Autor: whads

Com cada any, l’ICIP treballa per promoure la cultura de la pau a Catalunya i al món. Una de les novetats d’aquest 2017 per contribuir a la formació i sensibilització sobre temes i debats actuals relacionats amb la construcció i la cultura de la pau és “Món-tanca”, un nou projecte del Col·lectiu Enmedio que actualment es troba en fase de producció.
Es tracta d’una exposició que reflexionarà sobre els murs i les fronteres i explorarà maneres de subvertir la lògica de la separació i l’estigmatització. La inauguració del projecte serà el mes de maig a Sant Boi de Llobregat i estarà disponible per a entitats i ajuntaments a partir del mes de juny.
Exposicions disponibles
Actualment l’ICIP té tres exposicions més a disposició d’entitats interessades en la formació i sensibilització en l’àmbit de la cultura de pau.
En primer lloc es troba “Living on the Edge”, un projecte fotoperiodístic de Marco Ansaloni i Angelo Attanasio sobre conflictes i reconciliació en ciutats dividides d’Europa. Es tracta d’una exposició fotogràfica i la projecció audiovisual d’un treball periodístic dut a terme a Belfast (Irlanda del Nord), Mitrovica (Kosovo), Mostar (Bòsnia i Hercegovina) i Nicòsia (Xipre). El projecte mostra com els conflictes que han dividit la població d’aquests indrets s’entrellacen amb les històries de reconciliació de persones que treballen per superar el passat i definir un futur comú.
Per altra banda, “#efecteGEZI. El poder transformador de l’art” mostra el poder de la imaginació col·lectiva quan es posa al servei de la transformació social noviolenta a partir del relat del que va succeir a Istanbul durant l’any 2013. Consisteix en una exposició fotogràfica que il·lustra com persones d’origen, cultura, formes de viure i pensament diferents com les que es van aplegar al parc Gezi poden aparcar les seves diferències i unir forces per protestar de forma noviolenta contra una situació que consideraven injusta.
Finalment, també està disponible “Paraules descalces. Dones fent pau” del fotògraf Dani Lagartofernández, un recull de retrats de tretze dones que treballen de forma activa per assolir la pau al Pròxim Orient. Són dones israelianes i palestines que dediquen la seva vida i els seus esforços a aconseguir la fi del conflicte i el respecte dels drets humans. Totes apareixen amb els peus nus, com a metàfora del seu posicionament honest i directe en la realitat que els ha tocat viure.

Des de principis d’any, l’ICIP ha publicat nou noves reflexions sobre què és la pau, editades en vídeo i publicades al web www.capsulesdepau.com creat per l’ICIP i el Col·lectiu Contrast, amb la col·laboració de Digital Dosis. Els nous testimonis provenen de l’àmbit de la cultura i de l’activisme i de països com Colòmbia, Tunísia i Espanya. Destaquen les reflexions d’Arcadi Oliveres, economista i activista per la pau; Brigitte Vasallo, escriptora feminista i antiracista, i Ahmed Galai, membre del Quartet de Diàleg per la Pau de Tunísia, Premi Nobel de la Pau 2015.
Amb la darrera ampliació, el projecte compta ja amb un total de 85 vídeos subtitulats al català, el castellà i l’anglès, amb les reflexions de persones de 37 països diferents. Entre els participants trobem investigadors per la pau, activistes i persones que han viscut de prop un conflicte. La diversitat de rols dels protagonistes i la seva procedència permet construir una visió de pau global.
El projecte Càpsules de Pau va néixer el setembre de 2014 amb l’objectiu de mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula Pau. Persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.

Una cinquantena de persones han assistit aquest dijous 9 de març a la presentació del llibre El tiempo de Ayotzinapa a càrrec de Carlos Martín Beristain, autor de l’obra i membre del Grupo Interdisciplinar de Expertos Independiente (GIEI). L’acte, organitzat per l’ICIP i la Taula per Mèxic , també ha comptat amb les intervencions d’Elena Grau, coordinadora de l’àrea de Formació i Difusió de l’ICIP, i Arturo Landeros, representant de la Taula per Mèxic.
La nit del 26 de setembre de 2014, a l’estat mexicà de Guerrero, 43 estudiants van desaparèixer i sis persones més van ser assassinades. Carlos Martín Beristain, un dels investigadors dels fets, narra en primera persona a El tiempo de Ayotzinapa com es va dur a terme el procés per esclarir la veritat i convida el lector a acompanyar-lo en el viatge. “Quan vam decidir fer un informe de la investigació vam pensar que ningú ens creuria perquè és una història insòlita”, explica l’autor. Per aquest motiu va decidir escriure una novel·la negra “que anés més enllà i expliqués la història d’allò viscut” durant els mesos en què va durar el procés de recollida de proves i la redacció de l’informe.
L’obra, que podria semblar un relat de ficció, recull la voluntat de l’equip investigador de dissipar la “boira de silenci” al voltant dels fets. Per a l’autor és evident que “es va intentar crear una història tancada, però en l’exercici de contrast de proves es va poder refutar. És un cas de desaparició forçada duta a terme per forces de l’estat, no pel narcotràfic”.
Davant de tots els interrogants que plantejava el cas, el GIEI tenia com a objectius buscar els joves desapareguts, fer una investigació criminal per esclarir els fets i avaluar l’atenció a les víctimes. “Tot fet dramàtic necessita una explicació. Calia desconstruir la història creada per evitar la culpabilització de les víctimes i donar respostes als familiars. Fins llavors només hi havia explicacions distorsionadores i culpabilitzadores que van generar conflicte entre les víctimes. Vam haver de dur a terme tasques de diàleg per ajudar-les a entendre el que va passar”, explica Carlos Martín.
De la investigació sobre el terreny ha destacat l’impacte que li va causar el tracte amb els familiars de les víctimes: “Els pares dels estudiants desapareguts ens van demanar que sempre els diguéssim la veritat i que no ens venguéssim perquè érem els únics en qui confiaven. Mai ens havien dit una cosa així”, recorda l’investigador. “Detalls com aquest et donen la mesura de la profunditat d’una història”.
Abans de concloure la presentació, Carlos Martín Beristain ha reconegut que li va costar escriure el llibre pel “dolor i la ràbia” que li provocava el cas. Malgrat encara no s’hagi pogut descobrir la veritat, l’investigador ha volgut acabar amb una lectura positiva dels avenços duts a terme pel GIEI: “Vam demostrar que amb estàndards d’investigació internacionals podem resoldre casos. És un exemple per a acadèmics, societat civil i governs”.

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha enviat una carta a Fira de Barcelona per mostrar la seva preocupació i disconformitat davant la decisió presa pel Consell Executiu de l’organització firal de mantenir i ampliar l’espai destinat a l’exèrcit en el Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà del 22 al 26 de març a Barcelona.
En la missiva es destaca que la decisió contradiu els criteris en matèria de desmilitarització de l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya, que a més són membres del màxim òrgan de govern de Fira de Barcelona. Xavier Masllorens ha lamentat que tampoc s’hagi tingut en compte el diàleg ofert per la plataforma Desmilitaritzem l’Educació, formada per una setantena d’entitats diverses com el Centre UNESCO de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona o sindicats educatius.
El president de l’ICIP ha convidat Fira de Barcelona “a fer una reflexió sobre el sentit i principis que han de regir el Saló de l’Ensenyament”, una de les grans cites de l’àmbit educatiu a Catalunya, i “a reconsiderar la decisió” de permetre-hi la presència militar.
Paral·lelament, a través d’aquest article publicat al Diari de Girona, Masllorens lamenta també que la Fira Expojove, que se celebrarà del 5 al 7 d’abril a Girona, mantingui la presència de l’exèrcit malgrat la recent aprovació d’un codi ètic que aposta, precisament, per difondre la cultura de la pau.

L’Ajuntament de Madrid convertirà la ciutat en Capital de Pau durant els dies 19, 20 i 21 d’abril amb la celebració del Fòrum mundial sobre les violències urbanes i l’educació per a la convivència en pau. Serà un espai de trobada dirigit principalment a líders locals, però on també participaran organismes internacionals, el món acadèmic, ONG i societat civil. L’objectiu de les jornades és impulsar el debat i la reflexió sobre com eliminar la violència dels entorns urbans i aconseguir proposar una agenda de pau eficaç des dels governs locals.
El Fòrum constarà de diversos espais per poder debatre sobre les claus per enfortir la cultura de pau i divulgar experiències que ja s’estan duent a terme a diferents indrets del món. La voluntat dels organitzadors és crear un espai dinàmic que compti amb taules rodones, debats i altres activitats més participatives com tallers o exhibicions culturals. Totes les propostes s’emmarcaran en els eixos temàtics del fòrum: governança; convivència pacífica, i cultura, educació i valors.
L’ICIP, com a membre de l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau (AIPAZ), forma part del comitè organitzador i participarà de forma activa en el desenvolupament del fòrum a Madrid juntament amb altres organitzacions.

Aquest dijous 23 de febrer s’ha presentat públicament el llibre Construir un estat segur i en pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d’Europa, obra del grup Seminari Estat de Pau, en un acte al Palau Robert de Barcelona en el qual han participat el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i un dels membres del Seminari Estat de Pau i autor del llibre, Martí Olivella.
El llibre, publicat per l’ICIP dins la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia”, recull les reflexions fetes durant tres anys per un grup de persones de l’àmbit de pau de diverses entitats i col·lectius de Catalunya a favor que els estats abordin els conflictes des d’una perspectiva no militar i abandonin la defensa com a pilar tradicional de seguretat. Així, els autors posen de manifest que hi ha alternativa a la seguretat armada, que és la seguretat humana. En paraules de Xavier Masllorens, aquest debat és fruit d’una triple constatació: “Els pobles més armats dels últims trenta segles no han estat mai els més segurs; mitjançant les armes mai s’ha resolt un conflicte definitivament; i la recerca de la màxima seguretat ens porta a una màxima inseguretat”.
Al seu torn, Martí Olivella ha defensat que “necessitem un sistema de seguretat més eficaç i intel·ligent” i ha explicat que la perspectiva no militar és una opció ètica, “perquè no acceptem la violència com a via per resoldre els conflictes”, i estratègica, “per prevenir-nos i per no perpetuar els conflictes”.
Per la seva banda, el conseller Romeva s’ha mostrat partidari de “posar nous plantejaments sobre la taula, sense pors ni prejudicis” i ha apuntat que “el procés constituent ens permetrà debatre sobre seguretat i defensa sense tabús imposats”. El conseller també ha afegit que “tenim l’obligació de constatar que la manera tradicional de resoldre els conflictes, la seguretat tradicional, no ha donat respostes positives. Cal buscar, pensar i imaginar vies i estructures per veure-hi més enllà”.
En l’acte hi han assistit al voltant de 120 persones, entre les quals membres de la Junta de Govern de l’ICIP, com Manel Vila i David Minoves, participants del Seminari Estat de Pau, com Pepe Beunza, Antoni Soler o Jordi Armadans, i també l’expresident del Parlament, Joan Rigol, l’exconseller Joan Manuel Tresserras, o la cantant Núria Feliu.

Els dies 16 i 17 de febrer l’ICIP va celebrar al Palau del Parlament de Catalunya el seminari Empreses i Drets Humans: comparant experiències. Una mirada centrada en la perspectiva extraterritorial, organitzat en col·laboració amb la Direcció General Cooperació, amb l’objectiu d’abordar l’impacte de les empreses sobre els drets de les persones i del medi ambient.
El seminari va reunir, durant dos dies, una vintena d’experts d’arreu del món – membres d’executius i institucions treballen en defensa dels drets humans – i va plantejar els principals problemes que afronta el binomi Empresa i Drets Humans i alhora va permetre conèixer les iniciatives més avançades en la promoció del respecte pels drets humans per part de les empreses. Exemples d’aquestes iniciatives són els Plans d’Acció Nacionals aprovats per diferents estats, entre els quals el Regne Unit o Finlàndia, i el procés de creació d’un tractat vinculant a nivell global a partir dels Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans de les Nacions Unides, aprovats el 2011, que estableixen les obligacions dels estats de garantir la protecció dels drets humans per part de les empreses. El seminari també va abordar les obligacions extraterritorials de l’Estat; instruments jurídics per a la promoció i el control del compliment de l’estàndard de la diligència deguda; mecanismes d’accés a la justícia i a la compensació des de la perspectiva extraterritorial. Hi van participar ponents del Regne Unit, Finlàndia, Canadà, Dinamarca, Bèlgica, Estats Units, Noruega o França.
Estratègia del govern
La clausura del seminari, divendres 17 de febrer, va anar a càrrec del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, que va detallar l’estratègia que impulsarà el departament que dirigeix, a través de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, per a la promoció de la política d’internacionalització responsable de l’empresa catalana. Romeva va explicar que l’objectiu és poder tenir a punt aquesta estratègia “al juliol”. Aquesta estratègia inclou “els treballs que han de permetre desplegar el centre d’estudi i d’avaluació sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l’exterior” amb participació de la societat civil catalana, un codi ètic de protecció dels drets humans i de la igualtat de gènere i mecanismes concrets per garantir protecció dels defensors dels drets humans. El Parlament de Catalunya va aprovar el novembre del 2016 la resolució 359/XI que instava al Govern a iniciar els treballs de creació d’aquest centre d’estudi en el termini de 8 mesos.
Per posar en marxa aquesta estratègia el conseller va explicar que es comptarà amb la participació de tots els actors implicats: ONG, empreses, departaments, sindicats i altres actors que poden ser claus, com les Cambres de Comerç. També es crearà un grup de treball intern del que en formaran part el departament d’Afers Exteriors, a través de la Direcció General de Cooperació, i del departament Empresa i Coneixement, i s’ha proposat al Consell de Cooperació al Desenvolupament que el Grup de Treball de Sensibilització a les Empreses del mateix Consell sigui mentrestant un espai de consulta del Govern en aquest àmbit.
Demanda de la societat civil
El seminari va abordar el procés que s’està duent a terme a Catalunya per analitzar l’impacte de les empreses catalanes que operen a l’exterior amb la taula rodona “Les empreses catalanes com a marca de país: el cas català”. Felip Daza, membre del grup de treball català sobre Empreses i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, va emplaçar el govern de la Generalitat a “anar per feina” en la creació del centre d’estudi i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes a l’exterior, que considera una “gran oportunitat per Catalunya per convertir-se en un model a nivell global”. LaFede.cat proposa que aquest centre hauria de tenir com a funcions la inspecció a les empreses, el suport a les víctimes de violacions de drets humans per accedir a la justícia efectiva i l’establiment de mecanismes sancionadors. El grup de treball català sobre Empreses i Drets Humans agrupa 120 organitzacions de la societat civil i ha recollit les demandes de comunitats afectades per violacions de drets humans de diferents punts del món.
A la mateixa sessió, el catedràtic Antoni Pigrau, director del programa “Conflictes armats: dret i justícia” de l’ICIP, va presentar la proposta de creació d’un codi ètic de respecte dels drets humans per part de les empreses catalanes que operen a l’exterior – un projecte encarregat per part de l’Agència Catalana de Cooperació del Desenvolupament a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-, mentre que la directora de Business and Human Rights, Maria Prandi, va explicar el procés d’elaboració d’un Pla d’Acció Nacional sobre Empreses i Drets Humans a nivell espanyol.
Resum del seminari
Vídeos íntegres de les diferents sessions del seminari

Coincidint amb el Dia Escola de la Noviolència i la Pau (DENIP), que se celebra avui 30 de gener, l’ICIP ha fet públic el veredicte del I Concurs de Hip-hop per la Pau, adreçat a joves i estudiants de Catalunya d’entre 12 i 25 anys amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau.

El videoclip “STOP WARS”, creat per un grup d’alumnes d’entre 15 i 18 anys de l’Institut Lauro de les Franqueses del Vallès, ha guanyat en la Modalitat 1, destinada a estudiants d’ESO, FP i Batxillerat de Catalunya. Es tracta d’una obra de denúncia de l’immobilisme davant de les injustícies i una crida a passar a l’acció.

El videoclip “NO LA MALTRATES”, d’un grup de joves d’entre 19 i 23 anys vinculats a l’organització Fedelatina, ha guanyat en la Modalitat 2, destinada a centres i entitats d’acció socioeducativa, cultural, juvenil o cívica. En aquest cas, el vídeo denuncia la violència masclista i reivindica l’apoderament de les dones.

Així mateix, el jurat del concurs ha atorgat una menció especial a les obres “TODOS SOMOS IGUALES”, d’alumnes del centre Manyanet Molins de Rei, i “LLUITA CONTÍNUA”, de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa (Modalitat 1); i “RAP CONTRA LA DISCRIMINACIÓ”, del Centre Juvenil Martí Codolar de Barcelona, i “SALT ÉS MY CITY”, de la Fàbrica Jove de Salt (Modalitat 2).

Al concurs, que ha comptat amb el suport del Departament d’Ensenyament i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, s’hi han presentat un total de 24 obres, corresponents a 11 entitats i/o centres educatius de Catalunya. El jurat ha estat format per Cécile Barbeito, membre de la Junta de Govern de l’ICIP; Sandra Tello, crítica musical; Antoni López, representant del Departament d’Ensenyament; Thais Nieto, representant de la Direcció General de Joventut; Isabel Ribera, experta en l’àmbit de la docència; i Miquel Casas, tècnic de l’ICIP.

Els premis consisteixen en una masterclass impartida pel tallerista i activista Pau Llonch (per als guanyadors de la Modalitat 1) i una gravació a l’estudi professional “La Conga Music” de Sabadell (per als guanyadors de la Modalitat 2).

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha lliurat aquest dimarts, 7 de febrer, el Premi ICIP Constructors de Pau 2016 a l’ONG Brigades Internacionals de Pau (PBI), per la seva tasca de protecció i acompanyament de defensors i defensores dels drets humans, en un acte al Parlament de Catalunya seguit per un centenar d’assistents.

La cerimònia ha estat presidida per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens. Per part de l’organització premiada ha recollit el guardó la responsable de PBI Estat espanyol, Montserrat García, mentre que la glossa ha anat a càrrec de la històrica activista pels drets humans i actual diputada al Congrés de Guatemala, Nineth Montenegro.

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha justificat el reconeixement a PBI perquè “estar al costat dels qui veuen conculcats els seus drets més fonamentals, i que pateixen risc per la pròpia vida i seguretat, acompanyar-los, està en el cor mateix i l’ètica de la cura que promovem des de les institucions que treballem per la pau”.

La importància de la feina que fan les Brigades Internacionals de Pau ha quedat palesa amb l’emotiu testimoni de l’activista pels drets humans Nineth Montenegro, fundadora del Grupo de Apoyo Mutuo (GAM), una organització integrada per familiars de desapareguts a Guatemala, que va rebre acompanyament i protecció de PBI els anys 80, després de denunciar el segrest i desaparició del seu marit: “Ni la meva filla ni jo estaríem vives si no hagués estat per aquesta encomiable feina, desinteressada i abnegada, dels membres de Brigades. (…) Em van donar l’oportunitat d’estar dempeus avui a Guatemala i seguir lluitant per un país millor”.

En el transcurs de la cerimònia s’ha projectat un vídeo sobre Brigades Internacionals de Pau i, seguidament, el catedràtic Antoni Pigrau, membre de la Junta de Govern de l’ICIP, ha llegit l’acta de concessió del premi. El guardó l’ha recollit, en nom de l’organització premiada, la representant internacional de PBI Estat espanyol, Montserrat García, que l’ha dedicat a totes i tots els defensors dels drets humans, “amb l’esperança que contribueixi a fer visible la important tasca que realitzen i per la que s’enfronten a amenaces, atacs i persecució”. En el seu discurs, García ha lamentat que “desafortunadament, el món segueix sent un lloc perillós per defensar els drets humans i la necessitat d’acompanyament internacional és cada vegada més gran”. La representant internacional de PBI ha destacat també “els centenars de persones voluntàries” que han integrat els equips de PBI i que són un dels “pilars fonamentals” de l’organització.

En la clausura de l’acte, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha felicitat les Brigades Internacionals i ha considerat que són un “referent necessari” ja que “necessitem tenir exemples que reforcin la cultura de pau en la nostra societat”. Forcadell ha afirmat que “la pau és molt més que l’absència de violència”, perquè “no hi ha pau sense respecte als drets humans i a la dignitat. No hi ha pau sense llibertat i justícia”.

Inspirant-se en les tècniques noviolentes de Gandhi, les Brigades Internacionals de Pau van ser creades el 1981 amb el convenciment que la presència de voluntaris internacionals podia dissuadir atacs contra la població civil en zones de conflicte. Així, des de fa 35 anys treballen en zones de conflicte on els seus voluntaris proporcionen acompanyament a activistes defensors dels drets humans o altres col·lectius i organitzacions que puguin ser amenaçades, com sindicats o comunitats indígenes. Actualment tenen equips permanents a Guatemala, Colòmbia, Mèxic, Hondures, Nepal, Indonèsia i Kènia, i també han treballat a Sri Lanka, els Balcans, El Salvador, Haití o Timor Oriental.

El Premi ICIP Constructors de Pau es convoca anualment i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, activista i artista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.

Anteriors guardonats amb el Premi ICIP
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària que va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.

Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.

L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’ex-general nascut a Belgrad Jovan Divjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.

L’any 2014 el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, WILPF en les sigles en anglès) per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau.

Per últim, l’any 2015 el Premi ICIP va reconèixer el pare caputxí Joan Botam, impulsor de nombroses iniciatives vinculades a la pau i a l’ecumenisme, un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor de la religió com a font de pau i de diàleg.

L’ICIP ha obert una ronda de trobades amb diferents actors per tal de presentar el procés de reflexió i focalització temàtica iniciat per la nova Junta de Govern, amb el president Xavier Masllorens al capdavant.
Així, el passat 23 de gener, l’ICIP va rebre a la seva seu diputats dels diferents grups parlamentaris de la Comissió d’Afers Exteriors i Cooperació del Parlament (CAECRIT), experts del Consell Català del Foment de la Pau i membres d’universitats i del món acadèmic. També aquest mes de gener el president de l’ICIP ha presentat el procés de focalització temàtica a Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global i a la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. Properament, el dimecres 8 de febrer, Xavier Masllorens es reunirà també amb la Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona.

L’ús de l’acció noviolenta està a l’alça. Des del moviment Occupy (Wall Street) a la Primavera Àrab, els activistes de tot el món utilitzen de manera creixent les tàctiques no armades per desafiar els sistemes opressors, corruptes i injustos.
Però, què volem dir exactament quan diem “noviolència”? Quins són els seus orígens filosòfics i històrics? Es diferencien gaire de les campanyes de motivació política que es realitzen sobretot per motius econòmics? Quins són els límits i les oportunitats pels activistes que es comprometen, avui dia, amb l’acció noviolenta? Es tracta d’un nou tipus de lluita del s. XXI o és simplement una moda efímera?
Entender la noviolencia: contornos y contextos ofereix una introducció global a la noviolència teòrica i pràctica. Explora, des de diferents enfocaments, finalitats i trajectòries de les campanyes noviolentes des de Gandhi fins als nostres dies, combinant l’anàlisi de dels debats teòrics clau amb les perspectives més recents sobre casos d’estudi històrics i contemporanis. Les contribucions d’acadèmics destacats i persones que practiquen la noviolència fan d’aquest llibre una lectura essencial per als activistes, estudiants i professors interessats en la conflictivitat política, la seguretat internacional i els estudis de pau i conflictes.
Les editores
Maia Carter Hallward és professora associada a la Kennesaw State University. També exerceix com a editora associada del Journal of Peacebuilding and Developement.
Julie M. Norman és professora a la McGill University de Montreal. Ha publicat sobre les diverses formes de resistència no tradicional com l’activisme als mitjans, l’assessorament legal i els moviments de presoners.
Ambdues són també editores del llibre Nonviolent Resistance in the Second Intifada: Activism and Advocacy (Palgrave Macmillan, 2011).

Què hauria de fer una població per defensar-se dels militars i polítics colpistes? El antigolpe va ser un dels pocs llibres que intentà respondre aquesta pregunta després de la temptativa de cop d’estat del 23 de febrer del 1981 en plena transició democràtica espanyola. D’aquí la importància d’aquesta obra que Gonzalo Arias va haver d’editar pel seu compte després que dotze editorials rebutgessin publicar-la.
El llibre planteja qüestions que encara tenen vigència: la naturalesa jeràrquica i les línies d’obediència a les forces armades, l’estudi d’intents de cop d’estat fracassats per la pràctica de la desobediència dins i fora de l’exèrcit, i l’examen de cops reeixits per tal d’analitzar allò que va fallar en la resistència popular.
La transcendència històrica d’aquesta obra i l’actualitat dels temes tractats justifiquen plenament la seva reedició. El antigolpe. Manual para la respuesta noviolenta a un golpe de estado s’ha publicat a la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” (ICIP i Líniazero edicions), també en format digital (pdf i ePub).