Coincidint amb la celebració del II Congrés Mundial per la Pau, l’ICIP inaugura el 15 d’octubre l’exposició fotogràfica “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”. La mostra, creada pel col·lectiu Ruido Photo, es podrà veure durant tres dies, fins al 18 d’octubre, a la plaça Joan Coromines de Barcelona.
A través de la fotografia i d’entrevistes, la mostra fa un recorregut per les múltiples cares de les violències que afecten la vida quotidiana a tres països de Centreamèrica, coneguts com el Triangle Nord: El Salvador, Guatemala i Hondures. Les xifres són alarmants: de mitjana cada 40 minuts una persona és assassinada. Extorsions, violacions, segrestos, assassinats i desaparicions, però també situacions de pobresa i exclusió social, formen part del dia a dia de bona part de la població, especialment la més vulnerable.
Però, en aquest context hostil de violència, l’exposició també dona veu a les persones que lluiten, dia a dia, per transformar la realitat a partir d’iniciatives educadores, de sensibilització, de cures i solidaritat. Persones valentes que tiren endavant projectes amb una sorprenent capacitat de resiliència, que demostren que la història no està escrita i que hi ha un potencial extraordinari per avançar cap a la pau.
Un grup d’estudiants contempla la sang d’un noi assassinat al municipi de Soyapango, al Salvador.
Dones, infància, joves i migrants
L’exposició està dividia en quatre blocs temàtics: Dones, Infància, Joves i Migrants. En tot el recorregut, s’evidencia la violència que pateixen diversos sectors de la societat, dones i infants en són doblement vulnerables, i també els joves que en entorns de pobresa i exclusió social són reclutats per les “mares” atrets per la promesa de seguretat. Les bandes, que han esdevingut violentes màfies transnacionals, els donen l’oportunitat de créixer i guanyar diners fàcilment.
En aquest context moltes persones es veuen abocades a migrar, exposant-se així a ser detingudes, segrestades, violades o assassinades, majoritàriament pel crim organitzat. La ruta del Triangle Nord cap als Estats Units és escenari d’una greu crisi humanitària.
Com a contrapunt a les múltiples violències, l’exposició posa en relleu la trajectòria de quatre persones que, des dels seus àmbits, planten cara a la situació. A partir d’entrevistes, la mostra recull els següents testimonis:
Morena Herrera, defensora dels drets de les dones, El Salvador
Marisa Martínez, defensora dels drets dels infants, El Salvador
Wilfredo Gómez, antic membre de les “Maras” i fundador del programa “Huellas de esperanza”, El Salvador
Mauro Verzeletti, fundador i director de “La Casa del Migrante”, Guatemala
Marisa Martínez
Mauro Verzeletti
Wilfredo Gómez
Morena Herrera
Característiques tècniques
L’exposició inclou un codi QR a través del qual les persones interessades podran accedir a una traducció dels textos al castellà i a l’anglès. També està dotada d’un sistema d’audiodescripció per a persones cegues.
La mostra està formada per quatre estructures en forma de cub que es poden distribuir en espais interiors i en espais públics exteriors. La distribució dels cubs s’adapta a l’espai disponible, amb un muntatge de fàcil instal·lació i resistent a la intempèrie. Cada cub tracta una temàtica, amb dos nivells de lectura, amb fotografies a l’exterior i textos a l’interior.
L’ICIP ha obert la convocatòria de la sisena edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, que estarà vigent fins al 31 de gener de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP).
En aquesta ocasió el concurs es posa en marxa amb una imatge gràfica del tot renovada, creada per l’agència de comunicació cultural i social La Tremenda. És un nou impuls visual que té per objectiu potenciar la difusió del certamen, i eixamplar d’aquesta manera la divulgació i sensibilització sobre la cultura de pau entre el jovent.
El Concurs de Hip-hop per la Pau s’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap. S’hi pot participar a trav´`es de dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.
La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.
El concurs és una iniciativa de l’ICIP que compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Aquesta nova convocatòria estarà oberta fins al 31 de gener de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. La presentació de propostes s’ha de fer a través del canal de Tràmits de la Generalitat.
Barcelona, 20 de setembre de 2021.- Aquest dilluns a la tarda, vigília del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Constructors de Pau 2020 a l’activista congolesa Julienne Lusenge en una cerimònia al Parlament de Catalunya. Lusenge ha rebut el guardó “per la seva tasca de prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l’enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo”, un país amb alts índexs de violència contra les dones.
La cerimònia ha estat presidida per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha reivindicat la necessitat de lluitar decididament contra la violència sexual, també a casa nostra: “Des de Catalunya no ens podem permetre ser un país més en aquest assumpte. Tenim les eines per treballar més decididament a casa i perquè aconseguim una massa crítica que faci front a aquesta veritable pandèmia vergonyosa”. Masllorens s’ha mostrat honorat de poder premiar una persona com la Julienne “compromesa en la lluita per la pau i la justícia” i ha recordat que aquest és el desè Premi ICIP, el qual completa una llista de persones i entitats “que han maldat energies i esforços per construir pau davant dels conflictes”.
En el transcurs de l’acte s’ha projectat un vídeo sobre la trajectòria de la guardonada i el periodista especialitzat en l’Àfrica Xavier Aldekoa ha glossat la figura de Lusenge: “La Julienne és, sobretot, una dona valenta. Molt valenta. Que a causa del seu lideratge i valentia, de la seva lluita contra la impunitat assenyalant nacionalment i internacional els culpables i botxins de la violència contra les dones, ha rebut amenaces i atacs; però, tot i això, ha continuat alçant la veu sense importar-li les conseqüències”.
En el seu discurs d’agraïment del premi, Julienne Lusenge ha dedicat el guardó a totes les dones congoleses: “Aquest premi és per totes les dones, heroïnes, que treballen quotidianament per la pau al Congo i que viuen sota la violència cada dia. Aquest premi em dona energia per continuar lluitant”. L’activista ha definit les dones congoleses com a “agents del canvi” i ha resumit les prioritats de la seva lluita al capdavant de l’organització SOFEPADI, que proporciona atenció integral a les supervivents de la violència: “Educar les joves, sensibilitzar la comunitat per la no discriminació i mobilitzar recursos per atendre les víctimes”.
Julienne Lusenge en la seva intervenció al Parlament de Catalunya
En l’acte ha intervingut la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, qui ha reconegut la “tasca incansable i titànica” de Lusenge en la defensa dels drets de les dones: “Figures com la de la Julienne ens inspiren i ens recorden la necessitat de seguir participant en aquesta lluita”.
En la cloenda de l’acte, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha posat en valor la creació de l’ICIP per part del Parlament de Catalunya, fet que representa “un exemple del poder real que té el legislatiu”, ha dit. Borràs ha recordat els deu anys de trajectòria del Premi ICIP Constructors de Pau i ha destacat el guardó a Lusenge com el primer que recau en una dona a títol individual. Un premi merescut per “una vida dedicada a l’educació, la dignitat i la llibertat de les dones, les quals pateixen violència arreu del planeta”, ha afirmat.
Entre el públic que ha seguit presencialment la cerimònia destaca el pare caputxí Joan Botam, Premi ICIP Constructors de Pau 2015. En el seu cas l’ICIP va reconèixer la seva figura com un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau.
Lusenge acompanyada de Victòria Alsina, Laura Borràs, Xavier Masllorens i Xavier Aldekoa
Referent en la lluita contra la violència sexual
Julienne Lusenge, activista per la pau i els drets humans, és fundadora i actual presidenta de l’organització SOFEPADI (Female Solidarity for Integrated Peace and Development), que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual i de gènere, i directora executiva de Fund for Congolese Women, entitat que ofereix suport financer i tècnic per a l’empoderament de les dones i les nenes congoleses, per tal de situar-les com a agents de canvi en el sí de les seves famílies i comunitats. És també fundadora de l’hospital Karibuni Wa Mama, a la localitat de Bunia, des d’on s’atenen dones supervivents de violència sexual i els seus fills i filles. Fins a l’actualitat, l’hospital ha atès més de 7.000 supervivents.
Originària del l’est del Congo, una regió devastada per la guerra iniciada el 1998 i per les atrocitats comeses pels grups armats contra les comunitats locals i, en particular, contra dones i nenes, Lusenge ha estat testimoni de la violència i s’ha erigit com a veu de denúncia i de suport a les víctimes. Des de les organitzacions on treballa, Lusenge ha pressionat el govern congolès i la comunitat internacional perquè actuïn davant la violència sexual i la discriminació contra les dones, i perquè incloguin les dones en els processos de pau i en defensin els seus drets polítics. També ha fet incidència per a l’adopció de les Resolucions 1820 i 1325 sobre els drets de les dones per part del Consell de Seguretat Nacions Unides, i per la creació del Relator Especial per a la República Democràtica del Congo.
A partir de la seva tasca de denúncia i d’incidència política, han estat condemnats pel Tribunal Penal Internacional Germain Katanga, per esclavitud sexual, i Thomas Lubanga, per crims de guerra i allistament de nens soldats, així com més de 800 perpetradors de casos de violència sexual.
El seu activisme i lideratge l’ha portat a rebre amenaces per part d’exmembres de grups armats i ha hagut de canviar de domicili en diverses ocasions.
El Premi ICIP, una trajectòria de deu anys
El guardó a Lusenge és el desè de la trajectòria del Premi ICIP Constructors de Pau, instaurat l’any 2011 amb la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros.
Al llarg dels deu anys, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Colòmbia, Mèxic, Algèria o Bòsnia, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.
Aquesta és la relació dels guardonats amb el Premi ICIP:
Julienne Lusenge, República Democràtica del Congo (2020)
Collectif de Familles de Disparu(e)s en Algérie, Algèria (2019)
Cauce Ciudadano, Mèxic (2018)
Arcadi Oliveres (2017)
Brigades Internacionals de Pau (2016)
Joan Botam (2015)
Women’s International League for Peace and Freedom (2014)
Jovan Divjak, Bòsnia (2013)
Mares de Soacha, Colòmbia (2012)
La lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011)
Parlament de Catalunya (2011, edició extraordinària).
Lusenge en el moment de rebre el Premi ICIP Constructors de Pau al Parlament
Barcelona, 16 de setembre de 2021.- El president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut davant la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar les memòries d’activitats de la institució dels anys 2019 i 2020.
En la seva intervenció, el president ha destacat el perfil propi de l’ICIP, “amb una identitat clara i definida”, així com l’aposta per la internacionalització i el treball conjunt amb altres instituts i organitzacions, malgrat la situació de pandèmia mundial. “L’ICIP ha reaccionat prou bé a la nova socialització i ha mantingut o incrementat algunes de les seves actuacions més rellevants”, ha dit Masllorens. Entre aquestes actuacions destaquen, per exemple, la celebració del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic, el conveni de col·laboració amb la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la Reconciliació de Colòmbia o la segona enquesta sobre convivència i polarització a Catalunya.
La independència de l’ICIP, condició indispensable
Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha reivindicat la independència de l’Institut, “condició indispensable” per portar a terme el mandat establert per llei – que implica la creació de sinergies entre diferents actors i moviments- i per poder donar respostes a un món canviant: “La naturalesa dels conflictes va canviant i des de l’àmbit de la construcció de pau ens hem de reinventar i actualitzar la nostra agenda per adaptar-la als reptes del segle XXI”, ha dit Herbolzheimer. En aquest sentit, el director de l’ICIP ha destacat la celebració del Congrés Mundial de la Pau que tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 d’octubre i ha anunciat la voluntat de treballar per un Congrés Català de la Pau, que permeti actualitzar les agendes dels diferents moviments socials i afrontar els reptes futurs, com el debat sobre el model de seguretat.
El director de l’ICIP també ha destacat el treball de la institució en favor de la cohesió social a Catalunya i l’aposta pel diàleg com a via per a transformar qualsevol conflicte: “L’art de construir la pau és fer possible allò que sembla impossible i inimaginable”, ha afirmat.
L’activitat presentada per l’ICIP en els informes anuals corresponents als anys 2019 i 2020 ha rebut el suport unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups del PSC, ERC, Junts per Catalunya, CUP, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt han traslladat el seu agraïment per la tasca desenvolupada per l’ICIP i han destacat l’esforç per la internacionalització i l’extensa activitat mantinguda en tot moment, també en situació de pandèmia en que la institució s’ha sabut adaptar a la virtualitat.
L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.
Podeu recupera la compareixença íntegra en aquest enllaç.
L’ICIP ha obert nova convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2021), amb un import global màxim de 60.000 euros. Els ajuts, que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), van destinats a equips investigadors d’universitats del sistema universitari català o els centres públics o privats de Catalunya sense finalitat de lucre, que tinguin com a una de les seves activitats principals la recerca.
Segons s’estableix en la convocatòria, els treballs objecte de la subvenció poden consistir en recerca teòrica i/o aplicada, des de qualsevol disciplina o àrea de coneixement, sempre que versin directament sobre algun dels àmbits temàtics prioritaris de l’ICIP: Memòria, convivència i reconciliació; Violències fora de contextos bèl·lics; Diàleg social i polític; Alternatives de seguretat.
L’import mínim de l’ajut per cada projecte és de 6.000 euros, i el màxim és de 10.000 euros.
La convocatòria estarà oberta fins al proper 4 d’octubre de 2021. La presentació de sol·licituds s’ha d’efectuar a través del portal de Tràmits de la Generalitat, en aquest enllaç.
La igualtat i la cura formen part dels valors intrínsecs de l’ICIP i la perspectiva de gènere és una eina transversal per orientar l’actuació de la institució, en les diferents línies de treball. És per aquest motiu que l’ICIP s’ha volgut dotar del seu primer Pla d’Igualtat de Gènere, elaborat de forma participativa amb les quinze persones que configuren l’equip humà.
El pla tindrà vigència fins al 2025 i neix amb els següents objectius:
■ Garantir laigualtat d’oportunitats efectiva entre els treballadors i les treballadores de l’ICIP; ■ Promoure la integració de la perspectiva de gènere a la cultura i gestió organitzativa de l’ICIP; ■ Promoure els valors de la igualtat de gènere, la inclusió i el respecte a la pluralitat entre la plantilla i amb les empreses i persones externes amb qui treballa l’ICIP.
Metolodogia emprada
L’elaboració del Pla d’Igualtat de l’ICIP s’ha dut a terme seguint la metodologia que es proposa des de la Direcció General d’Igualtat del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, i tenint en compte la normativa vigent a nivell estatal i autonòmic.
El pla s’ha elaborat a partir de la diagnosi realitzada entre els mesos d’octubre de 2020 i febrer 2021, i tenint en compte la normativa vigent pel que fa a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a l’àmbit laboral i plans d’igualtat. Inclou un total de 32 mesures, de 10 àmbits temàtics.
Per al desenvolupament del pla, s’ha constituït una comissió negociadora integrada per un representant de la institució, el representant de les persones treballadores i dos membres addicionals, amb funcions de secretaria i coordinació i expertes en temes d’igualtat.
El Pla d’Igualtat de Gènere de l’ICIP és aplicable a qualsevol persona que presti serveis a l’ICIP; inclou les persones treballadores, sigui quin sigui el seu vincle amb l’entitat, les persones que conformen la Junta de Govern, els i les estudiants que estiguin realitzant estades de pràctiques a la institució i també les terceres persones que prestin serveis a l’ICIP, ja sigui mitjançant un contracte del que en són adjudicatàries o mitjançant l’empresa a la qual hi estan vinculades.
Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2021, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.
Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 4 d’octubre a les 14:00 (hora local de Barcelona).
Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En l’edició de 2020, el jurat ha premiat els treballs d’investigació “Tornen les serps però muden les pells” de Joan Subirachs Garcia, exalumne de l’Escola Daina Isard d’Olesa de Montserrat i “Les oblidades del conflicte oblidat”, de Maria Bouabdellah Shaim, exalumna de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles.
Vídeo sobre l’esperit del premi i el llegat d’Alfons Banda en el camp de l’educació i la cultura de pau
El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 reconeix el conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.
També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola. El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa,Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.
La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”
La cerimònia de lliurament del Premi ICIP 2022 va tenir lloc al Parlament de Catalunya el 21 de setembre de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Internacional per la Pau. En l’acte hi van participar representants de 17 entitats i iniciatives premiades. En nom de totes elles va rebre el guardó María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.
Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:
Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.
Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)
Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.
Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.
Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.
Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.
Encuentros restaurativos (2011-2012)
Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.
MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.
Altres iniciatives que formen part de la candidatura premiada son el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune, UnescoEtxea, Eskubidez, Fundación Fernando Buesa, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.
La resolució dels Premis ICIP Alfons Banda 2020, dins dels Premis de Recerca Jove (PRJ), ha reconegut els treballs d’investigació “Tornen les serps però muden les pells” de Joan Subirachs Garcia, exalumne de l’Escola Daina Isard d’Olesa de Montserrat i “Les oblidades del conflicte oblidat”, de Maria Bouabdellah Shaim, exalumna de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles.
En el primer cas, “Tornen les serps però muden les pells” analitza el creixement que han experimentat els partits d’extrema dreta els darrers anys a nivell mundial, i en fa una comparació amb l’auge del feixisme el segle XX. El treball identifica com a causes d’aquest creixement la cobertura dels mitjans de comunicació, l’antiglobalització cultural, l’hegemonia del sistema capitalista o la pèrdua dels valors humans i culturals, basats en la igualtat i la justícia. A l’estat espanyol s’hi afegeix la reacció a l’amenaça independentista, la falta de cultura democràtica i la pèrdua de la memòria històrica.
En el segon cas, “Les oblidades del conflicte oblidat” és un treball de recerca que parteix de l’objectiu de conèixer les lluites i resistències de les dones saharuis, tot estudiant la història del Sàhara Occidental. L’autora analitza el moviment de lluita a través d’històries personals, a partir d’entrevistes realitzades sobre el terreny.
Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
Premi ICIP Alfons Banda
El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatiusque promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.
El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En l’edició 2020 el jurat ha distingit un total de 78 treballs i 11 centres de secundària, amb un import global de 66.300 euros.
L’ICIP ha promogut aquest dimarts 4 de maig una trobada amb les integrants i promotores del projecte musical Ensamble LiberARTE d’El Salvador coincidint amb la gira que fan per Catalunya. Es tracta d’una iniciativa d’acompanyament integral a noies joves que es troben en situació d’alta vulnerabilitat després d’haver estat internes en centres penitenciaris. Joves que ara formen un grup de corda i que a través de la música han emprès un projecte de vida, d’integració i de reconciliació allunyat de les violències.
El projecte l’impulsa l’associació Tiempos Nuevos Teatro (TNT), que ofereix a les joves participants atenció psicosocial, educativa, laboral, artística, de salut i, quan fa falta, jurídica. L’associació ha organitzat la gira de concerts per Catalunya “Vamos caminando” en col·laboració amb l’associació Huacal.
En aquest context, l’ICIP ha convidat les integrants d’Ensamble LiberArte a participar en una sessió online, coorganitzada conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Joventut. En l’acte, dues integrants del grup de corda, Karina i Brenda, han explicat la seva experiència personal, el seu pas de la presó a l’orquestra on ara toquen el violoncel i el violí, respectivament. Per la seva banda, Candy Chávez, de l’associació TNT ha explicat que el projecte Ensamble LiberArte “és un pont que permet a la joventut en exclusió connectar-se cap a altres realitats, a través de la música”.
Gira de concerts de l’Ensamble LiberArte a Catalunya
5 de maig, 13h – Parròquia de Santa Anna. Barcelona
7 de maig, 19h -Centre Rubirenc d’Alternatives Culturals. Rubí.
8 de maig, 12h – Concert a l’Espai Basset d’Hostafrancs. Barcelona.
9 de maig, 19h – Concert al casal El Foment. Igualada.
10 de maig, 18h – Biblioteca Antoni Comas. Mataró.
11 de maig, 19h – Debat “L’ Ensamble LiberArte: Música per viure en llibertat i amb dignitat fer un Salvador sense violències”. Ateneu Roig. Barcelona.
13 de maig, 11h – Debat amb joves de l’Institut Pla de les Moreres. Vilanova del camí.
13 de maig, 17h – Intercanvi musical amb l’Escola Municipal de Música d’Igualada.
14 de maig, 10h – Transgang Training Seminar UPF. Barcelona.
14 de maig, 20h – Concert a l’Orferó Lleidatà. Lleida.
15 de maig, 13h – Concert a l’Escola Amparo Casamalhuapa. Youtube.
16 de maig, 19h – Concert al Teatre Plaza. Caselldefels.
17 de maig – Trobada amb el Consell Municipal de Pau i Solidaritat. Castelldefels.
Les polítiques públiques de seguretat estan sent qüestionades a nivell local i a nivell global, des de diferents contextos que presenten una conflictologia diversa. Tant en països amb conflicte armat, països amb violència crònica i també allà on es pot considerar que no hi ha un context de violència generalitzada, la seguretat és actualment una noció molt discutida i polemitzada perquè les estratègies que s’hi despleguen en el seu nom no estan aconseguint gestionar eficaçment els conflictes socials ni prevenir les violències. Ans al contrari, sovint limiten llibertats i el lliure exercici dels drets humans, i arriben a reforçar les vulnerabilitats ja existents o, fins i tot, generar noves dinàmiques violentes.
Els enfocaments clàssics de la seguretat, de tall estato-cèntric i militar, s’han vist contestats per una pluralitat d’escoles i de corrents acadèmiques agrupades sota la denominació d“estudis crítics de seguretat” (seguretat feminista, seguretat humana, teoria verda, securitització, emancipació, postestructuralisme, poscoloniasme i decolonialisme…).
En aquest context, des de l’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP detectem dos desafiaments estratègics: la necessitat de facilitar el diàleg entre diferents aproximacions de pensament a l’hora de reflexionar sobre un nou model de seguretat i, al mateix temps, que aquestes aproximacions estiguin connectades amb experiències pràctiques concretes.
Per tal de poder donar-hi resposta, l’ICIP ha obert una convocatòria pública per a l’elaboració d’un informe sobre estudis crítics i pràctiques alternatives al model de seguretat predominant.
Les persones interessades en participar en la convocatòria poden enviar propostes fins al proper dimecres 26 de maig. Les propostes s’han d’enviar l’atenció de Sandra Martínez, al correu electrònic smartinez@icip.cat, especificant a l’assumpte “Informe seguretat”.
Aquest dimarts 27 d’abril ha sortit publicada la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau per aquest any 2021. L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 60.000 euros.
Les entitats interessades en optar a la convocatòria han de fer la sol·licitud a través del portal de Tràmits a partir del dimecres 28 d’abril i fins al dia 27 de maig, inclòs.
En l’apartat de subvencions del web de l’ICIP podeu consultar la guia informativa sobre la convocatòria.
