Autor: Eugenia

La resolució dels Premis ICIP Alfons Banda 2020, dins dels Premis de Recerca Jove (PRJ), ha reconegut els treballs d’investigació “Tornen les serps però muden les pells” de Joan Subirachs Garcia, exalumne de l’Escola Daina Isard d’Olesa de Montserrat i “Les oblidades del conflicte oblidat”, de Maria Bouabdellah Shaim, exalumna de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles.

En el primer cas, “Tornen les serps però muden les pells” analitza el creixement que han experimentat els partits d’extrema dreta els darrers anys a nivell mundial, i en fa una comparació amb l’auge del feixisme el segle XX. El treball identifica com a causes d’aquest creixement la cobertura dels mitjans de comunicació, l’antiglobalització cultural, l’hegemonia del sistema capitalista o la pèrdua dels valors humans i culturals, basats en la igualtat i la justícia. A l’estat espanyol s’hi afegeix la reacció a l’amenaça independentista, la falta de cultura democràtica i la pèrdua de la memòria històrica.

En el segon cas, “Les oblidades del conflicte oblidat” és un treball de recerca que parteix de l’objectiu de conèixer les lluites i resistències de les dones saharuis, tot estudiant la història del Sàhara Occidental. L’autora analitza el moviment de lluita a través d’històries personals, a partir d’entrevistes realitzades sobre el terreny.

Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

Premi ICIP Alfons Banda

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En l’edició 2020 el jurat ha distingit un total de 78 treballs i 11 centres de secundària, amb un import global de 66.300 euros.

L’exalumna Maria Bouabdellah guanya el premi Premi Alfons Banda de l’@ICIPeace pel seu treball de recerca “Les oblidades del conflicte oblidat” sobre les lluites de les dones sahrauís. Es tracta del 5è premi que ha obtingut aquest #TdR #feminisme @viiirginmeri #Sàhara #AGAUR pic.twitter.com/A68LH27qtD

— Institut Brugulat (@insbrugulat) May 12, 2021

L’ICIP ha promogut aquest dimarts 4 de maig una trobada amb les integrants i promotores del projecte musical Ensamble LiberARTE d’El Salvador coincidint amb la gira que fan per Catalunya. Es tracta d’una iniciativa d’acompanyament integral a noies joves que es troben en situació d’alta vulnerabilitat després d’haver estat internes en centres penitenciaris. Joves que ara formen un grup de corda i que a través de la música han emprès un projecte de vida, d’integració i de reconciliació allunyat de les violències.

El projecte l’impulsa l’associació Tiempos Nuevos Teatro (TNT), que ofereix a les joves participants atenció psicosocial, educativa, laboral, artística, de salut i, quan fa falta, jurídica. L’associació ha organitzat la gira de concerts per Catalunya “Vamos caminando” en col·laboració amb l’associació Huacal.

En aquest context, l’ICIP ha convidat les integrants d’Ensamble LiberArte a participar en una sessió online, coorganitzada conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Joventut. En l’acte, dues integrants del grup de corda, Karina i Brenda, han explicat la seva experiència personal, el seu pas de la presó a l’orquestra on ara toquen el violoncel i el violí, respectivament. Per la seva banda, Candy Chávez, de l’associació TNT ha explicat que el projecte Ensamble LiberArte “és un pont que permet a la joventut en exclusió connectar-se cap a altres realitats, a través de la música”.

Gira de concerts de l’Ensamble LiberArte a Catalunya

5 de maig, 13h – Parròquia de Santa Anna. Barcelona

7 de maig, 19h -Centre Rubirenc d’Alternatives Culturals. Rubí.

8 de maig, 12h – Concert a l’Espai Basset d’Hostafrancs. Barcelona.

9 de maig, 19h – Concert al casal El Foment. Igualada.

10 de maig, 18h – Biblioteca Antoni Comas. Mataró.

11 de maig, 19h – Debat “L’ Ensamble LiberArte: Música per viure en llibertat i amb dignitat fer un Salvador sense violències”. Ateneu Roig. Barcelona.

13 de maig, 11h – Debat amb joves de l’Institut Pla de les Moreres. Vilanova del camí.

13 de maig, 17h – Intercanvi musical amb l’Escola Municipal de Música d’Igualada.

14 de maig, 10h – Transgang Training Seminar UPF. Barcelona.

14 de maig, 20h – Concert a l’Orferó Lleidatà. Lleida.

15 de maig, 13h – Concert a l’Escola Amparo Casamalhuapa. Youtube.

16 de maig, 19h – Concert al Teatre Plaza. Caselldefels.

17 de maig – Trobada amb el Consell Municipal de Pau i Solidaritat. Castelldefels.

Les polítiques públiques de seguretat estan sent qüestionades a nivell local i a nivell global, des de diferents contextos que presenten una conflictologia diversa. Tant en països amb conflicte armat, països amb violència crònica i també allà on es pot considerar que no hi ha un context de violència generalitzada, la seguretat és actualment una noció molt discutida i polemitzada perquè les estratègies que s’hi despleguen en el seu nom no estan aconseguint gestionar eficaçment els conflictes socials ni prevenir les violències. Ans al contrari, sovint limiten llibertats i el lliure exercici dels drets humans, i arriben a reforçar les vulnerabilitats ja existents o, fins i tot, generar noves dinàmiques violentes.

Els enfocaments clàssics de la seguretat, de tall estato-cèntric i militar, s’han vist contestats per una pluralitat d’escoles i de corrents acadèmiques agrupades sota la denominació d“estudis crítics de seguretat” (seguretat feminista, seguretat humana, teoria verda, securitització, emancipació, postestructuralisme, poscoloniasme i decolonialisme…).

En aquest context, des de l’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP detectem dos desafiaments estratègics: la necessitat de facilitar el diàleg entre diferents aproximacions de pensament a l’hora de reflexionar sobre un nou model de seguretat i, al mateix temps, que aquestes aproximacions estiguin connectades amb experiències pràctiques concretes.

Per tal de poder donar-hi resposta, l’ICIP ha obert una convocatòria pública per a l’elaboració d’un informe sobre estudis crítics i pràctiques alternatives al model de seguretat predominant.

Les persones interessades en participar en la convocatòria poden enviar propostes fins al proper dimecres 26 de maig. Les propostes s’han d’enviar l’atenció de Sandra Martínez, al correu electrònic smartinez@icip.cat, especificant a l’assumpte “Informe seguretat”.

Aquest dimarts 27 d’abril ha sortit publicada la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau per aquest any 2021. L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 60.000 euros.

Les entitats interessades en optar a la convocatòria han de fer la sol·licitud a través del portal de Tràmits a partir del dimecres 28 d’abril i fins al dia 27 de maig, inclòs.

En l’apartat de subvencions del web de l’ICIP podeu consultar la guia informativa sobre la convocatòria.

L’ICIP, en col·laboració amb el node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, ha donat inici a les accions de reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya per part d’institucions catalanes i de diferents actors socials del país. El procés de reconeixement a les víctimes forma part de les tasques que exerceix l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa.

La primera acció de reconeixement va tenir lloc el passat divendres 16 d’abril a Barcelona, en un acte amb la participació del comissionat de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain. L’acte va començar amb un diàleg entre el comissionat i víctimes del conflicte a partir del llibre Una maleta colombiana, una recopilació d’articles del mateix Beristain que mostren l’experiència de l’exili colombià des de diferents perspectives: refugi, asil, víctimes a l’exterior, desplaçament transfronterer.

El comissionat va reconèixer la importància de totes aquelles víctimes que han contribuït amb el seu testimoni a la tasca d’esclariment dels fets ocorreguts durant el conflicte armat colombià, així com de totes aquelles persones que de manera voluntària donen suport a Catalunya a la tasca que està duent a terme la Comissió.

A continuació, durant l’acte, diferents víctimes del conflicte colombià residents a Catalunya i que han aportat el seu testimoni a la Comissió de la Veritat van compartir amb el comissionat produccions escrites, audiovisuals i musicals que recullen les seves experiències i vivències com a víctimes a l’exili. Aquest exercici d’escolta i reconeixement va concloure amb l’actuació de la cantautora colombiana resident a Catalunya Marta Gómez, que va presentar dues cançons composades col·lectivament per víctimes a l’exili.

Acció a Lleida

Després de la primera acció a Barcelona, el dissabte 24 d’abril va tenir lloc un diàleg a Lleida centrat en el sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició per les persones colombianes residents a Catalunya. L’acte va ser organitzat per l’ICIP i el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat.

El procés de reconeixement

El procés de reconeixement a víctimes del conflicte colombià a l’exili inclourà accions arreu del territori, a través de declaracions institucionals i mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials mitjançant un procés participatiu, amb aquests objectius:

–       Visibilitzar arreu del territori català els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades;

–       Contribuir a la dignificació de les víctimes que van haver de fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat;

–       Enfortir els vincles afectius, socials i institucionals entre les persones exiliades i les societats d’acollida;

–       Promoure la participació de les víctimes en la tasca d’esclariment de la veritat i no repetició de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.

Més de 500.000 persones s’han vist obligades a fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat i s’han assentat en diferents països. La Comissió de la Veritat treballa per a conèixer i explicar la violència, reconèixer les víctimes i promoure la convivència. Una tasca que la Comissió porta a terme a Europa amb l’acompanyament de l’ICIP, a partir del conveni de col·laboració entre les dues institucions, i que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i del node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat.

La mateixa setmana de l’adéu de l’amic i mestre Arcadi Oliveres, ens ha deixat un altre gran constructor de pau: Jovan Divjak, l’exgeneral que va desobeir les ordres de l’exèrcit serbi i va defensar Sarajevo durant el setge de la guerra dels Balcans.

Precisament pel seu coratge durant la guerra i per la seva contribució, més tard, a la construcció de pau al país, Divjak va ser reconegut amb el Premi ICIP Constructor de Pau 2013, guardó que va rebre en una cerimònia al Parlament de Catalunya l’any posterior.

L’equip i la Junta de Govern de l’ICIP lamentem la pèrdua i expressem el nostre més sincer condol a la família i amics.

De general a constructor de pau

Jovan Divjak va néixer a Belgrad l’any 1937 en el sí d’una família sèrbia originària de la regió bòsnia Bosanska Krajina. Va estudiar a l’Acadèmia Militar de Belgrad, a l’Escola d’Estat Major de Compiègne (França), a l’Acadèmia de Cadets de Belgrad i a l’Escola de Planificació de Guerra i Defensa a Belgrad. Fou comandant de l’Exèrcit Popular Iugoslau, primer al sector de Mostar (1984-1989) i més tard a Sarajevo (1989-1991).

La primavera de 1992, quan va començar el setge a Sarajevo que duraria fins al 1996, Divjak va rebre l’ordre de Belgrad de sortir de la ciutat. Ell la refusà i va abandonar  l’Exèrcit Popular Iugoslau per servir com a comandant a l’Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina, en un acte de desobediència i de compromís amb els que patien l’agressió. Des d’aquesta nova posició, Divjak va supervisar i coordinar la defensa de Sarajevo – símbol de la multietnicitat- davant de l’atac de les tropes sèrbies, liderades pel general Radovan Karadzic. Per aquest actitud coratjosa se l’ha conegut com ‘el serbi que va defensar Sarajevo’ (malgrat que ell es defineix com a bosnià nascut a Belgrad) i és considerat un heroi nacional a Bòsnia.

“Vaig prendre la decisió de quedar-me a Sarajevo quan vaig comprendre les intencions de Karadzic i Mladic. La meva motivació va ser defensar  la vida dels ciutadans de Bòsnia i defensar l’ideal de la multinacionalitat”.

“Tot i que havia nascut a Belgrad i els meus pares eren serbis, feia vint-i-set anys que vivia a Bòsnia i me l’estimava. No volia que Milosevic i el seu projecte de la gran Sèrbia aconseguís posar de genolls aquell flamant nou país, tolerant i multiètnic”.

“Mai he odiat l’altre. Procuro establir lligams d’amor amb els altres”

Protecció de les víctimes

El 1994, un cop retirat de la carrera militar, obligat pel govern bosnià a anar a la reserva, Divjak va participar en la fundació de l’associació OGBH (“L’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina”), de la qual n’ha estat director executiu. L’associació treballa per assegurar l’escolaritat de tots els nens víctimes de la guerra de Bòsnia, independentment de la seva ètnia, proporcionant-los beques i suport material.

Convençut de la importància de preservar la convivència en una societat multiètnica, Jovan Divjak ha volgut convertir en educatius els problemes que, a primera vista, apareixen només com a ideològics i polítics. Per això s’ha implicat en el treball a favor d’una educació unificada, però no única, a Bòsnia i Hercegovina.

Des d’aleshores, Divjak ha fet de Sarajevo la seva casa i ha lluitat per la reconstrucció de la ciutat i per crear un futur per als més petits, ja siguin croats, musulmans o serbis. Per la seva tasca a l’associació, ha rebut nombrosos reconeixements locals i internacionals, entre els quals el Premi 6 d’Abril de la ciutat de Sarajevo,  la Legió d’Honor de França o el guardó Humanista de l’Any de la Lliga Internacional dels Humanistes.

L’equip humà i la Junta de Govern de l’ICIP expressem el nostre més sincer condol per la mort de l’amic Arcadi Oliveres, mestre i referent indiscutible per tot el moviment pacifista a Catalunya.

L’Arcadi ens ha acompanyat des que l’ICIP va començar a caminar l’any 2009. I fins i tot abans, ja que va ser un dels promotors de la creació de l’Institut. Va estar-ne estretament vinculat sobretot els primers anys de funcionament, com a membre de la primera Junta de Govern, per definir el full de ruta per promoure la cultura de pau, a Catalunya i al món.

Coherent, radical en les idees i proper en les formes, l’Arcadi ha estat una persona de pau. Mai ha tingut un no per resposta i sempre ha defensat totes les causes que ha sabut que suposaven una major humanització, una major justícia social: la lluita contra el comerç d’armes o contra el deute extern dels països empobrits, l’objecció de consciència al servei militar obligatori, l’objecció fiscal, la lluita contra les desigualtats, les injustícies i les guerres en general.

Una trajectòria de justícia i de pau que l’ICIP li va reconèixer l’any 2017 amb el Premi ICIP Constructors de Pau “pel seu compromís i incansable dedicació amb la promoció de pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d’un punt de vista universal”.

L’Arcadi  ens deixa un llegat immens, com immensa serà la seva absència.

Com deia l’activista i periodista David Fernàndez en la glossa que va escriure en motiu del Premi ICIP: “Totes i tots som Arcadi (o què més voldríem)”.

Descansa en pau, Arcadi.

Continguts relacionats:

El jurat de la cinquena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent a l’any 2020, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau. En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com la violència de gènere, l’assetjament escolar i el racisme, i engloben missatges de rebuig a tota forma de discriminació i abús.

El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

• Primer premi: “Això ha de canviar”, videoclip creat per alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Guillem Catà de Manresa (Bages), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. Es tracta d’un clip de denúncia al sistema amb una mirada centrada en la violència de gènere:

• Segon premi: “En este infierno”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme), guanyador d’un taller de rap impartit per un professional del hip-hop. En aquest cas és una obra de denúncia de l’assetjament escolar i alhora un crit per visibilitzar els maltractaments:

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

• Primer premi: “No sound bite”, videoclip creat per joves del taller de creació artística “Sota Mínims Teatre” del centre penitenciari de Brians 2, guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. La peça és un crit a favor de l’empoderament personal i de lluita contra les discriminacions:

• Segon premi: “El camino de los valientes”, videoclip creat per joves en formació de Càritas Diocesana de Girona, guanyador d’un taller de rap impartit per un professional del hip-hop. L’obra és un clam a favor de la igualtat, una denúncia de les discriminacions que pateixen molts nois i noies immigrants arribats a Catalunya:

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Quan es compleixen dotze anys de la seva posada en funcionament, l’ICIP culmina un procés de renovació de la imatge corporativa i de redisseny del web amb la voluntat de donar un nou impuls a la institució, obrir-se a nous públics, i reforçar la seva independència i la vocació internacional.

La nova imatge de marca neix per reflectir una major proximitat i dinamisme, tot partint de la premissa que la construcció de pau – motor d’acció de l’ICIP- és un procés, un estat en moviment, i no una fita estancada o ja assolida. És per això que el nou logotip, amb un traç sobri i directe, reforça les sigles ICIP i les acompanya del nom complert de la institució, amb un èmfasi especial per a la paraula Pau, que adopta personalitat amb la cursiva integrada. Alhora, el logotip incorpora una línia inferior que evoca el diàleg, element transversal de l’actuació de l’Institut.

El canvi d’imatge corporativa s’ha elaborat amb l’estudi de disseny Talking i va acompanyat del llançament d’un nou web, desenvolupat en aquest cas per l’empresa Whads. El nou web www.icip.cat és mutlilingüe – en català, castellà i anglès, els tres idiomes vehiculars de la institució- i amb disseny responsiu, adaptat als diferents dispositius mòbils i tauletes. Permet una navegació clara i àgil per les diferents branques que composen l’ICIP: les quatre àrees de treball, els diferents canals i suports de transmissió de coneixements i de divulgació de la cultura de pau, i la Biblioteca com a centre de referència en el seu àmbit a Catalunya.

El procés de renovació també ha inclòs el canvi de domini a @icip.cat en els correus corporatius de la institució.

En el marc de les funcions de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa, l’eix central de les quals és facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià exiliades, aquest mes de març s’han obert dues convocatòries públiques per a donar resposta a dos projectes concrets.

Producció de podcasts sobre gènere i exili

D’una banda, l’ICIP ha obert una convocatòria per la producció d’una sèrie de podcasts (mínim cinc episodis) que contribueixin a divulgar i visibilitzar la mirada de gènere a l’exili colombià a Europa, posant l’accent en els impactes que va tenir la sortida del país en les dones i en els seus processos de resistència i de transformació.

Aquesta convocatòria s’emmarca en el treball que porta a terme el Grup Internodal de Gènere de la Comissió de la Veritat, centrat en els impactes i resistències del conflicte colombià sobre les dones exiliades; les problemàtiques pròpies de l’exili i la migració; les activitats de formació, artístiques, d’incidència i de construcció de la memòria de l’exili; i el reconeixement i la visibilització de la tasca de les dones.

La convocatòria està oberta fins al dilluns 5 d’abril de 2021. Les persones interessades en participar-hi han d’enviar les propostes al correu splana@icip.cat indicant a l’assumpte “Elaboració podcasts sobre gènere i exili”. La producció i difusió dels podcasts tindrà lloc entre els mesos d’abril i juny de 2021.

Producció d’un videoclip

D’altra banda, l’ICIP ha obert una convocatòria per la producció d’un videoclip de la cançó “Vuelve”, creada en col·laboració entre víctimes del conflicte armat de Colòmbia residents a Catalunya i la cantautora colombiana Marta Gómez. En aquest cas, l’encàrrec inclou l’elaboració d’una estratègia comunicativa de difusió del videoclip per a les xarxes socials de l’ICIP.

La convocatòria està oberta fins al dijous 8 d’abril de 2021. Les persones interessaes han d’enviar les propostes al correu anaisabel@icip.cat, incloent a l’assumpte “Videoclip víctimes”.

Construir pau en un context marcat per la guerra passa bàsicament per posar fi a les hostilitats armades, salvaguardar la seguretat de les persones, portar davant de la justícia els responsables dels crims més greus, reparar les víctimes i reconstruir el teixit social amb mesures que fomentin la reconciliació i afavoreixin una convivència social sense oblit, ni exclusions, ni recels. Passa també per crear unes condicions que permetin transformar aquells factors estructurals que van provocar el conflicte i que van degenerar en violència i confrontació armada.

Encara que no existeixi una recepta única, els processos de pau d’aquests últims 30 anys han aportat valuoses experiències i coneixement que des dels estudis de la pau s’han sistematitzat per identificar bones pràctiques, reptes pendents, amenaces, errors i oportunitats.

Aquest saber acumulat es basa essencialment en transicions cap a la pau després d’un conflicte armat. Tanmateix, les estadístiques mostren que des de fa uns anys el nombre de morts violentes en situacions “fora de contextos bèl·lics” supera globalment el nombre de morts en enfrontaments en conflictes armats. Ciutats i territoris llatinoamericans ocupen els llocs més preocupants en els rànquings internacionals.

D’altra banda, aquestes violències fora de contextos bèl·lics s’han abordat majoritàriament des d’una lògica de seguretat, amb una conceptualització de la seguretat més propera a la “securitització” que a la seguretat humana. Davant d’aquesta realitat, ens trobem amb situacions extremadament necessitades de visions, instruments, metodologies i cultura de pau que permetin processos realment transformadors a fi de garantir a les persones viure una vida digna en societats cohesionades.

Amb l’objectiu de contribuir a aprofundir en les reflexions sobre les condicions necessàries per a la construcció de pau en contextos de violències cròniques, l’ICIP organitza el cicle de diàlegs en línia “Amèrica Llatina. Fer front a les violències des de la construcció de pau”.

El cicle s’obrirà el dijous 4 de març amb una conferència inaugural a càrrec de John Paul Lederach, investigador del Kroc Institute for International Peace Studies. Posteriorment, s’han programat set sessions, en format conversa, en les quals s’abordaran les polítiques de seguretat, el diàleg, models restauratius de justícia, la mediació amb actors violents, els moviments socials i de resistència noviolents davant de les violències, i la connexió entre aquestes violències d’àmbit local amb fenòmens locals.

Per abordar aquestes qüestions es comptarà amb les intervencions de persones de reconeguda expertesa com Jenny Pearce, Mariano Aguirre, Geoff Thale, Lucía Dammert, Miguel Garza, Gláucia Foley, Marisol Ramírez Sánchez, Raul Calvo Soler, Achim Wennmann, Angélica Durán, Falko Ernst, Guillermo Trejo María Camila Moreno, Esperanza Hernández, Sabine Kurtenbach, Verónica Zubillaga, Luis Jorge Garay i Robert Muggah.

El cicle serà retransmès en directe pel canal ICIP de YouTube. Les sessions tindran lloc els dimarts 16 i 30 de març, 13 i 27 d’abril, 11 i 25 de maig, i 7 de juny, de 18:00 a 19:30 (CET).

L’activitat forma part de l’àrea de treball “Violències fora de contextos bèl·lics”.

L’ICIP ha publicat aquest mes de febrer el monogràfic de la revista Per la Pau “Reorientant la seguretat des del feminisme” amb la voluntat de posar en valor les contribucions que fa la teoria feminista en la definició d’un nou model de seguretat.

El monogràfic consta de set articles en profunditat a càrrec de Nora Miralles, periodista investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau; Marissa Conway, cofundadora del Center for Feminist Foreign Policy; Ana Velasco, analista de seguretat feminista i membre de Women In International Security (WIIS); Swati Parashar, professora a l’Escola d’Estudis Globals de la Universitat de Göteborg; Carme Colomina, periodista i investigadora del CIDOB; Pinar Bilgin, catedràtica de Relacions Internacionals a la Universitat de Bilkent; i Shamin Meer, activista feminista, investigadora i escriptora. Aquest darrer article està escrit col·lectivament amb l’organització WoMin.

La revista també inclou una entrevista amb la filòsofa i activista feminista Judith Butler, que reflexiona sobre els conceptes de seguretat, llibertat, noviolència i vulnerabilitat en temps de pandèmia. I a la part final hi trobareu una secció amb la recomanació de lectures i projectes relacionats amb la temàtica.

Debat en línia

Coincidint amb la publicació del monogràfic, l’ICIP ha organitzat un debat en línia amb participació de cinc de les autores, moderat pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. La sessió està disponible al canal de YouTube de l’ICIP.

Relatoria gràfica

D’aquesta sessió en línia l’ICIP ha publicat una relatoria gràfica que en resumeix els missatges principals.

Aquests nous materials i reflexions sobre seguretat feminista s’emmarquen en la línia de treball “Alternatives de seguretat” que té per objectiuconstruir un discurs alternatiu a la concepció imperant de seguretat mitjançant la difusió de les estratègies i eines que proporcionen el feminisme i la noviolència a l’hora d’abordar els conflictes. En particular, l’ICIP busca repensar la seguretat des de la vessant humana i mediambiental.