Autor: whads

El dimecres 14 de juny l’ICIP va celebrar el seminari Pau més enllà de la seguretat a les polítiques públiques al Museu de Badalona amb l’objectiu d’analitzar quina és la noció de seguretat sobre la que se sustenten les polítiques actuals i, posteriorment, realitzar un examen sobre algunes polítiques concretes per poder plantejar alternatives que comportin un canvi substancial a les polítiques mancades de perspectiva de pau.
En la conferència inaugural, David Chandler, catedràtic de Relacions Internacionals a la Universitat de Westminster i director del Centre for the Study of Democracy, va destacar la necessitat d’anar cap a una pau no securititzada perquè els discursos de la seguretat són massa binaris: nosaltres/ells, bons/dolents. “La pau ha fracassat a nivell internacional a causa de la securitització, perquè s’ha convertit en una seguretat opressiva”, va assegurar, i va advocar per una pau més creativa, plural i transformadora. Segons Chandler, la pau no pot tenir objectius, ha de ser “un procés obert sense fins, prejudicis ni conclusions”.
El seminari també va dedicar una taula rodona a l’impacte exterior de la securitització de les polítiques. Mark Akkerman, investigador a Stop Wapenhandel, i Carme Colomina, periodista i membre de la Junta de l’ICIP, van coincidir a destacar l’aposta de la UE per la militarització de les seves fronteres i l’externalització de la seguretat a tercers països.
En la següent sessió sobre eines de seguretat, es va qüestionar la necessitat de les forces armades en un món on allò que cal protegir ja no és la integritat territorial de l’Estat sinó les persones. Helena Torroja, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona, també va posar sobre la taula el fenomen de la privatització de la defensa a través de les empreses de seguretat privada. Torroja va denunciar l’amenaça que suposa per als drets humans que el sector privat reculli competències que fins ara només ostentaven els estats.
L’última taula del seminari es va dedicar a la seguretat interna dels estats. Els ponents van alertar sobre com la resposta securititzadora davant de fenòmens tan diferents com el terrorisme i les mobilitzacions ciutadanes està limitant les llibertats de la població i posa en perill els avenços assolits en l’àmbit dels drets humans. Raymond Taras, escriptor i catedràtic de Ciència Política a la Tulane University, també va reflexionar sobre el discurs de la por i la importància de la càrrega emocional. Segons Taras, les emocions en política corrompen les visions de les coses i tendeixen a fer-ho de forma negativa.
Com a conclusions finals, David Minoves, membre de la Junta de l’ICIP, va constatar que és difícil arribar a una noció compartida de pau i seguretat. Tanmateix, va fer una crida a l’optimisme i a pensar en la pau més enllà de la seguretat per poder establir polítiques públiques de pau.
El seminari, en vídeo (sessió per sessió)

Un estudi elaborat per l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau de la UAB sobre els valors transmesos en els llibres de ciències socials de 3r d’ESO constata que el discurs dels llibres escolars no recull els criteris de l’educació per la pau.
L’informe, fruit del treball realitzat al llarg de l’any 2016 per un equip de recerca multidisciplinari, analitza els continguts de set llibres d’editorials catalanes a partir de sis perspectives: pau i conflicte; desenvolupament socioeconòmic; gènere; diversitat intercultural; medi ambient; i drets humans i democràcia. A aquests àmbits se n’afegeix un setè sobre les metodologies en els exercicis didàctics.
Segons recull el document, els llibres de text tenen un discurs explícit molt d’acord amb els valors de l’educació per la pau. Tanmateix, en el discurs implícit s’han observat diverses mancances i desequilibris en cada perspectiva. Segons dades de l’estudi, el 93% de personalitats citades són homes, majoritàriament europeus, i gairebé no hi ha referents femenins ni d’altres cultures. Quant a les classes socials, hi ha una clara subrepresentació dels grups més desfavorits i, malgrat que la pobresa es tracta en profunditat, es presenta com un fenomen dels països en vies de desenvolupament i no s’analitzen les desigualtats presents en països desenvolupats.
Un dels punts forts dels llibres de text és la presència de la perspectiva de medi ambient, la més tractada i de forma més transversal. En canvi, les qüestions de gènere i de diversitat són les més oblidades. S’han observat uns biaixos extremament pronunciats pel que fa al gènere (92,9% homes-7,1% dones) i als països de procedència d’aquestes persones (95,4% europees-4,6% d’altres continents).
Segons conclou l’estudi, els principals reptes per millorar l’educació per la pau en els llibres són reforçar la transversalitat de les perspectives i evitar sobrerepresentar determinades narratives. Amb aquest fi, es recomana introduir més exemples d’episodis de pau i accions no violentes –no només guerres–; reflectir les conseqüències humanes dels episodis violents; i reflexionar sobre els diversos models econòmics i les possibles alternatives.
Tenint en compte la limitació d’espai dels llibres i dels temps lectius a l’aula, l’informe no pretén afegir continguts addicionals, sinó que s’incorporin les diverses perspectives transversals per explicar cada tema. L’estudi demostra que és possible educar en valors i, alhora, oferir prou elements a l’alumnat perquè aprengui a deliberar i desenvolupar l’esperit crític.

En el marc del procés de reflexió i focalització iniciat per la Junta de Govern de l’ICIP, el passat dimarts 30 de maig va tenir lloc el seminari Violència(es) a l’Amèrica Llatina; causes, conseqüències i oportunitats de construcció de pau al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet.
El seminari es va centrar en analitzar la naturalesa, causes i conseqüències de les múltiples violències estructurals que afecten particularment la regió de l’Amèrica Llatina més enllà de les dinàmiques dels conflictes armats. Violències molt esteses en països com Brasil, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Mèxic o Hondures (el 74% de les persones que moren de manera violenta ho fan en un context de conflicte no armat), poc analitzades des de la teoria d’anàlisi de conflictes i de construcció de pau, i que responen a unes lògiques complexes: contextos de debilitat institucional, amb alts nivells de desigualtat, exclusió social i vulnerabilitat.
En la conferència inaugural, l’economista Luis Jorge Garay va contextualitzar el fenomen d’aquestes violències no convencionals: unes noves formes de criminalitat que actuen en multiplicitat de mercats (econòmics, polítics i socials), multiplicitat d’espais (són fenòmens nacionals i transnacionals) i que tenen caràcter estructural, ja que estan molt arrelades a les institucions, tan públiques com privades. Una idea principal en que també va coincidir l’investigador de la Fundación Ideas para la Paz Juan Carlos Garzón, en afirmar que a l’Amèrica Llatina sovint són les organitzacions criminals les que guien els comportaments de l’Estat.
En la seva presentació, Garzón va constatar els alts nivells de violència que concentra la regió llatinoamericana, principalment a les ciutats (amb un 8% de la població mundial es comptabilitzen el 33% d’homicidis a nivell mundial), mentre que des del Comitè Internacional de la Creu Roja, Stephan Sakalian va posar l’èmfasi en els “efectes invisibles” de la violència, més enllà dels homicidis desplaçaments interns, amenaces, extorsions, violència sexual, impacte en la salut mental o desaparicions.
El seminari també va dedicar una taula rodona a analitzar les respostes polítiques que s’estan donant en països com Hondures, Guatemala i El Salvador, i es va posar de manifest que les polítiques de mà dura i la securitització contribueixen a fer augmentar les violències, enlloc de transformar-les. En aquest sentit, per exemple, l’investigador Sergio Maydeu va destacar que la securitització té importants impactes econòmics i socials, i que fa falta una resposta integral a aquestes violències, basades en les polítiques d’integració i en les oportunitats econòmiques per a la població. Sobre el cas concret de El Salvador, el periodista Roberto Valencia va dibuixar una dura realitat, molt marcada per la criminalitat de les “maras” -principals generadors de la violència, al seu entendre-. El seminari també va abordar la guerra contra el narcotràfic i el rol de les bandes juvenils, i va tancar amb una taula rodona sobre estratègies de construcció de pau i de resiliència, amb el treball que porta a terme l’activista Valdènia Paulino en comunitats pobres i violentes de Sao Paulo, o el projecte sobre reconciliació de El Salvador que lidera el professor i marista Jaime Comabella.
Com a conclusions finals, el professor i membre de la Junta de Govern de l’ICIP Oscar Mateos va destacar la necessitat d’entendre aquestes altres violències per poder transformar-les i, per tant, d’obrir noves àrees d’estudi i investigació d’aquest fenomen, per construir noves metodologies basades en les experiències de construcció de pau que existeixen a nivell local. Per últim, també va posar sobre la taula la necessitat d’una major implicació dels actors internacionals, per donar-hi més visibilitat.
El seminari, en vídeo (sessió per sessió)

L’Institut Català Internacional per la Pau ha obert una nova convocatòria de subvencions a entitats, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre domiciliades a Catalunya per a projectes de participació en xarxes i de recerca en promoció de la pau. L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 60.000 euros.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 15 de juny de 2017. Podreu trobar els formularis per formalitzar la sol·licitud presencialment al web de tràmits de la Generalitat.

Aquest mes de maig la Biblioteca de l’ICIP ha adquirit un centenar de noves publicacions, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

Una delegació de l’ICIP, encapçalada pel president Xavier Masllorens, va viatjar el passat 6 d’abril a Estocolm per reunir-se amb els responsables del SIPRI, amb l’objectiu de conèixer a fons el funcionament i treball de l’organisme, i alhora donar a conèixer l’ICIP i estudiar possibles vies de col·laboració de cara al futur. El SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) és un institut de recerca internacional centrat en tres grans àrees de treball: desarmament, conflictes i desenvolupament.
En la reunió, Xavier Masllorens va estar acompanyat dels membres de la Junta de Govern de l’ICIP, Vicent Martínez Guzmán i Magda Oranich. Per part del SIPRI van participar-hi el president del Patronat, Sven-Olof Petersson, el director, Dan Smith, i el sotsdirector, Jakob Hallgren.

Aquest mes d’abril la Biblioteca de l’ICIP ha adquirit un centenar de noves publicacions, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

El Fòrum mundial sobre violències urbanes i educació per a la convivència en pau, celebrat els dies 19, 20 i 21 d’abril a Madrid, ha tancat amb una declaració institucional que recull deu compromisos per a la construcció de Ciutats de Pau. La declaració estableix la creació d’una Secretaria Tècnica Internacional per assegurar que el fòrum tindrà continuïtat en el futur i la voluntat de crear una Agenda Local sobre Violències Urbanes i Educació en un termini de dos anys.
El Fòrum va reunir durant tres dies 3.500 participants, de 70 països diferents, un centenar d’alcaldes i nombroses organitzacions internacionals per debatre i reflexionar sobre els reptes que afronten les ciutats per prevenir i combatre les múltiples cares de la violència. El document final, assumit pels governs locals i les organitzacions de la societat civil participants, recull la voluntat d’instar als governs estatals de crear i supervisar plans d’acció per a la prevenció de la violència, d’implantar mecanismes de lluita contra la corrupció, de desenvolupar plans d’acció locals contra la violència i fomentar polítiques d’equitat i inclusió, i de promoure la convivència i la mediació.
L’ICIP, com a membre de l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau (AIPAZ), ha format part del comitè organitzador del Fòrum i ha participat de forma activa en el desenvolupament de les jornades, que han servit de punt d’intercanvi i de coneixement entre institucions similars. La delegació de l’ICIP present al Fòrum ha estat encapçalada pel president, Xavier Masllorens, i la directora, Tica Font.

Amb l’objectiu de traçar la història del moviment per la pau a Catalunya i salvaguardar-ne el fons documental, des de fa mesos l’ICIP està duent a terme un projecte per recollir la memòria oral de l’acció col·lectiva per la pau a partir de la gravació d’entrevistes als seus protagonistes.
Durant els primers mesos de 2017 han compartit els seus testimonis els activistes Gabriela Serra i Arcadi Oliveres, el filòsof i professor Fèlix Martí, l’artista i polític Jaume Rodri, i l’exsecretària de Justícia i Pau Paquita Conejero.
Els propers mesos de maig i juny la sèrie s’ampliarà amb les entrevistes al fundador i exdirector de l’Escola de Cultura de Pau, Vicenç Fisas, al polític Àngel Colom, a l’activista Martí Olivella i al delegat episcopal de Justícia i Pau Josep Maria Fisa.
Aquest projecte de memòria oral es porta a terme amb la col·laboració de la productora Metromuster. Les entrevistes són realitzades per Xavier Garí, especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, i al llarg d’aquest any s’editaran en vídeo perquè quedin a disposició dels investigadors i historiadors.

L’ICIP ha convocat la setena edició del Premi ICIP Constructors de Pau, amb l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El Premi ICIP Constructors de Pau consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.
El període de presentació de candidatures per optar al guardó s’ha iniciat el dimarts 18 d’abril i s’allargarà fins al proper dijous 6 de juliol. Les persones interessades han d’omplir el formulari adjunt i poden contactar amb l’ICIP a través del correu electrònic icip@gencat.cat o bé trucant al telèfon 93 554 42 70. Cal presentar les candidatures de forma virtual al web de tràmits de la Generalitat o enviar-les a la seu de l’ICIP, a l’adreça C/ Tapineria 10, 3r planta, 08002 Barcelona.
Anteriors guardonats
La primera edició del Premi ICIP Constructors de Pau, corresponent a l’any 2011, va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol. En una edició extraordinària també es va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar.
L’any 2012, el premi va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia, mentre que l’any següent va ser guardonat l’exgeneral Jovan Divjak, pel seu compromís amb la defensa de Sarajevo durant el setge (1992-96) i per la seva tasca en favor de la convivència en una societat multiètnica.
En l’edició de 2014, el Premi ICIP Constructors de Pau va recaure en l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (WILPF) per la seva llarga trajectòria en el treball de dones per la pau. Un any després, el pare caputxí Joan Botam va ser reconegut amb el premi de 2015 per la seva tasca en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós.
En l’última edició, l’any 2016, el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a les Brigades Internacionals de Pau en reconeixement a la seva tasca de protecció i acompanyament de defensors i defensores dels drets humans.

Aquest mes de març la Biblioteca de l’ICIP ha adquirit un centenar de noves publicacions, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

Els dies 20 i 21 de març l’ICIP va celebrar el seminari Construir la pau després de la violència, al Palau Centelles de Barcelona, amb l’objectiu de reflexionar sobre els aspectes que marquen les societats que viuen un període de postconflicte i analitzar els mecanismes vigents per afrontar aquests escenaris: la justícia transicional i les experiències de memòria, convivència i reconciliació.
La conferència inaugural va anar a càrrec del professor Oliver Richmond, membre de l’Humanitarian and Conflict Response Institute, que va reflexionar sobre el concepte de pau liberal, construït des de paradigmes neoliberals, els límits que afronta avui en dia i els reptes en la construcció de la pau en un món canviant i globalitzat, on els ciutadans són cada vegada més sobirans i exigeixen un altre tipus de governança.
A banda, el seminari va reunir una desena d’experts, també de l’àmbit internacional, provinents de països que han estat marcats per la violència, com Colòmbia i el País Basc. És el cas, per exemple, de María Camila Moreno, directora per Colòmbia de l’International Center for Transitional Justice; Farid Benavides, exviceministre de Justícia de Colòmbia; Mark Freeman, director executiu de l’Institute for Integrated Transitions; Xabier Etxeberria, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Deusto; o Irantzu Mendia, investigadora de l’Instituto Hegoa. Tots ells van reflexionar sobre la construcció de pau en períodes de transició des de diferents punts de vista: quins elements són necessaris perquè una transició tingui èxtit? quina és la funció de la justícia transicional? quin és el rol que han de tenir les dones en els processos de construcció de pau? quin tractament s’ha de donar a les víctimes? com s’ha de treballar la memòria del conflicte? per a què serveixen les comissions de la veritat?
L’ICIP va plantejar aquest seminari com un espai de reflexió en el marc del procés de reflexió que està duent a terme la institució per tal de focalitzar les línies de treball i prioritzar unes temàtiques per sobre d’altres.
Recupereu totes les sessions del seminari en vídeo, disponibles al canal Youtube de l’ICIP.