a una audiència especialitzada i per a la joventut en general.
Procés de selecció de participants
Per tal de garantir la diversitat dels participants, els organitzadors han obert un procés de presentació de candidatures per a participar en la trobada. Es busquen dos tipus de perfils:
Grup A. 10-15 persones de l’àmbit internacional i estatal que compleixin les característiques següents:
Persones que treballen amb joves duent a terme projectes educatius, de prevenció de violències i/o de promoció de la cultura de la pau a través de les diverses expressions del hip-hop.
Persones que entenguin i es puguin expressar en castellà, idioma vehicular de la trobada.
Preferentment, persones que participin en projectes col·lectius/cooperatius.
Preferentment, persones que treballin a Amèrica Llatina i el Carib, Nord d’Àfrica i contextos fronterers.
Preferentment, persones menors de 35 anys.
En la selecció dels i les participants es buscarà paritat de gènere i diversitat d’origen.
Per a aquest grup A, l’organització es farà càrrec de les despeses següents:
Vols
Allotjament fins a 5 nits
Manutenció fins a 5 dies (àpats i refrigeris)
Desplaçaments interns
Grup B. Màxim 15 persones de l’àmbit català que compleixin les característiques següents
Persones que treballen amb joves duent a terme projectes educatius, de prevenció de violències i/o de promoció de la cultura de la pau a través de les diverses expressions del hip-hop.
Persones que entenguin i es puguin expressar en castellà, idioma vehicular de la trobada.
Preferentment, persones que participin en projectes col·lectius/cooperatius.
En la selecció dels i les participants es buscarà paritat de gènere i diversitat cultural
Preferentment, persones menors de 35 anys.
Per a aquest grup B, l’organització es farà càrrec de les despeses següents:
Àpats i refrigeris oferts durant les activitats
Desplaçaments interns
Allotjament fins a 3 nits per a les persones que no resideixen a Barcelona i necessitin pernoctar-hi durant la trobada.
Les persones que estiguin interessades en sol·licitar la participació a Artèria Hip-hop han d’omplir el formulari que trobaran en aquest enllaç. La data límit per a presentar candidatures és el dia 14 de juny de 2023.
El Premi ICIP Construcció de Pau 2023 reconeix les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra “per la seva tasca de denúncia de les violacions com a arma de guerra, de lluita contra la impunitat i d’empoderament i visibilització de víctimes de la violència sexual”.
Les associacions premiades treballen en la documentació de violacions durant la guerra dels Balcans i el reconeixement legal i social dels infants nascuts en situacions de violència sexual. Es calcula que entre 25.000 i 50.000 dones i nenes van ser víctimes de violació com a estratègia de neteja ètnica durant la guerra de Bòsnia i 4.000 infants van néixer fruit de les agressions. Més enllà de Bòsnia, les entitats premiades també estan en contacte amb supervivents d’altres conflictes, com per exemple d’Ucraïna, per acompanyar-les en el procés de denúncia i de reconeixement com a víctimes de la guerra.
La candidatura guanyadora ha estat presentada per Cultura i Conflicte, entitat catalana que ha plasmat la tasca de les dues associacions bosnianes en el projecte multidisciplinar Encara hi ha algú al bosc, que inclou un documental, una exposició i una obra de teatre.
La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc al Parlament de Catalunya el dijous 21 de setembre de 2023, Dia Internacional de la Pau. Per part de les associacions premiades hi van participar Meliha Merđić i Amela Medjuseljac (Dones víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovia) i Ajna Jusic i Alen Muhic (Infants oblidats de la guerra).
Podeu recuperar l’acte íntegre en aquest vídeo:
Dones víctimes de la guerra
L’associació Dones víctimes de la guerra (“Udruženje”Žena žrtva”) es va fundar el 2003 amb l’objectiu de reunir víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995. Des d’aleshores l’entitat treballa per documentar casos de violacions – també agressions sexuals a homes -, aportar testimonis, ajudar les supervivents a defensar els seus drets com a víctimes de la guerra i lluitar contra la impunitat que encara gaudeixen molts dels perpetradors.
Milers de dones i nenes van ser víctimes de violació durant la guerra dels Balcans, si bé no hi ha una xifra oficial, ja que moltes d’elles no van sobreviure a les agressions i d’altres les van viure en silenci.
A partir dels testimonis de les supervivents de les violacions, l’associació ha reunit informació cabdal per portar els agressors davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia per l’ex-Iugoslàvia i davant dels tribunals locals a Bòsnia i Hercegovina. Fins a l’actualitat l’associació ha recollit les declaracions de 5.495 dones i 300 homes supervivents.
La tasca de l’entitat ha permès empoderar i acompanyar les víctimes de la guerra, també amb suport psicològic i social, i lluitar contra la impunitat, en un context difícil ja que la violació com a arma de guerra és encara un tema tabú a Bòsnia i Hercegovina.
Infants oblidats de la Guerra
L’associació Infants oblidats de la guerra (“Zaboravljena djeca”) es va fundar el 2015 per part de nois i noies nascuts de violacions durant la guerra dels Balcans i activistes pels drets humans. Es calcula que a Bòsnia hi ha, com a mínim, 4.000 infants nascuts de la guerra, tot i que només 62 són oficialment reconeguts, els quals ara ja són adults.
L’entitat acull també fills i filles de matrimonis forçats durant la guerra, xarxes de prostitució organitzades per les forces internacionals i relacions mantingudes entre el personal militar i humanitari, que van abandonar dones i infants després del conflicte.
L’associació treballa a nivell internacional pel reconeixement legal i social dels fills nascuts de violacions de guerra i per establir protocols que permetin protegir els infants, acabar amb l’estigma que pateixen i ajudar les mares en el procés de reconeixement dels seus fills. Fruit de la seva actuació, s’han aconseguit canvis legals en les administracions locals bosnianes perquè els fills nascuts de violacions de guerra siguin reconeguts i compensats com a víctimes.
Premi ICIP Construcció de Pau
L’ICIP convoca anualment, des de l’any 2011, el Premi ICIP Construcció de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya coincidint amb el 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau.
