Autor: Eugenia

Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.

El document, que es publica aquest dimarts 18 d’octubre, analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació dels conflictes.

El treball constata que algunes accions de resistència van contribuir a frenar la invasió al nord del país i van obstaculitzar el procés d’institucionalització de l’ocupació militar en les seves primeres etapes. Alhora, la noviolència ha creat condicions i estratègies per mantenir la cohesió social i la resiliència comunitària davant la por i la incertesa provocades per la invasió. També ha reforçat la governança local, gràcies a l’empoderament dels actors socials i a una millor coordinació amb les autoritats locals.

La societat civil organitzada també ha permès construir un ampli sistema per al desenvolupament de tasques d’evacuació, transport i reubicació de persones afectades per la violència. Així mateix, la tasca de monitoreig de crims de guerra desenvolupada per les organitzacions de defensa dels drets humans ha evitat la indefensió jurídica de la població i ha empoderat les comunitats a denunciar abusos.

Segons l’autor de l’informe Felip Daza “la resposta civil noviolenta del poble ucraïnès és una experiència única que pot servir d’inspiració per altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per reconstruir el país i teixir aliances regionals per aturar la barbàrie de la guerra”.

Metodologia i tipologia d’accions

La investigació es basa en un treball de camp sobre el terreny, efectuat entre els dies 2 i 18 d’abril de 2022, per part de l’autor Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena. Durant l’estada es van recollir dades i testimonis a partir d’entrevistes amb 55 actors polítics i socials del país, entre els quals representants d’institucions públiques, ONG, activistes, acadèmics i institucions religioses.

La recollida d’informació ha permès elaborar un mapa interactiu amb 235 accions noviolentes verificades i sistematitzades, des del 24 de febrer fins al 30 de juny de 2022. Les accions registrades es divideixen en tres tipologies: accions de protesta i dissuasió (148), accions d’intervenció noviolenta (51) i accions de no-cooperació (36). Les accions més nombroses han estat les de protesta, entre les quals s’inclouen les manifestacions i concentracions públiques, registrades sobretot al sud del país, en les zones sota ocupació russa, i durant les primeres setmanes de la invasió.

A partir de l’abril, les manifestacions es van reduir de manera dràstica fruit de la repressió, amb detencions arbitràries i segrestos d’activistes. Per contra, la resistència va adoptar una estratègia basada en accions clandestines, de desobediència i de no-cooperació. Destaquen, per exemple, iniciatives com les de penjar llaços de colors als municipis, campanyes de comunicació via xarxes socials, les cartes de dimissió signades per les direccions d’escoles de Melitopol o la negativa d’alguns docents de fer classes amb programes russos.

Les accions d’intervenció noviolenta es van popularitzar a l’inici de la invasió, amb el bloqueig de tancs russos per part de la ciutadania ucraïnesa i la construcció de barricades. Aquestes accions van tenir un impacte directe, ja que van fer retrocedir els objectius militars de Rússia. L’informe també constata que la resistència civil noviolenta va contribuir a frenar la invasió al nord del país.

L’informe inclou un decàleg de recomanacions per a governs, organismes i societat civil d’Ucraïna i a nivell internacional, entre les quals, donar suport material i financer a les accions de resistència, crear programes de protecció per a activistes i d’investigació dels crims de guerra, o incidir en el disseny d’una seguretat que posi al centre les persones i les comunitats.

L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra (col·lecció Informes ICIP) és fruit d’un projecte conjunt amb Novact i amb la col·laboració de la Friedrich-Schiller-University Jena i l’ONG alemanya Corridors. El treball està disponible en format electrònic en català, castellà, anglès i ucraïnès.

Aquest dimecres 21 de setembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu basc en favor de la pau en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya en la qual han participat representants de 17 entitats, organitzacions i iniciatives premiades.

Totes elles han rebut el guardó de manera conjunta “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre les entitats premiades, s’engloben entitats que han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri. I d’altres que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola.

El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa, Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.

La cerimònia ha estat presidida per la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, que ha destacat “el treball, tan sovint amagat i discret, de persones, grups, col·lectius i organitzacions que pensen tossudament que una bona convivència social es construeix poc a poc, i que van decidir apostar per iniciatives que basteixen ponts, per un futur lliure d’odi i de violències”.

En el discurs, el president de l’ICIP també ha afirmat que “el Premi ICIP és un toc d’atenció als poders públics, perquè actuïn amb la responsabilitat i la maduresa que exigeixen les circumstàncies”.

La glossa del col·lectiu premiat ha anat a càrrec de Jordi Armadans, periodista, activista i exdirector de FundiPau, entitat que va presentar la candidatura premiada. En el seu discurs, Armadans ha reivindicat “l’experiència, el testimoniatge i la importantíssima tasca dels i les activistes per la pau” i ha lloat l’activisme “difícil i dur, però absolutament imprescindible” de les persones premiades. La lectura de la glossa també ha recordat que “la violència, a més de criminal, és absurda” i que “els drets humans mai no són el problema, sinó la solució”.

Un premi plural i col·lectiu

Persones de les diferents entitats i iniciatives premiades han recollit el guardó durant la cerimònia i, en nom de totes elles, han pres la paraula María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.

En el seu discurs d’acceptació del premi, els dos representants han destacat la pluralitat dels col·lectius premiats però alhora “el compromís compartit en favor de la convivència pacífica i la defensa dels drets humans”, i la capacitat de tots ells per teixir ponts entre actors enfrontats i obrir espais d’acostament entre persones diferents. Oianguren i Calle han agraït el premi en nom de la societat civil premiada per haver contribuït a la pacificació d’un procés “que encara no ha acabat” i del qual “encara queden molts nusos per desfer”, com el “reconeixement de totes les víctimes” o el fet que “tots els relats puguin ser explicats amb honestedat”.

En el seu discurs conjunt també han reivindicat la necessitat de continuar treballant per deslegitimar la cultura hegemònica de la violència com a via per a resoldre els conflictes i han emplaçat les administracions públiques a promoure polítiques en favor de la pau.

En la cloenda de l’acte, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, ha destacat la “valentia” en “moments difícils” de les entitats premiades, que “han sabut treballar conjuntament per donar una solució democràtica” al conflicte basc i que “encara ho fan per resoldre el que queda pendent amb el mateix compromís”, i ha remarcat que el Premi ICIP “és un premi a tota la societat basca”.

La cerimònia de lliurament del Premi ICIP ha estat seguida per nombrosos representants del moviment pacifista català, membres de l’associació de víctimes del terrorisme UAVAT i diputats i diputades del Parlament, entre un centenar d’assistents.

Recupera l’emissió íntegra de l’acte:

Àlbum de fotografies de l’acte

Tot partint de la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social, l’ICIP ha impulsat el projecte “Àgora” de promoció del diàleg i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats.

El projecte, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa i la Casa dels Clàssics, ha consistit en la celebració de tres jornades en les quals han participat persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrent ideològics molt diversos, les quals han estat seleccionades prèviament. Es tracta de Pere Almeda, Marc Arza, Susana Beltrán, Caterina Calsamiglia, Daniel Clivillé, Marc Cortés, Xavier Domènech, Mohammed El Amrani, Eduard Gil, Paola Lo Cascio, Isaac Peraire, Andrés Querol, Sofia Rodríguez, Albert Royo, Eulàlia Solé, Gemma Ubasart i Luís Torras.

Les sessions han estat conduïdes per Maria Begoña Roman, professora d’Ètica i Bioètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra d’Ètica de la Universitat Ramon Llull, i Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona.

La metodologia seguida ha consistit en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals han sortit temes de debat i reflexió relacionats amb el conflicte polític de Catalunya.

Les persones participants fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.

Segons afirma, per exemple, l’empresari i professor Marc Arza “venim d’uns anys de molta tensió política i ens convé escoltar-nos més entre nosaltres, ser més conscients dels arguments, les raons i les emocions dels altres per tal de construir espais compartits”. L’exdiputada i professora Susana Beltran afegeix que l’espai li ha permès “reconciliar-se amb la societat”, mentre que l’empresari Daniel Clivillé explica que “teixir ponts entre persones que pensen diferent enriqueix el debat social”.

Vídeo resum del projecte “Àgora”

El projecte “Àgora” s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” i, després d’aquesta primera iniciativa desenvolupada a Barcelona, l’objectiu de les institucions impulsores és replicar els debats i el diàleg en d’altres indrets de Catalunya.

El Parlament de Catalunya ha acollit aquest dimarts 12 de juliol la presentació de l’informe final de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia, en un acte molt emotiu amb representació de víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya i seguit per prop de 250 assistents.

L’acte, organitzat per l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, es va obrir amb la música de la cantautora colombiana Marta Gómez, i les paraules inaugurals de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va destacar “el compromís del Parlament i del conjunt de la societat catalana amb la causa de la pau”.

Seguidament, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va destacar els tres anys de feina col·lectiva de la Comissió de la Veritat i l’ICIP, que es tanquen ara amb la presentació de l’informe final: “Després de dècades de conflicte armat, Colòmbia és avui paradoxalment el principal referent internacional de construcció de pau, mentre que a Europa ens endinsem de nou en la polarització, la confrontació de blocs i la guerra”, va remarcar. El director de l’ICIP també va emplaçar les institucions catalanes i el teixit associatiu a mantenir un compromís ferm amb les víctimes i amb la pau a Colòmbia.

Reconeixement a les víctimes del conflicte

L’acte institucional es va concebre com un reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya, i a totes aquelles persones que durant anys han treballat per la construcció de pau a Colòmbia. És per aquest motiu que la part central va ser una conversa entre Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte resident a Catalunya que ha donat el seu testimoni a la Comissió, i Helga Flamtermesky, entrevistadora en el procés de presa de testimonis i membre del grup de suport de Catalunya a la Comissió, el Nido Catalunya. En la conversa, Marta Liliana Ramírez, mare d’un fill desaparegut, va explicar que donar testimoni a la Comissió de la Veritat i sentir-se escoltada l’ha dignificat.

En l’acte hi van participar també dos membres de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain i Alejandro Valencia, que van exposar les principals conclusions i recomanacions de l’informe final, amb una atenció especial al capítol de l’exili: “L’exili és oblit, és la conseqüència de moltes violències. I l’informe és un reconeixement a aquestes històries negades i invisibilitzades”, va explicar Beristain. L’informe final inclou un seguit de recomanacions per tal d’assegurar una “pau més completa”, entre les quals la reparació i dignificació de les víctimes.

Després de la seva intervenció, els dos comissionats van fer una entrega simbòlica de l’informe a Marta Liliana Ramírez i a Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de la Comissió, en representació de totes les víctimes a l’exili.

En el decurs de l’acte es va projectar el documental ‘Para volverte a ver‘, produït per l’ICIP i Mandorla Films, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió. El documental recull quatre històries de vida de l’exili i dues de les seves protagonistes, Yanira Restrepo i Juana Sánchez-Ortega, van ser presents també a l’acte del Parlament.

La presentació es va tancar amb una actuació del trio musical Ensamble Ocasa entre forts aplaudiments del públic.

L’acte va comptar amb el suport de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, el Nido Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’informe final recull 30.000 testimonis del conflicte armat

La Comissió de la Veritat de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. El mandat culminarà aquest estiu amb la socialització de l’informe, durant els mesos de juliol i agost.

L’informe final recull els fets ocorreguts a Colòmbia des de 1958 a 2016 i és el resultat d’un procés d’investigació i anàlisi basat en l’escolta àmplia i plural de víctimes, responsables, força pública, empresariat, expresidents, i altres actors i sectors de la societat civil relacionats, directament o indirecta amb el conflicte armat colombià.

En total la Comissió ha escoltat prop de 30.000 testimonis del conflicte, dels quals 2.000 formen part de l’exili en un total de 24 països, 800 a Europa i un centenar a Catalunya.

El conflicte armat colombià deixa un balanç de 9 milions de víctimes, de les quals mig milió van ser assassinades i 100.000 persones, desaparegudes. Durant les dècades de conflicte, un milió de persones s’han vist obligades a sortir del país de manera forçada i en busca de protecció. L’exili és, gairebé sempre, l’últim recurs després d’altres fets de violència.

Recepció al Palau de la Generalitat

El mateix dimarts 12 de juliol al migdia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, van rebre els comissionats Carlos Martin Beristian i Alejandro Valencia, en una reunió al Palau de la Generalitat. A la recepció també hi van assistir el president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament; Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte colombià exiliada a Catalunya; i Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de l’informe final de la Comissió.

Durant la reunió el president Aragonès va recalcar l’orgull “del suport de les institucions i moviments socials de Catalunya al procés de pau de Colòmbia” i va destacar la feina de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa.

Per la seva banda, la consellera Alsina va refermar el compromís del Govern perquè Colòmbia “continuï sent un país prioritari per a la cooperació catalana, com ho ha estat històricament”.

La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. Després de més de tres anys de feina, el juny de 2022 la Comissió culmina aquest procés amb la presentació del seu Informe Final i la posterior socialització, que es farà els mesos de juliol i agost.

Ha estat un mandat innovador, ja que per primera vegada una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació. I l’ICIP ha estat part directa d’aquest procés, actuant com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa amb l’objectiu d’acompanyar les víctimes del conflicte colombià a l’exili i promoure’n la seva participació activa.

Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 grups de treball (nodes) a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.

En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.

Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva

En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).

La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.

Reconeixement de les víctimes

Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.

La primera ciutat del món en aprovar una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada ha estat Lleida, on el 30 de juliol de l’any 2021 el ple municipal va reconèixer “les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. Posteriorment, el juny de 2022 s’han aprovat mocions de reconeixement a Sabadell i al Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona.

Documental Para volverte a ver

En aquest àmbit de treball, l’ICIP juntament amb Mandorla Films ha produït el documental Para volverte a ver, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió a través de quatre testimonis. La pel·lícula s’estrenarà el proper 8 de juliol a Lleida, en la programació del festival Cinemón, i es projectarà també a Barcelona, en l’acte de presentació de l’informe final que se celebrarà el 12 de juliol al Parlament.

El curt documental compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Per tenir més informació del documental i el procés de creació, podeu seguir els perfils de ‘Para volverte a ver’ a Facebook i Instagram. 

Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2022, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.  

El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.

Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 10 d’octubre a les 14:00 (hora local de Barcelona).

Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.

La Junta de Govern de l’ICIP, un cop valorades les 23 candidatures vàlides rebudes, ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.

També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz. Finalment, el premi destaca les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab o els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA.

La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”

El procés de pau basc té la singularitat de no comptar amb un acord de pau. El protagonisme sobre el rebuig a la violència, l’impuls d’iniciatives de diàleg social i polític, i la defensa dels drets a la veritat, la memòria, la justícia i les garanties de no repetició ha recaigut en el teixit associatiu. Un teixit tan divers en les seves perspectives, prioritats i estratègies com la pròpia societat.

El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 es lliurarà en una cerimònia al Parlament de Catalunya el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.

Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:

Foro Social Permanente (2016 – actualitat) 

Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.

Coordinadora Gesto por la Paz de Euskal Herria (1989-2013)

Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.

Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)

Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.

Gernika Gogoratuz – Centro de Investigación por la Paz  (1987- actualitat)

Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.

Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz (2007 – actualitat)

Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.

Encuentros restaurativos (2011-2012)

Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.

Memoria Lab Encuentros Ciudadanos (2013-2018)

MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.

Altres iniciatives que destaca la candidatura global són el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune, UnescoEtxea, Eskubidez, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.

Premi ICIP Construcció de Pau

El Premi ICIP Construcció de Pau ha arribat enguany a l’onzena edició. El guardó, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.

En anteriors edicions han estat guardonats amb el Premi ICIP Construcció de Pau: Julienne Lusenge (2020); Collectif de Familles de Disparu(e)s en Algérie (2019); Cauce Ciudadano, Mèxic (2018); Arcadi Oliveres (2017); Brigades Internacionals de Pau (2016); Joan Botam (2015); Women’s International League for Peace and Freedom (2014); Jovan Divjak, Bòsnia (2013); Mares de Soacha, Colòmbia (2012); la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011); i el Parlament de Catalunya (2011, edició extraordinària).

El juny de 2022 la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició
de Colòmbia lliurarà el seu informe final, després de tres anys d’investigació. Durant aquest
temps, l’ICIP ha actuat com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, tot propiciant la participació directa de víctimes exiliades al llarg de les darreres cinc dècades per culpa del conflicte armat a Colòmbia.

És el primer cop que una comissió de la veritat promou la participació de víctimes que s’han
hagut d’exiliar, de manera que la Comissió de la Veritat de Colòmbia es converteix en un referent per a futures comissions. És per això que l’ICIP ha volgut sistematitzar el procés i documentar-ne l’experiència, amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones exiliades que hi han pres part i inspirar altres processos de justícia transicional al món.

En la part final d’aquest treball de sistematització del procés amb l’exili colombià, l’ICIP ha obert dues convocatòries públiques: una primera convocatòria per a l’edició del document, amb un contingut visual i pedagògic, i una segona convocatòria per al disseny de la publicació.

La primera convocatòria estarà oberta fins al dilluns 16 de maig i la segona, fins al divendres 27 de maig.

El treball sobre el procés de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a l’exterior es complementarà amb la producció d’un audiovisual que l’ICIP presentarà el proper mes de juliol. El documental posa en valor la participació de l’exili colombià a Europa amb la recerca de la veritat i la construcció de pau al país a través de diferents testimonis.

La polarització s’ha presentat com un tret característic de la política espanyola en els últims anys, però l’Enquesta sobre la polarització i la convivència a Espanya 2021 elaborada per l’ICIP i el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) revela que la societat està més cohesionada del que suggereix el debat públic. L’estudi, que mesura diversos focus de polarització a set comunitats autònomes i en el conjunt de l’Estat, conclou que la crispació política no és reflex d’una fractura social i apunta a un bon nivell de convivència a Espanya.

Els partits polítics apareixen com a principal focus de polarització afectiva (la que es defineix per la distància entre els sentiments cap al grup amb què ens identifiquem i els que manifestem cap als altres), segons l’enquesta publicada aquest dimarts. Al contrari, dins del mateix àmbit de polarització afectiva, l’aspecte territorial és un focus de tensió considerablement inferior al polític. I la societat mostra un bon nivell de cohesió en altres aspectes com la confiança interpersonal i temes ideològics com la igualtat de gènere.

“La bona notícia de l’informe és que la valoració de la convivència i de la confiança interpersonal és bona”, ha assenyalat Sandra León, investigadora d’EsadeEcPol i coautora de l’informe, que ha destacat també, la “perspectiva territorial” com una altra de les principals aportacions de l’estudi. “Aquesta heterogeneïtat territorial passa sovint desapercebuda en els estudis on l’enfocament és exclusivament estatal”. També Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, considera que “l’enquesta indica que la crispació política no és un reflex de la realitat social”.

Polarització identitària i ideològica

La dimensió identitària de la polarització (la relacionada amb la manera en què definim la nostra pròpia identitat en oposició a la d’altres) mostra també àmbits de consens. El gènere, la comunitat autònoma o la classe social són les tres característiques que menys s’associen a la identitat: només un 20% de la població els considera “bastant” o “molt” importants.

En l’àmbit ideològic, l’enquesta mostra consensos transversals entorn de diversos temes, com la igualtat de gènere: un 75% de la ciutadania dona suport, per exemple, al fet que se sancioni a empreses que paguin menys a les dones per la mateixa feina. També hi ha un suport majoritari que les persones transgènere puguin canviar el sexe recollit als seus carnets d’identitat o a la redistribució mitjançant impostos i transferències monetàries de llars més riques a més pobres.

En l’extrem oposat, el desacord ideològic més gran es produeix en opinar sobre la transició a la democràcia. Gairebé la meitat de la població a Catalunya no la veu com a motiu d’orgull (3,75 punts), mentre que a Madrid és la meitat la que està totalment d’acord (6,75). Un altre aspecte que genera opinions divergents és l’organització territorial: mentre a Catalunya i al País Basc hi ha àmplies majories a favor d’un model més descentralitzat, a Madrid la majoria prefereix més recentralització. Aquesta opció s’imposa també lleugerament en les altres comunitats cobertes per l’informe: Andalusia, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia.

Confiança i convivència

Els ciutadans mostren un alt nivell de confiança interpersonal, que supera l’aprovat tant en el conjunt de l’Estat com en les comunitats autònomes analitzades. També la convivència obté una valoració positiva en totes les dimensions i territoris, encara que amb diferències significatives segons el nivell: des del 7,22 en el cas de barri/municipi i el 7,02 en el de comunitat autònoma, en l’extrem superior, fins al 5,85 en el conjunt d’Espanya, en l’extrem inferior. El territori amb pitjor valoració de la convivència en aquestes tres dimensions és Catalunya, si bé amb diferències moderades davant la mitjana estatal.

La confiança interpersonal contrasta amb una confiança generalment baixa en les institucions: cap de les administracions no aconsegueix un aprovat en confiança ciutadana. Els governs locals i la Unió Europea obtenen una millor qualificació que el govern central i els autonòmics. En particular, el govern central suscita les pitjors valoracions: és l’únic nivell d’administració amb un suspens a totes les regions enquestades. Per comunitats autònomes, Catalunya és el territori amb menor confiança institucional en les administracions de tots els nivells i la que dona una nota pitjor al seu govern autonòmic (4,1), mentre que el País Basc dona la millor (5,37).

Aquesta dada és entre “les no tan bones notícies” de l’estudi, ha assenyalat Sandra León, juntament amb el fet que “la polarització afectiva partidista és molt intensa” i la divisió entorn de temes com la transició a la democràcia o les preferències sobre la qüestió territorial. Herbolzheimer ha apuntat també al factor institucional com una de les conclusions negatives de l’estudi: “Determinats discursos i actituds polítiques estan afectant la confiança en les institucions, la qual cosa posa en risc el funcionament democràtic.”

Metodologia emprada

L’enquesta, amb un marge d’error de l’1%, va ser realitzada entre el 22 d’octubre i el 12 novembre de 2021 partint de 7.189 entrevistes a residents a Espanya de 16 anys en endavant, dividides en 1.500 per al conjunt de l’Estat i mostres afegides de 800-806 en set comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Basc.

L’enquesta ICIP-EsadeEcPol forma part de la línia de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, des de la qual l’ICIP ofereix eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes, a partir de la promoció del diàleg i l’estudi de la polarització.

Aquesta és la tercera enquesta que porta a terme l’ICIP sobre polarització i convivència. La darrera, l’Enquesta ICIP 2020 sobre convivència i polarització a Catalunya, va concloure que una majoria de la població catalana considera positiva la convivència, si bé el conflicte territorial ha accentuat les dinàmiques de polarització i ha obert ferides entre la població.

El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 5 d’abril l’acadèmica Laia Comerma com a nova membre de la Junta de Govern de l’ICIP en substitució de David Minoves, que ocupava el càrrec des del 2016. Minoves també havia estat membre de la Junta en el primer mandat de la institució, a partir del 2008.

La Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de l’ICIP. Segons estableix la LIei 14/2007 de creació de l’ICIP, la Junta és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament, a proposta del Consell Català de Foment de la Pau, i tres són designats pel Govern. Actualment la Junta és presidida per Xavier Masllorens i està formada per les següents persones: Marco Aparicio, Gemma Casal, Carme Colomina, Oscar Mateos, Remei Sipi i Nour Salameh, com a membres elegits pel Parlament; i Josep Desquens, Joan Maria Piqué i la incorporació de Laia Comerma, com a membres designats pel Govern.

Doctoranda en Relacions Internacionals

Laia Comerma és doctoranda en Relacions Internacionals a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) amb una tesi sobre les relacions de política exterior entre la Unió Europea i la Xina. Ha estudiat un grau en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau en Comerç i Economia Internacional a la Universitat de Barcelona i un màster en Relacions Internacionals a la London School of Economics and Political Science.

És també research fellow a la sectorial de Ciències Socials de l’Institut d’Atenes en Educació i Recerca (ATINER) i membre del Grup Polític Assessor d’ALDE sobre la Xina. També ha estat assessora en Polítiques Digitals Internacionals del Govern de Catalunya i consultora a Young Potentials. Ha fet pràctiques a la Delegació de la UE a Hong Kong i Macao, a la seu d’ACCIÓ a Brussel·les, al Departament d’Acció Exterior, i a l’Ambaixada d’Espanya a Londres.

El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les 6 del matí hora de Moscou, el president rus Vladimir Putin va anunciar una “operació militar especial” a l’est d’Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren els primers atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kiev.

Putin ha iniciat una guerra que, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només a Ucraïna, sinó a Europa i a escala mundial, tal i com recull el comunicat de l’ICIP que vam publicar el mateix dijous.

Davant la complexitat de la situació, us oferim un recull d’articles i textos d’opinió, amb perspectiva pacifista.

• “Guerra a Ucraïna: Marcs i iniciatives de pau“, per Kristian Herbolzheimer (ICIP)

En aquest article, publicat a Crític, el director de l’ICIP, escriu sobre els referents històrics d’entesa entre les parts en conflicte, les iniciatives diplomàtiques i socials de diàleg que s’han desplegat des de fa anys a la regió, des d’un marc local i europeu.

• “La seguretat en temps de guerra“, per Sandra Martínez (ICIP)

El militarisme per si sol no s’ha traduït mai en una gestió positiva dels conflictes, al contrari, a mig i llarg termini els ha enquistat, desplaçat o empitjorat. Per tant: aquests dies d’ofensiva a Ucraïna, de quina seguretat parlem? De qui i per a qui? En aquest article, la responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP reivindica la necessitat de buscar mecanismes de solidaritat i seguretat compartida per evitar la violència i la cursa armamentista.

• “Reflexions sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme“, per Pablo Aguiar (ICIP)

Quan esclata una guerra s’acostuma a assenyalar els que defensen i treballen per la transformació pacífica dels conflictes i se’ls pregunta: “I ara què?”. En aquest article, el responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme, tenint en compte que la guerra, un cop començada, és una catàstrofe per a tothom.

• “La nuesa del pacifista davant la crisi“, per Vicenç Fisas (analista)

En aquest article publicat també a Crític, Fisas es pregunta per quines raons mai no s’ha fet res perquè s’apliquin tractats que haurien permès construir un continent més pacífic. Si bé les propostes des del pacifisme hi eren, es va optar per noves polítiques de defensa, basades en l’acumulació de més força militar, sense tenir en compte que això provoca una dinàmica d’acció-reacció.

• “Atac a Ucraïna: Crisi, mirades i futurs en clau de pau“, per Jordi Armadans (FundiPau)

Una altra veu reconeguda del pacifisme català, Jordi Armadans, escriu també a Crític sobre la complexitat del conflicte a Ucraïna, oferint matisos i elements per a la reflexió, sense caure en la defensa acrítica d’un bàndol, sinó ampliant la mirada i analitzant el context.

• “Si ha esclatat la guerra, és que hem fet tard”, entrevista a Kristian Herbolzheimer (ICIP)

El director de l’ICIP reflexiona en aquesta entrevista al diari digital Núvol.com sobre la guerra a Ucraïna, els conceptes de pau i novio`lència, la resistència civil, el model de seguretat actual i el paper de l’OTAN, entre d’altres.

• “What would real peacebuilding in Ukraine look like?”, per Almut Rochowanski (WILPF, Women’s International League for Peace and Freedom)

Aquest article també recull les iniciatives de distensió i diàleg que han tingut lloc en les darreres dècades per fer front al conflicte entre Rússia i Ucraïna i advoca per una estratègia de construcció de pau centrada en les persones, la seguretat humana i el feminisme.

• “It’s time to ask: what would a Ukraine-Russia peace deal look like?“, per Anatol Lieven (Quincy Institute for Responsible Statecraft)

En aquest article publicat a The Guardian l’autor reivindica una solució dialogada que permeti posar fi a la guerra i apunta algunes de les qüestions que haurien d’estar sobre la taula.

• “Com responem a la guerra de Putin“, per Kristian Herbolzheimer (ICIP)

El debat sobre com cal respondre a la guerra és ben viu en el si del moviment pacifista. En aquest article publicat al diari ARA el director de l’ICIP exposa dubtes i dilemes sobre la resposta armada i posa en valor les estratègies de resistència noviolenta.

Com a element d’anàlisi i reflexió també us compartim aquest fil d’opinió del director de l’ICIP.

La Guerra de Putin canviarà moltes coses. Es percep una certa eufòria militarista a occident. Obro fil d’una reflexió pacifista, potser polèmica 👇

— Kristian Herbolzheimer (@KristianHerbolz) February 27, 2022

Lectures recomanades

Com a complement per a l’anàlisi del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i la figura de Putin, també podeu consultar l’ampli catàleg de la Biblioteca de l’ICIP. A la foto podeu veure un exemple de l‘extensa bibliografia de la que disposem sobre el tema.