El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 8 de novembre tres nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP. Es tracta de la directora general de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Yoya Alcoceba i Cruixent; la directora general de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Anna Dotor i Casals; i el director del Fons Català de Cooperació, David Minoves i Llucià. D’aquesta manera, Minoves torna a formar part de la Junta de l’ICIP, càrrec que ja ha ocupat en dos anteriors mandats.
Les noves incorporacions se sumen a les persones membres elegides pel Parlament: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, el professor de la Universitat Ramon Llull Óscar Mateos, la periodista Carme Colomina, l’activista Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi.
L’executiu ha cessat l’exdirector general del Cooperació al Desenvolupament, Josep Desquens; l’exdirector general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Piqué; i l’acadèmica Laia Comerma.
L’article 6 de la Llei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern.
L’article 7.6 de la Llei esmentada, que regula l’elecció i l’estatut dels membres de la Junta de Govern, estableix que el Govern ha de nomenar tres persones com a membres de la Junta de Govern.
Després de dos anys de treball i trobades virtuals, aquesta setmana s’ha reunit per primera vegada a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP n’és un dels impulsors.
La Plataforma és un espai de diàleg i sinergia en què han convergit persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i al I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona el 2019 i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic.
Al llarg d’aquest procés s’han anat sumant altres organitzacions que també han estat presents a les diferents activitats realitzades a Chiapas durant la setmana. Entre altres, hi han participat Aluna, CCC México, Consorcio Oaxaca, Coreco A.C, Energía y Estrategia, Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, Serpaj México, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic y la Iniciativa Whitaker para la Paz y el Desarrollo. Totes formen part d’aquesta Plataforma que també aglutina persones activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència a través d’un enfocament de construcció de pau a Mèxic.
Del 25 al 28 d’octubre, la Plataforma va organitzar un fòrum internacional i una trobada de pobles i va fer diverses reunions per debatre sobre el present i el futur del col·lectiu. També es va fer una visita a Acteal, una comunitat de Chenalhó, Chiapas, amb un gran valor simbòlic. El 22 de desembre de 1997, grups paramilitars que haurien actuat amb aquiescència de l’Estat van acabar amb la vida de 45 indígenes tsotsils, entre els quals hi havia 4 dones embarassades i 18 menors d’edat. Va ser a la Casa de memòria i esperança d’Acteal on es va llegir un comunicat anunciat la constitució formal de la Plataforma.
Acte de presentació de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, a Acteal, Chiapas
Un fòrum com a primer acte públic
El primer acte públic de la Plataforma va ser el Fòrum Internacional Construcció de Pau a Mèxic, celebrat al Teatre Daniel Zebadúa de San Cristóbal de las Casas el 25 d’octubre. L’objectiu era reflexionar i analitzar els reptes que representen els escenaris actuals de violència que es viuen als diversos territoris de Mèxic.
El Fòrum va comptar amb l’assistència de més de 500 persones i va ser articulat al voltant de quatre taules. La taula inaugural “Claus per a la construcció de pau: una reflexió global” es va dur a terme sota l’ànim de pensar els marcs estratègics que s’han impulsat a altres latituds per a la construcció de pau, les necessitats i els obstacles; hi van compartir les seves reflexions Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Marta Ruiz, excomissionada de la Comisión de la Verdad de Colòmbia, així com Luís Jorge Garay, acadèmic i consultor internacional.
La segona taula anomenada “Seguretat, justícia i territori”, va partir de la pregunta “Com aturar la violència?”, sobretot en el context d’una crisi de drets humans i inseguretat a Mèxic, per distingir els diversos actors que exerceixen la violència amb un enfocament territorial. Aquesta taula va ser encapçalada per Jenny Pearce de la London School of Economics del Regne Unit, Guillermo Trejo, de la Universitat de Notre Dame als Estats Units i Francisco Huaroco Tomás, de la comunitat indígena de Cherán. La moderació va anar a càrrrec de Yésica Sánchez Maya, del Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad, A.C.
La tercera taula anomenada “Pràctiques restauratives, diàleg i reconstrucció del teixit social” va ser presentada per Gloria Abarca, experta en Educació per a la Pau i va comptar amb la participació de Lenin Torres, del Centre de Recerca i Acció Social (CIAS Per la Pau), Lina Ibáñez, de Diálogos Improbables, de Colòmbia i Abel Barrera, del Centro de Derechos Humanos de la Montaña Tlachinollan.
Finalment, la quarta taula, “La dimensió cultural i espiritual de la construcció de pau”, va reunir l’acadèmic i activista social Pietro Ameglio, la periodista i integrant de Quinto Elemento Lab, Marcela Turati i el Bisbe de la Diòcesi de San Cristóbal de las Casas, Mons. Rodrigo Aguilar. Moderada per Carla Ríos, de la Brigada Marabunta, els i les participants van intercanviar punts de vista i experiències, sobre com l’educació, l’espiritualitat, l’art, la cultura o el periodisme són elements fonamentals per a la transformació dels mecanismes que justifiquen i donen suport a l’exercici de la violència en una societat.
Podeu recuperar el contingut de totes les taules i les conclusions en aquest enllaç.
Fòrum internacional “Construcció de Pau a Mèxic”
Una trobada de pobles a la segona jornada
Després del fòrum, dimecres 26 va tenir lloc la trobada “Teixint la paraula, dialogant entre pobles”, organitzada conjuntament amb la Plataforma per a la construcció de la pau a Chiapas, Slamalil K’inal.
Més de 200 persones provinents de diferents comunitats indígenes de diferents estats de Mèxic van participar en aquesta jornada que va tenir lloc a la Casa Diocesana de San Cristóbal de las Casas.
Durant el dia, els participants van analitzar la realitat de Chiapas i altres estats mexicans dividits en sis taules (Protecció i Seguretat comunitària; Reconstrucció del teixit social i Construcció de Pau; Acompanyament a processos de víctimes; Joventuts; Dones; Alternatives econòmiques, terra i territori, autonomia i lliure determinació).
Una sessió de treball i una visita a Acteal
El dijous 27, tercer dia de la trobada, va tenir lloc una reunió de la Plataforma en què van participar més de trenta persones pertanyents a les diferents organitzacions que en formen part. Va ser una sessió de treball intern pensada per modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau que coneix Mèxic i dotar la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.
Finalment, el divendres 28, quart dia de la trobada, els membres de la Plataforma i convidats al fòrum van fer una visita a Acteal. El proper mes de desembre es compliran 25 anys de la matança que va convertir aquesta petita comunitat en un exemple de la lluita, la resistència i la dignitat dels pobles originaris.
Durant la visita, els membres de la Plataforma van aprofitar per fer una cerimònia simbòlica de presentació del col·lectiu i es va llegir un comunicat fundacional que recull els principals objectius de l’agrupació.
En els propers mesos, la Plataforma té previst continuar treballant “per propiciar la transformació de les condicions estructurals i culturals que generen la crisi de violència armada a Mèxic”, segons recull el comunicat fundacional. Per això a consideren important impulsar una pau inclusiva, justa, transformadora i duradora. “És a dir, assolir la satisfacció de totes les condicions que permeten accedir a la vida digna de totes les persones”.
Onze anys després de la Conferència Internacional d’Aiete, que va donar pas al cessament definitiu de la violència d’ETA i a l’obertura d’una nova etapa al País Basc, la societat basca afronta encara reptes pendents per a la consecució d’una pau completa.
Reptes com ara la creació d’una memòria comuna, inclusiva i social per explicar el conflicte basc a les futures generacions, el reconeixement i dignificació de totes les víctimes de la violència, la promoció de nous espais de diàleg i de confiança entre persones amb diferents sensibilitats i els processos de sanació de ferides encara obertes.
A partir del lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu del País Basc en favor de la pau, en aquest vídeo produït per l’ICIP recollim diverses veus de les entitats guardonades per posar en valor els èxits aconseguits fins a l’actualitat i marcar les qüestions pendents en el camí cap a la pau.
Intervenen Aitziber Blanco (Foro Ciudadano Donostia), Agus Hernán (Foro Social Permanente), Maider Maraña (Fundación Baketik), María Oianguren (Gernika Gogoratuz), Iñigo Retolaza (programa MemoriaLab) i Paul Ríos (Elkarri/Lokarri),
Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.
El document, que es publica aquest dimarts 18 d’octubre, analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació dels conflictes.
El treball constata que algunes accions de resistència van contribuir a frenar la invasió al nord del país i van obstaculitzar el procés d’institucionalització de l’ocupació militar en les seves primeres etapes. Alhora, la noviolència ha creat condicions i estratègies per mantenir la cohesió social i la resiliència comunitària davant la por i la incertesa provocades per la invasió. També ha reforçat la governança local, gràcies a l’empoderament dels actors socials i a una millor coordinació amb les autoritats locals.
La societat civil organitzada també ha permès construir un ampli sistema per al desenvolupament de tasques d’evacuació, transport i reubicació de persones afectades per la violència. Així mateix, la tasca de monitoreig de crims de guerra desenvolupada per les organitzacions de defensa dels drets humans ha evitat la indefensió jurídica de la població i ha empoderat les comunitats a denunciar abusos.
Segons l’autor de l’informe Felip Daza “la resposta civil noviolenta del poble ucraïnès és una experiència única que pot servir d’inspiració per altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per reconstruir el país i teixir aliances regionals per aturar la barbàrie de la guerra”.
Metodologia i tipologia d’accions
La investigació es basa en un treball de camp sobre el terreny, efectuat entre els dies 2 i 18 d’abril de 2022, per part de l’autor Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena. Durant l’estada es van recollir dades i testimonis a partir d’entrevistesamb 55 actors polítics i socials del país, entre els quals representants d’institucions públiques, ONG, activistes, acadèmics i institucions religioses.
La recollida d’informació ha permès elaborar un mapa interactiu amb 235 accions noviolentes verificades i sistematitzades, des del 24 de febrer fins al 30 de juny de 2022. Les accions registrades es divideixen en tres tipologies: accions de protesta i dissuasió (148), accions d’intervenció noviolenta (51) i accions de no-cooperació (36). Les accions més nombroses han estat les de protesta, entre les quals s’inclouen les manifestacions i concentracions públiques, registrades sobretot al sud del país, en les zones sota ocupació russa, i durant les primeres setmanes de la invasió.
A partir de l’abril, les manifestacions es van reduir de manera dràstica fruit de la repressió, amb detencions arbitràries i segrestos d’activistes. Per contra, la resistència va adoptar una estratègia basada en accions clandestines, de desobediència i de no-cooperació. Destaquen, per exemple, iniciatives com les de penjar llaços de colors als municipis, campanyes de comunicació via xarxes socials, les cartes de dimissió signades per les direccions d’escoles de Melitopol o la negativa d’alguns docents de fer classes amb programes russos.
Les accions d’intervenció noviolenta es van popularitzar a l’inici de la invasió, amb el bloqueig de tancs russos per part de la ciutadania ucraïnesa i la construcció de barricades. Aquestes accions van tenir un impacte directe, ja que van fer retrocedir els objectius militars de Rússia. L’informe també constata que la resistència civil noviolenta va contribuir a frenar la invasió al nord del país.
L’informe inclou un decàleg de recomanacions per a governs, organismes i societat civil d’Ucraïna i a nivell internacional, entre les quals, donar suport material i financer a les accions de resistència, crear programes de protecció per a activistes i d’investigació dels crims de guerra, o incidir en el disseny d’una seguretat que posi al centre les persones i les comunitats.
L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra (col·lecció Informes ICIP) és fruit d’un projecte conjunt amb Novact i amb la col·laboració de la Friedrich-Schiller-University Jena i l’ONG alemanya Corridors. El treball està disponible en format electrònic en català, castellà, anglès i ucraïnès.
Totes elles han rebut el guardó de manera conjunta “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre les entitats premiades, s’engloben entitats que han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri. I d’altres que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola.
El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa, Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.
La cerimònia ha estat presidida per la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, que ha destacat “el treball, tan sovint amagat i discret, de persones, grups, col·lectius i organitzacions que pensen tossudament que una bona convivència social es construeix poc a poc, i que van decidir apostar per iniciatives que basteixen ponts, per un futur lliure d’odi i de violències”.
En el discurs, el president de l’ICIP també ha afirmat que “el Premi ICIP és un toc d’atenció als poders públics, perquè actuïn amb la responsabilitat i la maduresa que exigeixen les circumstàncies”.
La glossa del col·lectiu premiat ha anat a càrrec de Jordi Armadans, periodista, activista i exdirector de FundiPau, entitat que va presentar la candidatura premiada. En el seu discurs, Armadans ha reivindicat “l’experiència, el testimoniatge i la importantíssima tasca dels i les activistes per la pau” i ha lloat l’activisme “difícil i dur, però absolutament imprescindible” de les persones premiades. La lectura de la glossa també ha recordat que “la violència, a més de criminal, és absurda” i que “els drets humans mai no són el problema, sinó la solució”.
Un premi plural i col·lectiu
Persones de les diferents entitats i iniciatives premiades han recollit el guardó durant la cerimònia i, en nom de totes elles, han pres la paraula María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.
En el seu discurs d’acceptació del premi, els dos representants han destacat la pluralitat dels col·lectius premiats però alhora “el compromís compartit en favor de la convivència pacífica i la defensa dels drets humans”, i la capacitat de tots ells per teixir ponts entre actors enfrontats i obrir espais d’acostament entre persones diferents. Oianguren i Calle han agraït el premi en nom de la societat civil premiada per haver contribuït a la pacificació d’un procés “que encara no ha acabat” i del qual “encara queden molts nusos per desfer”, com el “reconeixement de totes les víctimes” o el fet que “tots els relats puguin ser explicats amb honestedat”.
En el seu discurs conjunt també han reivindicat la necessitat de continuar treballant per deslegitimar la cultura hegemònica de la violència com a via per a resoldre els conflictes i han emplaçat les administracions públiques a promoure polítiques en favor de la pau.
En la cloenda de l’acte, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, ha destacat la “valentia” en “moments difícils” de les entitats premiades, que “han sabut treballar conjuntament per donar una solució democràtica” al conflicte basc i que “encara ho fan per resoldre el que queda pendent amb el mateix compromís”, i ha remarcat que el Premi ICIP “és un premi a tota la societat basca”.
La cerimònia de lliurament del Premi ICIP ha estat seguida per nombrosos representants del moviment pacifista català, membres de l’associació de víctimes del terrorisme UAVAT i diputats i diputades del Parlament, entre un centenar d’assistents.
Tot partint de la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social, l’ICIP ha impulsat el projecte “Àgora” de promoció del diàleg i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats.
El projecte, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa i la Casa dels Clàssics, ha consistit en la celebració de tres jornades en les quals han participat persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrent ideològics molt diversos, les quals han estat seleccionades prèviament. Es tracta de Pere Almeda, Marc Arza, Susana Beltrán, Caterina Calsamiglia, Daniel Clivillé, Marc Cortés, Xavier Domènech, Mohammed El Amrani, Eduard Gil, Paola Lo Cascio, Isaac Peraire, Andrés Querol, Sofia Rodríguez, Albert Royo, Eulàlia Solé, Gemma Ubasart i Luís Torras.
Les sessions han estat conduïdes per Maria Begoña Roman, professora d’Ètica i Bioètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra d’Ètica de la Universitat Ramon Llull, i Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona.
La metodologia seguida ha consistit en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals han sortit temes de debat i reflexió relacionats amb el conflicte polític de Catalunya.
Les persones participants fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.
Segons afirma, per exemple, l’empresari i professor Marc Arza “venim d’uns anys de molta tensió política i ens convé escoltar-nos més entre nosaltres, ser més conscients dels arguments, les raons i les emocions dels altres per tal de construir espais compartits”. L’exdiputada i professora Susana Beltran afegeix que l’espai li ha permès “reconciliar-se amb la societat”, mentre que l’empresari Daniel Clivillé explica que “teixir ponts entre persones que pensen diferent enriqueix el debat social”.
Vídeo resum del projecte “Àgora”
El projecte “Àgora” s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” i, després d’aquesta primera iniciativa desenvolupada a Barcelona, l’objectiu de les institucions impulsores és replicar els debats i el diàleg en d’altres indrets de Catalunya.
El Parlament de Catalunya ha acollit aquest dimarts 12 de juliol la presentació de l’informe final de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia, en un acte molt emotiu amb representació de víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya i seguit per prop de 250 assistents.
L’acte, organitzat per l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, es va obrir amb la música de la cantautora colombiana Marta Gómez, i les paraules inaugurals de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va destacar “el compromís del Parlament i del conjunt de la societat catalana amb la causa de la pau”.
Seguidament, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va destacar els tres anys de feina col·lectiva de la Comissió de la Veritat i l’ICIP, que es tanquen ara amb la presentació de l’informe final: “Després de dècades de conflicte armat, Colòmbia és avui paradoxalment el principal referent internacional de construcció de pau, mentre que a Europa ens endinsem de nou en la polarització, la confrontació de blocs i la guerra”, va remarcar. El director de l’ICIP també va emplaçar les institucions catalanes i el teixit associatiu a mantenir un compromís ferm amb les víctimes i amb la pau a Colòmbia.
Reconeixement a les víctimes del conflicte
L’acte institucional es va concebre com un reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya, i a totes aquelles persones que durant anys han treballat per la construcció de pau a Colòmbia. És per aquest motiu que la part central va ser una conversa entre Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte resident a Catalunya que ha donat el seu testimoni a la Comissió, i Helga Flamtermesky, entrevistadora en el procés de presa de testimonis i membre del grup de suport de Catalunya a la Comissió, el Nido Catalunya. En la conversa, Marta Liliana Ramírez, mare d’un fill desaparegut, va explicar que donar testimoni a la Comissió de la Veritat i sentir-se escoltada l’ha dignificat.
En l’acte hi van participar també dos membres de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain i Alejandro Valencia, que van exposar les principals conclusions i recomanacions de l’informe final, amb una atenció especial al capítol de l’exili: “L’exili és oblit, és la conseqüència de moltes violències. I l’informe és un reconeixement a aquestes històries negades i invisibilitzades”, va explicar Beristain. L’informe final inclou un seguit de recomanacions per tal d’assegurar una “pau més completa”, entre les quals la reparació i dignificació de les víctimes.
Després de la seva intervenció, els dos comissionats van fer una entrega simbòlica de l’informe a Marta Liliana Ramírez i a Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de la Comissió, en representació de totes les víctimes a l’exili.
En el decurs de l’acte es va projectar el documental ‘Para volverte a ver‘, produït per l’ICIP i Mandorla Films, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió. El documental recull quatre històries de vida de l’exili i dues de les seves protagonistes, Yanira Restrepo i Juana Sánchez-Ortega, van ser presents també a l’acte del Parlament.
La presentació es va tancar amb una actuació del trio musical Ensamble Ocasa entre forts aplaudiments del públic.
L’acte va comptar amb el suport de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, el Nido Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
L’informe final recull 30.000 testimonis del conflicte armat
La Comissió de la Veritat de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. El mandat culminarà aquest estiu amb la socialització de l’informe, durant els mesos de juliol i agost.
L’informe final recull els fets ocorreguts a Colòmbia des de 1958 a 2016 i és el resultat d’un procés d’investigació i anàlisi basat en l’escolta àmplia i plural de víctimes, responsables, força pública, empresariat, expresidents, i altres actors i sectors de la societat civil relacionats, directament o indirecta amb el conflicte armat colombià.
En total la Comissió ha escoltat prop de 30.000 testimonis del conflicte, dels quals 2.000 formen part de l’exili en un total de 24 països, 800 a Europa i un centenar a Catalunya.
El conflicte armat colombià deixa un balanç de 9 milions de víctimes, de les quals mig milió van ser assassinades i 100.000 persones, desaparegudes. Durant les dècades de conflicte, un milió de persones s’han vist obligades a sortir del país de manera forçada i en busca de protecció. L’exili és, gairebé sempre, l’últim recurs després d’altres fets de violència.
El mateix dimarts 12 de juliol al migdia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, van rebre els comissionats Carlos Martin Beristian i Alejandro Valencia, en una reunió al Palau de la Generalitat. A la recepció també hi van assistir el president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament; Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte colombià exiliada a Catalunya; i Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de l’informe final de la Comissió.
Durant la reunió el president Aragonès va recalcar l’orgull “del suport de les institucions i moviments socials de Catalunya al procés de pau de Colòmbia” i va destacar la feina de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa.
Per la seva banda, la consellera Alsina va refermar el compromís del Govern perquè Colòmbia “continuï sent un país prioritari per a la cooperació catalana, com ho ha estat històricament”.
La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. Després de més de tres anys de feina, el juny de 2022 la Comissió culmina aquest procés amb la presentació del seu Informe Final i la posterior socialització, que es farà els mesos de juliol i agost.
Ha estat un mandat innovador, ja que per primera vegada una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació. I l’ICIP ha estat part directa d’aquest procés, actuant com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa amb l’objectiu d’acompanyar les víctimes del conflicte colombià a l’exili i promoure’n la seva participació activa.
Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 grups de treball (nodes) a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.
En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.
Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva
En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).
La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.
Reconeixement de les víctimes
Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.
La primera ciutat del món en aprovar una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada ha estat Lleida, on el 30 de juliol de l’any 2021 el ple municipal va reconèixer “les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. Posteriorment, el juny de 2022 s’han aprovat mocions de reconeixement a Sabadell i al Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona.
Documental Para volverte a ver
En aquest àmbit de treball, l’ICIP juntament amb Mandorla Films ha produït el documentalPara volverte a ver, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió a través de quatre testimonis. La pel·lícula s’estrenarà el proper 8 de juliol a Lleida, en la programació del festival Cinemón, i es projectarà també a Barcelona, en l’acte de presentació de l’informe final que se celebrarà el 12 de juliol al Parlament.
Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2022, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.
Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 10 d’octubrea les 14:00 (hora local de Barcelona).
Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.
En un context d’altíssims nivells de violència i d’impunitat, el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa“, celebrat a Ciutat de Mèxic, ha permès debatre i analitzar la vulnerabilitat del periodisme mexicà i els reptes que afronta la professió per tal d’erigir-se com un actor de construcció de pau i de transformació. Quines oportunitats hi ha per articular xarxes que permetin visibilitzar la precarització del sector i els riscos que afronten molts professionals?
Organitzat per l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic, el fòrum s’ha celebrat els dies 20 i 21 de juny al Centro Cultural Bella Época i ha estat seguit per prop de 150 persones. Hi han participat nombrosos periodistes mexicans, molts dels quals participants al programa “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió.
Participants en la benvinguda institucional. D'esquerra a dreta, Sabina Puig (ICIP), David Llistar (Ajuntament de Barcelona), Tobyanne Ledesma Rivera (Mecanisme de Protecció Integral) i Arturo Landeros (Taula per Mèxic)
En la jornada d’inauguració, el fòrum ha comptat amb les intervencions de les institucions i entitats organitzadores, la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera, i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. En el seu discurs, Fernández-Maldonado ha emplaçat el govern mexicà a garantir la llibertat de premsa perquè “si s’ataca la premsa, perd tota la societat”.
Segons dades de l’organització mexicana Artículo 19, cada 14 hores una persona periodista és agredida a Mèxic, i dues de cada cinc agressions venen de l’autoritat. Des de principis d’any, 11 periodistes han estat assassinats a Mèxic i s’han denunciat 600 agressions. Durant el fòrum també s’ha fet present el silenci contra la violència envers les dones, un problema social, polític, cultural i de desprotecció: “Si se silencien les dones, se silencien els feminicidis i les violacions de drets humans contra elles”, explica Lucía Lagunes de l’organització feminista Cimac.
En aquest context, la periodista mexicana Daniela Pastrana, cofundadora de la xarxa de Periodistas de A Pie, ha apostat per la necessitat d’articular xarxes de periodistes per lluitar contra la impunitat que afecta el gremi – i la població mexicana en general – i contra la precarització del sector. Al seu torn, la periodista Daniela Rea ha emplaçat les companyes periodistes a parlar des del dubte i les contradiccions, perquè no hi ha una veritat absoluta, i ha reivindicat el dret de guardar silenci en el context de violència.
La periodista Daniela Rea va fer la conferència marc
Per un periodisme de pau
El fòrum ha abordat els reptes de fer periodisme d’investigació i d’informar sobre qüestions incòmodes per al poder, i els riscos que suposa, i també ha dedicat una taula a les necessitats de treballar per un periodisme de pau, que vagi a contracorrent, i que assumeixi la funció del periodista com un actor transformador del conflicte.
El professor Xavier Giró ha recordat que els periodistes actuen com a subjectes polítics, que fan política, i que necessiten estratègia i context per tractar qualsevol conflicte. En els debats també s’ha manifestat la importància d’un periodisme que abordi els conflictes des del context, la perspectiva històrica i la pedagogia. “L’important són els processos, no els sucessos”.
El periodista especialitzat en la comunicació de conflictes i pau, Xavier Giró
Acompanyament psicosocial i mecanismes de protecció
Les amenaces i riscos que afronten els periodistes mexicans compromesos amb la pau i els drets humans fan necessari un acompanyament psicosocial integral, una cura física i mental que ha de venir també de les institucions. En aquest sentit, des de la Taula per Mèxic la psicòloga Wara Revollo ha presentat l’atenció que ofereix el programa de protecció de Barcelona als i les periodistes que han patit amenaces.
En la darrera taula del fòrum s’ha debatut sobre l’eficàcia dels actuals mecanismes de protecció a periodistes en risc i s’ha fet evident les mancances dels instruments vigents a Mèxic. “El mecanisme de protecció federal no funciona, els seus discursos són bons però nosaltres, com a periodistes, patim campanyes de desprestigi. Estem desprotegits”, ha dit la periodista Natividad Ambrocio, acollida al programa de protecció de Barcelona. També ha afegit que no hi ha protocols adequats per a rescatar periodistes amenaçats: “No tenim atenció psicosocial, simplement un dia et diuen o surts, o et maten” .
Participants en la taula rodona sobre l'acompanyament psicosocial a periodistes
En aquest sentit, la directora adjunta de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament e Barcelona, Judit Salas, ha fet balanç del programa de protecció municipal i ha recordat la necessitat de treballar abans i després de l’acollida, posant èmfasi en la importància del retorn dels i les participants. Salas també ha reivindicat la necessitat de treballar en xarxa, de mantenir col·laboracions amb diferents institucions i entitats, i ha destacat com a fet molt positiu el punt d’encontre que ha suposat el fòrum pels les periodistes en risc.
Des del 2017 el programa de Barcelona ha acollit 16 periodistes de diferents estats mexicans.
El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau” ha comptat amb la col·laboració de les associacions mexicanes Artículo 19, Periodistes de A Pie, Cimac i Aluna Psicosocial.
Alguns dels participants del fòrum al finalitzar l'acte
La Junta de Govern de l’ICIP, un cop valorades les 23 candidatures vàlides rebudes, ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.
També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz. Finalment, el premi destaca les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab o els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA.
La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”
El procés de pau basc té la singularitat de no comptar amb un acord de pau. El protagonisme sobre el rebuig a la violència, l’impuls d’iniciatives de diàleg social i polític, i la defensa dels drets a la veritat, la memòria, la justícia i les garanties de no repetició ha recaigut en el teixit associatiu. Un teixit tan divers en les seves perspectives, prioritats i estratègies com la pròpia societat.
El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 es lliurarà en una cerimònia al Parlament de Catalunya el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:
Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.
Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.
Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)
Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.
Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.
Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.
Encuentros restaurativos (2011-2012)
Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.
MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.
Altres iniciatives que destaca la candidatura global són el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune,UnescoEtxea, Eskubidez, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.
Premi ICIP Construcció de Pau
El Premi ICIP Construcció de Pau ha arribat enguany a l’onzena edició. El guardó, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.
El juny de 2022 la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia lliurarà el seu informe final, després de tres anys d’investigació. Durant aquest temps, l’ICIP ha actuat com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, tot propiciant la participació directa de víctimes exiliades al llarg de les darreres cinc dècades per culpa del conflicte armat a Colòmbia.
És el primer cop que una comissió de la veritat promou la participació de víctimes que s’han hagut d’exiliar, de manera que la Comissió de la Veritat de Colòmbia es converteix en un referent per a futures comissions. És per això que l’ICIP ha volgut sistematitzar el procés i documentar-ne l’experiència, amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones exiliades que hi han pres part i inspirar altres processos de justícia transicional al món.
En la part final d’aquest treball de sistematització del procés amb l’exili colombià, l’ICIP ha obert dues convocatòries públiques: una primera convocatòria per a l’edició del document, amb un contingut visual i pedagògic, i una segona convocatòria per al disseny de la publicació.
La primera convocatòria estarà oberta fins al dilluns 16 de maig i la segona, fins al divendres 27 de maig.
El treball sobre el procés de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a l’exterior es complementarà amb la producció d’un audiovisual que l’ICIP presentarà el proper mes de juliol. El documental posa en valor la participació de l’exili colombià a Europa amb la recerca de la veritat i la construcció de pau al país a través de diferents testimonis.
