Autor: Eugenia

La cultura del càstig i el punitivisme normalitzen la violència i limiten les opcions de construir una societat en pau. Moltes expressions punitives, com les presons, la videovigilància o els cossos policials, són inamovibles i en alguns casos van en augment. Què sosté aquest paradigma? Hi ha alternatives més humanes, justes i eficaces per abordar la violència? Com s’interrelaciona el trinomi seguretat, justícia i pau?

El nou monogràfic de la revista Per la Pau “La cultura del càstig: una mirada crítica” (número 41) reflexiona sobre aquestes qüestions a través de vuit articles centrals i una entrevista.

La coordinadora del monogràfic i responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, Sandra Martínez i Domingo, ens ofereix una reflexió inicial sobre la interrelació entre els conceptes de pau, seguretat i justícia, i exposa els elements claus la dicotomia punitivisme-antipunitivisme.

Seguidament, el politòleg i criminòleg Albert Sales i Campos exposa el fracàs de les polítiques punitives (massificació de les presons, instrumentalització de les víctimes, discurs de la por) i reivindica, com a alternativa, invertir en polítiques socials i de prevenció de la violència. També la criminòloga Paz Francés i Lecumberri se centra en el discurs de la por i el rol dels mitjans de comunicació i els partits polítics en la creació de mites que fomentem el punitivisme. Per la seva banda, la filòsofa Clara Serra aprofundeix en la mirada feminista i en els reptes que té el feminisme en la gestió de les violències.

La conflictòloga Noe Ayguasenosa i Soro advoca per col·locar l’ètica de la cura en el centre de les relacions comunitàries i del model públic de gestió de les inseguretats i les injustícies. Sobre l’eficàcia de la justícia restaurativa i transformativa, com a contraposició als fracassos de la justícia retributiva, ens en parlen Teiahsha Bankhead i Rachel V. Brown, capdavanteres d’organitzacions que promouen pràctiques restauratives exitoses a les escoles, les comunitats i al sistema de justícia juvenil.

Per acabar, les advocades Claudia Cesaroni i Paola Zavala Saeb reflexionen sobre les presons com a màxima expressió del punitivisme i com a eix central dels mecanismes de control penal a tot el món. Ho fan a partir del casos de dos homicidis amb conseqüències molt desiguals a Argentina, i a partir del fracàs de la via punitiva a Mèxic, un país amb alts nivells de violència i impunitat.

El monogràfic tanca amb una entrevista a Howard Zehr, referent del concepte modern de la justícia restaurativa, sobre les oportunitats que ofereixen les pràctiques restauratives, que posen l’accent en qui ha rebut el dany, no en qui n’és el responsable.

Barcelona, 21 d’abril de 2023.- L’ICIP ha celebrat aquest divendres al matí la cerimònia de lliurament dels premis del 7è Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte a la la Lleialtat Santsenca de Barcelona amb participació dels grups premiats i actuacions en directe a ritme de rap.

L’acte ha estat conduït pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, que ha agraït la participació dels 19 centres educatius i entitats juvenils en aquesta setena edició del certamen. En total hi han participat 310 joves de 15 localitats d’arreu de Catalunya. Masllorens s’ha adreçat als joves guanyadors com a “constructors i constructores de pau” perquè a través dels seus vídeos “construeixen un món millor”.

La cerimònia ha comptat amb representants de les diferents institucions col·laboradors del concurs. La directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós, ha destacat que el concurs és “un espai perquè els joves puguin expressar-se, per dir la seva i explicar què volen canviar”.

Per la seva part, la directora de comunicació i educació global de de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Marta Grau, ha explicat que el concurs de Hip-hop per la Pau és una “bona eina per crear una ciutadania crítica i per construir pau entre el jovent”. En aquest sentit, ha destacat la necessitat d’actualitzar les veus del moviment per la pau de Catalunya per tal d’incloure-hi el jovent i ha anunciat que el Govern obrirà un procés amb aquesta finalitat.

Per part del departament d’Educació, la subdirectora general de suport a les famílies i a la comunitat educativa, Marcel·lina Bosch, ha afirmat que “el concurs posa en pràctica els valors de la cultura de pau i els drets humans”, essencials per aconseguir “una societat més justa i democràtica”.

En l’acte hi ha assistit lla majoria dels grups premiats en les dues modalitats del concurs, dos dels quals han actuat en directe. Han estat els joves de Santa Maria de Palautordera, vinculats a la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona, guanyadors del segon premi (Modalitat 2) per l’obra “Futur just”, i l’alumnat de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles, guanyadors del primer premi (Modalitat 1) pel videoclip “A terra les fronteres”.

En finalitzar l’entrega de premis també ha tingut lloc l’actuació del col·lectiu Llobregat Block Party i la dinamització d’una sessió de micro obert on els i les joves han pogut pujar a l’escenari. Alhora, durant l’acte l’artista Reos, del col·lectiu Dirty Hands, ha elaborat un mural amb graffiti, inspirant-se en el concurs.

Grups premiats del 7è Concurs #HipHopPau

El Concurs de Hip-hop per la Pau consta de dues modalitats. En la setena edició, en la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

• Primer premi: “A terra les fronteres”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic.

• Segon premi: “Retumba”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori (Gironès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, ha destacat l’obra “Mi manifiesto”, un videoclip creat per alumnes de l’EMAV-Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (Barcelonès). Per l’altre, ha destacat l’obra “Malson” dels alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia).

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

• Primer premi: “Un toc de Salt”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte que porta el mateix nom de la cançó. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic.

• Segon premi: “Futur just”, videoclip creat per joves de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni que col·laboren amb la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “L’empatia s’ha d’entendre” del CEE Sant Rafael de Tarragona (Tarragonès).

Les obres premiades aborden les desigualtats socials, el racisme i les fronteres, i reivindiquen la igualtat, l’esperit crític i la necessitat de passar a l’acció per a transformar injustícies.

El Concurs de Hip-hop per la Pau és una iniciativa de l’ICIP, creada l’any 2016, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Aquest mes d’abril s’ha fet pública la resolució del Premi ICIP Alfons Banda 2022, dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove. En aquesta ocasió han estat premiats els treballs “Muts i a la gàbia! Sobre la llibertat d’expressió i els seus límits” de l’alumna Berlín Piñero Masanés, de l’Institut Cendrassos de Figueres, i “360 minuts dins d’un centre penitenciari”, de Sara De Haro Vitova i Gisela Pérez Sánchez, de l’Institut El Cairat d’Esparreguera, un treball que aborda la ineficiència de les presos com a via per a la reinserció.

Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats o la construcció de la pau, la vulneració o la defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició 2022 el jurat ha distingit un total de 76 treballs, amb un import global de 64.600 euros.

La polarització, en tant que l’existència de posicionaments enfrontats respecte de temes de debat, no és en si mateixa negativa per a la societat, Però més enllà de la confrontació d’idees pròpia d’un sistema democràtic, hi ha un fenomen que va en augment en moltes democràcies consolidades i que és perniciós en molts sentits. És el que anomenem la polarització tòxica, una dinàmica en la qual es menystenen i es deslegitimen els posicionaments diferents al propi: es veuen “els altres” com a “enemics”, i no hi ha lloc per al diàleg, el debat i la confrontació constructiva d’idees.

Fer front a la polarització tòxica és un repte com a societat perquè afecta la convivència, la cohesió i la cultura democràtica. La polarització tòxica deteriora els debats polítics i socials, genera desafecció política i pot derivar en violència.

L’audiovisual animat “Riscos de la polarització tòxica: com fer-hi front“, realitzat per l’ICIP i Intuitivo Films, alerta sobre aquesta dinàmica nociva i exposa algunes eines que tenim a l’abast per tal d’evitar-la:

Símptomes de la polarització tòxica

Els plantejaments categòrics, simplificadors i sense matisos – el que en diem reduir els debats a blanc o negre- son un indicador de la polarització tòxica. Però també ho són l’ús de llenguatge bèl·lic – qualificar les persones que pensen diferent com a “enemics” o “traïdors”, per exemple-, l’apel·lació als sentiments més que als arguments, l’absència d’autocrítica i el pensament excloent – estar amb mi o contra mi.

Eines per a fer-hi front

El diàleg és l’eina principal que tenim per a prevenir o reconduir conflictes: el diàleg polític a nivell institucional, i també el diàleg social, en totes les esferes de la societat. Partint d’aquesta premissa, augmentar la capacitat d’escolta i de diàleg amb les persones que pensen diferent és un element clau per minvar la polarització tòxica. També ho és la capacitat de fer autocrítica i d’identificar i neutralitzar els actors polaritzadors tòxics -a través, per exemple de l’aïllament o el silenci.

La producció de l’audiovisual s’emmarca en l’àrea de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, l’objectiu de la qual és oferir eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes.

La valoració de la convivència a Catalunya i al municipi/barri es manté en una nota superior al 6 sobre 10 però augmenta considerablement la percepció que hi ha bastants o molts problemes en l’entorn més proper, sobretot relacionats amb l’incivisme. Així ho constata l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya”, que també esbossa una societat compromesa amb els drets humans i amb el diàleg, que rebutja l’ús de la violència per a defensar el país o les idees i que valora positivament la multiculturalitat.

En el context de la guerra a Ucraïna, l’enquesta –realitzada l’octubre de 2022- també indica que la societat catalana es mostra oberta a l’acollida de persones refugiades i crítica amb l’augment de la despesa militar.

Aquesta és la quarta mostra que publica l’ICIP sobre les percepcions i actituds de la convivència a Catalunya i la tercera que inclou un enfocament sobre la polarització ideològica i emocional, de manera que el sondeig actual inclou dades comparatives dels darrers quatre anys. En aquest sentit, l’Enquesta ICIP 2022 constata que el conflicte polític a Catalunya continua sent la qüestió que més polaritza la ciutadania, seguit de la llengua, que passa del cinquè al segon lloc.

“L’enquesta es relaciona molt directament amb dos grans temes de l’actualitat política: per una banda, malgrat la reducció de la crispació entorn al debat independentista, la polarització es manté. I, de l’altra, la ciutadania té una percepció de seguretat diferent a l’OTAN i el govern espanyol, ja que considera l’increment de la despesa militar com un elevat factor de risc per a la seguretat”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer.

Convivència i confiança social

La ciutadania valora en un 6,3 sobre 10 la percepció de la convivència a Catalunya i en un 6,6 al municipi/barri, un nivell estable respecte l’Enquesta ICIP 2021 amb una variació d’una dècima, i lleugerament inferior als sondejos dels anys 2020 i 2018, quan vorejava o fins i tot superava el 7 sobre 10.

L’incivisme es percep, amb diferència, com el principal problema de convivència en l’entorn
més proper. Un 74% de les persones enquestades detecten molts o bastants problemes d’incivisme al municipi/barri, una xifra que ha augmentat considerablement respecte fa quatre anys, quan se situava al 46%. Seguit de l’incivisme, se situen a molta distància la mala integració de les persones migrades (47%), la delinqüència (45%) i la inseguretat (44%). La percepció que hi ha molts o bastants problemes de convivència és més alta en les ciutats grans, de més de 100.000 habitants.

En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,2 sobre 10. És un nivell per sobre de la mitjana europea, si bé ha crescut el percentatge de persones que desconfien molt dels altres, fins a arribar al 21,5%, el doble que l’any 2020.

Cohesió

En aquesta ocasió, l’Enquesta ICIP es fixa en el grau de cohesió de la societat catalana a través de diferents indicadors: la valoració de la immigració, la comoditat cap a diferents col·lectius en risc de vulnerabilitat i el respecte pels drets humans.

En relació a la immigració, una majoria de la població (64%) considera que conviure amb persones de diferents contextos enriqueix la societat. Amb tot, un 24% es mostra bastant o molt d’acord que Catalunya s’ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa de la immigració, un 28% creu que és millor pel país si tothom comparteix cultura i tradicions, i un terç de les persones enquestades perceben que la seva cultura o forma de vida estan amenaçades.

Pel què fa la comoditat respecte diferents col·lectius, Catalunya se situa entre els països capdavanters, a nivell europeu, en quant a tolerància vers les persones refugiades, homosexuals i bisexuals i, en menor mesura, transsexuals. Amb tot, un 20% afirma no sentir-se còmode amb les persones transsexuals.

Per últim, gairebé el 90% de les persones enquestades consideren que els drets humans són importants per crear una societat justa i que les institucions han de treballar per tal de garantir-los. Quan es pregunta sobre la situació a Catalunya, un 43% de les persones enquestades creu s’hi vulneren els drets humans, mentre que un 21% considera que no hi ha vulneracions.

Polarització ideològica i emocional

L’Enquesta ICIP 2022 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana, un indicador que es manté al mateix nivell que els darrers sondejos. Es manté la percepció que els partits polítics i els mitjans de comunicació estan més polaritzats que la societat en general. Sobre els temes de debat analitzats, el Procés independentista continua sent la qüestió que més polaritza la ciutadania de Catalunya i augmenta la polarització en relació a la llengua, que passa del cinquè al segon lloc, en comparació amb les dades de 2020.

Si ens fixem en la polarització emocional, és a dir, en els sentiments que percep la gent vers qui pensa de manera diferent, el respecte predomina d’entre totes les emocions, seguit de la impotència, amb uns valors que es mantenen estables. La tristesa i la por vers les persones que pensen diferent augmenten una mica, i baixa la confiança.

L’enquesta també revela una actitud favorable al diàleg vers les persones que pensen diferent: el 68% de les persones enquestades està d’acord o molt d’acord en que s’ha de fer l’esforç de parlar
amb tothom, independentment de les seves idees.

Percepció de riscos i amenaces

L’enquesta també esbossa una societat conscienciada amb els valors de la justícia social i global. Una societat que percep com a riscos, per aquest ordre, les crisis econòmiques, el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, la desinformació, l’augment de la desigualtat i l’augment de l’extrema dreta. En el cas de l’extrema dreta, gairebé un 40% de la població el situa com a risc màxim.

En el context de la guerra a Ucraïna, la població també identifica com a riscos per a la pròpia seguretat la influència de Rússia al món i l’increment de la despesa militar. La meitat de la població creu que l’increment de pressupost militar presenta un risc alt o molt alt per a la seva seguretat, i el 62% de la població creu que el govern espanyol destina massa diners a la partida de defensa.

Com a anàlisi conjuntural en el context de la invasió russa a Ucraïna, la mostra recull la percepció sobre l’acollida de persones refugiades. Hi ha una actitud favorable a acollir i ajudar les persones d’Ucraïna i de Síria, amb més predisposició respecte les ucraïneses, però també hi ha un 18% de la població que considera que la presència, a Catalunya, de persones procedents de Síria augmenta el risc de terrorisme.

Per últim, la mostra dedica un capítol a avaluar la predisposició de la ciutadania a utilitzar la violència. Aquesta és minoritària en els supòsits de defensar el país o les idees (15%) i el medi ambient (16%), i en canvi, és major en el supòsit de defensar la família (64%).

Metodologia emprada

L’Enquesta ICIP 2022 es va realitzar entre el 17 i el 24 d’octubre de 2022 en base a de 2.047 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).

Es tracta de la quarta enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la tercera que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

La I Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada aquest dilluns 30 de gener per l’ICIP i Lafede.cat, ha aplegat les entitats del moviment per la pau de Catalunya i representants de les organitzacions premiades amb el Nobel de la Pau 2022 amb l’objectiu de reflexionar sobre el rol de la societat civil en el context de la guerra d’Ucraïna.

La jornada, inaugurada per la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, va comptar amb les intervencions inicials de la presidenta de Lafede.cat, Ares Perceval, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens. En el mateix dia de celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, Perceval va posar en valor la tasca, més necessària que mai, de treballar per la pau i la prevenció de conflictes des de les escoles. Per la seva banda, el president de l’ICIP va destacar el valor de construir pau des de la societat civil, posant per exemple les organitzacions premiades amb el Nobel.

Les aportacions de les entitats de pau catalanes

Amb el títol “Alternatives de construcció de la pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes”, la primera taula de la jornada ha reunit representants de les entitats catalanes de promoció de la pau: Albert Caramés, de FundiPau; Ana Villellas, de l’Escola de Cultura de la Pau; Tica Font, del Centre Delàs; Luca Gervasoni, de Novact; i Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

En les seves intervencions han destacat la necessitat de treballar per la prevenció de conflictes i per promoure la pau positiva, basada en la justícia social; han recordat la força del moviment per la pau, per exemple, en les manifestacions de fa just 20 anys contra la guerra a l’Iraq, la necessitat de treballar en xarxa i construir alternatives crítiques sense perdre l’esperança.

Defensa dels drets humans a Ucraïna, Rússia i Bielorússia

Les entitats que han estat premiades amb el Nobel de la Pau 2022 han participat en una taula de debat amb el títol “La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia”, on han explicat les seves experiències. Oleksandra Romantsova, directora executiva del Centre per les llibertats civils (Ucraïna), ha parlat del procés de la societat civil ucraïnesa per avançar cap a la democràcia i ha exigit justícia per tal d’esclarir els crims de guerra comesos a Ucraïna. Ha explicat que la seva organització treballa per portar “Putin i tots els responsables d’aquesta guerra davant del sistema internacional de justícia i que rebin el seu càstig”.

Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans Viasna (Bielorússia), ha relatat com el líder de la seva organització i guanyador del Premi Nobel de la Pau és a la presó i que ella mateixa va haver de marxar del país fa dos anys i no hi pot tornar. Ha explicat la manca de llibertats al seu país i ha demanat als catalans que expressin la seva solidaritat amb els 1.500 presoners polítics que hi ha al seu país.

Per la seva banda, Alexander Cherkasov, expresident de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia), ha emmarcat la guerra actual a Ucraïna com una més de la cadena de crims de guerra comesos pel règim de Putin, també a Txetxènia i Síria. També ha explicat que “Rússia ha declarat la guerra a les organitzacions no governamentals” com la seva i per això fa vuit mesos que va haver de fugir del país.

Construir un relat transversal

La I Jornada de la Pau del Parlament l’ha clausurat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, com a vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau, i el diputat de la mesa del Parlament, Carles Riera. En el context de la guerra d’Ucraïna, Herbolzheimer ha recordat que les guerres són evitables i que el missatge pacifista no és utòpic. També ha demanat crear “un relat transversal” de resposta a la guerra, “que ens permeti fer entendre a Putin que la seva agressió es inacceptable, que Ucraïna és i continuarà sent independent i alhora qüestionar una lògica armamentística que divideix el món”.

Per la seva banda, el diputat Carles Riera ha agraït a les entitats que han participat en l’organització de la jornada i les ha emplaçat a començar ja a treballar en l’edició de l’any que ve.

L’ICIP ha elaborat la bibliografia “Construcció de pau i resolució de conflictes” per a la col·lecció de bibliografies temàtiques del Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya. Es traca d’una selecció de lectures que ens permeten entendre la construcció de pau des de diferents enfocaments, i que inclou moltes publicacions pròpies de l’ICIP però també aportacions fetes per l’Escola de Cultura de Pau, FundiPau i Creart.

El recull de lectures fa un èmfasi especial en els processos de pau, la gestió i transformació de conflictes, el paper de les dones en la construcció de pau i les visions alternatives a la seguretat. La bibliografia s’ha elaborat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i en coordinació amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Les bibliografies temàtiques ofereixen monografies i recursos a la ciutadania sobre diferents matèries especialitzades que estan disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.

Donació de 750 llibres

En paral·lel a l’elaboració de la bibliografia temàtica, l’ICIP ha fet una donació de 750 llibres publicats per la institució a un total de 28 biblioteques públiques de Catalunya, adherides al programa Biblioteques sense Fronteres en l’edició ”Llegir els conflictes, construir pau”.

Les publicacions de l’ICIP, especialitzades en la cultura de pau, la seguretat i els conflictes, estan a disposició de les biblioteques que estiguin interessades en disposar-ne.

L’ICIP disposa de cinc col·leccions de llibres que tenen per objectiu difondre la cultura de pau: “Clàssics de la pau i noviolència”, “Eines de pau, seguretat i justícia”, “Paz y seguridad”, “Noviolència i lluita per la pau” i “ICIP Research”.

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2021.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP (“Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”), i ha focalitzat l’atenció en l’aposta de l’ICIP per repensar el model de seguretat dominant, en l’actual context de guerra a Ucraïna, tot alertant dels perills de la cursa armamentista.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha detallat les accions més destacades realitzades els darrers mesos, les quals es basen en diferents propòsits: complir el mandat atorgat pel Parlament de Catalunya a partir de la llei de creació de l’ICIP, generar sinergies entre actors socials i institucionals, fer incidència a Catalunya i a nivell internacional, treballar a prop de les víctimes i promoure diàlegs difícils entre persones i organitzacions amb perspectives molt diferents.

De cara a les línies d’acció de futur, el director de l’ICIP ha apostat per “repensar i actualitzar el discurs de la pau per promoure una societat més justa, a Catalunya i arreu”, i ha avançat que la institució treballa en l’organització del Congrés Català de Pau l’any 2023 – iniciativa de l’ICIP i les entitats de pau de Catalunya- amb l’objectiu que esdevingui “un espai d’anàlisi i reflexió per actualitzar l’agenda de pau de Catalunya i revisar els instruments de política pública de foment de la pau”.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2021 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu.

En la mateixa sessió de la Comissió d’Acció Exterior, la cambra ha rebutjat la proposta de resolució sobre el tancament de l’ICIP presentada pel grup parlamentari de VOX. La proposta ha rebut l’únic vot favorable de VOX mentre que la resta de grups parlamentaris (PSC i Units per Avançar, Junts, CUP, Comuns, ERC, Ciutadans) hi han votat en contra, defensant la necessària i pertinent tasca de l’ICIP en el foment de la cultura de pau.

L’ICIP ha participat, a petició del Parlament de Catalunya, en la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial de la cambra catalana, que té per objectiu debatre políticament i de manera pública el model d’ordre públic actual i afrontar els nous reptes en matèria de seguretat i d’exigència de transparència.

Per tal d’analitzar diversos models policials, amb comparatives internacionals, i revisar les funcions i organització que ha de tenir una policia democràtica del segle XXI, la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial ha comptat amb la compareixença d’una cinquantena d’especialistes de Catalunya i de l’àmbit internacional, i també amb la documentació, per escrit, de diferents institucions que aborden la seguretat des de diferents perspectives, entre les quals l’ICIP.

L’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, que té per objectiu promoure discursos i pràctiques alternatives a la noció tradicional de seguretat, especialment des dels fonaments de la cultura de pau i del feminisme, ha fet arribar a la Comissió les seves aportacions, centrades en la necessitat de replantejar l’actual model de seguretat.

El document advoca per superar la visió reactiva de la seguretat, centrada en els interessos de l’Estat, a partir de les següents consideracions:

• Reconeixement de les violències culturals i estructurals, més enllà de les violències físiques i les directes
• Reconeixement del caràcter inevitable i positiu del conflicte
• Gestió de les violències situant la sostenibilitat de la vida en el centre
• Interdependència, responsabilitat compartida i construcció de confiances, des d’una òptica de seguretat comuna

A partir d’aquestes premisses i de l’anàlisi del model policial actual, l’ICIP fa un seguit de recomanacions, entre les quals, actualitzar el marc jurídic vigent a partir de processos participatius i incorporar, en la futura llei del Sistema de Policia de Catalunya, la funció i visió d’organitzacions de nivell comunitari i de professionals com educadors, mediadors o treballadors socials.

Com a reptes pendents, l’ICIP constata la necessitat de trobar un equilibri per assolir la socialització de la policia sense que hi hagi una invasió de les seves competències en l’esfera socioeducativa; apostar pel disseny de polítiques de mig i llarg termini, amb caràcter adaptatiu i major transversalitat; crear un mecanisme independent d’investigació de les possibles vulneracions de drets humans comeses per agents policials; així com analitzar les causes i conseqüències de la criminalitat, més enllà dels indicadors quantitatius.

El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 8 de novembre tres nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP. Es tracta de la directora general de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Yoya Alcoceba i Cruixent; la directora general de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Anna Dotor i Casals; i el director del Fons Català de Cooperació, David Minoves i Llucià. D’aquesta manera, Minoves torna a formar part de la Junta de l’ICIP, càrrec que ja ha ocupat en dos anteriors mandats. 

Les noves incorporacions se sumen a les persones membres elegides pel Parlament: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, el professor de la Universitat Ramon Llull Óscar Mateos, la periodista Carme Colomina, l’activista Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi. 

L’executiu ha cessat l’exdirector general del Cooperació al Desenvolupament, Josep Desquens; l’exdirector general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Piqué; i l’acadèmica Laia Comerma. 

L’article 6 de la Llei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern. 

L’article 7.6 de la Llei esmentada, que regula l’elecció i l’estatut dels membres de la Junta de Govern, estableix que el Govern ha de nomenar tres persones com a membres de la Junta de Govern. 

Després de dos anys de treball i trobades virtuals, aquesta setmana s’ha reunit per primera vegada a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP n’és un dels impulsors.

La Plataforma és un espai de diàleg i sinergia en què han convergit persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i al I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona el 2019 i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic.

Al llarg d’aquest procés s’han anat sumant altres organitzacions que també han estat presents a les diferents activitats realitzades a Chiapas durant la setmana. Entre altres, hi han participat Aluna, CCC México, Consorcio Oaxaca, Coreco A.C, Energía y Estrategia, Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, Serpaj México, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic y la Iniciativa Whitaker para la Paz y el Desarrollo. Totes formen part d’aquesta Plataforma que també aglutina persones activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència a través d’un enfocament de construcció de pau a Mèxic.

Del 25 al 28 d’octubre, la Plataforma va organitzar un fòrum internacional i una trobada de pobles i va fer diverses reunions per debatre sobre el present i el futur del col·lectiu. També es va fer una visita a Acteal, una comunitat de Chenalhó, Chiapas, amb un gran valor simbòlic. El 22 de desembre de 1997, grups paramilitars que haurien actuat amb aquiescència de l’Estat van acabar amb la vida de 45 indígenes tsotsils, entre els quals hi havia 4 dones embarassades i 18 menors d’edat. Va ser a la Casa de memòria i esperança d’Acteal on es va llegir un comunicat anunciat la constitució formal de la Plataforma.

Un fòrum com a primer acte públic

El primer acte públic de la Plataforma va ser el Fòrum Internacional Construcció de Pau a Mèxic, celebrat al Teatre Daniel Zebadúa de San Cristóbal de las Casas el 25 d’octubre. L’objectiu era reflexionar i analitzar els reptes que representen els escenaris actuals de violència que es viuen als diversos territoris de Mèxic.

El Fòrum va comptar amb l’assistència de més de 500 persones i va ser articulat al voltant de quatre taules. La taula inaugural “Claus per a la construcció de pau: una reflexió global” es va dur a terme sota l’ànim de pensar els marcs estratègics que s’han impulsat a altres latituds per a la construcció de pau, les necessitats i els obstacles; hi van compartir les seves reflexions Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Marta Ruiz, excomissionada de la Comisión de la Verdad de Colòmbia, així com Luís Jorge Garay, acadèmic i consultor internacional.

La segona taula anomenada “Seguretat, justícia i territori”, va partir de la pregunta “Com aturar la violència?”, sobretot en el context d’una crisi de drets humans i inseguretat a Mèxic, per distingir els diversos actors que exerceixen la violència amb un enfocament territorial. Aquesta taula va ser encapçalada per Jenny Pearce de la London School of Economics del Regne Unit, Guillermo Trejo, de la Universitat de Notre Dame als Estats Units i Francisco Huaroco Tomás, de la comunitat indígena de Cherán. La moderació va anar a càrrrec de Yésica Sánchez Maya, del Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad, A.C.

La tercera taula anomenada “Pràctiques restauratives, diàleg i reconstrucció del teixit social” va ser presentada per Gloria Abarca, experta en Educació per a la Pau i va comptar amb la participació de Lenin Torres, del Centre de Recerca i Acció Social (CIAS Per la Pau), Lina Ibáñez, de Diálogos Improbables, de Colòmbia i Abel Barrera, del Centro de Derechos Humanos de la Montaña Tlachinollan.

Finalment, la quarta taula, “La dimensió cultural i espiritual de la construcció de pau”, va reunir l’acadèmic i activista social Pietro Ameglio, la periodista i integrant de Quinto Elemento Lab, Marcela Turati i el Bisbe de la Diòcesi de San Cristóbal de las Casas, Mons. Rodrigo Aguilar. Moderada per Carla Ríos, de la Brigada Marabunta, els i les participants van intercanviar punts de vista i experiències, sobre com l’educació, l’espiritualitat, l’art, la cultura o el periodisme són elements fonamentals per a la transformació dels mecanismes que justifiquen i donen suport a l’exercici de la violència en una societat.

Podeu recuperar el contingut de totes les taules i les conclusions en aquest enllaç.

Una trobada de pobles a la segona jornada

Després del fòrum, dimecres 26 va tenir lloc la trobada “Teixint la paraula, dialogant entre pobles”, organitzada conjuntament amb la Plataforma per a la construcció de la pau a Chiapas, Slamalil K’inal.

Més de 200 persones provinents de diferents comunitats indígenes de diferents estats de Mèxic van participar en aquesta jornada que va tenir lloc a la Casa Diocesana de San Cristóbal de las Casas. 

Durant el dia, els participants van analitzar la realitat de Chiapas i altres estats mexicans dividits en sis taules (Protecció i Seguretat comunitària; Reconstrucció del teixit social i Construcció de Pau; Acompanyament a processos de víctimes; Joventuts; Dones; Alternatives econòmiques, terra i territori, autonomia i lliure determinació).

Una sessió de treball i una visita a Acteal

El dijous 27, tercer dia de la trobada, va tenir lloc una reunió de la Plataforma en què van participar més de trenta persones pertanyents a les diferents organitzacions que en formen part. Va ser una sessió de treball intern pensada per modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau que coneix Mèxic i dotar la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.

Finalment, el divendres 28, quart dia de la trobada, els membres de la Plataforma i convidats al fòrum van fer una visita a Acteal. El proper mes de desembre es compliran 25 anys de la matança que va convertir aquesta petita comunitat en un exemple de la lluita, la resistència i la dignitat dels pobles originaris.

Durant la visita, els membres de la Plataforma van aprofitar per fer una cerimònia simbòlica de presentació del col·lectiu i es va llegir un comunicat fundacional que recull els principals objectius de l’agrupació.

En els propers mesos, la Plataforma té previst continuar treballant “per propiciar la transformació de les condicions estructurals i culturals que generen la crisi de violència armada a Mèxic”, segons recull el comunicat fundacional. Per això a consideren important impulsar una pau inclusiva, justa, transformadora i duradora. “És a dir, assolir la satisfacció de totes les condicions que permeten accedir a la vida digna de totes les persones”.

Onze anys després de la Conferència Internacional d’Aiete, que va donar pas al cessament definitiu de la violència d’ETA i a l’obertura d’una nova etapa al País Basc, la societat basca afronta encara reptes pendents per a la consecució d’una pau completa.

Reptes com ara la creació d’una memòria comuna, inclusiva i social per explicar el conflicte basc a les futures generacions, el reconeixement i dignificació de totes les víctimes de la violència, la promoció de nous espais de diàleg i de confiança entre persones amb diferents sensibilitats i els processos de sanació de ferides encara obertes.

A partir del lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu del País Basc en favor de la pau, en aquest vídeo produït per l’ICIP recollim diverses veus de les entitats guardonades per posar en valor els èxits aconseguits fins a l’actualitat i marcar les qüestions pendents en el camí cap a la pau.

Intervenen Aitziber Blanco (Foro Ciudadano Donostia), Agus Hernán (Foro Social Permanente), Maider Maraña (Fundación Baketik), María Oianguren (Gernika Gogoratuz), Iñigo Retolaza (programa MemoriaLab) i Paul Ríos (Elkarri/Lokarri),