La Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat (Red LAMPS) ha celebrat la tercera trobada presencial a Bogotà, Colòmbia, del 25 al 27 de febrer de 2025. L’espai ha reunit 45 dones de vuit països: Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Hondures, Mèxic, Paraguai i Veneçuela i així com membres de les diàspores llatinoamericanes. Totes les participants treballen per la construcció de pau i la defensa dels drets humans amb una mirada feminista i territorial. També hi ha participat una delegació de l’ICIP, membre de la xarxa des de la seva creació l’any 2020 i institució coorganitzadora de la trobada.
La Red LAMPS té per objectiu contribuir des d’una perspectiva feminista a generar coneixement crític, acció col·lectiva i innovació sobre l’agenda Dones, Pau i Seguretat a l’Amèrica Llatina. Per a la xarxa, la cura i el diàleg són eines fonamentals per avançar cap a un horitzó de pau i democràcia.
A més de consolidar la identitat col·lectiva i política de la xarxa, la seva agenda i cadena d’incidència, la trobada ha respost al propòsit de compartir reflexions, experiències i propostes al voltant del diàleg amb enfocament feminista. També s’han establert les bases per al desenvolupament d’un informe sobre l’aplicació de la resolució 1325 a l’Amèrica Llatina amb motiu dels 25 anys de la seva adopció per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
A través de trobades com aquesta, la xarxa cerca articular esforços regionals i globals per generar incidència en polítiques públiques i promoure espais de participació activa de dones en escenaris de presa de decisions.
Trobades institucionals
Representants de diferents ambaixades, d’institucions internacionals i del mateix govern colombià han assistit a la darrera sessió de la trobada i han mostrat el seu interès per l’enfocament i les metodologies de la xarxa i amb l’agenda dones pau, pau i seguretat.
L’ICIP, membre fundador de la Red LAMPS, ha coorganitzat l’esdeveniment juntament amb la Corporación de Investigción y Acción Social y Económica (CIASE). Aquesta col·laboració reflecteix el compromís de l’ICIP amb l’enfortiment de xarxes de pau i la promoció d’iniciatives feministes en l’àmbit de la seguretat i els drets humans.
Per a més informació sobre la xarxa podeu visitar el vostre lloc web: red-lmps.org.
Totes dues són alumnes de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat i com a premi han rebut una dotació econòmica de 850 euros cadascuna. El treball de Júlia Baltasar, que narra la història dels objectors de Can Serra, ja havia quedat finalista amb el Premi Irla de Recerca Històrica al Batxillerat 2024.
El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres.
El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.
En l’edició 2024, la vuitena edició del guardó, el jurat ha distingit un total de 81 treballs, amb un import global de 68.850 euros.
L’auditori del Parlament de Catalunya ha acollit aquest divendres 31 de gener la III Jornada de la Pau, una iniciativa de la mesa de la cambra organitzada conjuntament pel Consell Català de Foment de la Pau, Lafede.cat i l’ICIP.
Amb el títol “Perspectives africanes de pau: polítiques i pràctiques”, la jornada ha estat seguida per més de dues-centes persones, entre les quals una àmplia representació d’entitats i institucions del moviment per la pau i membres de la diàspora africana. En el context convuls africà, un continent marcat pels conflictes armats i les relacions colonials, la jornada ha volgut ser un espai per reivindicar les experiències africanes de construcció de pau i, alhora, enriquir el procés d’elaboració del projecte Pla País de Pau, que ha de culminar amb l’aprovació d’una política pública de pau catalana.
Incloure les veus africanes en les polítiques públiques
Precisament amb la mirada posada en el Pla País de Pau, la jornada ha posat de manifest la necessitat d’escoltar, des de Catalunya, les persones africanes en la diàspora i incloure les seves veus i necessitats.
En aquest sentit, en la inauguració de l’acte, Remei Sipi, membre de la Junta de Govern de l’ICIP i activista, ha emfatitzat que “la pau no pot ser sostenible sinó inclou totes les veus, especialment les silenciades”, mentre que la copresidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, també ha reivindicat la participació de la diàspora en les polítiques públiques i la necessitat que la política pública de pau sigui antiracista.
Descolonitzar i lluitar contra el racisme
Una altra qüestió de fons de la jornada han estat les històriques relacions colonials amb Àfrica i la responsabilitat internacional en els conflictes del continent.
En la conferència inaugural, Florence N. Mpaayei, membre de l’equip Ad Hoc d’Assessors Sènior de Mediació, Gènere i Inclusió de les Nacions Unides, ha destacat que per la consecució d’una pau estable a l’Àfrica cal implicar “tant els actors interns com externs” i ha recordat que “les dinàmiques de conflicte i pau a l’Àfrica estan entrellaçades amb el colonialisme històric i les múltiples facetes complexes de l’imperialisme a l’Àfrica postcolonial”. Amb tot, en el seu discurs ha posat l’accent en diverses experiències, innovadores, de construcció de pau, mediació i reconciliació que han tingut lloc en diferents contextos africans, com per exemple a Sud-àfrica, Ruanda, Kènia o Nigèria, i ha reivindicat el rol de la societat civil, i especialment les dones i els joves, en els processos de transformació.
L’espoli de recursos naturals a l’Àfrica i la dependència del continent també ha estat part del debat de la primera taula rodona de la jornada, que ha comptat amb les intervencions de Sani Ladan, analista geopolític i expert en relacions internacionals i migracions; Bombo Ndir, activista i defensora dels drets humans, i Jean-Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació, AFRICAT.
Sani Ladan ha destacat que cal “descolonitzar les relacions internacionals” i ha criticat les polítiques de cooperació: “Àfrica és un actor amb veu pròpia però no se l’escolta i la cooperació internacional al desenvolupament s’ha convertit en un instrument de xantatge que crea dependència”. Segons Ladan és prioritat “establir relacions d’igual a igual amb Àfrica” i “escoltar les veus africanes”. Per la seva banda, l’activista Bombo Ndir, ha afirmat que “per construir pau totes les veus han d’estar representades” i ha reivindicat especialment incloure les veus de les dones en els espais de decisió.
Alhora, tant Ladan com Ndir han alertat sobre el “racisme sistèmic” existent, “social i institucional” i els discursos d’odi: “el racisme trenca la convivència i la pau”, ha denunciat Ndir. Precisament, en el transcurs de la jornada, diverses intervencions han volgut recordar el jove sense sostre senegalès Bakari Diba, mort al parc de la Ciutadella de Barcelona, a tocar del mateix Parlament. Un cas que la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya ha denunciat com a exemple de la “violència institucional” que pateixen les persones migrades.
Per la seva banda, el president de l’associació AFRICAT, Jean-Bosco Botsho, ha destacat la importància de posar l’accent en la prevenció de conflictes.
Intervenció dels grups parlamentaris
La segona taula s’ha centrat en les relacions Catalunya-Àfrica i ha comptat amb les intervencions de cinc grups polítics: Neus Comes, diputada del PSC; Ennatu Domingo, diputada de Junts; Adrià Guevara, secretari de Relacions Internacional d’ERC; Viviane Ogou, en representació de Comuns; i Pat Sillah, de la CUP.
Tots ells han posat de relleu la necessitat d’incloure veus africanes en el futur Pla País de Pau i han destacat la importància d’establir una relació d’igual a igual entre Catalunya i Àfrica i comptar amb la participació d’actors locals.
Per últim, el president del Parlament, Josep Rull, ha clos la III Jornada de la Pau del Parlament, tot destacant la llarga trajectòria de Catalunya en el foment de la pau i com a país d’acollida. En un context convuls, marcat pels discursos d’odi i l’era de la postveritat, Rull ha afirmat que “defensar la pau és un exercici de fortalesa col·lectiva que dona sentit a la humanitat”.
Durant més de cinquanta anys, Angela Davis ha estat a la primera línia en moviments feministes i per l’abolició de les presons, així com en la lluita contra la violència d’estat i l’opressió.
Abolició. Polítiques, pràctiques, promeses és el resultat de dècades de pensament en acció amb la voluntat de seguir contribuint al debat sobre seguretat i presons. Uns treballs que aborden la història de la pràctica i el pensament abolicionista de les presons als Estats Units i arreu del món, les contribucions singulars de les dones en aquestes lluites, i històries i lliçons d’organització dins i fora dels murs de les presons.
L’obra condensa la trajectòria de qui s’ha convertit en un dels màxims referents del moviment abolicionista. Una lectura essencial per a tothom que imagini un món sense presons.
Traduït per Lola Fígols Fornell i amb una il·lustració de MilVietnams, aquest volum recull els textos més significatius de l’activista i pensadora, i ofereix una reflexió profunda i incisiva sobre la història i el futur de l’abolicionisme.
Una obra clau per entendre l’abolicionisme contemporani
Angela Davis explora a Abolició la història del pensament i la pràctica abolicionista, destaca el paper fonamental de les dones en aquestes lluites i ofereix lliçons valuoses sobre organització col·lectiva. Els seus escrits aborden temàtiques diverses amb una visió interseccional que combina gènere, classe i raça per analitzar les estructures repressives que ens impedeixen imaginar futurs socialistes i justos.
La reivindicació de l’abolicionisme: Davis proposa imaginar noves maneres de garantir la salut i la seguretat públiques. Argumenta que la brutalitat policial, la detenció de migrants i el control carcerari requereixen estratègies abolicionistes per construir un futur més habitable.
Esclavitud i presó: L’autora analitza la continuïtat entre l’esclavitud i el sistema penitenciari modern, centrant-se en el sistema de lloguer de presons als Estats Units i com aquest perpetua estructures racistes i capitalistes.
Racialització de la delinqüència: Davis examina com la criminalització de les comunitats negres ha estat històricament utilitzada per justificar l’empresonament massiu, independentment de la culpabilitat o innocència de les persones afectades.
La perspectiva interseccional: L’empresonament no és només una qüestió racial o econòmica, sinó també de gènere. Davis aborda la violència institucionalitzada contra les dones empresonades, des de negligències mèdiques fins a abusos sexuals, i analitza com les dones negres pateixen de manera desproporcionada aquest sistema.
El complex industrial penitenciari: El llibre explora com el sistema penal nord-americà actua com una indústria que genera beneficis, perpetuant desigualtats estructurals i consolidant el control social.
Sobre l’autora
Angela Yvonne Davis (1944, Birmingham, Alabama) és professora emèrita d’Història de la Consciència i d’Estudis Feministes a la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz (EUA). Activista, escriptora i acadèmica, la seva obra se centra en les presons, la policia i les interseccions entre la raça, el gènere i la classe. Amb més de cinquanta anys d’activisme, Angela Davis ha estat una figura clau en els moviments contra la violència d’estat, el racisme i l’opressió de gènere. És autora de molts llibres, entre els quals Podem abolir les presons? (2020) i Dones, raça i classe (2022).
Coedició de l’ICIP i Tigre de Paper
Abolició és resultat de la col·laboració entre l’ICIP i Tigre de Paper, amb la voluntat de difondre la cultura de pau entre la societat catalana. Aquest títol amplia el catàleg de publicacions pròpies de l’ICIP, que aborden relacionades amb la cultura de pau i la noviolència. Concretament, l’obra s’emmarca en l’àrea de treball “Alternatives de seguretat” des de la qual l’ICIP aborda l’anàlisi del punitivisme i la cultura del càstig, amb el propòsit d’aprofundir en models de seguretat que permetin gestionar i transformar les violències de manera més humana, justa i eficaç.
L’ICIP ha donat suport actiu a la celebració del Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades que ha tingut lloc a Ginebra (Suïssa) els dies 15 i 16 de gener, organitzat per la Iniciativa per la Convenció contra les Desaparicions Forçades (CEDI) i les Nacions Unides. Una delegació de l’ICIP ha participat activament en l’esdeveniment, que ha reunit organitzacions de la societat civil, incloses associacions de famílies, Estats, organismes internacionals i experts per tal d’acordar una estratègia comuna i un pla d’acció per promoure la ratificació i la implementació de la Convenció contra les Desaparicions Forçades i facilitar el diàleg intergovernamental.
El Congrés ha comptat amb el suport de l’ICIP, al costat de nombroses institucions internacionals, el qual ha impulsat la visió de pau en la lluita contra les desaparicions. L’anàlisi de l’ICIP parteix de la línia de treball «Desaparicions Forçades», la qual té el propòsit d’aprofundir en la conceptualització del vincle entre la lluita contra les desaparicions forçades i la construcció de pau.
Concretament, la tasca de l’ICIP en aquesta temàtica se centra en l’acompanyament i suport a col·lectius de familiars de persones desaparegudes i això implica també incorporar una perspectiva de gènere, ja que en la majoria dels casos aquests col·lectius estan encapçalats per dones, les quals lideren les accions de recerca.
En la cerimònia inaugural del Congrés, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat que “les persones que busquen familiars desapareguts, amb la seva reivindicació de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició, són també promotores i garants de la pau i la democràcia” i ha afegit que l’ICIP té el compromís de “continuar acompanyant les persones buscadores, sobretot dones” i difondre’n el seu reconeixement com a “constructores de pau“.
L’ICIP també ha pres la paraula en la sessió de clausura del Congrés. En aquest cas, la responsable d’Aliances Estratègiques, Sílvia Plana, ha posat de relleu la necessitat de “construir xarxes i espais de connexió entre col·lectius de persones buscadores” i ha reivindicat la necessitat de “mobilitzar els estats i la societat civil” per tal d’enfortir la lluita contra les desaparicions forçades i adoptar una perspectiva de gènere. “Tenim molt per aprendre de les dones buscadores“, ha afirmat.
La veu de les dones buscadores de persones desaparegudes també ha estat protagonista en el Congrés, en la taula rodona “Els impactes de les desaparicions forçades en les dones“, organitzada per l’ICIP i moderada per la tècnica Sabina Puig. Hi han participat dones de Síria, Gàmbia, Filipines, Mèxic i Perú, les quals, des de diferents experiències han posat de manifest la impunitat davant el fenomen de les desaparicions forçades i el dolorós camí per exigir justícia i aconseguir la veritat.
Publicacions relacionades
La tasca de l’ICIP en l’acompanyament de dones buscadores es va iniciar en la Trobada internacional de familiars de persones desaparegudes, organitzada el novembre de 2023 a Barcelona i que va reunir una vintena de dones, víctimes o familiars directes de desapareguts.
Així mateix, l’anàlisi de l’ICIP sobre el vincle entre la lluita contra les desaparicions i la construcció de pau s’ha recollit en la nota conceptual Aportaciones de la mujeres buscadoras a la construcción de paz, elaborada per Sílvia Plana i Sabina Puig, i presentada en el Congrés de Ginebra.
Aquest mes de gener s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2025, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
És la catorzena edició del guardó i la convocatòria estarà vigent fins al 14 d’abril de 2025, inclòs.
El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.
Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una dilatada trajectòria en la construcció i el foment de la pau.
La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.
Persones i col·lectius guardonats
En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’activista i investigador Vicenç Fisas (2024), les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023), el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.
L’organització Build Up, que celebra anualment la conferència internacional Build Peace, ha escollit la candidatura de Barcelona, proposada per l’ICIP, per celebrar l’edició de l’any 2025. Es tracta d’una conferència interdisciplinar que explora els reptes per a la pau en l’era digital, i les innovacions i metodologies emergents en aquest àmbit.
L’ICIP ha participat en les tres darreres edicions de Build Peace, celebrades a Alemanya (2022), Kènia (2023) i Filipines (2024), i s’ha postulat per organitzar l’esdeveniment l’any 2025, amb l’objectiu de reunir a Catalunya persones, entitats i institucions que promouen la construcció de pau des de l’espai digital, per compartir experiències i avançar en l’ús de la tecnologia, les arts i altres innovacions per a la construcció de la pau i la transformació positiva dels conflictes.
La Build Peace 2025 tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 de novembre de l’any vinent al centre cultural La CIBA, de Santa Coloma de Gramenet, un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista. L’anunci de la candidatura guanyadora s’ha fet aquest mes de novembre en la sessió de clausura de la Build Peace 2024 celebrada als afores de Manila.
Anunci de la celebració de la conferència Build Peace 2025 a Barcelona:
Participació a la Build Peace 2024
La Build Peace 2024 s’ha celebrat els dies 14, 15 i 16 de novembre amb el lema “Pushing Frontiers, From the Ground Up”. En aquesta ocasió, Build Up ha comptat amb la coorganització del Council for Climate and Conflict Action, i la conferència ha estat centrada en experiències de diàleg i mediació, i en els conflictes derivats del canvi climàtic i en les iniciatives, locals i internacionals, per a fer-hi front.
L’ICIP ha participat activament en la conferència amb dues propostes: una ponència sobre les experiències de mediació en el conflicte de la regió autònoma de Mindanao, a Filipines, a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer; i una sessió de treball sobre l’experiència de diàleg a través del projecte Àgora, a càrrec del responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP, Pablo Aguiar.
Durant tres dies, la conferència ha permès reflexionar sobre la relació entre tecnologia i conflicte, amb una especial atenció, per exemple, al desenvolupament de la intel·ligència artificial i als reptes que suposa, o a l’impacte que tenen les eines digitals, en concret les xarxes socials, en els processos de pau tradicionals i en els espais de diàleg i mediació. En les diferents sessions de treball s’ha posat de manifest que la pau es construeix amb i des de les comunitats locals, i que les eines digitals (online) són complementàries al treball en xarxa i interpersonal (offline).
L’ICIP ha retut comptes al Parlament amb la compareixença del president i el director, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, davant de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior. Ho han fet aquest dijous passat, 21 de novembre, i els ha servit per explicar el projecte estratègic de l’ICIP de cara als propers anys i presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2023. La compareixença ha servit per posar en valor l’Institut en un context social, econòmic i polític marcat per les tensions i la polarització.
Objectius estratègics
El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha enumerat algunes de les activitats desplegades el 2023 per centrar-se després en el Pla Estratègic 2024-2028. «Ens plantegem un horitzó 2028 amb ambició —diu— perquè els reptes a què ens enfrontem són crítics». Entre els set àmbits que treballarà la institució, Masllorens s’ha compromès a contribuir que Catalunya sigui un hub mundial de foment de la pau. També a impulsar un Observatori de cultura de pau i a consolidar el treball de diàleg i mediació entre actors polítics, a escala local i internacional.
També ha recordat la vocació d’esdevenir referència per als mitjans de comunicació en els àmbits d’actuació de l’ICIP, incrementar l’impacte arreu de Catalunya, aportar coneixement teòric i pràctic que influeixi en les iniciatives i polítiques de foment de la pau, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional. El president de l’ICIP espera també integrar la institució en una Casa de la Pau, un equipament físic que esdevingui referència internacional, amb una biblioteca especialitzada i espais per desenvolupar activitats obertes al públic.
Converses de mediació a Catalunya
Kristian Herbolzheimer, en el torn de rèplica a les intervencions dels grups polítics, ha recordat que l’ICIP té un paper clau en processos de pau en l’àmbit internacional. Pel director de l’Institut, a instàncies de l’ICIP Catalunya pot acollir converses de mediació gràcies a la seva condició d’institut públic però independent, que no compromet la diplomàcia formal. Amb tot, la mediació és incompatible amb la denúncia i amb la publicitat. Per treballar en aquest àmbit l’ICIP requereix de la confiança de les institucions públiques per dur a terme un tasca que per la seva naturalesa és confidencial i de resultat incert .
Herbolzheimer subratlla així mateix la importància d’adoptar un enfocament de curiositat, respecte i autocrítica per combatre els discursos d’odi i la polarització tòxica.
En el torn d’intervencions, els portaveus dels diferents grups parlamentaris han valorat la feina de l’ICIP i han destacat de forma unànime la necessitat de treballar per al foment de la cultura de pau.
Entre les dies 6 i 10 de novembre 2024 s’ha celebrat a la Sierra Norte de Oaxaca, Mèxic, la reunió anual de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, una articulació que reuneix una trentena d’organitzacions mexicanes i internacionals que treballen per a la construcció de pau a Mèxic. L’ICIP forma part de la Plataforma des dels seus inicis i la seva participació s’emmarca en l’àrea temàtica “Violències fora de contextos bèl·lics” i, concretament, en el treball sobre Mèxic iniciat el 2018.
La Plataforma és un espai d’intercanvi de coneixements i experiències a partir del qual es vol formular una diagnosi compartida sobre la greu i complexa situació de violències que viu el país i plantejar possibles respostes des d’una perspectiva de construcció de pau. L’espai d’anàlisi ha estat precisament el punt més important de l’agenda de la trobada. Hi han confluït mirades locals (Chiapas, Oaxaca, Ciutat de Mèxic i Chihuahua) amb perspectives nacionals, llatinoamericanes, europees i globals. No hi ha faltat tampoc una anàlisi binacional (EEUU-Mèxic), coincidint precisament amb la setmana en què Donald Trump ha guanyat les eleccions nord-americanes.
En base a les anàlisis de context i a una profunda reflexió estratègica sobre les capacitats i oportunitats per la pau a Mèxic, la Plataforma ha definit el seu pla de treball intern per al 2025. La trobada també ha servit per enfortir els lligams entre les organitzacions de pau que hi han participat, unes organitzacions que diàriament s’enfronten – a vegades en la pròpia pell – a l’embat de la violència criminal, la deslegitimació per part de les autoritats locals i federals i la desatenció internacional. Al cap i a la fi, Mèxic és una democràcia, se situa en el número 12 del rànquing de les economies mundials i, formalment, no està en guerra.
Una particularitat important de la reunió d’enguany és que s’ha combinat amb una trobada de joves activistes d’arreu del país, propiciant així un diàleg intergeneracional que no només ha permès al grup de joves familiaritzar-se amb la sòlida trajectòria històrica de les iniciatives de pau mexicanes sinó que també ha enriquit les discussions de la Plataforma amb perspectives que no s’han abordat amb prou profunditat fins ara. Entre les preocupacions que els i les joves han posat sobre la taula destaquen qüestions relacionades amb les violències en l’àmbit domèstic, els drets sexuals i reproductius, les limitades perspectives de futur i la salut mental.
Tot i reconèixer el llegat dels ancestres i el valuós treball dels més grans de les seves respectives comunitats, el grup de joves també ha apuntat el fet que sovint senten que tant en els seus entorns més propers com en els moviments socials se segueixen dinàmiques massa adultocèntriques i que les seves perspectives, inquietuds i maneres de fer no hi tenen prou cabuda. Diàlegs com el que s’han realitzat aquests dies a la Sierra Norte han permès tenir converses necessàries per avançar cap a una visió de pau més integral i per crear ponts entre diverses generacions d’activistes per la pau que no sempre coincideixen en els espais de reflexió i acció.
Durant la trobada, els participants hem reivindicat justícia per la mort del Padre Marcelo, defensor dels drets humans i constructor de pau assassinat el passat 20 d’octubre a San Cristóbal De Las Casas, Chiapas. També han exigit la presentació amb vida de la defensora Ayuuk Sandra Domínguez Martínez, de Oaxaca, desapareguda des del 4 d’octubre després de rebre nombroses amenaces a causa del seu activisme.
La Junta de Govern de l’ICIP ha renovat el Pla Estratègic de la institució per als propers quatre anys, un document que fixa els objectius i reptes de futur de les diferents línies d’actuació de l’entitat, la visió de pau i el mètode de treball que singularitza l’CIP.
El document “L’ICIP, una entitat frontissa. Pla Estratègic 2024-2028” parteix de la premissa que l’ICIP és una entitat singular, frontera entre els espais institucional i social, entre l’àmbit local i el global. Una institució que dona suport al conjunt d’actors socials, institucionals, acadèmics i culturals que treballen per bastir societats més justes i menys violentes, a Catalunya i arreu, i que treballa per aconseguir que Catalunya desenvolupi les capacitats necessàries per fer front a les múltiples crisis de pau i seguretat globals, i que esdevingui, cada vegada més, un referent en polítiques públiques i iniciatives de foment de la pau.
El Pla Estratègic defineix el Mètode ICIP, és a dir, els propòsits que marquen les diferents actuacions de l’ICIP, ja sigui dels camps de Recerca, Divulgació i d’Acció:
El document també recull els Eixos estratègics de l’ICIP i els objectius de cadascun d’ells (Cultura organitzativa; Estructura institucional; Actuació innovadora; Ecosistema de foment de la pau; Comunicació i divulgació), i fixa l‘Horitzó per al 2028, és a dir, les fites claus per als propers quatre anys. Entre aquestes, hi ha l’objectiu de contribuir a fer de Catalunya un hub mundial per al foment de la pau, integrar l’ICIP en una Casa de la Pau, i impulsar un Observatori de Foment de la Pau. Per a assolir les diverses fites, l’ICIP es proposa consolidar l’equip amb més personal i diversificar ingressos.
Aquest mes de novembre arriba a les llibreries un nou títol de la col·lecció “Clàssics de la pau i de la noviolència“, coeditada per l’ICIP i Angle editorial. Es tracta del llibre Arxiu dels infants perduts, de l’escriptora mexicana Valeria Luiselli, traduït al català per Elisabet Ràfols Sagués.
A cavall de la literatura del viatge i la de l’èxode, Valeria Luiselli ha escrit una obra emotiva, commovedora i plena de capes —on tot és l’eco d’alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.
Una parella amb dos fills de cinc i deu anys creua els Estats Units amb cotxe. Els dos són documentalistes i van de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l’últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana is’endinsen perillosament en el desert estatunidenc en busca d’asil.
Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel de carretera en motel de carretera, els pares s’adonen que una esquerda s’està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s’entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert.
L’autora, Valeria Luiselli
(Ciutat de Mèxic, 1983) Com que el seu pare era diplomàtic, va passar la infància entre Corea del Sud, Sud-àfrica i l’Índia. Va viure alguns anys de joventut a Barcelona. Escriu en castellà i anglès i és la veu més destacada dels escriptors que tracten els conflictes i contradiccions de la identitat híbrida entre l’Amèrica Llatina i els Estats Units. Traduïda a més de vint llengües, Luiselli ha guanyat dos Los Angeles Times Prize, el Dublin Literary Award, la Medalla Carnegie a l’excel·lència en ficció I l’American Book Award, i ha estat finalista del National Book Critics Circle Award, el Kirkus Prize i el Booker Prize. És col·laboradora habitual de The New York Times, Granta, The Guardian i El País. Viu a Nova York.
La traductora, Elisabet Ràfols Sagués
Filòloga barcelonina que des dels anys noranta es dedica professionalment a la traducció literària. Ha traduït John le Carré, Anthony Burgess, Julian Barnes, Patricia Highsmith i Alan Bennett, entre altres. Des que viu al Canadà ha traduït molt per al teatre, tant a quatre mans per dur la dramatúrgia catalana al Canadà, ja sigui al francès o a l’anglès, com en solitari amb obres de Carole Fréchette o Marie Clements, entre altres.
Aquesta tardor ha començat la cinquena edició del projecte Àgora, un espai de promoció del diàleg i l’escolta entre persones de diferents orígens i bagatges, i amb posicionaments ideològics allunyats, sovint confrontats.
Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’ICIP, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina, amb la col·laboració de la Casa dels Clàssics, que té per objectiu posar en valor el diàleg com a eina per a reconduir i transformar conflictes, establir relacions de confiança i, d’aquesta manera, contribuir a enfortir la convivència, la cohesió social i, en última instància, la democràcia.
A través de la lectura compartida de textos clàssics, persones provinents dels àmbits econòmic, polític i social de Catalunya es reuneixen en diverses sessions per tal de reflexionar sobre els reptes polítics i socials que condicionen l’actualitat al nostre país i arreu del món. Cada sessió és conduïda per un professional i parteix d’una lectura: De la ira, de Séneca; L’amistat, de Ciceró; i els “Discursos de Tucídides”, de La història de la guerra del Peloponès.
En aquesta edició participen dinou persones, onze homes i vuit dones, seleccionades prèviament: Joan Casanovas, Julián Claramunt, Rahmata Dem Nje, Ennatu Domingo, Cristina Figueras, Ismael Garcia, Marina Gay, Tomàs Gil, Elsa Hermida, Oriol Martínez Alòs, Lluís Nacenta, Ismael Peña-López, Aina Pedret, Ferran Piqué, Maya Riera, David Serrano, Mostafà Shaimi, Francesc Trillas i Pau Vall.
Les persones participants en les edicions prèvies fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.
El projecte Àgora s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP. El seu coordinador, Pablo Aguiar, considera que “és un exercici que permet la despolarització, molt necessari en el context actual en el qual el debat públic està molt deteriorat i en què tenim mancances a l’hora d’escoltar idees i posicionaments diferents als propis”.
Fins a l’actualitat s’han organitzat quatre edicions del projecte, cadascuna d’elles amb un grup estable de vint persones. Aquest vídeo és un resum de la quarta edició d’Àgora, celebrada la primavera del 2024.
