Autor: Eugenia

El passat 1 de febrer es va tancar la convocatòria de la cinquena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau. El concurs s’adreça a joves d’entre 12 i 25 anys, estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya, com noies i nois vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa.

Al llarg d’aquest mes es reunirà el jurat del concurs i en les properes setmanes s’emetrà el veredicte.

El certamen compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

El Premi ICIP 2020 reconeix l’activista Julienne Lusenge per la seva tasca de “prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l’enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo“.

Lusenge és fundadora i presidenta de l’organització SOFEPADI (Female Solidarity for Integrated Peace and Development), que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual i de gènere, i directora executiva de Fund for Congolese Women, entitat que ofereix suport financer i tècnic per a l’empoderament de les dones i les nenes congoleses, per tal de situar-les com a agents de canvi en el sí de les seves famílies i comunitats. És també fundadora de l’hospital Karibuni Wa Mama, a la localitat de Bunia, des d’on s’atenen dones supervivents de violència sexual i els seus fills i filles. Fins a l’actualitat, l’hospital ha atès més de 7.000 supervivents.

Originària del l’est del Congo, una regió devastada per la guerra iniciada el 1998 i per les atrocitats comeses pels grups armats contra les comunitats locals i, en particular, contra dones i nenes, Lusenge ha estat testimoni de la violència i s’ha erigit com a veu de denúncia i de suport a les víctimes. Des de les organitzacions on treballa, Lusenge ha pressionat el govern congolès i la comunitat internacional perquè actuïn davant la violència sexual i la discriminació contra les dones, i perquè incloguin les dones en els processos de pau i en defensin els seus drets polítics. També ha fet incidència per a l’adopció de les Resolucions 1820 i 1325 sobre els drets de les dones per part del Consell de Seguretat Nacions Unides, i per la creació del Relator Especial per a la República Democràtica del Congo.

El seu activisme i lideratge l’ha portat a rebre amenaces per part d’exmembres de grups armats i ha hagut de canviar de domicili en diverses ocasions.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc el 20 de setembre de 2021 al Parlament de Catalunya, en un acte presidit per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Coincidint amb el lliurament del Premi ICIP 2020, l’ICIP va organitzar el 21 de setembre una conversa amb la premiada per tal de reflexionar sobre les iniciatives per combatre la violència sexual a la República Democràtica del Congo, un país amb alts nivells de violència contra les dones. L’acte, moderat pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va comptar amb la participació de la secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

Podeu recuperar la sessió en aquest enllaç:

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té un mandat innovador sense precedents en altres comissions de la veritat, que implica treballar amb les persones que van haver de fugir del país durant les cinc dècades de conflicte armat.

Pel què fa a Europa, el maig de 2019 la Comissió va firmar un conveni de col·laboració amb l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) perquè actuï com a Secretaria Tècnica, amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes colombianes, les organitzacions socials i institucions dels països europeus on resideixen aquestes persones.

La centralitat de les víctimes i la seva participació activa en tota aquesta experiència fa que el procés de treball constitueixi en sí mateix un acte de reconeixement cap a aquestes persones i, al seu torn, tingui un caràcter sanador i de tancament de ferides del conflicte. Per això, per a l’ICIP com a secretaria tècnica, aquest procés amb les víctimes és l’eix central d’aquest treball i ha estat concebut i abordat com un objectiu en sí mateix.

A Europa, la participació s’ha articulat des de tres nivells:

• Nodes o grups de suport a la Comissió: hi ha 15 grups de suport en 10 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València), França i Sud de França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Suïssa;
• Grups de treball internodals o espais articuladors a tot Europa en relació amb eixos temàtics: gènere; acompanyament psicosocial; reconeixement a les víctimes; familiars de víctimes de desaparició forçada; segones i terceres generacions en l’exili;
• Presa de testimonis: s’han format 90 persones per a la tasca d’esclariment amb víctimes que viuen en països d’Europa.

De manera concreta, en el seu rol de Secretaria Tècnica a Europa, l’ICIP té les següents funcions:

• Acompanyar, assessorar, dinamitzar i articular les persones entrevistadores, els nodes i els grups de treball a Europa.
• Actuar d’enllaç entre les iniciatives a Europa i la Comissió.
• Informar la Comissió sobre els processos de participació a Europa i aportar propostes per enfortir-los.
• Ajudar la Comissió en l’organització logística i metodològica d’activitats i esdeveniments a Europa.

Per aquesta tasca, l’ICIP compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a través del projecte “Suport a la Comissió de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia des de Catalunya”.

El 26 de setembre de 2016 es materialitzava la firma de l’Acord Final per a la Fi del Conflicte i la Construcció d’una Pau estable i duradora entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia – Exèrcit del Poble (FARC-EP).

Com a producte de l’Acord de Pau es van crear una sèrie de mecanismes de Justícia Transicional que s’engloben en un sistema integral de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició. Un d’aquests instruments és la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No-Repetició que va iniciar formalment la seva tasca amb un mandat de tres anys el novembre de 2018. La Comissió té com a objectius:

• Esclarir els patrons de les violacions de drets humans i dret internacional humanitari, les causes i factors de persistència, impactes i formes de resistència, així com la relació del narcotràfic, el paramilitarisme i l’espoli de terres en relació amb el conflicte armat intern.
• Promoure el reconeixement de les víctimes com a subjectes importants per a la transformació del país; el reconeixement voluntari de responsabilitats per part dels victimaris (directes i indirectes); i el reconeixement per part de la societat com uns fets que no s’han de repetir.
• Contribuir a la convivència als territoris, una oportunitat per recuperar la confiança, per aprendre a dialogar entre sectors oposats i per relacionar-nos pacíficament.

A més, la Comissió té el mandat de treballar amb la població colombiana que viu a l’exterior, com a actor subjecte d’atenció i participació. Segons la mateixa Comissió, dels més de 5 milions de colombians que viuen a l’exterior, almenys 500.000 han sol·licitat protecció internacional, sense incloure  la segona generació ni les persones que van sortir del país sense demanar un estatus de protecció.

El grau d’implicació i participació de la diàspora en la Comissió de la Veritat de Colòmbia és un fet inèdit i sense precedents en contextos de justícia transicional. Aquesta tasca amb les víctimes a l’exterior ha propiciat la creació de grups de suport a la Comissió (també anomenats, nodes) a 23 països a tot el món, 10 dels quals a Europa.

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té en el seu mandat contribuir a l’esclariment dels fets ocorreguts en el marc del conflicte armat colombià durant més de 50 anys; promoure el reconeixement de les víctimes i de les responsabilitats dels qui van participar directament i indirecta en el conflicte; i promoure la convivència als territoris per garantir la no-repetició.

A més, d’una forma inèdita i sense precedents en processos de justícia transicional, la Comissió treballa directament amb la població colombiana que viu a l’exterior, com a actor subjecte d’atenció i participació. Segons la mateixa Comissió, almenys 500.000 persones colombianes que viuen a l’exterior han sol·licitat protecció internacional, sense incloure la segona generació ni les persones que van sortir del país sense demanar un estatus de protecció.

La Comissió reconeix la importància de recollir l’experiència i la veu d’aquesta Colòmbia fora de Colòmbia en el relat de país que està construint, per la qual cosa s’ha generat un desplegament territorial a nivell internacional que ha implicat processos de suport a la Comissió a 23 països, a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Central, la regió Andina i Sud-amèrica.

A Europa, aquesta tasca és acompanyada per l’ICIP en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió, i la participació s’ha articulat, bàsicament, des de tres nivells:

• Nodes o grups de suport a la Comissió;
• Grups de treball internodals;
• Persones entrevistadores per a la presa de testimonis.

En aquest procés, la Comissió ha format al voltant de 90 persones per dur a terme la presa de testimonis de víctimes del conflicte armat residents en Europa, per tal de contribuira l’esclariment dels fets a través d’una metodologia pròpia i amb un enfocament psicosocial.

Per impulsar aquesta xarxa de suport, una de les concepcions metodològiques centrals ha estat crear espais de participació i d’articulació entre actors diversos: víctimes de diferents actors armats que no estan organitzades, organitzacions de víctimes colombianes, activistes per la pau i els drets humans, organitzacions als països d’acollida, persones del món de les arts i de l’acadèmia, entre altres.

En aquesta mateixa línia, a Europa hi ha 15 grups de suport repartits en 10 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València), França i Sud de França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Suïssa. Aquests nodes són espais de convergència de persones i organitzacions que es troben per unir esforços i experiències prèvies en construcció de memòria i pau.

Al seu torn, existeixen grups internodals, que funcionen com a espais articuladors a tot Europa en relació amb eixos temàtics concrets: gènere; acompanyament psicosocial; reconeixement a les víctimes; familiars de víctimes de desaparició forçada; segones i terceres generacions en l’exili.

Per a més informació sobre els nodes a Europa de suport a la Comissió de la Veritat, visita aquesta pàgina web.