Autor: Eugenia

L’ICIP, en col·laboració amb el node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, ha donat inici a les accions de reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya per part d’institucions catalanes i de diferents actors socials del país. El procés de reconeixement a les víctimes forma part de les tasques que exerceix l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa.

La primera acció de reconeixement va tenir lloc el passat divendres 16 d’abril a Barcelona, en un acte amb la participació del comissionat de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain. L’acte va començar amb un diàleg entre el comissionat i víctimes del conflicte a partir del llibre Una maleta colombiana, una recopilació d’articles del mateix Beristain que mostren l’experiència de l’exili colombià des de diferents perspectives: refugi, asil, víctimes a l’exterior, desplaçament transfronterer.

El comissionat va reconèixer la importància de totes aquelles víctimes que han contribuït amb el seu testimoni a la tasca d’esclariment dels fets ocorreguts durant el conflicte armat colombià, així com de totes aquelles persones que de manera voluntària donen suport a Catalunya a la tasca que està duent a terme la Comissió.

A continuació, durant l’acte, diferents víctimes del conflicte colombià residents a Catalunya i que han aportat el seu testimoni a la Comissió de la Veritat van compartir amb el comissionat produccions escrites, audiovisuals i musicals que recullen les seves experiències i vivències com a víctimes a l’exili. Aquest exercici d’escolta i reconeixement va concloure amb l’actuació de la cantautora colombiana resident a Catalunya Marta Gómez, que va presentar dues cançons composades col·lectivament per víctimes a l’exili.

Acció a Lleida

Després de la primera acció a Barcelona, el dissabte 24 d’abril va tenir lloc un diàleg a Lleida centrat en el sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició per les persones colombianes residents a Catalunya. L’acte va ser organitzat per l’ICIP i el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat.

El procés de reconeixement

El procés de reconeixement a víctimes del conflicte colombià a l’exili inclourà accions arreu del territori, a través de declaracions institucionals i mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials mitjançant un procés participatiu, amb aquests objectius:

–       Visibilitzar arreu del territori català els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades;

–       Contribuir a la dignificació de les víctimes que van haver de fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat;

–       Enfortir els vincles afectius, socials i institucionals entre les persones exiliades i les societats d’acollida;

–       Promoure la participació de les víctimes en la tasca d’esclariment de la veritat i no repetició de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.

Més de 500.000 persones s’han vist obligades a fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat i s’han assentat en diferents països. La Comissió de la Veritat treballa per a conèixer i explicar la violència, reconèixer les víctimes i promoure la convivència. Una tasca que la Comissió porta a terme a Europa amb l’acompanyament de l’ICIP, a partir del conveni de col·laboració entre les dues institucions, i que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i del node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat.

La mateixa setmana de l’adéu de l’amic i mestre Arcadi Oliveres, ens ha deixat un altre gran constructor de pau: Jovan Divjak, l’exgeneral que va desobeir les ordres de l’exèrcit serbi i va defensar Sarajevo durant el setge de la guerra dels Balcans.

Precisament pel seu coratge durant la guerra i per la seva contribució, més tard, a la construcció de pau al país, Divjak va ser reconegut amb el Premi ICIP Constructor de Pau 2013, guardó que va rebre en una cerimònia al Parlament de Catalunya l’any posterior.

L’equip i la Junta de Govern de l’ICIP lamentem la pèrdua i expressem el nostre més sincer condol a la família i amics.

De general a constructor de pau

Jovan Divjak va néixer a Belgrad l’any 1937 en el sí d’una família sèrbia originària de la regió bòsnia Bosanska Krajina. Va estudiar a l’Acadèmia Militar de Belgrad, a l’Escola d’Estat Major de Compiègne (França), a l’Acadèmia de Cadets de Belgrad i a l’Escola de Planificació de Guerra i Defensa a Belgrad. Fou comandant de l’Exèrcit Popular Iugoslau, primer al sector de Mostar (1984-1989) i més tard a Sarajevo (1989-1991).

La primavera de 1992, quan va començar el setge a Sarajevo que duraria fins al 1996, Divjak va rebre l’ordre de Belgrad de sortir de la ciutat. Ell la refusà i va abandonar  l’Exèrcit Popular Iugoslau per servir com a comandant a l’Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina, en un acte de desobediència i de compromís amb els que patien l’agressió. Des d’aquesta nova posició, Divjak va supervisar i coordinar la defensa de Sarajevo – símbol de la multietnicitat- davant de l’atac de les tropes sèrbies, liderades pel general Radovan Karadzic. Per aquest actitud coratjosa se l’ha conegut com ‘el serbi que va defensar Sarajevo’ (malgrat que ell es defineix com a bosnià nascut a Belgrad) i és considerat un heroi nacional a Bòsnia.

“Vaig prendre la decisió de quedar-me a Sarajevo quan vaig comprendre les intencions de Karadzic i Mladic. La meva motivació va ser defensar  la vida dels ciutadans de Bòsnia i defensar l’ideal de la multinacionalitat”.

“Tot i que havia nascut a Belgrad i els meus pares eren serbis, feia vint-i-set anys que vivia a Bòsnia i me l’estimava. No volia que Milosevic i el seu projecte de la gran Sèrbia aconseguís posar de genolls aquell flamant nou país, tolerant i multiètnic”.

“Mai he odiat l’altre. Procuro establir lligams d’amor amb els altres”

Protecció de les víctimes

El 1994, un cop retirat de la carrera militar, obligat pel govern bosnià a anar a la reserva, Divjak va participar en la fundació de l’associació OGBH (“L’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina”), de la qual n’ha estat director executiu. L’associació treballa per assegurar l’escolaritat de tots els nens víctimes de la guerra de Bòsnia, independentment de la seva ètnia, proporcionant-los beques i suport material.

Convençut de la importància de preservar la convivència en una societat multiètnica, Jovan Divjak ha volgut convertir en educatius els problemes que, a primera vista, apareixen només com a ideològics i polítics. Per això s’ha implicat en el treball a favor d’una educació unificada, però no única, a Bòsnia i Hercegovina.

Des d’aleshores, Divjak ha fet de Sarajevo la seva casa i ha lluitat per la reconstrucció de la ciutat i per crear un futur per als més petits, ja siguin croats, musulmans o serbis. Per la seva tasca a l’associació, ha rebut nombrosos reconeixements locals i internacionals, entre els quals el Premi 6 d’Abril de la ciutat de Sarajevo,  la Legió d’Honor de França o el guardó Humanista de l’Any de la Lliga Internacional dels Humanistes.

L’equip humà i la Junta de Govern de l’ICIP expressem el nostre més sincer condol per la mort de l’amic Arcadi Oliveres, mestre i referent indiscutible per tot el moviment pacifista a Catalunya.

L’Arcadi ens ha acompanyat des que l’ICIP va començar a caminar l’any 2009. I fins i tot abans, ja que va ser un dels promotors de la creació de l’Institut. Va estar-ne estretament vinculat sobretot els primers anys de funcionament, com a membre de la primera Junta de Govern, per definir el full de ruta per promoure la cultura de pau, a Catalunya i al món.

Coherent, radical en les idees i proper en les formes, l’Arcadi ha estat una persona de pau. Mai ha tingut un no per resposta i sempre ha defensat totes les causes que ha sabut que suposaven una major humanització, una major justícia social: la lluita contra el comerç d’armes o contra el deute extern dels països empobrits, l’objecció de consciència al servei militar obligatori, l’objecció fiscal, la lluita contra les desigualtats, les injustícies i les guerres en general.

Una trajectòria de justícia i de pau que l’ICIP li va reconèixer l’any 2017 amb el Premi ICIP Constructors de Pau “pel seu compromís i incansable dedicació amb la promoció de pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d’un punt de vista universal”.

L’Arcadi  ens deixa un llegat immens, com immensa serà la seva absència.

Com deia l’activista i periodista David Fernàndez en la glossa que va escriure en motiu del Premi ICIP: “Totes i tots som Arcadi (o què més voldríem)”.

Descansa en pau, Arcadi.

Continguts relacionats:

El jurat de la cinquena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent a l’any 2020, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau. En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com la violència de gènere, l’assetjament escolar i el racisme, i engloben missatges de rebuig a tota forma de discriminació i abús.

El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

• Primer premi: “Això ha de canviar”, videoclip creat per alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Guillem Catà de Manresa (Bages), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. Es tracta d’un clip de denúncia al sistema amb una mirada centrada en la violència de gènere:

• Segon premi: “En este infierno”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme), guanyador d’un taller de rap impartit per un professional del hip-hop. En aquest cas és una obra de denúncia de l’assetjament escolar i alhora un crit per visibilitzar els maltractaments:

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

• Primer premi: “No sound bite”, videoclip creat per joves del taller de creació artística “Sota Mínims Teatre” del centre penitenciari de Brians 2, guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. La peça és un crit a favor de l’empoderament personal i de lluita contra les discriminacions:

• Segon premi: “El camino de los valientes”, videoclip creat per joves en formació de Càritas Diocesana de Girona, guanyador d’un taller de rap impartit per un professional del hip-hop. L’obra és un clam a favor de la igualtat, una denúncia de les discriminacions que pateixen molts nois i noies immigrants arribats a Catalunya:

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Quan es compleixen dotze anys de la seva posada en funcionament, l’ICIP culmina un procés de renovació de la imatge corporativa i de redisseny del web amb la voluntat de donar un nou impuls a la institució, obrir-se a nous públics, i reforçar la seva independència i la vocació internacional.

La nova imatge de marca neix per reflectir una major proximitat i dinamisme, tot partint de la premissa que la construcció de pau – motor d’acció de l’ICIP- és un procés, un estat en moviment, i no una fita estancada o ja assolida. És per això que el nou logotip, amb un traç sobri i directe, reforça les sigles ICIP i les acompanya del nom complert de la institució, amb un èmfasi especial per a la paraula Pau, que adopta personalitat amb la cursiva integrada. Alhora, el logotip incorpora una línia inferior que evoca el diàleg, element transversal de l’actuació de l’Institut.

El canvi d’imatge corporativa s’ha elaborat amb l’estudi de disseny Talking i va acompanyat del llançament d’un nou web, desenvolupat en aquest cas per l’empresa Whads. El nou web www.icip.cat és mutlilingüe – en català, castellà i anglès, els tres idiomes vehiculars de la institució- i amb disseny responsiu, adaptat als diferents dispositius mòbils i tauletes. Permet una navegació clara i àgil per les diferents branques que composen l’ICIP: les quatre àrees de treball, els diferents canals i suports de transmissió de coneixements i de divulgació de la cultura de pau, i la Biblioteca com a centre de referència en el seu àmbit a Catalunya.

El procés de renovació també ha inclòs el canvi de domini a @icip.cat en els correus corporatius de la institució.

En el marc de les funcions de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa, l’eix central de les quals és facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià exiliades, aquest mes de març s’han obert dues convocatòries públiques per a donar resposta a dos projectes concrets.

Producció de podcasts sobre gènere i exili

D’una banda, l’ICIP ha obert una convocatòria per la producció d’una sèrie de podcasts (mínim cinc episodis) que contribueixin a divulgar i visibilitzar la mirada de gènere a l’exili colombià a Europa, posant l’accent en els impactes que va tenir la sortida del país en les dones i en els seus processos de resistència i de transformació.

Aquesta convocatòria s’emmarca en el treball que porta a terme el Grup Internodal de Gènere de la Comissió de la Veritat, centrat en els impactes i resistències del conflicte colombià sobre les dones exiliades; les problemàtiques pròpies de l’exili i la migració; les activitats de formació, artístiques, d’incidència i de construcció de la memòria de l’exili; i el reconeixement i la visibilització de la tasca de les dones.

La convocatòria està oberta fins al dilluns 5 d’abril de 2021. Les persones interessades en participar-hi han d’enviar les propostes al correu splana@icip.cat indicant a l’assumpte “Elaboració podcasts sobre gènere i exili”. La producció i difusió dels podcasts tindrà lloc entre els mesos d’abril i juny de 2021.

Producció d’un videoclip

D’altra banda, l’ICIP ha obert una convocatòria per la producció d’un videoclip de la cançó “Vuelve”, creada en col·laboració entre víctimes del conflicte armat de Colòmbia residents a Catalunya i la cantautora colombiana Marta Gómez. En aquest cas, l’encàrrec inclou l’elaboració d’una estratègia comunicativa de difusió del videoclip per a les xarxes socials de l’ICIP.

La convocatòria està oberta fins al dijous 8 d’abril de 2021. Les persones interessaes han d’enviar les propostes al correu anaisabel@icip.cat, incloent a l’assumpte “Videoclip víctimes”.

Construir pau en un context marcat per la guerra passa bàsicament per posar fi a les hostilitats armades, salvaguardar la seguretat de les persones, portar davant de la justícia els responsables dels crims més greus, reparar les víctimes i reconstruir el teixit social amb mesures que fomentin la reconciliació i afavoreixin una convivència social sense oblit, ni exclusions, ni recels. Passa també per crear unes condicions que permetin transformar aquells factors estructurals que van provocar el conflicte i que van degenerar en violència i confrontació armada.

Encara que no existeixi una recepta única, els processos de pau d’aquests últims 30 anys han aportat valuoses experiències i coneixement que des dels estudis de la pau s’han sistematitzat per identificar bones pràctiques, reptes pendents, amenaces, errors i oportunitats.

Aquest saber acumulat es basa essencialment en transicions cap a la pau després d’un conflicte armat. Tanmateix, les estadístiques mostren que des de fa uns anys el nombre de morts violentes en situacions “fora de contextos bèl·lics” supera globalment el nombre de morts en enfrontaments en conflictes armats. Ciutats i territoris llatinoamericans ocupen els llocs més preocupants en els rànquings internacionals.

D’altra banda, aquestes violències fora de contextos bèl·lics s’han abordat majoritàriament des d’una lògica de seguretat, amb una conceptualització de la seguretat més propera a la “securitització” que a la seguretat humana. Davant d’aquesta realitat, ens trobem amb situacions extremadament necessitades de visions, instruments, metodologies i cultura de pau que permetin processos realment transformadors a fi de garantir a les persones viure una vida digna en societats cohesionades.

Amb l’objectiu de contribuir a aprofundir en les reflexions sobre les condicions necessàries per a la construcció de pau en contextos de violències cròniques, l’ICIP organitza el cicle de diàlegs en línia “Amèrica Llatina. Fer front a les violències des de la construcció de pau”.

El cicle s’obrirà el dijous 4 de març amb una conferència inaugural a càrrec de John Paul Lederach, investigador del Kroc Institute for International Peace Studies. Posteriorment, s’han programat set sessions, en format conversa, en les quals s’abordaran les polítiques de seguretat, el diàleg, models restauratius de justícia, la mediació amb actors violents, els moviments socials i de resistència noviolents davant de les violències, i la connexió entre aquestes violències d’àmbit local amb fenòmens locals.

Per abordar aquestes qüestions es comptarà amb les intervencions de persones de reconeguda expertesa com Jenny Pearce, Mariano Aguirre, Geoff Thale, Lucía Dammert, Miguel Garza, Gláucia Foley, Marisol Ramírez Sánchez, Raul Calvo Soler, Achim Wennmann, Angélica Durán, Falko Ernst, Guillermo Trejo María Camila Moreno, Esperanza Hernández, Sabine Kurtenbach, Verónica Zubillaga, Luis Jorge Garay i Robert Muggah.

El cicle serà retransmès en directe pel canal ICIP de YouTube. Les sessions tindran lloc els dimarts 16 i 30 de març, 13 i 27 d’abril, 11 i 25 de maig, i 7 de juny, de 18:00 a 19:30 (CET).

L’activitat forma part de l’àrea de treball “Violències fora de contextos bèl·lics”.

L’ICIP ha publicat aquest mes de febrer el monogràfic de la revista Per la Pau “Reorientant la seguretat des del feminisme” amb la voluntat de posar en valor les contribucions que fa la teoria feminista en la definició d’un nou model de seguretat.

El monogràfic consta de set articles en profunditat a càrrec de Nora Miralles, periodista investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau; Marissa Conway, cofundadora del Center for Feminist Foreign Policy; Ana Velasco, analista de seguretat feminista i membre de Women In International Security (WIIS); Swati Parashar, professora a l’Escola d’Estudis Globals de la Universitat de Göteborg; Carme Colomina, periodista i investigadora del CIDOB; Pinar Bilgin, catedràtica de Relacions Internacionals a la Universitat de Bilkent; i Shamin Meer, activista feminista, investigadora i escriptora. Aquest darrer article està escrit col·lectivament amb l’organització WoMin.

La revista també inclou una entrevista amb la filòsofa i activista feminista Judith Butler, que reflexiona sobre els conceptes de seguretat, llibertat, noviolència i vulnerabilitat en temps de pandèmia. I a la part final hi trobareu una secció amb la recomanació de lectures i projectes relacionats amb la temàtica.

Debat en línia

Coincidint amb la publicació del monogràfic, l’ICIP ha organitzat un debat en línia amb participació de cinc de les autores, moderat pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. La sessió està disponible al canal de YouTube de l’ICIP.

Relatoria gràfica

D’aquesta sessió en línia l’ICIP ha publicat una relatoria gràfica que en resumeix els missatges principals.

Aquests nous materials i reflexions sobre seguretat feminista s’emmarquen en la línia de treball “Alternatives de seguretat” que té per objectiuconstruir un discurs alternatiu a la concepció imperant de seguretat mitjançant la difusió de les estratègies i eines que proporcionen el feminisme i la noviolència a l’hora d’abordar els conflictes. En particular, l’ICIP busca repensar la seguretat des de la vessant humana i mediambiental.

El passat 1 de febrer es va tancar la convocatòria de la cinquena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau. El concurs s’adreça a joves d’entre 12 i 25 anys, estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya, com noies i nois vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa.

Al llarg d’aquest mes es reunirà el jurat del concurs i en les properes setmanes s’emetrà el veredicte.

El certamen compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

El Premi ICIP 2020 reconeix l’activista Julienne Lusenge per la seva tasca de “prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l’enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo“.

Lusenge és fundadora i presidenta de l’organització SOFEPADI (Female Solidarity for Integrated Peace and Development), que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual i de gènere, i directora executiva de Fund for Congolese Women, entitat que ofereix suport financer i tècnic per a l’empoderament de les dones i les nenes congoleses, per tal de situar-les com a agents de canvi en el sí de les seves famílies i comunitats. És també fundadora de l’hospital Karibuni Wa Mama, a la localitat de Bunia, des d’on s’atenen dones supervivents de violència sexual i els seus fills i filles. Fins a l’actualitat, l’hospital ha atès més de 7.000 supervivents.

Originària del l’est del Congo, una regió devastada per la guerra iniciada el 1998 i per les atrocitats comeses pels grups armats contra les comunitats locals i, en particular, contra dones i nenes, Lusenge ha estat testimoni de la violència i s’ha erigit com a veu de denúncia i de suport a les víctimes. Des de les organitzacions on treballa, Lusenge ha pressionat el govern congolès i la comunitat internacional perquè actuïn davant la violència sexual i la discriminació contra les dones, i perquè incloguin les dones en els processos de pau i en defensin els seus drets polítics. També ha fet incidència per a l’adopció de les Resolucions 1820 i 1325 sobre els drets de les dones per part del Consell de Seguretat Nacions Unides, i per la creació del Relator Especial per a la República Democràtica del Congo.

El seu activisme i lideratge l’ha portat a rebre amenaces per part d’exmembres de grups armats i ha hagut de canviar de domicili en diverses ocasions.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc el 20 de setembre de 2021 al Parlament de Catalunya, en un acte presidit per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Coincidint amb el lliurament del Premi ICIP 2020, l’ICIP va organitzar el 21 de setembre una conversa amb la premiada per tal de reflexionar sobre les iniciatives per combatre la violència sexual a la República Democràtica del Congo, un país amb alts nivells de violència contra les dones. L’acte, moderat pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va comptar amb la participació de la secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

Podeu recuperar la sessió en aquest enllaç:

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té un mandat innovador sense precedents en altres comissions de la veritat, que implica treballar amb les persones que van haver de fugir del país durant les cinc dècades de conflicte armat.

Pel què fa a Europa, el maig de 2019 la Comissió va firmar un conveni de col·laboració amb l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) perquè actuï com a Secretaria Tècnica, amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes colombianes, les organitzacions socials i institucions dels països europeus on resideixen aquestes persones.

La centralitat de les víctimes i la seva participació activa en tota aquesta experiència fa que el procés de treball constitueixi en sí mateix un acte de reconeixement cap a aquestes persones i, al seu torn, tingui un caràcter sanador i de tancament de ferides del conflicte. Per això, per a l’ICIP com a secretaria tècnica, aquest procés amb les víctimes és l’eix central d’aquest treball i ha estat concebut i abordat com un objectiu en sí mateix.

A Europa, la participació s’ha articulat des de tres nivells:

• Nodes o grups de suport a la Comissió: hi ha 15 grups de suport en 10 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València), França i Sud de França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Suïssa;
• Grups de treball internodals o espais articuladors a tot Europa en relació amb eixos temàtics: gènere; acompanyament psicosocial; reconeixement a les víctimes; familiars de víctimes de desaparició forçada; segones i terceres generacions en l’exili;
• Presa de testimonis: s’han format 90 persones per a la tasca d’esclariment amb víctimes que viuen en països d’Europa.

De manera concreta, en el seu rol de Secretaria Tècnica a Europa, l’ICIP té les següents funcions:

• Acompanyar, assessorar, dinamitzar i articular les persones entrevistadores, els nodes i els grups de treball a Europa.
• Actuar d’enllaç entre les iniciatives a Europa i la Comissió.
• Informar la Comissió sobre els processos de participació a Europa i aportar propostes per enfortir-los.
• Ajudar la Comissió en l’organització logística i metodològica d’activitats i esdeveniments a Europa.

Per aquesta tasca, l’ICIP compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a través del projecte “Suport a la Comissió de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia des de Catalunya”.

El 26 de setembre de 2016 es materialitzava la firma de l’Acord Final per a la Fi del Conflicte i la Construcció d’una Pau estable i duradora entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia – Exèrcit del Poble (FARC-EP).

Com a producte de l’Acord de Pau es van crear una sèrie de mecanismes de Justícia Transicional que s’engloben en un sistema integral de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició. Un d’aquests instruments és la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No-Repetició que va iniciar formalment la seva tasca amb un mandat de tres anys el novembre de 2018. La Comissió té com a objectius:

• Esclarir els patrons de les violacions de drets humans i dret internacional humanitari, les causes i factors de persistència, impactes i formes de resistència, així com la relació del narcotràfic, el paramilitarisme i l’espoli de terres en relació amb el conflicte armat intern.
• Promoure el reconeixement de les víctimes com a subjectes importants per a la transformació del país; el reconeixement voluntari de responsabilitats per part dels victimaris (directes i indirectes); i el reconeixement per part de la societat com uns fets que no s’han de repetir.
• Contribuir a la convivència als territoris, una oportunitat per recuperar la confiança, per aprendre a dialogar entre sectors oposats i per relacionar-nos pacíficament.

A més, la Comissió té el mandat de treballar amb la població colombiana que viu a l’exterior, com a actor subjecte d’atenció i participació. Segons la mateixa Comissió, dels més de 5 milions de colombians que viuen a l’exterior, almenys 500.000 han sol·licitat protecció internacional, sense incloure  la segona generació ni les persones que van sortir del país sense demanar un estatus de protecció.

El grau d’implicació i participació de la diàspora en la Comissió de la Veritat de Colòmbia és un fet inèdit i sense precedents en contextos de justícia transicional. Aquesta tasca amb les víctimes a l’exterior ha propiciat la creació de grups de suport a la Comissió (també anomenats, nodes) a 23 països a tot el món, 10 dels quals a Europa.