Autor: whads

La Junta de Govern de l’ICIP ha elegit Xavier Masllorens com a nou president de la institució, en substitució de Rafael Grasa. El relleu a la presidència es produeix després de la renovació d’una part dels membres de la Junta de Govern escollits pel Parlament de Catalunya, que va propiciar la sortida de Grasa.
Xavier Masllorens, llicenciat en psicologia i activista de moviments socials, ha estat anteriorment president de FundiPau, director general de l’ONG Educació Sense Fronteres (ESF) i de l’organització Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (Dincat). També ha treballat com a director de comunicació del Síndic de Greuges i d’Intermón Oxfam.
La Junta de Govern de l’ICIP, d’acord amb el que estableix l’article 6 de la llei 14/2007 de creació de l’ICIP, està integrada per deu membres: set escollits pel Parlament (Cécile Barbeito, Carme Colomina, Vicent Martínez Guzmán, Xavier Masllorens, Oscar Mateos, Magda Oranich i Antoni Pigrau) i tres designats pel Govern (Carme Garcia, David Minoves i Manel Vila).

El govern de la Generalitat ha nomenat David Minoves i Llucià com a nou membre de la Junta de Govern de l’ICIP, a proposta del conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucional i Transparència, Raul Romeva.
David Minoves, que és actualment president del Ciemen i coordinador del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, substitueix Eulàlia Pascual, membre de la Junta de l’ICIP des de 2011. Minoves ja va formar part del màxim òrgan de direcció de l’ICIP en la primera etapa de l’Institut, des de la seva posada en funcionament, l’any 2008, fins l’any 2011.
La Junta de Govern de l’ICIP, d’acord amb el que estableix l’article 6 de la llei 14/2007 de creació de l’ICIP, està integrada per deu membres: set escollits pel Parlament i tres designats pel Govern. El passat mes de febrer, el govern va renovar els altres dos membres de la Junta i va designar per a aquest càrrec Manel Vila, actual director general de Cooperació al Desenvolupament, i Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
Així mateix, el passat mes de maig el Parlament de Catalunya també va renovar una part dels membres de la Junta de l’ICIP escollits per la cambra, de manera que es van incorporar a l’Institut Cécile Barbeito, Carme Colomina, Vicent Martínez Guzmán, Xavier Masllorens i Oscar Mateos.

Nel Noddings és una de les introductores de l’ètica de la cura en l’àmbit de l’educació per la pau, una aportació renovadora a la cultura de pau procedent del feminisme. A l’obra Educació per la pau: com arribem a estimar i a odiar la guerra, l’autora analitza els factors psicològics que sustenen la guerra, entre d’altres: el nacionalisme, l’odi, la masculinitat i l’extremisme religiós.
Si bé les escoles poc poden fer per reduir les causes econòmiques i polítiques de la guerra, sí que poden moderar els factors psicològics que fomenten la violència ajudant els alumnes a entendre les forces que els manipulen. Noddings proposa treballar a l’aula fomentant la lliure reflexió dels alumnes a partir de materials ben informats i de fets de l’experiència.
L’autora
Nel Noddings és professora emèrita d’educació infantil a la Universitat de Stanford. Autora de nombroses publicacions sobre un gran ventall de temes relacionats amb l’educació, ha tractat des de l’ètica de la cura a la resolució de problemes matemàtics. El seu recorregut en l’àmbit educatiu és també molt ampli: ha treballat com a mestra, administradora i supervisora de currículums en escoles públiques; ha estat presidenta del Departament de Matemàtiques a Nova Jersey i directora de les Escoles Laboratori a la Universitat de Chicago. A Stanford, ha rebut tres vegades el Premi a l’Excel·lència Docent.
La col·lecció
La col·lecció “Noviolència i lluita per la pau” vol posar a disposició de la societat, de l’acadèmia i de les administracions instruments de reflexió i d’acció que mostrin que la noviolència és desitjable, viable i eficaç. Dins d’aquesta col·lecció s’han publicat textos de David Cortright, Cynthia Cockburn, John Paul Lederach o Aldo Capitini, entre d’altres.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha obert una convocatòria de lloc de treball de tècnic/a de recerca. Es tracta d’una plaça temporal per cobrir el titular de la plaça, en situació d’excedència.
Les persones interessades i que compleixin els requisits del perfil sol·licitat poden enviar la documentació requerida al correu icip@gencat.cat, en el termini de 15 dies naturals comptats a partir de l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria, és a dir, a partir del 4 de juny de 2016.

El passat 25 de juliol es va tancar el termini per presentar candidatures a la sisena edició del Premi ICIP Constructors de Pau, corresponent a l’any 2016, i que es resoldrà el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional per la Pau. El premi té per finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El guardó el concedeix la Junta de Govern de l’ICIP i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros. El lliurament del premi té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.
Anteriors guardonats amb el Premi ICIP
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària que va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.
Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.
L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’exgeneral nascut a Belgrad Jovan Divjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durantla Guerradels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.
L’any 2014 el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones perla Pauila Llibertat, WILPF en les sigles en anglès) per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau.
Per últim, l’any 2015 el Premi ICIP va ser concedit al pare caputxí Joan Botam, impulsor de nombroses iniciatives en favor de la pau i l’ecumenisme.

El crit de la consciència aplega les conferències radiofòniques que Martin Luther King va fer entre novembre i desembre de 1967 –pocs mesos abans del seu assassinat- per a la Canadian Broadcasting Corporation, que li va demanar explícitament que hi parlés dels temes que considerés més importants no per als negres, no per als Estats Units, sinó per a tot el món. L’obra aglutina les reflexions més introspectives de Luther King i les seves últimes impressions del moviment que ell mateixa havia impulsat. Constitueixen, en certa manera, una síntesi del seu pensament i podríem considerar-lo el seu testament.
Així, hi parla dels temes que el capficaven als darrers mesos: la necessitat de convertir la protesta noviolenta en accions de desobediència civil massiva; la convicció que calia resistir-se a participar a la guerra del Vietnam, i que la joventut compromesa havia de tenir un paper decisiu en la creació d’un món nou, o la necessitat de perseguir el seu somni d’una pau universal.
Mitjançant les cinc conferències, corresponents amb els cinc capítols del llibre, King destaca un aspecte diferent de la lluita pels drets civils als Estats Units. A la primera, “El problema de les relacions interracials”, l’autor exposa la preocupació per la improbable igualtat social als Estats Units i proposa la desobediència civil com una força constructiva. A la segona, “La consciència i la guerra de Vietnam”, se centra en l’oposició a la guerra. La tercera conferència, “La joventut i l’acció social”, tracta la unitat de la joventut i la força del seu activisme per a transformar la societat. En el quart capítol, “La noviolència i el canvi social”, l’autor defensa la noviolència com la millor eina per convèncer als amos del poder en resposta a la pobresa. Per últim, el discurs de conclusió es correspon amb el sermó de la Nit de Nadal que King va fer el 1967 a l’església baptista d’Ebenezer.
El llibre, publicat per l’ICIP i Angle Editorial dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’, és la reedició de la traducció feta per Terenci Moix el 1968 de “The Trumpet of Conscience”, publicat al 1967. Aquesta nova edició compta amb una introducció de Vicent Martínez Guzmán, doctor en Filosofia i director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau, i reedita l’epíleg que Josep Maria Ainaud de Lasarte va escriure per a l’edició de 1968.
«Els desposseïts d’aquesta nació nostra —els pobres, tant els blancs com els negres— viuen en una societat injusta i cruel. Cal que organitzin una revolució contra aquesta injustícia, no pas contra la vida de les persones que són els seus germans, sinó contra les estructures que dominen aquesta societat.»
«Encara somio que, un dia, la justícia fluirà lliure com l’aigua, i l’honradesa com un corrent poderós.»
L’autor
Martin Luther King va néixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Geòrgia), fill i nét de pastors de l’església baptista d’Ebenezer. Des de jove va prendre consciència de la situació de segregació social i racial en què vivien els ciutadans negres del seu país, i especialment els dels estats del sud. Convertit en pastor baptista, el 1954 es va fer càrrec de l’església de Montgomery, Alabama. A partir de 1955 va liderar la lluita dels nord-americans de raça negra per assolir la igualtat de drets amb els blancs.
La seva acció noviolenta, inspirada en Gandhi, va mobilitzar cada vegada més ciutadans fins a culminar l’estiu de 1963 en la històrica marxa sobre Washington, amb uns 250.000 manifestants. Allà King va pronunciar el més cèlebre i commovedor dels seus esplèndids discursos: I have a dream (Tinc un somni). El 1964 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, quatre anys abans que fos assassinat a Memphis el 4 d’abril de 1968.

El 24 de maig és el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, una data per recordar la violència que pateixen les dones en els conflictes i postconflictes armats i reivindicar, alhora, la seva participació activa en les negociacions de pau i en la prevenció de conflictes i construcció de pau, i el seu activisme.
Coincidint amb aquesta commemoració, hem elaborat un recull de tots els materials produïts per l’ICIP sobre la temàtica “Dones i Pau”. Hi trobareu diferents tipus de publicacions, exposicions i produccions audiovisuals, així com el material disponible a la nostra Biblioteca, especialitzada en pau, seguretat i conflictes, amb una temàtica específica sobre el treball de dones per la pau.
Publicacions
a) Documents:
– Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la resolució 1325 de les Nacions Unides. Relatoria de la jornada celebrada el novembre de 2015 a Barcelona.
– Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la resolució 1325 de les Naciones Unides. Informe de Maria Villellas (2016). Publicat en català, castellà i anglès.
– L’agenda internacional de dones, pau i seguretat: balanç dels primers 15 anys i propostes d’acció per a Catalunya. ICIP Policy Paper de Maria Fanlo, Sabina Puig i Elena Grau (2106). Publicat en català, castellà i anglès.
– La verdad de las mujeres. Víctimas del conflicto armado en Colombia. Informe coordinat per la Ruta Pacífica de Mujeres Colombianas amb col·laboració de l’ICIP (2014). Publicat en castellà.
– La memoria histórica, ¿activo transformador de la desigualdad de género? Análisis crítico del discurso del Centro de la Memória Histórica en Colombia a partir de una mirada de género e interseccionalidad. ICIP Working Paper de Marta Grau (2013).
– La memòria històrica a Colòmbia: cap a una política pública amb perspectiva de gènere. ICIP Policy Paper de Marta Grau (2013). Publicat en català, castellà i anglès.
– De Madres de Soacha a sujetas políticas: capacidad de agencia ante la impunidad en Colombia. ICIP Working Paper de Rocío Mateo Medina (2013). Publicat en castellà.
– Los crímenes de naturaleza sexual en el Derecho Internacional Humanitario. Informe de Magdalena M. Martín i Isabel Lirola (2013). Publicat en castellà.
– La participació de les dones en els processos de pau. Les altres taules. ICIP Working Paper de Maria Villellas (2010). Publicat en català, castellà i anglès.
– Reflexiones sobre la categoría de víctima de violencia política con mirada de género. Informe de Maria Truñó (2010). Publicat en castellà.
b) Revista Per la Pau
– Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la resolució 1325. Revista Per la Pau, número 25. Publicat en català, castellà i anglès (2015).
– Feminisme pacifista. Revista Per la Pau, número 22. Publicat en català, castellà i anglès (2015).
– Dones constructores de pau. Revista Per la Pau, número 6. Publicat en català, castellà i anglès (2010).
c) Col·leccions de llibres
– Las mujeres y las guerras. Carol Cohn (ed.). Col·lecció “Paz y Seguridad”, ICIP i Edicions Bellaterra (2015). Publicat en castellà.
– Antimilitarisme. Dinàmiques polítiques i de gènere dels moviments per la pau, de Cynthia Cockburn. Col·lecció “Noviolència i lluita per la pau”, ICIP i Pagès editors (2014).
– Violencia sexual y conflictos armados, de Janie L. Leatherman. Col·lecció “Paz y Seguridad”, ICIP i Edicions Bellaterra (2013). Publicat en castellà.
– Construir la paz: la experiencia y el papel de las mujeres en perspectiva internacional, de Elisabeth Porter. Col·lecció “Paz y Seguridad”, ICIP i Edicions Bellaterra (2012). Publicat en castellà.
– Repensar en femení, de Agneta Söderberg Jacobson. Col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia”, ICIP i Icària Editorial (2010).
Paral·lelament, dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’, editada per l’ICIP i Angle Editorial, s’han difós les idees de pensadores i activistes com Virginia Woolf, Hannah Arendt, Aung San Suu Kyi i Bertha von Suttner.
Exposicions
– Paraules descalces. Dones fent Pau, de Dani Lagartofernández. L’exposició es complementa amb una guia didàctica i amb el documental Om Mohammad (La mare d’en Mohammad).
Audiovisuals
– Jornada “Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la 1325”. Disponible al canal YouTube de l’ICIP.
– Dones construint la pau a Israel i Palestina (primera part). Capítol del programa “Latituds” de Televisió de Catalunya, coproduït per l’ICIP.
– Dones construint la pau a Israel i Palestina (segona part). Capítol del programa “Latituds” de Televisió de Catalunya, coproduït per l’ICIP.
Fons de la Biblioteca
– Bibliografia sobre Dones i Pau a disposició dels usuaris de la Biblioteca de l’ICIP, situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta, de Barcelona.
Així mateix, amb el compromís de difondre el treball de dones per la pau, l’ICIP ha guardonat les Mares de Soacha de Colòmbia amb el Premi ICIP Constructors de Pau 2012 i l’organització WILPF (Women’s International League for Peace and Freedom) amb el Premi ICIP Constructors de Pau 2014.

Des d’avui, la Biblioteca de l’Institut Català Internacional per la Pau està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
El CCUC és un catàleg amb més de 5 milions de títols que dóna accés a més de 10 milions de documents físics. Incorpora els fons de les biblioteques de les universitats catalanes i d’altres biblioteques col·laboradores. Podeu consultar-lo a: http://ccuc.cbuc.cat/
Els usuaris de les biblioteques del CCUC poden demanar llibres en préstec i còpies d’articles i altres documents a tota la xarxa. Aquesta inclusió –una de les fites marcades des de la creació de la nostra biblioteca-, permetrà dotar el nostre fons especialitzat en cultura de pau, conflictes i seguretat a tota la comunitat universitària. A la vegada, li donarà més visibilitat exterior i n’augmentarà l’ús. Tot i la nova adscripció, la Biblioteca de l’ICIP continuarà sent membre de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat com fins ara.

El ple de Parlament va elegir el pssat 5 de maig cinc nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP, complint així amb la segona fase de renovació del màxim òrgan de direcció de l’Institut que estava pendent des de 2014. La cambra ha elegit com a nous membres Cécile Barbeito, Carme Colomina, Vicent Martínez Guzmán, Xavier Masllorens i Oscar Mateos, en substitució d’Alfons Banda, Rafael Grasa, Àngels Mataró, Mònica Sabata i Josep Maria Terricabras.
La Junta de Govern de l’ICIP, d’acord amb el que estableix l’article 6 de la llei 14/2007 de creació de l’ICIP, està integrada per deu membres: set escollits pel Parlament i tres designats pel Govern. Els membres ara elegits conformaran la Junta de Govern de l’ICIP juntament amb Carme Garcia, Eulàlia Pascual i Manel Vila (designats pel Govern) i Magda Oranich i Antoni Pigrau (elegits pel Parlament el novembre de 2013 en la primera fase de renovació).
L’actual vicepresident de l’ICIP, Antoni Pigrau, assumirà la presidència fins que la Junta renovada elegeixi el nou president, en substitució de Rafael Grasa.
En aquest carta de comiat, el fins ara president, Rafael Grasa, ha agraït “l’ajut importantíssim i valuós” que ha rebut al llarg dels vuit anys que ha estat cal capdavant de la institució “de tots els membres de les diverses Juntes, càrrecs parlamentaris i governamentals, i tot el personal de l’ICIP” , i ha demanat el suport a la nova Junta i la nova presidència.

L’ICIP col·labora en el projecte “Comissió de Veritat, Memòria i Reconciliació de les dones colombianes a l’exterior”, impulsat per l’organització Conciliation Resources amb l’objectiu d’empoderar les dones colombianes en la diàspora perquè tinguin un paper actiu en la transformació social i política del procés de pau de Colòmbia i als països d’acollida, així com documentar l’impacte de la guerra i la migració sobre les dones i identificar els mecanismes utilitzats per superar aquestes experiències.
El treball, coordinat per Helga Flamtermesky, s’ha realitzat amb 200 dones que viuen en diverses poblacions catalanes des d’un enfocament feminista i psicosocial per identificar la veritat subjectiva de cada participant des de la seva identitat de colombiana i migrant. El perfil de les participants és ampli, ja que el projecte vol involucrar les dones que han estat afectades per totes les formes del conflicte armat a Colòmbia des de 1965. Per aquet motiu inclou tant víctimes directes i indirectes del conflicte com retornades a Colòmbia i immigrants. Paral·lelament, tres equips més treballen des de Londres, Estocolm i Bogotà amb 450 dones per recollir els seus testimonis.
El projecte es va presentar el passat 22 d’abril al Consolat de Colòmbia a Barcelona.

Del 27 d’abril al 2 de maig representants d’organitzacions civils i institucions catalanes, entre els quals hi ha la directora de l’ICIP, Tica Font, visiten la ciutat colombiana de Buenaventura per fer un seguiment sobre el terreny de l’actuació de l’empresa TCB-Terminals de Contenidors de Barcelona a través de la seva filial a Colòmbia. El viatge de la delegació s’ha organitzat coincidint amb la convocatòria d’una Audiència pública del Senat de Colòmbia, sota el títol “Víctimes del desenvolupament i estat de coses inconstitucionals”, que aprofundirà en la situació de la ciutat, immersa en una greu crisi humanitària i de drets humans.
La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i Lafede.cat han estat investigant les denúncies presentades per organitzacions colombianes contra el Grup TCB. El juny de 2015, van portar a Catalunya una delegació colombiana perquè expliqués al Parlament les dades i denúncies contingudes a l’informe “Setge a les comunitats. Els impactes d’una empresa catalana, Grup TCB, a Buenaventura, Colòmbia” sobre les situacions de violència generades pels plans de desenvolupament econòmic i urbanístic a la ciutat colombiana, on participen, de forma directa o indirecta, empreses catalanes. Tots els grups parlamentaris van expressar el seu compromís per fer seguiment de la situació.
A banda de la directora de l’ICIP, a la delegació catalana també hi participen la presidenta, el vicepresident i la coordinadora de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, Michela Albarello, Tono Albareda i Amaia García, respectivament; Julián Artacho, representant a Colòmbia de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Gabriela Serra, parlamentària de la CUP; Joan Maria Soler, vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, i Josep Maria Fisa, representant de l’arquebisbe de Barcelona i de Justícia i Pau.

L’ICIP ha publicat la convocatòria de selecció de personal per cobrir la vacant de Cap de Gestió Econòmica, Financera i Recursos Humans. Les persones interessades i que compleixin els requisits del perfil sol·licitat poden enviar la documentació requerida al correu icip@gencat.cat, en el termini de 15 dies naturals comptats a partir de l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria, és a dir, a partir del 27 d’abril de 2016.