Autor: whads

La Biblioteca de l’ICIP estarà tancada al públic des del divendres 23 de desembre fins al dijous 5 de gener, ambós inclosos, coincidint amb el període de vacances de Nadal. El centre reobrirà el dilluns 9 de gener en el seu horari habitual: de 9 a 18:30 de dilluns a dijous i de 9.00 a 14.00 els divendres.
La biblioteca és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes, i té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques. Està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món, forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).

Amb l’objectiu de traçar la història del moviment per la pau a Catalunya i salvaguardar-ne el fons documental, l’ICIP porta a terme la gravació d’entrevistes orals amb diferents protagonistes de l’acció col·lectiva per la pau. En aquesta primera etapa del projecte s’han fet entrevistes als activistes Lluís Fenollosa i Jordi Maluquer, el primer objector de consciència per raons ideològiques de l’Estat, Pepe Beunza, el pare caputxí Joan Botam, el professor Jaume Botey, el sacerdot i escriptor Josep Dalmau i l’impulsor del grup Amics de L’Arca i pioner dels principis de la noviolència a Catalunya Fèlix Saltor.
Aquest projecte de memòria oral es porta a terme amb la col·laboració de la productora Metromuster. Les entrevistes són realitzades per Xavier Garí, especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, i al llarg del 2017 s’editaran en vídeo perquè quedin a disposició dels investigadors i historiadors.

El doctor Ignacio Iturralde ha estat guardonat pel Centre d’Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia Social (CIESAS) i El Col·legi de la Frontera Sud (ECOSUR) de Mèxic amb el premi Jan de Vos a la millor tesi de doctorat en Història del Sud-est de Mèxic pel treball Comunidades encadenadas. Análisis de la cultura política y el caciquismmo en un distrito de Oaxaca (1915-2014), finançat amb un ajut de recerca FI-ICIP per a la formació d’investigadors novells.
Per aquesta mateixa investigació, Iturralde ja va rebre el passat mes de setembre el premi a la millor tesi doctoral en el marc dels Premis INAH 2016, que atorga anualment la Secretaria de Cultura del Govern mexicà.
Paral·lelament a la redacció d’aquesta tesi doctoral, Iturralde va publicar el treball Autonomía comunitaria y caciquismo: identidad étnica, control social y violencia en una comunidad mixe de Oaxaca, dins la col·lecció ICIP Working Paper.

La Junta de Govern de l’ICIP, reunida aquest dimarts 13 de desembre, ha elegit Vicent Martínez Guzmán, doctor en Filosofia i director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau, nou vicepresident de la institució, càrrec que quedava vacant des de la renúncia, el passat mes de juliol, d’Antoni Pigrau.
Amb l’elecció de la vicepresidència es tanca la renovació de la Junta de Govern de l’ICIP, presidida per Xavier Masllorens i integrada per deu membres: set escollits pel Parlament (Cécile Barbeito, Carme Colomina, Vicent Martínez Guzmán, Xavier Masllorens, Oscar Mateos, Magda Oranich i Antoni Pigrau) i tres designats pel Govern (Carme Garcia, David Minoves i Manel Vila).

El dilluns 28 de novembre s’ha tancat la convocatòria de la primera edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que té per objectiu de fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau. D’acord amb el procediment del concurs, s’han nomenat els membres del jurat que haurà de valorar els propostes presentades.
Els premis consisteixen en una masterclass impartida per un professional del hip-hop i la gravació de la peça premiada en un estudi professional.
El I Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té dues modalitats. En la primera, s’hi poden presentar estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya; en la segona modalitat, s’hi poden presentar nois i noies d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya. En tots dos casos, caldrà presentar-se al concurs formant un grup d’un mínim de tres persones.
Per participar-hi cal composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer una gravació en vídeo de la seva interpretació, d’un màxim de 4 minuts de durada. La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la celebració de les diferències; la convivència en els espais urbans o escolars; la crítica de la violència; la denúncia de violacions de drets humans; la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats; o el paper dels joves en la construcció de pau.
El I Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau compta amb el suport del Departament d’Ensenyament i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha subscrit el comunicat públic de diverses institucions i actors de la societat civil catalana en suport del procés de pau a Colòmbia en el qual es fa una crida a implementar de manera ràpida els Acords de Pau signats entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC i a establir una mesa de negociacions formal entre el govern i la guerrilla de l’ELN. El comunicat expressa el compromís de Catalunya amb una pau duradora i sostenible a Colòmbia, que prioritzi les víctimes i sigui respectuosa amb els drets humans i la justícia social.
COMUNICAT PÚBLIC
A finals de setembre d’aquest any, Catalunya va celebrar la signatura de l’Acord Final de Pau entre el Govern de Colòmbia i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia -FARC-EP. Institucions i societat civil catalanes vam commemorar amb diferents actes institucionals i festius la signatura d’aquest acord que posa fi a més de 50 anys de guerra.
Dos mesos després la situació a Colòmbia continua sent delicada: un nou acord acaba de ser ratificat pel Congrés de la República. Des de Catalunya saludem aquest nou acord i instem a implementar-lo de manera immediata per tal de garantir la continuïtat del procés de pau i un cessament definitiu al foc. Senyalem la importància de mantenir a l’acord l’enfocament de gènere i el capítol ètnic.
De la mateixa manera, demanem que s’instal·li una mesa pública de negociacions entre el Govern colombià i l’Exercit d’Alliberament Nacional -ELN, mesa que havia estat anunciada per al passat 27 d’octubre. Encoratgem les parts a trobar un ràpid acord que permeti avançar cap a una pau completa.
Ens preocupa també la situació d’alt risc de líders i lideresses socials, sindicals, defensors i defensores de drets humans i de les comunitats més afectades pel conflicte. En els últims dies, 5 líders camperols i membres del Moviment Marcha Patriótica han estat assassinats i 7 més han patit atemptats contra les seves vides. Dos d’aquests líders assassinats eren membres d’associacions camperoles que acompanyen organitzacions catalanes.
Subratllem la necessitat de garantir la protecció d’activistes socials i polítics i les persones defensores dels drets humans. Només durant aquest any 2016 s’han produït almenys 70 assassinats, 279 amenaces i 28 atemptats contra líders socials i defensors de drets humans, agressions perpetrades majoritàriament per grups paramilitars. És urgent que s’implementin les mesures previstes en l’Acord Final per desmantellar les estructures paramilitars i que entri en funcionament la Comissió Nacional de Garanties de Seguretat.
Des de Catalunya reiterem el nostre compromís d’institucions i entitats socials d’acompanyar la implementació de l’acord de pau i de continuar treballant per la construcció d’una pau a Colòmbia duradora i sostenible, que prioritzi les víctimes i que sigui respectuosa dels drets humans i la justícia social.
ACCIÓ PER UNA CIUTADANIA SOLIDÀRIA -ACCISOL-
AMBDRETS
BRIGADES INTERNACIONALS DE PAU -PBI- CATALUNYA
CASA AMÈRICA CATALUNYA
CENTRE PER LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS IRÍDIA
CIEMEN
COLECTIVO MALOKA
COLÒMBIA EN PAU
COLOMBIA SOY YO
DIRECCIÓ DE JUSTÍCIA GLOBAL I COOPERACIÓ INTERNACIONAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
DONES X DONES
FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA -FAVB-
FERRAN PEDRET – PORTAVEU ADJUNT DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
FORO INTERNACIONAL DE VÍCTIMAS BARCELONA
FUNDACIÓN INDERA
FUNDACIÓ MÓN-3
FUNDACIÓN MUNDU BAT
GERARDO PISARELLO – PRIMER TINENT D’ALCALDIA I RESPONSABLE DE L’ÀREA DE RELACIONS INTERNACIONALS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
INSTITUT CATALÀ INTERNACIONAL PER LA PAU -ICIP-
INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA -IDHC-
INTERNACIONAL ACTION FOR PEACE -IAP-
JORDI SENDRA – PORTAVEU DEL GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PEL SÍ A LA COMISSIÓ D’ACCIÓ EXTERIOR I COOPERACIÓ, RELACIONS INSTITUCIONAL I TRANSPARÈNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
OBSERVATORIO POR LA AUTONOMÍA Y LOS DERECHOS DE LOS PUEBLOS INDÍGENAS EN COLOMBIA
PAZ A LA CALLE BARCELONA
PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE
RAFAEL GRASA – PROFESSOR DE RELACIONS INTERNACIONALS DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA -UAB-
TAULA CATALANA PER LA PAU I ELS DRETS HUMANS A COLÒMBIA formada per:
AJUNTAMENT DE LLEIDA
ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU
COMISSIÓ CATALANA D’AJUDA AL REFUGIAT
CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA
COOPERACCIÓ
COOP DC
ENTREPOBLES
FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
FUNDACIÓ PAGESOS SOLIDARIS
FUNDACIÓ PAU I SOLIDARITAT – CCOO CATALUNYA
FUNDIPAU
INTERSINDICAL-CSC
JUSTÍCIA I PAU
LAFEDE.CAT – ORGANITZACIONS PER A LA JUSTÍCIA GLOBAL
LLIGA DELS DRETS DELS POBLES
MOVIMENT PER LA PAU – MPDL
OXFAM INTERMÓN
SINDICALISTES SOLIDARIS – UGT CATALUNYA

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha convocat la tercera edició del programa de beques dirigit a completar la formació dels joves mitjançant la realització de pràctiques a la institució. Es tracta de la convocatòria de beques de formació pràctica en l’àmbit del foment de la pau i de la seguretat pel període 2016-2017, centrada en l’especialitat de Comunicació. La convocatòria va dirigida a llicenciats o graduats en Ciències de la Comunicació, Periodisme, Comunicació audiovisual i Disseny, i la durada de la formació és d’un màxim d’un any.
Les persones interessades poden enviar sol·licituds fins al proper dijous 15 de desembre.

El diàleg La construcció de la memòria, amb els periodistes Martxelo Otamendi i Gorka Landaburu, ha tancat aquest dimarts 22 de novembre el cicle El País Basc: 5 anys sense la violència d’ETA, organitzat per l’ICIP amb la col·laboració de la productora audiovisual Clack, amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació política i social que viu el País Basc des que ETA va anunciar el cessament de l’activitat armada, la tardor del 2011.
El diàleg ha contraposat les visions de “dues víctimes de diferents victimaris”, en paraules del periodista i escriptor Antoni Batista, moderador de l’acte: d’una banda, Gorka Landaburu, periodista de la revista Cambio16, víctima d’un atemptat d’ETA l’any 2001 que li va causar ferides greus; i de l’altra, Martxelo Otamendi, director del diari Berria, detingut el 2003 en el marc de l’operació Egunkaria, acusat d’integració a organització terrorista, que va denunciar haver patit tortures. Ara, quan es compleixen 5 anys sense la violència d’ETA, tots dos coincideixen que el procés de pau avança molt lentament, és “desesperadament lent”, afirma Landaburu. I explica: “En aquests cinc anys sense violència molts hem retrobat la llibertat, es nota al carrer que ETA no hi és, han desaparegut les amenaces, les pressions i les mirades d’odi, però queda molt camí perquè les ferides són profundes.”. També Otamendi coincideix en que és un procés que va per llarg: ” Fa cinc anys ningú pensava que a hores d’ara no s’hauria complert el desarmament d’ETA ni el tema dels presos”, i es mostra pessimista sobre el futur: “Al País Basc no hi haurà un relat oficial acordat per totes les parts, que en totes les parts assumeixin la seva responsabilitat”.
Reflexió i autocrítica
Els dos periodistes reconeixen que al País Basc hi ha hagut moltes violències (ETA, els GAL, la Triple A…) i reivindiquen que totes les parts han de fer autocrítica (ETA, l’esquerra abertzale, els partits polítics, les institucions) i que cal treballar per una bona convivència. En aquests termes, el mateix Otamendi ha aprofitat l’acte -en el qual ha assistit la filla d’Ernest Lluch, Rosa Lluch- per fer una disculpa pública: “Ernest Lluch era col·laborador d’Egunkaria -diari que dirigia Otamendi- i després del seu assassinat no vaig tenir el valor ni de trucar a la família. Tots hem fet coses malament”. Unes paraules que més tard va agrair també públicament la filla d’Ernest Lluch.
Durant el diàleg també s’ha posat sobre la taula el paper dels mitjans de comunicació en el conflicte basc i en aquest sentit també hi ha hagut lloc per l’autocrítica: “Els mitjans hem atès cadascú a la seva parròquia”, reconeix Otamendi, mentre que Landaburu denuncia que hi ha mitjans de comunicació que han utilitzat el conflicte per interessos personals i polítics.
Com a reptes pendents, els dos periodistes reclamen que s’expliqui bé el conflicte basc, “què ha passat i com s’ha arribat fins aquí”, a les escoles especialment, per poder avançar cap a una pau activa, basada en el respecte i la convivència. I tenir molt present que no hi ha una veritat absoluta, sinó una suma de múltiples veritats.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha obert una nova convocatòria de subvencions a entitats, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre domiciliades a Catalunya per a projectes de participació en xarxes i de recerca en promoció de la pau. L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 40.000 euros.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 15 de desembre de 2016

L’ICIP, en col·laboració amb la productora audiovisual Clack, ha organitzat aquest dimarts 15 de novembre el segon diàleg del Cicle País Basc: cinc anys sense la violència d’ETA, al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Amb el títol La reconciliació, aquest segon diàleg ha reunit el periodista i escriptor Sabino Ormazábal, i el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte.
Moderat per l’advocada i membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Magda Oranich, el diàleg va abordar l’estat de la reconciliació entre parts enfrontades al País Basc sense l’escenari de violència. Els dos ponents, si bé amb visions diferents sobre el concepte teòric de reconciliació, van constatar avenços en la societat basca però també la necessitat de continuar treballant, sobretot amb la mirada posada en les escoles i els joves. “Hi ha gent que no coneix Miguel Ángel Blanco [regidor del PP segrestat i assassinat per ETA l’any 1997] i aquí hi ha molta feina a fer amb les generacions futures”, va constatar Sabino Ormazábal. En aquest sentit, el bisbe Juan María Uriarte també va destacar que hi ha molta “indiferència” entre els joves en relació al procés de pau que viu el País Basc.
En el diàleg, centrat sobretot en la reconciliació a nivell social, no tant personal, es va posar de manifest que el procés de reconciliació no està tancat, que és i serà un procés lent i que no té marxa enrere: “A l’esquerra abertzale li interessa afirmar que el País Basc està reconciliat. ETA i l’esquerra abertzale tenen factures molt grosses i per sanejar el país i pacificar-lo aquestes factures no es poden ometre”, afirma Uriarte. I afegeix: “Al País Basc es vol perdonar, però hi ha grups de persones que no volen o no poden”. Uriarte també va destacar que la memòria és un element necessari per a una autèntica reconciliació: “Perdonar no és oblidar, sinó recordar d’una altra manera, sense ressentiment”. Al seu torn, Ormazábal va relacionar la reconciliació amb la “pau positiva” i amb el compromís d’encarar els conflictes sense violència. Un punt, però, en que el bisbe Uriarte matisa: “La convivència pacífica com a coexistència noviolenta, sense armes, no em satisfà, no és una verdadera reconciliació. La reconciliació repara el passat, desvela la veritat”.
Durant la sessió els ponents van posar sobre la taula també la falta de voluntat política per modificar la política penitenciària o la llei de víctimes, i per abordar qüestions pendents com la memòria històrica.
El proper diàleg del Cicle, La construcció de la memòria històrica, serà el dimarts 22, a les 18:30 hores, amb els periodistes Martxelo Otamendi, del diari Berria, i Gorka Landaburu, de Cambio16.

El passat 17 de novembre es va celebrar a Ginebra la trobada anual de la Xarxa Internacional de Recerca sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans (BCHR Network), liderada per l’ICIP i constituïda formalment ara fa un any. La xarxa reuneix membres d’universitats, ONG i centres d’investigació rellevants en l’àmbit dels conflictes armats i la promoció de la pau d’arreu del món. Hi participen, per exemple, les universitats de Georgetown, Quebec, Sorbonne, Leiden, Greenwich, Ottawa o Austràlia; i centres i fundacions com SIPRI, FAFO, el Comitè Internacional de la Creu Roja; Global Witness, PeaceNexus o DCAF.
La creació de la xarxa s’emmarca dins el programa d’actuació de l’ICIP ‘Conflictes armats: dret i justícia’, coordinat pel catedràtic de Dret Internacional Públic Antoni Pigrau, i té com a principal objectiu investigar les causes, dinàmiques i conseqüències de l’activitat de les empreses en contextos de conflictes armats, l’impacte d’aquesta participació sobre els drets humans i les responsabilitats legals que se’n poden derivar.
La bona salut de la xarxa es demostra per l’alt nivell registrat en aquesta segona trobada anual tant entre els ponents, de referència a nivell mundial, com entre els participants. D’entre els primers cal destacar Surya Deva, membre del Grup de Treball de Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, i Sarah Joseph, directora del Castan Center pels Drets Humans d’Austràlia. Entre els participants, va destacar Doug Cassel, professor de la Universitat de Notre Dame i una de les eminències internacionals sobre drets humans, i Mark Taylor, director de recerca de FAFO (Noruega).
A la conferència es van presentar estudis de cas de Palestina, l’Iraq i Colòmbia, i com a novetat es van abordar les externalitats negatives dels impactes mediambientals de les empreses. La reunió, que s’organitzava en col·laboració amb DCAFG (Geneva Centre for the Democratic Control of Armed Forces), es va realitzar el dia posterior a la celebració del Fòrum sobre Empreses i Drets Humans de Nacions Unides. Durant la conferència es va acordar l’impuls dels grups de treball de la xarxa: Empreses militars i de seguretat privades; Propietat de la terra i conflictes socials; i Empreses i construcció de la pau.
En acabar, es va realitzar una sessió d’assemblea de la xarxa on es va proposar la renovació de la Junta, que es ratificarà a la propera reunió. La iniciativa de crear una xarxa de recerca d’aquestes característiques va sorgir la tardor del 2011, quan l’ICIP va organitzar a Barcelona un primer seminari internacional sobre empreses i conflictes armats amb la intenció de posar en comú les diverses agendes sobre aquesta temàtica. El seminari va tenir continuïtat, amb edicions posteriors, el 2013 a Barcelona, el 2014 a Londres i el 2015 a Ginebra.

Aquest dimarts 8 de novembre ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya la primera sessió del Cicle de Diàlegs País Basc: cinc anys sense la violència d’ETA, organitzat per l’ICIP en col·laboració amb la productora audiovisual Clack. Aquest primer diàleg, amb el títol De l’enfrontament a la convivència: el País Basc avui, ha reunit el catedràtic d’Ètica de la Universitat de Deusto, Xabier Etxeberria, i la membre de Bakeola – Convivencia, Conflicto y Derechos Humanos, Maider Martiarena.
El diàleg, moderat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha partit de les reflexions sobre el grau de convivència entre la societat basca ara que fa cinc anys que ETA va abandonar les armes. En aquest sentit, els dos ponents han constatat avenços però també reptes pendents: “Tenim una convivència imperfecta; al País basc hi ha un nivell significatiu però insuficient de normalització. Les pors i la indiferència encara estan molt àmpliament esteses entre nosaltres”, constatava Xabier Etxeberria. Un argument compartit per Maider Martiarena, per qui al País Basc encara fa falta “un despertar de la majoria”: “La convivència és el primer pas per avançar en una societat dividida, cal treballar molts sentiments. Abans ens vèiem però no ens miràvem; i és important fer un esforç per mirar-nos als ulls”.
Al llarg del debat s’han posat sobre la taula iniciatives que s’han portat a terme els últims anys per afavorir la convivència i la reconciliació entre les parts enfrontades durant el conflicte armat, com les trobades restauratives entre víctimes d’ETA i victimaris, o el treball entre víctimes dels dos costats – d’ETA i dels GAL-, que ha permès comprovar, en paraules d’Etxeberria com “totes les víctimes són de tots i tenen experiències iguals, malgrat que se sentin enfrontades”. En termes de reconciliació, Maider Martiarena ha incidit en la importància de treballar a partir de les experiències personals: “No hi ha millor manera d’entendre el conflicte que a partir d’una víctima que t’expliqui el seu cas”. Així mateix, Martiarena també ha destacat la necessitat de treballar el conflicte basc entre els joves perquè no es perdi la memòria.
El Cicle País Basc: cinc anys sense la violència d’ETA continuarà dimarts vinent, 15 de novembre, amb el diàleg La reconciliació entre Sabino Ormazábal, autor de l’Informe sobre violacions de drets humans a Errenteria, i Juan Maria Uriarte, bisbe emèrit de Sant Sebastià i autor del llibre La reconciliación (Ed. Sal Terrae, 2013). Per últim, el dimarts 22 de novembre, tindrà lloc el diàleg La construcció de la memòria històrica entre els periodistes Martxelo Otamendi, director del diari Berria, i Gorka Landaburu, de la revista Cambio16.