Barcelona,11 d’octubre de 2024.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2024a l’organització japonesa Nihon Hidankyo, un moviment creat per persones supervivents de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, conegudes com “hibakusha”, que lluita contra l’ús de les armes nuclears i per conscienciar sobre els impactes catastròfics de l’armament nuclear.
En un context de creixement de la cursa armamentista global i de proliferació nuclear, aquest premi Nobel de la Pau és un missatge d’atenció a la comunitat internacional per a frenar la cursa nuclear.
“Estratègicament la decisió del Comitè Noruec Nobel és molt encertada”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè el guardó envia un missatge global a les principals potències que desenvolupen armament nuclear i que han amenaçat amb l’ús d’aquestes armes. “El Premi Nobel de la Pau 2024 no es fixa en una regió concreta, com pot ser la guerra a Gaza o la invasió d’Ucraïna, sinó que davant la perillosa escalda militar global el guardó vol ser un toc d’atenció per a la comunitat internacional, un missatge cap a Israel, Iran, Rússia i també els Estats Units”.
“Ens trobem en una paradoxa en la qual si bé ha crescut la consciència ciutadana sobre la necessitat d’eliminar les armes nuclears, també creix el desenvolupament de la indústria nuclear i l’escalada militar pot tenir conseqüències imprevisibles” explica el director de l’ICIP. En aquest context, l’ICIP defensa la necessitat de caminar cap a una seguretat comuna, basada en el diàleg i la cooperació internacional.
Cap a la prohibició global de les armes nuclears
La prohibició global de l’armament nuclear queda recollida en el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), el qual es va aprovar el 2017 per les Nacions Unides i va entrar en vigor l’any 2021, fruit de la pressió de nombroses organitzacions de la societat civil, entre les quals les persones supervivents de les bombes atòmiques al Japó i a casa nostra l’entitat FundiPau i la Xarxa d’Alcaldes per la Pau. Fins a l’actualitat han signat el tractat 94 Estats, entre els quals no figura l’Estat espanyol ni les principals potències que disposen d’armament nuclear.
El TPAN obliga els estats parts a no desenvolupar, assajar, fabricar, adquirir, posseir, transferir, emmagatzemar i usar armament nuclear. També obliga els estats parts possessors d’armes nuclears a desactivar-les immediatament, a destruir-les com més aviat millor i a eliminar els seus programes nuclears.
Actualment, 9 països tenen armes nuclears: els Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. Segons dades de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) l’any 2023 els Estats amb armes nuclears es van gastar un total de 86.000 milions de dòlars, sent els Estats Units, el país que va gastar més amb arsenal nuclear, 51.000 milions, seguit de la Xina amb una despesa d’11.800 milions i Rússia amb 8.300 milions.
Aquest dijous 19 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 a l’investigador, activista i analista Vicenç Fisas i Armengol en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya. Fisas ha estat guardonat “per la seva extensa i continuada trajectòria en el camp de la investigació i l’activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l’anàlisi de conflictes”.
Doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit), Fisas és autor de més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, l’anàlisi de conflictes i el desarmament. Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau – per exemple a Colòmbia, el País Basc i Filipines – i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques.
L’acte, conduït per la periodista Cèlia Cernadas, ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el qual ha destacat que el Premi ICIP Construcció de Pau contribueix “a valorar persones i col·lectius que enforteixen la cultura de pau, entesa com la pau positiva que es basa en la justícia” i respon a la voluntat de l’ICIP de treballar per “l’enfortiment d’una opinió pública crítica i activa, que torni a formar un moviment emancipador imparable i innovador, en una època d’incertesa”.
Discurs del president de l’ICIP, Xavier Masllorens. Fotografia: Parlament (Sergi Ramos)
La periodista Cristina Gallach ha glossat la figura del guardonat, el qual ha definit com a “pioner” i n’ha destacat la “tenacitat i persistència en el treball per la pau” i la “generositat per transmetre valors i fer escola”.
Vicenç Fisas ha rebut el guardó enmig d’un sentit aplaudiment i ha reivindicat la necessitat de “reactivar el moviment per la pau, amb la complicitat de les institucions”, per fer front al “repte majúscul” al quan ens enfrontem com a societat, en el context d’auge de conflictes, militarisme, rearmament, crisi climàtica o crisi de migracions. “Les estratègies i esquemes de fa vint anys ja no serveixen”. Cal “repensar-ho tot” i “tornar a mobilitzar la gent” per crear una “societat més digna i més decent”, ha dit.
Vicenç Fisas rep el Premi ICIP acompanyat del president del Parlament i del president de l’ICIP. Fotografia: Parlament (Sergi Ramos)
L’acte ha comptat amb els parlaments institucionals del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el president del Parlament, Josep Rull. Per la seva banda, el conseller Duch ha agraït el treball per la pau de Vicenç Fisas, i ha reivindicat la feina dels “constructors de pau” en un moment “especialment convuls”, així com la necessitat de promoure el diàleg i la defensa dels drets humans. El conseller també s’ha referit al Fòrum Català per la Pau, un procés que ha definit com una “oportunitat excel·lent per dissenyar un nou pla de país de pau”.
Finalment, en la clausura de l’acte, el president del Parlament, Josep Rull, ha advocat per posar al centre la dignitat humana i el respecte als drets humans per tal de “construir un món millor”. “Sense dignitat humana, sense humanitat i sense drets fonamentals no hi ha futur”, ha afirmat.
L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical dels violoncel·listes Mariona Camats i Oriol Prat, vinculats a la Fundació Pau Casals.
Un any més, el lliurament del Premi ICIP al Parlament de Catalunya ha aplegat nombroses persones, entitats i institucions que treballen, des de diferents àmbits, per al foment i la difusió de la cultura de pau.
El Premi ICIP, una trajectòria de tretze anys
El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.
Els membres de la Junta de Govern de l’ICIP amb Vicenç Fisas, Premi ICIP 2024. Fotografia: Parlament (Sergi Ramos)
Vídeo íntegre de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2024
Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima el jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.
El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.
El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
La novena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2025, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Les candidatures s’han de presentar a través del portal de Tràmits de la Generalitat. Per resoldre dubtes relacionats amb el concurs, us podeu posar en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.
La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
A qui va dirigit?
S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.
De què han de parlar les lletres?
La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.
Com s’hi pot participar?
El concurs té dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.
Fins quan s’hi pot participar?
La novena edició del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2025, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.
Més de 150 persones han assistit els dies 18 i 19 de juny a les jornades “Drets humans i pau a l’Amèrica Central: reptes i oportunitats” a Barcelona, organitzades per l’ICIP i la nova Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central.
Les jornades han estat l’escenari de presentació pública de la nova Taula, una plataforma formada per 20 entitats catalanes que neix amb l’objectiu de “reforçar els llaços de solidaritat entre Catalunya i Centreamèrica, i donar a conèixer les vulneracions de drets humans a la regió, articular propostes i exercir incidència política en l’àmbit local, regional i internacional en favor de la pau i els drets humans”, segons ha explicat una de les portaveus Alícia Rodríguez.
En la sessió de benvinguda de les jornades, dimarts 18 de juny, el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha reivindicat “la necessitat de posar l’atenció pública en l’Amèrica Central en l’actual context d’extremes desigualtats, amenaces dels drets humans i expansió d’una falsa seguretat”. Masllorens també ha posat en valor el treball de l’ICIP per a aportar coneixement i anàlisi sobre els reptes de Centreamèrica a través de l’àrea “Violències fora de contextos bèl·lics”.
Durant dos dies, les jornades han permès reflexionar i debatre sobre els reptes per la pau i els drets humans a Nicaragua, Guatemala, El Salvador i Hondures, països marcats per l’auge dels autoritarismes, la securitització i militarització, la repressió i persecució política, l’explotació i extractivisme de recursos naturals, la violència contra les dones, els col·lectius LGTBI+ i les comunitats indígenes.
Les jornades han comptat amb la participació de quinze ponents, la gran majoria dones, procedents dels quatre països. Són expertes i activistes que lluiten per transformar les violències en el seu dia a dia, algunes d’elles des de l’exili. És el cas, per exemple, de l’advocada i política nicaragüenca Ana Margarita Vijil, que va estar empresonada durant vint mesos per la seva oposició al règim d’Ortega Murillo i va ser desterrada del país el 2023 i desposseïda de la nacionalitat; Amaru Ruiz, president de la Fundación del Río, desposseït de la nacionalitat nicaragüenca per la defensa dels drets humans dels pobles indígenes; Elvira Cuadra, sociòloga de Nicaragua, actual directora del Centro de Estudios Transdisciplinarios de Centroamérica; o Ramón Cadena, advocat i defensor dels drets humans de Guatemala, actualment exiliat a Catalunya.
Foto de família de les ponents, institucions i entitats organitzadores de les jornades
La Junta de Govern de l’ICIP ha reconegut l’investigador i activista Vicenç Fisas i Armengol amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 “per la seva extensa i continuada trajectòria en el camp de la investigació i l’activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l’anàlisi de conflictes”. La candidatura ha destacat d’entre la vintena de sol·licituds rebudes a nivell internacional, de persones a títol individual o d’institucions dedicades al foment de la pau.
Nascut a Barcelona el 1952, Fisas és doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit). Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau, i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques sobre conflictes, cultura de pau i desarmament. També ha destacat com a divulgador: ha publicat més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb els seus àmbits d’expertesa, i ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació.
Com és habitual, l’ICIP celebrarà una cerimònia de lliurament del guardó el mes de setembre al Parlament de Catalunya, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau.
Activisme i recerca
Fisas s’inicia en l’activisme per la pau els anys 70, primer com a membre de l’Equip OC, el grup de suport als primers objectors de consciència al servei militar a Espanya, i més tard com a membre actiu del Casal de la Pau, de la Campanya Internacional contra el Comerç d’Armes i del Moviment Antinuclear de Catalunya. Amb la voluntat de compaginar activisme i recerca, l’any 1974 crea el Centre d’Anàlisi de Conflictes, un petit centre de documentació i anàlisi del moviment pacifista a partir del qual inicia contactes amb organitzacions pacifistes internacionals. I una dècada més tard és el fundador i coordinador del Programa de Pau i Conflictes del CIDOB (Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona), al mateix temps que es creen els principals centres de recerca per la pau a nivell espanyol i neix l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau (AIPAZ), de la qual Fisas també n’és fundador i president.
En paral·lel, els anys 90 cultiva l’activisme des de la Campanya internacional de prohibició de les mines antipersona i com a coordinador de les campanyes de desarmament promogudes per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteres.
Fundador de l’Escola de Cultura de Pau
El 1989, Fisas es vincula al Centre UNESCO Catalunya com a investigador sobre pau i desarmament i a la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans que s’imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al mateix temps que és designat responsable de la UNESCO sobre de prevenció de conflictes. A partir de l’èxit de la Càtedra UNESCO, el 1999 Fisas crea l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, de la qual en serà el director fins l’any 2016 i coordinarà el programa de Processos de Pau. L’ECP esdevé un centre d’investigació per la pau de referència a Catalunya el qual porta a terme recerca, formació, sensibilització i intervenció.
Experiència en mediació i prevenció de conflictes
Més enllà de l’activisme i la investigació acadèmica, al llarg de la seva carrera, Fisas ha participat en negociacions de pau a Colòmbia (2000-2016), el País Basc (1998-2003 i 2016), el Sàhara (2000-2010), el Kurdistan turc (2006-2015) i Filipines (2005-2017). La trajectòria més extensa l’ha desenvolupat a Colòmbia, on ha estat present en negociacions de pau amb les FARC i l’ELN, en diferents períodes. Aquesta experiència sobre el terreny el porta a ser assessor en temes de pau del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya (2004-2010) i del Ministeri d’Afers Exteriors de Noruega (2010-2020), i col·laborador del Norwegian Peace Resolution Center (NOREF), des de l’any 2008. A partir del seguiment de diferents processos de pau arreu del món, durant deu anys Fisas publica l’Anuari de Processos de Pau (2006-2016), en el qual analitza l’evolució de les negociacions de pau.
Publicacions i reconeixements
Al llarg de la seva carrera ha publicat més de 70 llibres relacionats amb l’anàlisi dels conflictes i la cultura de pau, entre els quals destaquen El poder militar en España (1979), Introducció a l’estudi de la pau i dels conflictes (1987), Las armas de la democracia (1988), Ecología y seguridad en el Mediterráneo (1993), Las Naciones Unidas ante un mundo en crisis (1994), Cultura de paz y gestión de conflictos (1998), Adiós a las armas ligeras: las armas y la cultura de la violencia (2000), Procesos de paz y negociación en conflictos armados (2004), Diplomacias de paz: negociar con grupos armados (2015), La gestión de las crisis sociopolíticas: ¿prevención y/o cambio estructural? (2017), Manual de negociación de conflictos políticos (2021).
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons, com el Premio Nacional de Derechos Humanos (1988), el Premi Memorial per la Pau Josep Vidal Lecha (1988) i el Premi Iniciativa Solidària de El Periódico de Catalunya (2007). Ara s’hi suma el Premi ICIP Construcció de Pau 2024, guardó que rebrà en una cerimònia pública el mes de setembre al Parlament de Catalunya.
Premi ICIP Construcció de Pau
L’ICIP convoca anualment, des de l’any 2011, el Premi ICIP Construcció de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya coincidint amb el 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau.
Barcelona, 26 d’abril de 2024.- L’ICIP ha celebrat aquest divendres al matí la cerimònia de lliurament dels premis del 8è Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona amb participació dels grups premiats i actuacions de rap en directe. En aquesta vuitena edició del concurs han participat un total de 491 joves de 25 centres educatius i entitats de Catalunya, de 19 localitats. S’han presentat 41 propostes, el doble que en l’edició anterior.
El Concurs de Hip-hop per la Pau és una iniciativa de l’ICIP, creada l’any 2016, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
L’acte de lliurament de premis ha estat conduït per la directora de l’associació Hip Hop Works i membre del jurat del concurs, Raquel Delgado, i ha comptat amb les intervencions de representants de les institucions promotores.
El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat el treball col·lectiu dels participants del certamen, als quals ha definit com a “constructors i constructores de pau que junts fan un món millor”. Al seu torn, la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós, ha reivindicat la importància de la participació juvenil per contribuir a “canviar el món actual i lluitar contra els discursos que ens volen immobilitzats”.
Per part de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el director Vicenç Margalef, ha destacat que la música hip-hop permet “readaptar el llenguatge de la construcció de pau i alçar la veu per a un món més just”, mentre que la responsable del Servei d’Escola i Famílies del departament d’Educació, Marta Clar, ha afirmat que “el concurs contribueix a la millora de la convivència i permet prendre consciència de les injustícies”.
En l’acte hi han assistit els joves premiats en les dues modalitats del concurs, a excepció del l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna, i dos grups han actuat en directe.
En finalitzar l’entrega de premis també ha tingut lloc l’actuació del col·lectiu Llobregat Block Party i la dinamització d’una sessió de micro obert on els i les joves han pogut pujar a l’escenari. En el transcurs de la cerimònia, l’artista Plain Jein, del col·lectiu Dirty Hands, ha pintat un mural en directe el qual evoca l’esperit del concurs.
Grups premiats en la 8è edició del Concurs #HipHopPau
En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:
Primer premi: “Coratge”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. La cançó parla de la violència que pateixen les dones i de la sororitat com a estratègia de prevenció d’aquesta.
Segon premi: “Flow contra la violència”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat positivament la qualitat del producte, el treball en grup i la posada en escena.
Menció especial: “Actua!”, videoclip de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme). El jurat ha destacat el treball d’aula i coral realitzat que es tradueix en un potent missatge de pau.
En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:
Primer premi: “Acompanyat dels meus”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte ‘Un toc de Salt’. Hi ha participat joves del Programa de Formació i Inserció de l’Escola Pia Salt, emmarcat en el projecte Palau Vincles de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de les dificultats que es troben alguns joves en el dia a dia i la importància de ser fort i enfrontar-se a les dificultats.
Segon premi: “Qui fabrica, qui consumeix?”, videoclip creat per un grup de joves de Terrassa (Vallès Occidental) que participa en un projecte de transformació ecosocial comunitària liderat per la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona. Han guanyat un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables.
Menció especial: “Som d’on volem”, videoclip que forma part del Projecte 9aVic coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i el Vicjove. El jurat ha valorat positivament el treball de grup que reflecteix l’obra, mostrant la importància del hip-hop com a eina d’inclusió social.
Coincidint amb la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les tècniques de l’ICIP us recomanem diverses lectures feministes de llibres que tenim disponibles a la Biblioteca de l’ICIP. Títols escrits per dones i que reivindiquen l’empoderament de les dones i la necessitat de transformar les violències a les quals són sotmeses.
Sandra Martínez ens recomana Tornar a encantar el món, de Sílvia Federici (Tigre de Paper): “El llibre exposa a la perfecció perquè cal reequilibrar l’accés als mitjans de (re)producció per transformar les violències. Em sembla inspiradora la reivindicació de tornar a posar al centre unes relacions socials sense jerarquies, des de la cooperació i la responsabilitat compartida, per tal de frenar la destrucció dels llaços de solidaritat que està comportant la globalització”
Sabina Puig ens recomana Abaixeu les armes, de Bertha von Suttner (ICIP i Angle editorial): “Ambientada en les guerres europees de finals del s. XIX, aquesta novel·la és un crit valent pacifista escrit per una dona en un dels pitjors moments d’exaltació patriòtica i militarista. Ara que ens tornen a empènyer cap al rearmament i la confrontació, la seva lectura ens recorda l’absurditat i crueltat de la guerra. Bertha von Suttner va ser la primera dona en guanyar el Premi Nobel de la Pau l’any 1905”.
Núria Nadal ens recomana Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou (ICIP i Angle editorial): “Maya Angelou ens apropa a la seva veu honesta i valenta en una obra autobiogràfica de referència. És una història corprenedora i inspiradora, de supervivència i de denúncia, que va molt més enllà del seu testimoni personal mostrant la (no) vida sota la segregació racial”.
Sílvia Plana ens recomana Construir la paz. Los discursos de las mujeres Premi Nobel de la Paz (Altamarea ediciones): ·”És un compendi que fa visible la constel·lació de dones lluitadores que han sostingut la lluita pacifista al llarg de la història. És un recull del seu coratge i de les reivindicacions que fan tangible el perquè és necessari i urgent treballar per una pau sostenible”.
Maria Eugenia Blandón ens recomana Dones, raça i classe, d’Angela Y. Davis (Tigre de Paper): “És una obra molt revolucionària perquè aporta un nou punt de vista històric, posant de manifest la invisibilització contínua de les treballadores negres, des de la Guerra de Secessió fins a l’actualitat. Em resulta un clàssic imprescindible per entendre com s’entrecreua la classe, la raça i el gènere en la persistència de les desigualtats”.
Eugènia Riera ens recomana Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor): “La història que tanca la trilogia iniciada amb Permagel i Boulder t’atrapa des del primer moment: una dona que fuig de la ciutat per trobar-se a ella mateixa, que trenca amb els estereotips i amb la construcció social que tenim de la maternitat. Mamut ens acosta al desig de ser mare des del vessant més animal”.
El Premi ICIP Alfons Banda 2023, que s’engloba dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove, ha reconegut els treballs “Resistència cultural: Franquisme, Cançó, Censura i Català. Estudi de la influència del règim franquista (1936-1975) sobre la cançó popular a Espanya” de l’alumna Aina Sofia Alburquenque Prieto de l’Institut Pere Vives i Vich, d’Igualada, i “L’extrema dreta 2.0: Què és, quina influència té a la societat europea i com es pot combatre?”, de l’alumne Luís Martín Miguel, de la Institució Cultural Catalana Súnion, de Barcelona. Aquest darrer treball ja havia estat guardonat anteriorment amb el Premi Europa Jove 2022-2023 de la Fundació Catalunya Europa.
Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats o la construcció de la pau, la vulneració o la defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.
En l’edició 2023, la setena edició del guardó, el jurat ha distingit un total de 80 treballs, amb un import global de 68.000 euros.
El dimecres 14 de febrer, en el marc de la II Jornada de la Pau celebrada al Parlament de Catalunya, es va presentar públicament el Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu de reflexió i debat que neix amb un doble objectiu: crear una política pública de pau de Catalunya i reforçar les agendes i les capacitats d’incidència social i política de les organitzacions de foment de la pau catalanes.
El Fòrum Català per la Pau és una iniciativa impulsada pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu de foment de la pau. Sorgeix, doncs, de la col·laboració social i institucional, i es desenvoluparà al llarg de 2024 i 2025. El Fòrum constarà d’un procés de participació ciutadana a partir de cinc eixos de debat: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes armats; Reptes globals; Dones, pau i seguretat.
Coincidint amb la presentació pública, s’ha inaugurat el web www.forumcatalapau.cat, a partir del qual es fomentarà la participació de la ciutadania, entitats i institucions compromeses amb els valors de la cultura de pau i la justícia social.
“Per una política pública de pau”
La presentació pública del Fòrum Català per la Pau va tenir lloc durant la celebració de la II Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada per la cambra catalana, l’ICIP i Lafede.cat. Amb el títol “Per una política pública de pau”, la jornada va reunir representants de nombroses entitats de foment de la pau i persones expertes en el camp de la investigació i el treball per la pau, així com representants del Govern i de diversos ajuntaments i institucions.
En la inauguració de la jornada el vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau i director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va emplaçar tota institució i entitat catalana compromesa amb els valors de la cultura de pau i la justícia social a sumar-se al Fòrum Català per la Pau: “És el moment d’obrir la reflexió sobre com entenem una Catalunya en pau i sobre com podem contribuir, des de Catalunya, a la pau al món. És moment de comptar-nos, trobar-nos i explicar-nos entre totes les persones, col·lectius i institucions que compartim els valors de la cultura de pau i que compartim el compromís per a un món més just i solidari”.
Per la seva banda, la presidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, va destacar que el Fòrum Català per la Pau ha de permetre “dissenyar una política pública de pau avalada per tots els grups parlamentaris, una assignatura pendent” i va afegir que el procés també “ens ha de servir per enfortir el moviment per la pau i la noviolència que liderem des de la societat civil”.
Tant el director de l’ICIP com la presidenta de Lafede.cat van mostrar la solidaritat amb les tres activistes catalanes que estan en vaga de fam per Palestina, entre les quals Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, la qual no va poder participar en la jornada.
La jornada va ser inaugurada per la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, qui va destacar la tradició de foment de la pau de Catalunya, un “país de pau”, que “no ha dubtat a abraçar els valors de la democràcia i les llibertats fonamentals”. En la seva intervenció, Erra va augurar que el Fòrum Català per la Pau ajudarà a enfortir la cultura de pau, a “convertir-nos en una eina útil per a la comunitat internacional”, i a “perfilar algunes respostes a partir de la intel·ligència col·lectiva del país”.
La jornada va comptar amb dues taules rodones: la primera va estar centrada en els reptes i les oportunitats per a la pau en el context d’amenaces globals, i la segona va estar dedicada als cinc eixos de debat que guiaran el Fòrum Català per la Pau quan s’iniciï el procés participatiu, el proper mes d’abril. Hi van participar Carme Colomina, investigadora del CIDOB; Luca Gervasoni, director de NOVACT; Maria Josep Parés, consultora; Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya; Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs; Albert Caramés, director de FundiPau; Jordi Armadans, periodista i politòleg; i Blanca Camps, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Barcelona, 21 de novembre de 2023.- L’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que l’ICIP ha presentat aquest matí en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, analitza les percepcions i actituds de la ciutadania en relació a la convivència i, per primera vegada, analitza la percepció de la seguretat des d’una visió àmplia -amb valoracions referents a l’àmbit personal, econòmic i polític-. La mostra també avalua la percepció sobre polítiques públiques i d’acció exterior, com són l’exportació d’armes i la despesa militar, i el grau de confiança i polarització ideològica i emocional a la societat catalana. Sobre aquest darrer punt, l’enquesta constata que el procés independentista continua sent el tema que genera més polarització, si bé és la qüestió que menys preocupa a nivell personal.
És la cinquena enquesta que publica l’ICIP i té l’objectiu d’aportar informació per sensibilitzar l’opinió pública en la necessitat de fomentar la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en aquesta direcció.
Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “en termes generals podem concloure que la població manifesta actituds pròpies de la cultura de pau i que la societat mostra símptomes d’una millor convivència amb la discrepància: el procés es veu com el tema més polaritzador però quan preguntem sobre el temes que més preocupen a nivell personal, la relació Catalunya-Espanya se situa en últim lloc de les preocupacions”.
En relació a la seguretat, el director de l’ICIP reivindica la necessitat d’un debat públic constructiu: “Quan la seguretat s’associa només a la delinqüència la ciutadania demana enduriment de penes i més policia. En canvi, quan preguntem sobre les causes de la inseguretat, la població es decanta, majoritàriament, per enfortir les polítiques educatives i de formació en valors, o de reducció de les desigualtats, més que les mesures punitives”.
Convivència
L’enquesta confirma una tendència a la baixa en la valoració de la convivència. La ciutadania valora en un 6,1 sobre 10 la convivència a Catalunya i en un 6,4 al municipi/barri, dos dècimes per sota respecte l’Enquesta ICIP 2022 en tots dos casos. En el cas de l’entorn més proper (municipi/barri), la valoració mitjana de la convivència registra la xifra més baixa des de la primera enquesta publicada per l’ICIP, l’any 2018, quan la puntuació arribava al 7,5 sobre 10.
En l’edició actual, la mostra avalua les actituds de la ciutadania sobre diferents qüestions relacionades amb la convivència i amb la gestió de violències que es donen en la vida quotidiana.
De manera molt majoritària, la ciutadania està molt o bastant d’acord que tothom pugui expressar les seves opinions (95%) i s’autodefineix com a conciliadora (89%) i cooperativa (85%). En general, les persones enquestades mostren poca tolerància amb les situacions de violència plantejades (insults o manca de respecte), si bé una part de la població accepta l’ús de la violència física i verbal en determinades ocasions.
Per exemple, una de cada cinc persones veu adequat donar una bufetada a un/a fill/a quan es porta malament, i més de la meitat de la població considera que de vegades, o sovint, és necessari cridar perquè li facin cas. També es detecta certa tolerància sobre violències de caire estructural i cultural, relacionades amb l’habitatge (per exemple, desnonar persones que ocupen un habitatge il·legalment) i el racisme (les persones que no el pateixen no el consideren un problema).
Confiança social i institucional
En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,3 sobre 10. És un nivell que es manté estable respecte els anys anteriors i que se situa lleugerament per sobre de la mitjana europea, que és d’un 5 sobre 10.
En canvi, la confiança en les institucions és baixa. El grau de satisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia no arriba a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,5 sobre 10. En aquest cas és un nivell inferior comparat amb la mitjana de països europeus, que és del 5,2. Un terç de la població afirma estar poc o gens satisfeta amb el sistema democràtic, alhora que un 40% de les persones enquestades tenen poc o gens interès per la política.
Polarització ideològica i emocional
L’Enquesta ICIP 2023 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana. En quant a la polarització emocional, destaca que creixen les emocions positives cap a les persones que pensen diferent i alhora se’n redueixen les negatives. La ciutadania expressa, majoritàriament, respecte, indiferència, confiança i empatia, i totes aquestes emocions superen la tristesa, la ràbia i el menyspreu. També es mostra àmpliament partidària de l’autocrítica (90%).
Pel què fa a la polarització ideològica, el procés independentista continua sent el tema de debat que més polaritza la societat, si bé ho fa menys que el 2022. Pel què fa a la resta de temes analitzats (llengua, immigració, classe social, impostos i feminisme), en tots es detecta un lleuger augment de la polarització.
D’altra banda, els mitjans de comunicació, els partits polítics i les xarxes socials es perceben, per aquest ordre, com els principals responsables de la polarització.
Seguretat
Per primera vegada, l’enquesta ICIP aprofundeix en qüestions relatives a la seguretat des del paradigma de la «seguretat humana», que se centra en les condicions materials i socials mínimes per a una vida digna, en contrast amb la concepció dominant en el debat públic, relacionada quasi exclusivament amb el fet delictiu i, per tant, amb respostes punitives (policials i judicials).
La mostra avalua diferents aspectes relacionats amb la seguretat, des de la valoració de l’entorn fins a un àmbit personal, econòmic i polític, i constata la següent paradoxa: quan es pregunta en relació a l’entorn, el 55% de la població considera que la seguretat a Catalunya ha empitjorat l’últim any, i el 73% creu que ha empitjorat al món. En canvi, la majoria de les persones enquestades (76%) afirma que la seva seguretat personal s’ha mantingut estable el darrer any.
Com a senyals d’alerta, destaca el fet que una de cada cinc persones afirma haver sentit por a l’hora d’expressar les seves opinions en els darrers dos anys, i una de cada quatre ha tingut por de participar en una manifestació. Alhora, un 18% de la ciutadania considera que pertany a un col·lectiu discriminat, majoritàriament per raó de gènere o de llengua i identitat nacional.
Pel què fa a qüestions econòmiques, una quarta part de la població manifesta tenir dificultats per accedir a l’habitatge (sobretot el jovent) i a la sanitat pública, i un terç afirma que no pot mantenir la llar a una temperatura confortable i no pot anar de vacances fora de casa una setmana a l’any.
En quant a les qüestions que més preocupen són, per aquest ordre, la corrupció, la delinqüència i les crisis econòmiques. Per contra, el racisme i la relació Catalunya-Espanya són els temes que generen menys preocupació.
Per contrarestar la majoria de preocupacions expressades per la ciutadania i augmentar la seguretat personal, la ciutadania valora més les polítiques educatives i la formació en valors, més que les mesures punitives com són l’enduriment de penes a les persones que cometen delictes o l’augment d’agents policials i la videovigilància. Aquestes últimes només es consideren adequades per combatre la corrupció, el terrorisme i la delinqüència.
Per últim, l’enquesta dedica un apartat a valorar la despesa militar i l’exportació d’armes. El 46% de la població considera excessiva la despesa militar espanyola, un percentatge inferior al registrat el 2022, quan era del 62%. L’exportació d’armes a tercers països es puntua amb una nota mitjana del 3,5 sobre 10. La ciutadania suspèn les exportacions en diferents situacions plantejades, tan quan es fa referència a la mortalitat que impliquen les armes com quan es fa referència als beneficis que pot suposar l’exportació per a l’economia del país. Les dones valoren l’exportació d’armes de manera més negativa.
Com apunt positiu, destaca que un 70% de les persones enquestades considera que les guerres són evitables.
Metodologia emprada
L’Enquesta ICIP 2023 es va realitzar entre el 12 i el 21 de juliol a partir de 2.055 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Per ajustar la mostra a la població de referència s’ha aplicat una ponderació calculada a partir de les variables de sexe, edat, demarcació, lloc de naixement, nivell d’estudis i llengua primera.
Es tracta de la cinquena enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la quarta que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022” “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.
Barcelona, 6 d’octubre de 2023.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2023 a l’activista, periodista i escriptora iraniana Narges Mohammadi empresonada per la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i en favor dels drets humans i la llibertat.
El guardó és alhora un reconeixement al moviment pacífic “Dona, vida, llibertat” que s’ha estès a l’Iran i a nivell internacional per reivindicar els drets de les dones i la llibertat d’expressió, a partir de la mort de la jove Mahsa Amini, l’any 2022, sota custòdia policial.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, considera que el premi és “molt oportú i merescut”, perquè “posa l’activisme al centre, condició necessària per enderrocar règims autoritaris”. I destaca com a fet positiu la doble vessant del Premi Nobel d’enguany: un reconeixement personal per a una activista de base que lluita des dels anys 90 i un reconeixement pel moviment de protesta de totes les dones i els homes que lluiten per la igualtat a l’Iran i arreu del món: “La concessió d’aquest premi és un suport moral, polític i institucional per a totes les persones que lluiten pel canvi. Un reconeixement fonamental per perseverar davant situacions molt complicades, que els permet mantenir la seva lluita”. Alhora, el director de l’ICIP considera que el premi “pot donar de nou oxigen al moviment de protestes “Dona, vida, llibertat””.
Per tercer any consecutiu, el Premi Nobel de la Pau ha recaigut en activistes que es troben empresonats. Narges Mohammadi ha estat detinguda en tretze ocasions, i es troba sota règim penitenciari, condemnada a 31 anys de presó pel seu activisme.
Amb aquest guardó el Comitè Nobel posa de manifest que els drets humans i la democràcia són condicions necessàries per a la pau.
A partir d’ara, s’obre el termini d’execució dels projectes subvencionats en les dues convocatòries, el qual serà de dotze mesos i finalitzarà el 30 de setembre de 2024. El període de justificació dels projectes subvencionats transcorrerà entre l’1 d’octubre i l’1 de novembre de 2024.
Pel què fa al finançament de les subvencions, en els trenta dies posteriors a la publicació de les resolucions definitives, l’ICIP efectuarà el pagament del 70% en concepte de bestreta. El 30% restant s’abonarà un cop s’hagi efectuat la correcta justificació de la subvenció, abans del 31 de desembre de 2024.
L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
Projectes subvencionats
En la convocatòria de subvencions per a projecte d’entitats destinats al foment de la pau, l’ICIP ha subvencionat set projectes per un import total de 79.316,35 euros:
Cartografies tèxtils de la diàspora afganesa (Associació Cultura La Quinta Pata)
Eines per al diàleg rural (Micel Rural Coop)
Fills de la utopia (Associació Cultural Azahara)
Educar per la pau des dels drets humans (Fundació Pau Casals)
Enfortiment de les dones migrants constructores de pau i seguretat (Associació Mujer Diáspora)
Facilitant la participació de la gent gran en el diàleg ecosocial enfront el conflicte climàtic (L’Esberla)
El teatre com a vehicle per a una pau positiva i justa i una seguretat comuna (FundiPau)
En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, l’ICIP ha atorgat 78.188 euros per a vuit projectes:
Dones i pau a la Casamance (Senegal): de la cultura i la memòria a la mediació (UDL)
Xarxes socials i esport com a espais per a la construcció de la identitat de lloc i la reproducció de discursos de gènere i ètnia dominants entre adolescents: una comparació entre Catalunya i Zuid-Holland (UVIC)
Co-creació de visites a espais de memòria històrica per part de col·lectius amb experiència d’exili (CETT)
Dinàmiques de polarització i despolarització política a Catalunya (UB)
Accés a la justícia en el context d’abusos corporatius: la litigació com a estratègia de resistència i d’empoderament a les víctimes (URV)
Dissuasió nuclear, educació i canvi transformacional (UOC)
Violències a la Mediterrània: Migracions, Seguretat, Drets Humans, Tecnificació i Digitalització del control (UPF)
Canvi climàtic i securitització al Sahel. Marcs emergents d’insecuritització des del paradigma de la seguretat ecològica (URL)
Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.
