Autor: Eugenia

L’organització Build Up, que celebra anualment la conferència internacional Build Peace, ha escollit la candidatura de Barcelona, proposada per l’ICIP, per celebrar l’edició de l’any 2025. Es tracta d’una conferència interdisciplinar que explora els reptes per a la pau en l’era digital, i les innovacions i metodologies emergents en aquest àmbit.

L’ICIP ha participat en les tres darreres edicions de Build Peace, celebrades a Alemanya (2022), Kènia (2023) i Filipines (2024), i s’ha postulat per organitzar l’esdeveniment l’any 2025, amb l’objectiu de reunir a Catalunya persones, entitats i institucions que promouen la construcció de pau des de l’espai digital, per compartir experiències i avançar en l’ús de la tecnologia, les arts i altres innovacions per a la construcció de la pau i la transformació positiva dels conflictes.

La Build Peace 2025 tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 de novembre de l’any vinent al centre cultural La CIBA, de Santa Coloma de Gramenet, un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista. L’anunci de la candidatura guanyadora s’ha fet aquest mes de novembre en la sessió de clausura de la Build Peace 2024 celebrada als afores de Manila.

Anunci de la celebració de la conferència Build Peace 2025 a Barcelona:

Participació a la Build Peace 2024

La Build Peace 2024 s’ha celebrat els dies 14, 15 i 16 de novembre amb el lema “Pushing Frontiers, From the Ground Up”. En aquesta ocasió, Build Up ha comptat amb la coorganització del Council for Climate and Conflict Action, i la conferència ha estat centrada en experiències de diàleg i mediació, i en els conflictes derivats del canvi climàtic i en les iniciatives, locals i internacionals, per a fer-hi front.

L’ICIP ha participat activament en la conferència amb dues propostes: una ponència sobre les experiències de mediació en el conflicte de la regió autònoma de Mindanao, a Filipines, a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer; i una sessió de treball sobre l’experiència de diàleg a través del projecte Àgora, a càrrec del responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP, Pablo Aguiar.

Durant tres dies, la conferència ha permès reflexionar sobre la relació entre tecnologia i conflicte, amb una especial atenció, per exemple, al desenvolupament de la intel·ligència artificial i als reptes que suposa, o a l’impacte que tenen les eines digitals, en concret les xarxes socials, en els processos de pau tradicionals i en els espais de diàleg i mediació. En les diferents sessions de treball s’ha posat de manifest que la pau es construeix amb i des de les comunitats locals, i que les eines digitals (online) són complementàries al treball en xarxa i interpersonal (offline).

L’ICIP ha retut comptes al Parlament amb la compareixença del president i el director, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, davant de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior. Ho han fet aquest dijous passat, 21 de novembre, i els ha servit per explicar el projecte estratègic de l’ICIP de cara als propers anys i presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2023. La compareixença ha servit per posar en valor l’Institut en un context social, econòmic i polític marcat per les tensions i la polarització.

Objectius estratègics

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha enumerat algunes de les activitats desplegades el 2023 per centrar-se després en el Pla Estratègic 2024-2028. «Ens plantegem un horitzó 2028 amb ambició —diu— perquè els reptes a què ens enfrontem són crítics». Entre els set àmbits que treballarà la institució, Masllorens s’ha compromès a contribuir que Catalunya sigui un hub mundial de foment de la pau. També a impulsar un Observatori de cultura de pau i a consolidar el treball de diàleg i mediació entre actors polítics, a escala local i internacional.

També ha recordat la vocació d’esdevenir referència per als mitjans de comunicació en els àmbits d’actuació de l’ICIP, incrementar l’impacte arreu de Catalunya, aportar coneixement teòric i pràctic que influeixi en les iniciatives i polítiques de foment de la pau, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional. El president de l’ICIP espera també integrar la institució en una Casa de la Pau, un equipament físic que esdevingui referència internacional, amb una biblioteca especialitzada i espais per desenvolupar activitats obertes al públic.

Converses de mediació a Catalunya

Kristian Herbolzheimer, en el torn de rèplica a les intervencions dels grups polítics, ha recordat que l’ICIP té un paper clau en processos de pau en l’àmbit internacional. Pel director de l’Institut, a instàncies de l’ICIP Catalunya pot acollir converses de mediació gràcies a la seva condició d’institut públic però independent, que no compromet la diplomàcia formal. Amb tot, la mediació és incompatible amb la denúncia i amb la publicitat. Per treballar en aquest àmbit l’ICIP requereix de la confiança de les institucions públiques per dur a terme un tasca que per la seva naturalesa és confidencial i de resultat incert . 

Herbolzheimer subratlla així mateix la importància d’adoptar un enfocament de curiositat, respecte i autocrítica per combatre els discursos d’odi i la polarització tòxica.

En el torn d’intervencions, els portaveus dels diferents grups parlamentaris han valorat la feina de l’ICIP i han destacat de forma unànime la necessitat de treballar per al foment de la cultura de pau.

Entre les dies 6 i 10 de novembre 2024 s’ha celebrat a la Sierra Norte de Oaxaca, Mèxic, la reunió anual de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, una articulació que reuneix una trentena d’organitzacions mexicanes i internacionals que treballen per a la construcció de pau a Mèxic. L’ICIP forma part de la Plataforma des dels seus inicis i la seva participació s’emmarca en l’àrea temàtica  “Violències fora de contextos bèl·lics” i, concretament, en el treball sobre Mèxic iniciat el 2018.

La Plataforma és un espai d’intercanvi de coneixements i experiències a partir del qual es vol formular una diagnosi compartida sobre la greu i complexa situació de violències que viu el país i plantejar possibles respostes des d’una perspectiva de construcció de pau. L’espai d’anàlisi ha estat precisament el punt més important de l’agenda de la trobada. Hi han confluït mirades locals (Chiapas, Oaxaca, Ciutat de Mèxic i Chihuahua) amb perspectives nacionals, llatinoamericanes, europees i globals. No hi ha faltat tampoc una anàlisi binacional (EEUU-Mèxic), coincidint precisament amb la setmana en què Donald Trump ha guanyat les eleccions nord-americanes.

En base a les anàlisis de context i a una profunda reflexió estratègica sobre les capacitats i oportunitats per la pau a Mèxic, la Plataforma ha definit el seu pla de treball intern per al 2025. La trobada també ha servit per enfortir els lligams entre les organitzacions de pau que hi han participat, unes organitzacions que diàriament s’enfronten – a vegades en la pròpia  pell – a l’embat de la violència criminal, la deslegitimació per part de les autoritats locals i federals i la desatenció internacional. Al cap i a la fi, Mèxic és una democràcia, se situa en el número 12 del rànquing de les economies mundials i, formalment, no està en guerra.

Una particularitat important de la reunió d’enguany és que s’ha combinat amb una trobada de joves activistes d’arreu del país, propiciant així un diàleg intergeneracional que no només ha permès al grup de joves familiaritzar-se amb la sòlida trajectòria històrica de les iniciatives de pau mexicanes sinó que també ha enriquit les discussions de la Plataforma amb perspectives que no s’han abordat amb prou profunditat fins ara. Entre les preocupacions que els i les joves han posat sobre la taula destaquen qüestions relacionades amb les violències en l’àmbit domèstic, els drets sexuals i reproductius, les limitades perspectives de futur i la salut mental.

Tot i reconèixer el llegat dels ancestres i el valuós treball dels més grans de les seves respectives comunitats, el grup de joves també ha apuntat el fet que sovint senten que tant en els seus entorns més propers com en els moviments socials se segueixen dinàmiques massa adultocèntriques i que les seves perspectives, inquietuds i maneres de fer no hi tenen prou cabuda. Diàlegs com el que s’han realitzat aquests dies a la Sierra Norte han permès tenir converses necessàries per avançar cap a una visió de pau més integral i per crear ponts entre diverses generacions d’activistes per la pau que no sempre coincideixen en els espais de reflexió i acció.  

Durant la trobada, els participants hem reivindicat justícia per la mort del Padre Marcelo, defensor dels drets humans i constructor de pau assassinat el passat 20 d’octubre a San Cristóbal De Las Casas, Chiapas. També han exigit la presentació amb vida de la defensora Ayuuk Sandra Domínguez Martínez, de Oaxaca, desapareguda des del 4 d’octubre després de rebre nombroses amenaces a causa del seu activisme.

La Junta de Govern de l’ICIP ha renovat el Pla Estratègic de la institució per als propers quatre anys, un document que fixa els objectius i reptes de futur de les diferents línies d’actuació de l’entitat, la visió de pau i el mètode de treball que singularitza l’CIP.

El document “L’ICIP, una entitat frontissa. Pla Estratègic 2024-2028” parteix de la premissa que l’ICIP és una entitat singular, frontera entre els espais institucional i social, entre l’àmbit local i el global. Una institució que dona suport al conjunt d’actors socials, institucionals, acadèmics i culturals que treballen per bastir societats més justes i menys violentes, a Catalunya i arreu, i que treballa per aconseguir que Catalunya desenvolupi les capacitats necessàries per fer front a les múltiples crisis de pau i seguretat globals, i que esdevingui, cada vegada més, un referent en polítiques públiques i iniciatives de foment de la pau.

El Pla Estratègic defineix el Mètode ICIP, és a dir, els propòsits que marquen les diferents actuacions de l’ICIP, ja sigui dels camps de Recerca, Divulgació i d’Acció:

El document també recull els Eixos estratègics de l’ICIP i els objectius de cadascun d’ells (Cultura organitzativa; Estructura institucional; Actuació innovadora; Ecosistema de foment de la pau; Comunicació i divulgació), i fixa l‘Horitzó per al 2028, és a dir, les fites claus per als propers quatre anys. Entre aquestes, hi ha l’objectiu de contribuir a fer de Catalunya un hub mundial per al foment de la pau, integrar l’ICIP en una Casa de la Pau, i impulsar un Observatori de Foment de la Pau. Per a assolir les diverses fites, l’ICIP es proposa consolidar l’equip amb més personal i diversificar ingressos.

Aquest mes de novembre arriba a les llibreries un nou títol de la col·lecció “Clàssics de la pau i de la noviolència“, coeditada per l’ICIP i Angle editorial. Es tracta del llibre Arxiu dels infants perduts, de l’escriptora mexicana Valeria Luiselli, traduït al català per Elisabet Ràfols Sagués.

A cavall de la literatura del viatge i la de l’èxode, Valeria Luiselli ha escrit una obra emotiva, commovedora i plena de capes —on tot és l’eco d’alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.

Una parella amb dos fills de cinc i deu anys creua els Estats Units amb cotxe. Els dos són documentalistes i van de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l’últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana is’endinsen perillosament en el desert estatunidenc en busca d’asil.

Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel de carretera en motel de carretera, els pares s’adonen que una esquerda s’està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s’entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert.

L’autora, Valeria Luiselli

(Ciutat de Mèxic, 1983) Com que el seu pare era diplomàtic, va passar la infància entre Corea del Sud, Sud-àfrica i l’Índia. Va viure alguns anys de joventut a Barcelona. Escriu en castellà i anglès i és la veu més destacada dels escriptors que tracten els conflictes i contradiccions de la identitat híbrida entre l’Amèrica Llatina i els Estats Units. Traduïda a més de vint llengües, Luiselli ha guanyat dos Los Angeles Times Prize, el Dublin Literary Award, la Medalla Carnegie a l’excel·lència en ficció I l’American Book Award, i ha estat finalista del National Book Critics Circle Award, el Kirkus Prize i el Booker Prize. És col·laboradora habitual de The New York Times, Granta, The Guardian i El País. Viu a Nova York.

La traductora, Elisabet Ràfols Sagués

Filòloga barcelonina que des dels anys noranta es dedica professionalment a la traducció literària. Ha traduït John le Carré, Anthony Burgess, Julian Barnes, Patricia Highsmith i Alan Bennett, entre altres. Des que viu al Canadà ha traduït molt per al teatre, tant a quatre mans per dur la dramatúrgia catalana al Canadà, ja sigui al francès o a l’anglès, com en solitari amb obres de Carole Fréchette o Marie Clements, entre altres.

La col·lecció

Aquest és el vint-i-tresè títol de la col·lecció de “Clàssics de la pau i de la noviolència“, que coeditem amb Angle Editorial. La col·lecció vol col·laborar en la implantació progressiva de la cultura de la pau i l’eradicació de la violència sociopolítica. Junts hem publicat una vintena de llibres com ara Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou; Papers de Pau, recull de textos d’Arcadi Oliveres; Thoreau. Biografia essencial, d’Antonio Casado da Rocha; Marcs de guerra, de Judith Butler; El crit de la consciència, de Martin Luther King; El cor pensant dels barracons, d’Etty Hillesum; Les aventures d’en Wesley Jackson, de William Saroyan; o Abaixeu les armes!, de Berta von Suttner.

Aquesta tardor ha començat la cinquena edició del projecte Àgora, un espai de promoció del diàleg i l’escolta entre persones de diferents orígens i bagatges, i amb posicionaments ideològics allunyats, sovint confrontats.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’ICIP, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina, amb la col·laboració de la Casa dels Clàssics, que té per objectiu posar en valor el diàleg com a eina per a reconduir i transformar conflictes, establir relacions de confiança i, d’aquesta manera, contribuir a enfortir la convivència, la cohesió social i, en última instància, la democràcia.

A través de la lectura compartida de textos clàssics, persones provinents dels àmbits econòmic, polític i social de Catalunya es reuneixen en diverses sessions per tal de reflexionar sobre els reptes polítics i socials que condicionen l’actualitat al nostre país i arreu del món. Cada sessió és conduïda per un professional i parteix d’una lectura: De la ira, de Séneca; L’amistat, de Ciceró; i els “Discursos de Tucídides”, de La història de la guerra del Peloponès.

En aquesta edició participen dinou persones, onze homes i vuit dones, seleccionades prèviament: Joan Casanovas, Julián Claramunt, Rahmata Dem Nje, Ennatu Domingo, Cristina Figueras, Ismael Garcia, Marina Gay, Tomàs Gil, Elsa Hermida, Oriol Martínez Alòs, Lluís Nacenta, Ismael Peña-López, Aina Pedret, Ferran Piqué, Maya Riera, David Serrano, Mostafà Shaimi, Francesc Trillas i Pau Vall.

Les persones participants en les edicions prèvies fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.

El projecte Àgora s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP. El seu coordinador, Pablo Aguiar, considera que “és un exercici que permet la despolarització, molt necessari en el context actual en el qual el debat públic està molt deteriorat i en què tenim mancances a l’hora d’escoltar idees i posicionaments diferents als propis”.

Fins a l’actualitat s’han organitzat quatre edicions del projecte, cadascuna d’elles amb un grup estable de vint persones. Aquest vídeo és un resum de la quarta edició d’Àgora, celebrada la primavera del 2024.

Barcelona,11 d’octubre de 2024.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2024 a l’organització japonesa Nihon Hidankyo, un moviment creat per persones supervivents de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, conegudes com “hibakusha”, que lluita contra l’ús de les armes nuclears i per conscienciar sobre els impactes catastròfics de l’armament nuclear.

En un context de creixement de la cursa armamentista global i de proliferació nuclear, aquest premi Nobel de la Pau és un missatge d’atenció a la comunitat internacional per a frenar la cursa nuclear.

“Estratègicament la decisió del Comitè Noruec Nobel és molt encertada”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè el guardó envia un missatge global a les principals potències que desenvolupen armament nuclear i que han amenaçat amb l’ús d’aquestes armes. “El Premi Nobel de la Pau 2024 no es fixa en una regió concreta, com pot ser la guerra a Gaza o la invasió d’Ucraïna, sinó que davant la perillosa escalda militar global el guardó vol ser un toc d’atenció per a la comunitat internacional, un missatge cap a Israel, Iran, Rússia i també els Estats Units”.

“Ens trobem en una paradoxa en la qual si bé ha crescut la consciència ciutadana sobre la necessitat d’eliminar les armes nuclears, també creix el desenvolupament de la indústria nuclear i l’escalada militar pot tenir conseqüències imprevisibles” explica el director de l’ICIP. En aquest context, l’ICIP defensa la necessitat de caminar cap a una seguretat comuna, basada en el diàleg i la cooperació internacional.

Cap a la prohibició global de les armes nuclears

La prohibició global de l’armament nuclear queda recollida en el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), el qual es va aprovar el 2017 per les Nacions Unides i va entrar en vigor l’any 2021, fruit de la pressió de nombroses organitzacions de la societat civil, entre les quals les persones supervivents de les bombes atòmiques al Japó i a casa nostra l’entitat FundiPau i la Xarxa d’Alcaldes per la Pau. Fins a l’actualitat han signat el tractat 94 Estats, entre els quals no figura l’Estat espanyol ni les principals potències que disposen d’armament nuclear.

El TPAN obliga els estats parts a no desenvolupar, assajar, fabricar, adquirir, posseir, transferir, emmagatzemar i usar armament nuclear. També obliga els estats parts possessors d’armes nuclears a desactivar-les immediatament, a destruir-les com més aviat millor i a eliminar els seus programes nuclears.

Actualment, 9 països tenen armes nuclears: els Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. Segons dades de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) l’any 2023 els Estats amb armes nuclears es van gastar un total de 86.000 milions de dòlars, sent els Estats Units, el país que va gastar més amb arsenal nuclear, 51.000 milions, seguit de la Xina amb una despesa d’11.800 milions i Rússia amb 8.300 milions.

Aquest dijous 19 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 a l’investigador, activista i analista Vicenç Fisas i Armengol en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya. Fisas ha estat guardonat “per la seva extensa i continuada trajectòria en el camp de la investigació i l’activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l’anàlisi de conflictes”.

Doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit), Fisas és autor de més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, l’anàlisi de conflictes i el desarmament. Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau – per exemple a Colòmbia, el País Basc i Filipines – i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques.

L’acte, conduït per la periodista Cèlia Cernadas, ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el qual ha destacat que el Premi ICIP Construcció de Pau contribueix “a valorar persones i col·lectius que enforteixen la cultura de pau, entesa com la pau positiva que es basa en la justícia” i respon a la voluntat de l’ICIP de treballar per “l’enfortiment d’una opinió pública crítica i activa, que torni a formar un moviment emancipador imparable i innovador, en una època d’incertesa”.

La periodista Cristina Gallach ha glossat la figura del guardonat, el qual ha definit com a “pioner” i n’ha destacat la “tenacitat i persistència en el treball per la pau” i la “generositat per transmetre valors i fer escola”.

Vicenç Fisas ha rebut el guardó enmig d’un sentit aplaudiment i ha reivindicat la necessitat de “reactivar el moviment per la pau, amb la complicitat de les institucions”, per fer front al “repte majúscul” al quan ens enfrontem com a societat, en el context d’auge de conflictes, militarisme, rearmament, crisi climàtica o crisi de migracions. “Les estratègies i esquemes de fa vint anys ja no serveixen”. Cal “repensar-ho tot” i “tornar a mobilitzar la gent” per crear una “societat més digna i més decent”, ha dit.

L’acte ha comptat amb els parlaments institucionals del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el president del Parlament, Josep Rull. Per la seva banda, el conseller Duch ha agraït el treball per la pau de Vicenç Fisas, i ha reivindicat la feina dels “constructors de pau” en un moment “especialment convuls”, així com la necessitat de promoure el diàleg i la defensa dels drets humans. El conseller també s’ha referit al Fòrum Català per la Pau, un procés que ha definit com una “oportunitat excel·lent per dissenyar un nou pla de país de pau”.

Finalment, en la clausura de l’acte, el president del Parlament, Josep Rull, ha advocat per posar al centre la dignitat humana i el respecte als drets humans per tal de “construir un món millor”. “Sense dignitat humana, sense humanitat i sense drets fonamentals no hi ha futur”, ha afirmat.

L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical dels violoncel·listes Mariona Camats i Oriol Prat, vinculats a la Fundació Pau Casals.

Un any més, el lliurament del Premi ICIP al Parlament de Catalunya ha aplegat nombroses persones, entitats i institucions que treballen, des de diferents àmbits, per al foment i la difusió de la cultura de pau.

El Premi ICIP, una trajectòria de tretze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.

Vídeo íntegre de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2024

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima el jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La novena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2025, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Les candidatures s’han de presentar a través del portal de Tràmits de la Generalitat. Per resoldre dubtes relacionats amb el concurs, us podeu posar en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com s’hi pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan s’hi pot participar?

La novena edició del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2025, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

Més de 150 persones han assistit els dies 18 i 19 de juny a les jornades “Drets humans i pau a l’Amèrica Central: reptes i oportunitats” a Barcelona, organitzades per l’ICIP i la nova Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central.

Les jornades han estat l’escenari de presentació pública de la nova Taula, una plataforma formada per 20 entitats catalanes que neix amb l’objectiu de “reforçar els llaços de solidaritat entre Catalunya i Centreamèrica, i donar a conèixer les vulneracions de drets humans a la regió, articular propostes i exercir incidència política en l’àmbit local, regional i internacional en favor de la pau i els drets humans”, segons ha explicat una de les portaveus Alícia Rodríguez.

En la sessió de benvinguda de les jornades, dimarts 18 de juny, el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha reivindicat “la necessitat de posar l’atenció pública en l’Amèrica Central en l’actual context d’extremes desigualtats, amenaces dels drets humans i expansió d’una falsa seguretat”. Masllorens també ha posat en valor el treball de l’ICIP per a aportar coneixement i anàlisi sobre els reptes de Centreamèrica a través de l’àrea “Violències fora de contextos bèl·lics”.

Durant dos dies, les jornades han permès reflexionar i debatre sobre els reptes per la pau i els drets humans a Nicaragua, Guatemala, El Salvador i Hondures, països marcats per l’auge dels autoritarismes, la securitització i militarització, la repressió i persecució política, l’explotació i extractivisme de recursos naturals, la violència contra les dones, els col·lectius LGTBI+ i les comunitats indígenes.

Les jornades han comptat amb la participació de quinze ponents, la gran majoria dones, procedents dels quatre països. Són expertes i activistes que lluiten per transformar les violències en el seu dia a dia, algunes d’elles des de l’exili. És el cas, per exemple, de l’advocada i política nicaragüenca Ana Margarita Vijil, que va estar empresonada durant vint mesos per la seva oposició al règim d’Ortega Murillo i va ser desterrada del país el 2023 i desposseïda de la nacionalitat; Amaru Ruiz, president de la Fundación del Río, desposseït de la nacionalitat nicaragüenca per la defensa dels drets humans dels pobles indígenes; Elvira Cuadra, sociòloga de Nicaragua, actual directora del Centro de Estudios Transdisciplinarios de Centroamérica; o Ramón Cadena, advocat i defensor dels drets humans de Guatemala, actualment exiliat a Catalunya.

La Junta de Govern de l’ICIP ha reconegut l’investigador i activista Vicenç Fisas i Armengol amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 “per la seva extensa i continuada trajectòria en el camp de la investigació i l’activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l’anàlisi de conflictes”. La candidatura ha destacat d’entre la vintena de sol·licituds rebudes a nivell internacional, de persones a títol individual o d’institucions dedicades al foment de la pau.

Nascut a Barcelona el 1952, Fisas és doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit). Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau, i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques sobre conflictes, cultura de pau i desarmament. També ha destacat com a divulgador: ha publicat més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb els seus àmbits d’expertesa, i ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació.

Com és habitual, l’ICIP celebrarà una cerimònia de lliurament del guardó el mes de setembre al Parlament de Catalunya, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau.

Activisme i recerca

Fisas s’inicia en l’activisme per la pau els anys 70, primer com a membre de l’Equip OC, el grup de suport als primers objectors de consciència al servei militar a Espanya, i més tard com a membre actiu del Casal de la Pau, de la Campanya Internacional contra el Comerç d’Armes i del Moviment Antinuclear de Catalunya. Amb la voluntat de compaginar activisme i recerca, l’any 1974 crea el Centre d’Anàlisi de Conflictes, un petit centre de documentació i anàlisi del moviment pacifista a partir del qual inicia contactes amb organitzacions pacifistes internacionals. I una dècada més tard és el fundador i coordinador del Programa de Pau i Conflictes del CIDOB (Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona), al mateix temps que es creen els principals centres de recerca per la pau a nivell espanyol i neix l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau (AIPAZ), de la qual Fisas també n’és fundador i president.

En paral·lel, els anys 90 cultiva l’activisme des de la Campanya internacional de prohibició de les mines antipersona i com a coordinador de les campanyes de desarmament promogudes per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteres.

Fundador de l’Escola de Cultura de Pau

El 1989, Fisas es vincula al Centre UNESCO Catalunya com a investigador sobre pau i desarmament i a la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans que s’imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al mateix temps que és designat responsable de la UNESCO sobre de prevenció de conflictes. A partir de l’èxit de la Càtedra UNESCO, el 1999 Fisas crea l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, de la qual en serà el director fins l’any 2016 i coordinarà el programa de Processos de Pau. L’ECP esdevé un centre d’investigació per la pau de referència a Catalunya el qual porta a terme recerca, formació, sensibilització i intervenció.

Experiència en mediació i prevenció de conflictes

Més enllà de l’activisme i la investigació acadèmica, al llarg de la seva carrera, Fisas ha participat en negociacions de pau a Colòmbia (2000-2016), el País Basc (1998-2003 i 2016), el Sàhara (2000-2010), el Kurdistan turc (2006-2015) i Filipines (2005-2017). La trajectòria més extensa l’ha desenvolupat a Colòmbia, on ha estat present en negociacions de pau amb les FARC i l’ELN, en diferents períodes. Aquesta experiència sobre el terreny el porta a ser assessor en temes de pau del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya (2004-2010) i del Ministeri d’Afers Exteriors de Noruega (2010-2020), i col·laborador del Norwegian Peace Resolution Center (NOREF), des de l’any 2008. A partir del seguiment de diferents processos de pau arreu del món, durant deu anys Fisas publica l’Anuari de Processos de Pau (2006-2016), en el qual analitza l’evolució de les negociacions de pau.

Publicacions i reconeixements

Al llarg de la seva carrera ha publicat més de 70 llibres relacionats amb l’anàlisi dels conflictes i la cultura de pau, entre els quals destaquen El poder militar en España (1979), Introducció a l’estudi de la pau i dels conflictes (1987), Las armas de la democracia (1988), Ecología y seguridad en el Mediterráneo (1993), Las Naciones Unidas ante un mundo en crisis (1994), Cultura de paz y gestión de conflictos (1998), Adiós a las armas ligeras: las armas y la cultura de la violencia (2000), Procesos de paz y negociación en conflictos armados (2004), Diplomacias de paz: negociar con grupos armados (2015), La gestión de las crisis sociopolíticas: ¿prevención y/o cambio estructural? (2017), Manual de negociación de conflictos políticos (2021).

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons, com el Premio Nacional de Derechos Humanos (1988), el Premi Memorial per la Pau Josep Vidal Lecha (1988) i el Premi Iniciativa Solidària de El Periódico de Catalunya (2007). Ara s’hi suma el Premi ICIP Construcció de Pau 2024, guardó que rebrà en una cerimònia pública el mes de setembre al Parlament de Catalunya.

Premi ICIP Construcció de Pau

L’ICIP convoca anualment, des de l’any 2011, el Premi ICIP Construcció de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya coincidint amb el 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau.

Barcelona, 26 d’abril de 2024.- L’ICIP ha celebrat aquest divendres al matí la cerimònia de lliurament dels premis del 8è Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona amb participació dels grups premiats i actuacions de rap en directe. En aquesta vuitena edició del concurs han participat un total de 491 joves de 25 centres educatius i entitats de Catalunya, de 19 localitats. S’han presentat 41 propostes, el doble que en l’edició anterior.

El Concurs de Hip-hop per la Pau és una iniciativa de l’ICIP, creada l’any 2016, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’acte de lliurament de premis ha estat conduït per la directora de l’associació Hip Hop Works i membre del jurat del concurs, Raquel Delgado, i ha comptat amb les intervencions de representants de les institucions promotores.

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat el treball col·lectiu dels participants del certamen, als quals ha definit com a “constructors i constructores de pau que junts fan un món millor”. Al seu torn, la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós, ha reivindicat la importància de la participació juvenil per contribuir a “canviar el món actual i lluitar contra els discursos que ens volen immobilitzats”.

Per part de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el director Vicenç Margalef, ha destacat que la música hip-hop permet “readaptar el llenguatge de la construcció de pau i alçar la veu per a un món més just”, mentre que la responsable del Servei d’Escola i Famílies del departament d’Educació, Marta Clar, ha afirmat que “el concurs contribueix a la millora de la convivència i permet prendre consciència de les injustícies”.

En l’acte hi han assistit els joves premiats en les dues modalitats del concurs, a excepció del l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna, i dos grups han actuat en directe.

En finalitzar l’entrega de premis també ha tingut lloc l’actuació del col·lectiu Llobregat Block Party i la dinamització d’una sessió de micro obert on els i les joves han pogut pujar a l’escenari. En el transcurs de la cerimònia, l’artista Plain Jein, del col·lectiu Dirty Hands, ha pintat un mural en directe el qual evoca l’esperit del concurs.

Grups premiats en la 8è edició del Concurs #HipHopPau

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “Coratge”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. La cançó parla de la violència que pateixen les dones i de la sororitat com a estratègia de prevenció d’aquesta.

Segon premi: “Flow contra la violència”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat positivament la qualitat del producte, el treball en grup i la posada en escena.

Menció especial: “Actua!”, videoclip de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme). El jurat ha destacat el treball d’aula i coral realitzat que es tradueix en un potent missatge de pau.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Acompanyat dels meus”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte ‘Un toc de Salt’. Hi ha participat joves del Programa de Formació i Inserció de l’Escola Pia Salt, emmarcat en el projecte Palau Vincles de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de les dificultats que es troben alguns joves en el dia a dia i la importància de ser fort i enfrontar-se a les dificultats.

Segon premi: “Qui fabrica, qui consumeix?”, videoclip creat per un grup de joves de Terrassa (Vallès Occidental) que participa en un projecte de transformació ecosocial comunitària liderat per la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona. Han guanyat un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables.

Menció especial: “Som d’on volem”, videoclip que forma part del Projecte 9aVic coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i el Vicjove. El jurat ha valorat positivament el treball de grup que reflecteix l’obra, mostrant la importància del hip-hop com a eina d’inclusió social.