Autor: Eugenia

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta dijous 8 de juny a la tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar l’Informe Anual – Memòria d’Activitats ICIP 2022.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP: “Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”, i ha presentat les darreres publicacions i activitats. Masllorens ha defensat la necessitat de treballar en la promoció de la cultura de pau en un context de “retrocés global” i de “legitimitat del militarisme”.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha alertat del nombre creixent de víctimes mortals en conflictes armats al món i ha apostat per avançar cap a una visió de la seguretat comuna i compartida, que permeti posar fre a l’actual escalada militar, com a conseqüència de la guerra a Ucraïna. Herbolzheimer ha recordat que el proper mes de juliol es compliran 20 anys de de la creació de la Llei catalana de foment de pau, moment en que cal posar en valor la trajectòria de Catalunya en l’impuls i la promoció de la pau.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2022 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu del món.

L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.

L’ICIP ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2023, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.  

El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.

Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dijous 14 de setembre a les 14:00 (hora local de Barcelona).

Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició de 2022, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Muts i a la gàbia! Sobre la llibertat d’expressió i els seus límits” de l’alumna Berlín Piñero Masanés, de l’Institut Cendrassos de Figueres, i “360 minuts dins d’un centre penitenciari”, de Sara De Haro Vitova i Gisela Pérez Sánchez, de l’Institut El Cairat d’Esparreguera, un treball que aborda la ineficiència de les presos com a via per a la reinserció.

Després de més de tres anys exercint com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa, l’ICIP ha publicat un document que recull els detalls d’aquesta experiència única. El document, que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, vol servir de model per altres països en conflicte que s’enfrontin a processos similars i assumeixin el compromís de treballar amb la població exiliada. 

El exilio y la Comisión de la Verdad de Colombia. Una experiencia de colaboración inédita recull com es va articular la participació de la població exiliada a diferents països europeus a través de les persones entrevistades, els nodes i els grups internodals. També s’expliquen els elements centrals del procés com ara l’escolta, l’enfocament psicosocial, el reconeixement i el paper de l’art com a element sanador i de transformació, entre d’altres. 

La publicació té com a objectiu recopilar el llegat de la Comissió i els aprenentatges del procés, reconèixer el treball de les persones, organitzacions i institucions involucrades en aquesta experiència, contribuir al reconeixement de “la Colòmbia fora de Colòmbia” i aportar a la comunitat internacional una eina per dissenyar futurs processos de participació de població exiliada, refugiada i migrada en processos de pau, memòria i reconciliació. En coherència amb l’esperit de l’acord de pau de Colòmbia, l’eix articulador d´aquest treball ha estat el protagonisme de les víctimes, peça central en el procés de construcció de pau. 

La metodologia utilitzada per elaborar el document ha combinat una trobada d’anàlisi i reflexió a Barcelona, grups focals virtuals amb participants del procés a diversos països europeus i entrevistes personals, així com la recopilació de documentació.

La Comissió de la Veritat, una experiència inèdita

La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No-Repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure’n el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. El seu treball va culminar el 2022, amb la presentació de l’Informe Final i la socialització entre els actors protagonistes del procés. 

Una de les múltiples innovacions d’aquesta Comissió -en comparació amb les desenes de comissions que es van crear amb anterioritat a altres països- va ser el compromís de treballar amb la població exiliada -al voltant d’un milió de persones que van haver de sortir del país per culpa del conflicte armat-. Aquest mandat sense precedents en contextos de justícia transicional va comportar la necessitat d’articular una infraestructura de suport a la Comissió a l’exterior. 

Entre el 2019 i el 2022, l’ICIP va actuar com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa. Durant aquest període, l’ICIP va aportar recursos tècnics i econòmics, i va articular les tres instàncies de participació a l’exterior: les persones entrevistadores, els espais de trobada i concertació —anomenats nodes— i els grups de treball temàtics, anomenats grups internodals.

El treball complet realitzat per l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa queda recollit en aquesta pàgina web.

La cultura del càstig i el punitivisme normalitzen la violència i limiten les opcions de construir una societat en pau. Moltes expressions punitives, com les presons, la videovigilància o els cossos policials, són inamovibles i en alguns casos van en augment. Què sosté aquest paradigma? Hi ha alternatives més humanes, justes i eficaces per abordar la violència? Com s’interrelaciona el trinomi seguretat, justícia i pau?

El nou monogràfic de la revista Per la Pau “La cultura del càstig: una mirada crítica” (número 41) reflexiona sobre aquestes qüestions a través de vuit articles centrals i una entrevista.

La coordinadora del monogràfic i responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, Sandra Martínez i Domingo, ens ofereix una reflexió inicial sobre la interrelació entre els conceptes de pau, seguretat i justícia, i exposa els elements claus la dicotomia punitivisme-antipunitivisme.

Seguidament, el politòleg i criminòleg Albert Sales i Campos exposa el fracàs de les polítiques punitives (massificació de les presons, instrumentalització de les víctimes, discurs de la por) i reivindica, com a alternativa, invertir en polítiques socials i de prevenció de la violència. També la criminòloga Paz Francés i Lecumberri se centra en el discurs de la por i el rol dels mitjans de comunicació i els partits polítics en la creació de mites que fomentem el punitivisme. Per la seva banda, la filòsofa Clara Serra aprofundeix en la mirada feminista i en els reptes que té el feminisme en la gestió de les violències.

La conflictòloga Noe Ayguasenosa i Soro advoca per col·locar l’ètica de la cura en el centre de les relacions comunitàries i del model públic de gestió de les inseguretats i les injustícies. Sobre l’eficàcia de la justícia restaurativa i transformativa, com a contraposició als fracassos de la justícia retributiva, ens en parlen Teiahsha Bankhead i Rachel V. Brown, capdavanteres d’organitzacions que promouen pràctiques restauratives exitoses a les escoles, les comunitats i al sistema de justícia juvenil.

Per acabar, les advocades Claudia Cesaroni i Paola Zavala Saeb reflexionen sobre les presons com a màxima expressió del punitivisme i com a eix central dels mecanismes de control penal a tot el món. Ho fan a partir del casos de dos homicidis amb conseqüències molt desiguals a Argentina, i a partir del fracàs de la via punitiva a Mèxic, un país amb alts nivells de violència i impunitat.

El monogràfic tanca amb una entrevista a Howard Zehr, referent del concepte modern de la justícia restaurativa, sobre les oportunitats que ofereixen les pràctiques restauratives, que posen l’accent en qui ha rebut el dany, no en qui n’és el responsable.

Barcelona, 21 d’abril de 2023.- L’ICIP ha celebrat aquest divendres al matí la cerimònia de lliurament dels premis del 7è Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte a la la Lleialtat Santsenca de Barcelona amb participació dels grups premiats i actuacions en directe a ritme de rap.

L’acte ha estat conduït pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, que ha agraït la participació dels 19 centres educatius i entitats juvenils en aquesta setena edició del certamen. En total hi han participat 310 joves de 15 localitats d’arreu de Catalunya. Masllorens s’ha adreçat als joves guanyadors com a “constructors i constructores de pau” perquè a través dels seus vídeos “construeixen un món millor”.

La cerimònia ha comptat amb representants de les diferents institucions col·laboradors del concurs. La directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós, ha destacat que el concurs és “un espai perquè els joves puguin expressar-se, per dir la seva i explicar què volen canviar”.

Per la seva part, la directora de comunicació i educació global de de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Marta Grau, ha explicat que el concurs de Hip-hop per la Pau és una “bona eina per crear una ciutadania crítica i per construir pau entre el jovent”. En aquest sentit, ha destacat la necessitat d’actualitzar les veus del moviment per la pau de Catalunya per tal d’incloure-hi el jovent i ha anunciat que el Govern obrirà un procés amb aquesta finalitat.

Per part del departament d’Educació, la subdirectora general de suport a les famílies i a la comunitat educativa, Marcel·lina Bosch, ha afirmat que “el concurs posa en pràctica els valors de la cultura de pau i els drets humans”, essencials per aconseguir “una societat més justa i democràtica”.

En l’acte hi ha assistit lla majoria dels grups premiats en les dues modalitats del concurs, dos dels quals han actuat en directe. Han estat els joves de Santa Maria de Palautordera, vinculats a la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona, guanyadors del segon premi (Modalitat 2) per l’obra “Futur just”, i l’alumnat de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles, guanyadors del primer premi (Modalitat 1) pel videoclip “A terra les fronteres”.

En finalitzar l’entrega de premis també ha tingut lloc l’actuació del col·lectiu Llobregat Block Party i la dinamització d’una sessió de micro obert on els i les joves han pogut pujar a l’escenari. Alhora, durant l’acte l’artista Reos, del col·lectiu Dirty Hands, ha elaborat un mural amb graffiti, inspirant-se en el concurs.

Grups premiats del 7è Concurs #HipHopPau

El Concurs de Hip-hop per la Pau consta de dues modalitats. En la setena edició, en la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

• Primer premi: “A terra les fronteres”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic.

• Segon premi: “Retumba”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori (Gironès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, ha destacat l’obra “Mi manifiesto”, un videoclip creat per alumnes de l’EMAV-Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (Barcelonès). Per l’altre, ha destacat l’obra “Malson” dels alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia).

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

• Primer premi: “Un toc de Salt”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte que porta el mateix nom de la cançó. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic.

• Segon premi: “Futur just”, videoclip creat per joves de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni que col·laboren amb la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “L’empatia s’ha d’entendre” del CEE Sant Rafael de Tarragona (Tarragonès).

Les obres premiades aborden les desigualtats socials, el racisme i les fronteres, i reivindiquen la igualtat, l’esperit crític i la necessitat de passar a l’acció per a transformar injustícies.

El Concurs de Hip-hop per la Pau és una iniciativa de l’ICIP, creada l’any 2016, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Aquest mes d’abril s’ha fet pública la resolució del Premi ICIP Alfons Banda 2022, dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove. En aquesta ocasió han estat premiats els treballs “Muts i a la gàbia! Sobre la llibertat d’expressió i els seus límits” de l’alumna Berlín Piñero Masanés, de l’Institut Cendrassos de Figueres, i “360 minuts dins d’un centre penitenciari”, de Sara De Haro Vitova i Gisela Pérez Sánchez, de l’Institut El Cairat d’Esparreguera, un treball que aborda la ineficiència de les presos com a via per a la reinserció.

Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats o la construcció de la pau, la vulneració o la defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició 2022 el jurat ha distingit un total de 76 treballs, amb un import global de 64.600 euros.

La polarització, en tant que l’existència de posicionaments enfrontats respecte de temes de debat, no és en si mateixa negativa per a la societat, Però més enllà de la confrontació d’idees pròpia d’un sistema democràtic, hi ha un fenomen que va en augment en moltes democràcies consolidades i que és perniciós en molts sentits. És el que anomenem la polarització tòxica, una dinàmica en la qual es menystenen i es deslegitimen els posicionaments diferents al propi: es veuen “els altres” com a “enemics”, i no hi ha lloc per al diàleg, el debat i la confrontació constructiva d’idees.

Fer front a la polarització tòxica és un repte com a societat perquè afecta la convivència, la cohesió i la cultura democràtica. La polarització tòxica deteriora els debats polítics i socials, genera desafecció política i pot derivar en violència.

L’audiovisual animat “Riscos de la polarització tòxica: com fer-hi front“, realitzat per l’ICIP i Intuitivo Films, alerta sobre aquesta dinàmica nociva i exposa algunes eines que tenim a l’abast per tal d’evitar-la:

Símptomes de la polarització tòxica

Els plantejaments categòrics, simplificadors i sense matisos – el que en diem reduir els debats a blanc o negre- son un indicador de la polarització tòxica. Però també ho són l’ús de llenguatge bèl·lic – qualificar les persones que pensen diferent com a “enemics” o “traïdors”, per exemple-, l’apel·lació als sentiments més que als arguments, l’absència d’autocrítica i el pensament excloent – estar amb mi o contra mi.

Eines per a fer-hi front

El diàleg és l’eina principal que tenim per a prevenir o reconduir conflictes: el diàleg polític a nivell institucional, i també el diàleg social, en totes les esferes de la societat. Partint d’aquesta premissa, augmentar la capacitat d’escolta i de diàleg amb les persones que pensen diferent és un element clau per minvar la polarització tòxica. També ho és la capacitat de fer autocrítica i d’identificar i neutralitzar els actors polaritzadors tòxics -a través, per exemple de l’aïllament o el silenci.

La producció de l’audiovisual s’emmarca en l’àrea de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, l’objectiu de la qual és oferir eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes.

La valoració de la convivència a Catalunya i al municipi/barri es manté en una nota superior al 6 sobre 10 però augmenta considerablement la percepció que hi ha bastants o molts problemes en l’entorn més proper, sobretot relacionats amb l’incivisme. Així ho constata l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya”, que també esbossa una societat compromesa amb els drets humans i amb el diàleg, que rebutja l’ús de la violència per a defensar el país o les idees i que valora positivament la multiculturalitat.

En el context de la guerra a Ucraïna, l’enquesta –realitzada l’octubre de 2022- també indica que la societat catalana es mostra oberta a l’acollida de persones refugiades i crítica amb l’augment de la despesa militar.

Aquesta és la quarta mostra que publica l’ICIP sobre les percepcions i actituds de la convivència a Catalunya i la tercera que inclou un enfocament sobre la polarització ideològica i emocional, de manera que el sondeig actual inclou dades comparatives dels darrers quatre anys. En aquest sentit, l’Enquesta ICIP 2022 constata que el conflicte polític a Catalunya continua sent la qüestió que més polaritza la ciutadania, seguit de la llengua, que passa del cinquè al segon lloc.

“L’enquesta es relaciona molt directament amb dos grans temes de l’actualitat política: per una banda, malgrat la reducció de la crispació entorn al debat independentista, la polarització es manté. I, de l’altra, la ciutadania té una percepció de seguretat diferent a l’OTAN i el govern espanyol, ja que considera l’increment de la despesa militar com un elevat factor de risc per a la seguretat”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer.

Convivència i confiança social

La ciutadania valora en un 6,3 sobre 10 la percepció de la convivència a Catalunya i en un 6,6 al municipi/barri, un nivell estable respecte l’Enquesta ICIP 2021 amb una variació d’una dècima, i lleugerament inferior als sondejos dels anys 2020 i 2018, quan vorejava o fins i tot superava el 7 sobre 10.

L’incivisme es percep, amb diferència, com el principal problema de convivència en l’entorn
més proper. Un 74% de les persones enquestades detecten molts o bastants problemes d’incivisme al municipi/barri, una xifra que ha augmentat considerablement respecte fa quatre anys, quan se situava al 46%. Seguit de l’incivisme, se situen a molta distància la mala integració de les persones migrades (47%), la delinqüència (45%) i la inseguretat (44%). La percepció que hi ha molts o bastants problemes de convivència és més alta en les ciutats grans, de més de 100.000 habitants.

En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,2 sobre 10. És un nivell per sobre de la mitjana europea, si bé ha crescut el percentatge de persones que desconfien molt dels altres, fins a arribar al 21,5%, el doble que l’any 2020.

Cohesió

En aquesta ocasió, l’Enquesta ICIP es fixa en el grau de cohesió de la societat catalana a través de diferents indicadors: la valoració de la immigració, la comoditat cap a diferents col·lectius en risc de vulnerabilitat i el respecte pels drets humans.

En relació a la immigració, una majoria de la població (64%) considera que conviure amb persones de diferents contextos enriqueix la societat. Amb tot, un 24% es mostra bastant o molt d’acord que Catalunya s’ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa de la immigració, un 28% creu que és millor pel país si tothom comparteix cultura i tradicions, i un terç de les persones enquestades perceben que la seva cultura o forma de vida estan amenaçades.

Pel què fa la comoditat respecte diferents col·lectius, Catalunya se situa entre els països capdavanters, a nivell europeu, en quant a tolerància vers les persones refugiades, homosexuals i bisexuals i, en menor mesura, transsexuals. Amb tot, un 20% afirma no sentir-se còmode amb les persones transsexuals.

Per últim, gairebé el 90% de les persones enquestades consideren que els drets humans són importants per crear una societat justa i que les institucions han de treballar per tal de garantir-los. Quan es pregunta sobre la situació a Catalunya, un 43% de les persones enquestades creu s’hi vulneren els drets humans, mentre que un 21% considera que no hi ha vulneracions.

Polarització ideològica i emocional

L’Enquesta ICIP 2022 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana, un indicador que es manté al mateix nivell que els darrers sondejos. Es manté la percepció que els partits polítics i els mitjans de comunicació estan més polaritzats que la societat en general. Sobre els temes de debat analitzats, el Procés independentista continua sent la qüestió que més polaritza la ciutadania de Catalunya i augmenta la polarització en relació a la llengua, que passa del cinquè al segon lloc, en comparació amb les dades de 2020.

Si ens fixem en la polarització emocional, és a dir, en els sentiments que percep la gent vers qui pensa de manera diferent, el respecte predomina d’entre totes les emocions, seguit de la impotència, amb uns valors que es mantenen estables. La tristesa i la por vers les persones que pensen diferent augmenten una mica, i baixa la confiança.

L’enquesta també revela una actitud favorable al diàleg vers les persones que pensen diferent: el 68% de les persones enquestades està d’acord o molt d’acord en que s’ha de fer l’esforç de parlar
amb tothom, independentment de les seves idees.

Percepció de riscos i amenaces

L’enquesta també esbossa una societat conscienciada amb els valors de la justícia social i global. Una societat que percep com a riscos, per aquest ordre, les crisis econòmiques, el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, la desinformació, l’augment de la desigualtat i l’augment de l’extrema dreta. En el cas de l’extrema dreta, gairebé un 40% de la població el situa com a risc màxim.

En el context de la guerra a Ucraïna, la població també identifica com a riscos per a la pròpia seguretat la influència de Rússia al món i l’increment de la despesa militar. La meitat de la població creu que l’increment de pressupost militar presenta un risc alt o molt alt per a la seva seguretat, i el 62% de la població creu que el govern espanyol destina massa diners a la partida de defensa.

Com a anàlisi conjuntural en el context de la invasió russa a Ucraïna, la mostra recull la percepció sobre l’acollida de persones refugiades. Hi ha una actitud favorable a acollir i ajudar les persones d’Ucraïna i de Síria, amb més predisposició respecte les ucraïneses, però també hi ha un 18% de la població que considera que la presència, a Catalunya, de persones procedents de Síria augmenta el risc de terrorisme.

Per últim, la mostra dedica un capítol a avaluar la predisposició de la ciutadania a utilitzar la violència. Aquesta és minoritària en els supòsits de defensar el país o les idees (15%) i el medi ambient (16%), i en canvi, és major en el supòsit de defensar la família (64%).

Metodologia emprada

L’Enquesta ICIP 2022 es va realitzar entre el 17 i el 24 d’octubre de 2022 en base a de 2.047 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).

Es tracta de la quarta enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la tercera que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

La I Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada aquest dilluns 30 de gener per l’ICIP i Lafede.cat, ha aplegat les entitats del moviment per la pau de Catalunya i representants de les organitzacions premiades amb el Nobel de la Pau 2022 amb l’objectiu de reflexionar sobre el rol de la societat civil en el context de la guerra d’Ucraïna.

La jornada, inaugurada per la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, va comptar amb les intervencions inicials de la presidenta de Lafede.cat, Ares Perceval, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens. En el mateix dia de celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, Perceval va posar en valor la tasca, més necessària que mai, de treballar per la pau i la prevenció de conflictes des de les escoles. Per la seva banda, el president de l’ICIP va destacar el valor de construir pau des de la societat civil, posant per exemple les organitzacions premiades amb el Nobel.

Les aportacions de les entitats de pau catalanes

Amb el títol “Alternatives de construcció de la pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes”, la primera taula de la jornada ha reunit representants de les entitats catalanes de promoció de la pau: Albert Caramés, de FundiPau; Ana Villellas, de l’Escola de Cultura de la Pau; Tica Font, del Centre Delàs; Luca Gervasoni, de Novact; i Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

En les seves intervencions han destacat la necessitat de treballar per la prevenció de conflictes i per promoure la pau positiva, basada en la justícia social; han recordat la força del moviment per la pau, per exemple, en les manifestacions de fa just 20 anys contra la guerra a l’Iraq, la necessitat de treballar en xarxa i construir alternatives crítiques sense perdre l’esperança.

Defensa dels drets humans a Ucraïna, Rússia i Bielorússia

Les entitats que han estat premiades amb el Nobel de la Pau 2022 han participat en una taula de debat amb el títol “La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia”, on han explicat les seves experiències. Oleksandra Romantsova, directora executiva del Centre per les llibertats civils (Ucraïna), ha parlat del procés de la societat civil ucraïnesa per avançar cap a la democràcia i ha exigit justícia per tal d’esclarir els crims de guerra comesos a Ucraïna. Ha explicat que la seva organització treballa per portar “Putin i tots els responsables d’aquesta guerra davant del sistema internacional de justícia i que rebin el seu càstig”.

Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans Viasna (Bielorússia), ha relatat com el líder de la seva organització i guanyador del Premi Nobel de la Pau és a la presó i que ella mateixa va haver de marxar del país fa dos anys i no hi pot tornar. Ha explicat la manca de llibertats al seu país i ha demanat als catalans que expressin la seva solidaritat amb els 1.500 presoners polítics que hi ha al seu país.

Per la seva banda, Alexander Cherkasov, expresident de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia), ha emmarcat la guerra actual a Ucraïna com una més de la cadena de crims de guerra comesos pel règim de Putin, també a Txetxènia i Síria. També ha explicat que “Rússia ha declarat la guerra a les organitzacions no governamentals” com la seva i per això fa vuit mesos que va haver de fugir del país.

Construir un relat transversal

La I Jornada de la Pau del Parlament l’ha clausurat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, com a vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau, i el diputat de la mesa del Parlament, Carles Riera. En el context de la guerra d’Ucraïna, Herbolzheimer ha recordat que les guerres són evitables i que el missatge pacifista no és utòpic. També ha demanat crear “un relat transversal” de resposta a la guerra, “que ens permeti fer entendre a Putin que la seva agressió es inacceptable, que Ucraïna és i continuarà sent independent i alhora qüestionar una lògica armamentística que divideix el món”.

Per la seva banda, el diputat Carles Riera ha agraït a les entitats que han participat en l’organització de la jornada i les ha emplaçat a començar ja a treballar en l’edició de l’any que ve.

L’ICIP ha elaborat la bibliografia “Construcció de pau i resolució de conflictes” per a la col·lecció de bibliografies temàtiques del Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya. Es traca d’una selecció de lectures que ens permeten entendre la construcció de pau des de diferents enfocaments, i que inclou moltes publicacions pròpies de l’ICIP però també aportacions fetes per l’Escola de Cultura de Pau, FundiPau i Creart.

El recull de lectures fa un èmfasi especial en els processos de pau, la gestió i transformació de conflictes, el paper de les dones en la construcció de pau i les visions alternatives a la seguretat. La bibliografia s’ha elaborat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i en coordinació amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Les bibliografies temàtiques ofereixen monografies i recursos a la ciutadania sobre diferents matèries especialitzades que estan disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.

Donació de 750 llibres

En paral·lel a l’elaboració de la bibliografia temàtica, l’ICIP ha fet una donació de 750 llibres publicats per la institució a un total de 28 biblioteques públiques de Catalunya, adherides al programa Biblioteques sense Fronteres en l’edició ”Llegir els conflictes, construir pau”.

Les publicacions de l’ICIP, especialitzades en la cultura de pau, la seguretat i els conflictes, estan a disposició de les biblioteques que estiguin interessades en disposar-ne.

L’ICIP disposa de cinc col·leccions de llibres que tenen per objectiu difondre la cultura de pau: “Clàssics de la pau i noviolència”, “Eines de pau, seguretat i justícia”, “Paz y seguridad”, “Noviolència i lluita per la pau” i “ICIP Research”.

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2021.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP (“Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”), i ha focalitzat l’atenció en l’aposta de l’ICIP per repensar el model de seguretat dominant, en l’actual context de guerra a Ucraïna, tot alertant dels perills de la cursa armamentista.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha detallat les accions més destacades realitzades els darrers mesos, les quals es basen en diferents propòsits: complir el mandat atorgat pel Parlament de Catalunya a partir de la llei de creació de l’ICIP, generar sinergies entre actors socials i institucionals, fer incidència a Catalunya i a nivell internacional, treballar a prop de les víctimes i promoure diàlegs difícils entre persones i organitzacions amb perspectives molt diferents.

De cara a les línies d’acció de futur, el director de l’ICIP ha apostat per “repensar i actualitzar el discurs de la pau per promoure una societat més justa, a Catalunya i arreu”, i ha avançat que la institució treballa en l’organització del Congrés Català de Pau l’any 2023 – iniciativa de l’ICIP i les entitats de pau de Catalunya- amb l’objectiu que esdevingui “un espai d’anàlisi i reflexió per actualitzar l’agenda de pau de Catalunya i revisar els instruments de política pública de foment de la pau”.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2021 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu.

En la mateixa sessió de la Comissió d’Acció Exterior, la cambra ha rebutjat la proposta de resolució sobre el tancament de l’ICIP presentada pel grup parlamentari de VOX. La proposta ha rebut l’únic vot favorable de VOX mentre que la resta de grups parlamentaris (PSC i Units per Avançar, Junts, CUP, Comuns, ERC, Ciutadans) hi han votat en contra, defensant la necessària i pertinent tasca de l’ICIP en el foment de la cultura de pau.

L’ICIP ha participat, a petició del Parlament de Catalunya, en la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial de la cambra catalana, que té per objectiu debatre políticament i de manera pública el model d’ordre públic actual i afrontar els nous reptes en matèria de seguretat i d’exigència de transparència.

Per tal d’analitzar diversos models policials, amb comparatives internacionals, i revisar les funcions i organització que ha de tenir una policia democràtica del segle XXI, la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial ha comptat amb la compareixença d’una cinquantena d’especialistes de Catalunya i de l’àmbit internacional, i també amb la documentació, per escrit, de diferents institucions que aborden la seguretat des de diferents perspectives, entre les quals l’ICIP.

L’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, que té per objectiu promoure discursos i pràctiques alternatives a la noció tradicional de seguretat, especialment des dels fonaments de la cultura de pau i del feminisme, ha fet arribar a la Comissió les seves aportacions, centrades en la necessitat de replantejar l’actual model de seguretat.

El document advoca per superar la visió reactiva de la seguretat, centrada en els interessos de l’Estat, a partir de les següents consideracions:

• Reconeixement de les violències culturals i estructurals, més enllà de les violències físiques i les directes
• Reconeixement del caràcter inevitable i positiu del conflicte
• Gestió de les violències situant la sostenibilitat de la vida en el centre
• Interdependència, responsabilitat compartida i construcció de confiances, des d’una òptica de seguretat comuna

A partir d’aquestes premisses i de l’anàlisi del model policial actual, l’ICIP fa un seguit de recomanacions, entre les quals, actualitzar el marc jurídic vigent a partir de processos participatius i incorporar, en la futura llei del Sistema de Policia de Catalunya, la funció i visió d’organitzacions de nivell comunitari i de professionals com educadors, mediadors o treballadors socials.

Com a reptes pendents, l’ICIP constata la necessitat de trobar un equilibri per assolir la socialització de la policia sense que hi hagi una invasió de les seves competències en l’esfera socioeducativa; apostar pel disseny de polítiques de mig i llarg termini, amb caràcter adaptatiu i major transversalitat; crear un mecanisme independent d’investigació de les possibles vulneracions de drets humans comeses per agents policials; així com analitzar les causes i conseqüències de la criminalitat, més enllà dels indicadors quantitatius.