Autor: whads

L’ICIP ha publicat el llibre La naturaleza de los conflictos intratables. Resolución de conflictos en el siglo XXI, de Christopher Mitchell, dins de la col·lecció “Paz y Seguridad”.
En aquesta obra, coeditada amb Edicions Bellaterra, Mitchell pretén respondre per què i com les societats s’involucren en conflictes prolongats, violents i intractables, i què es pot fer respecte a això. Per respondre aquestes qüestions, l’autor aborda diferents aspectes com la naturalesa de la violència en el comportament humà, què entenem per conflictes intractables i les diferents fases per posar fi als conflictes: prevenció, mitigació, regulació de les conductes violentes, institucionalització, mecanismes de finalització i reconciliació.
Com assenyala Rafael Grasa, president de l’ICIP, en el pròleg d’aquesta edició, La naturaleza de los conflictos intratables. Resolución de conflictos en el s. XXI està destinat a ser un referent dels estudis i la pràctica de la resolució i la transformació de conflictes. Partint de la notable trajectòria de Mitchell en aquest àmbit, el llibre és una aportació valuosa per analitzar els conflictes socials i poder-hi intervenir, ja que demostra que és possible tractar els anomenats conflictes intractables.
L’autor
Christopher Mitchell, format en història i relacions internacionals, és professor emèrit de l’Institut per a l’Anàlisi i la Resolució de Conflictes a la Universitat George Mason (EUA). Mitchell també ha estat professor visitant en diverses universitats, entre les quals destaca la Universitat per a la Pau de les Nacions Unides, i membre de nombroses associacions acadèmiques relacionades amb l’anàlisi i resolució de conflictes i investigació per la pau.

L’ICIP va lliurar el passat dimarts 12 d’abril el Premi ICIP Constructors de Pau 2015 al pare caputxí Joan Botam, impulsor de nombroses iniciatives vinculades a la pau i a l’ecumenisme, per ser un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau, en un acte celebrat al Parlament de Catalunya.

La cerimònia, presidida per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el president de l’ICIP, Rafael Grasa, va comptar amb la presència del guardonat i amb nombrosos representants de diferents tradicions religioses i espirituals de Catalunya, entre els quals l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives.

L’acte, seguit per un centenar llarg d’assistents, el va obrir la intervenció del president de l’ICIP, Rafael Grasa, que va destacar els trets que fan del pare Botam mereixedor del Premi ICIP: “La capacitat per mostrar les múltiples dimensions interconnectades de la pau, la coherència entre les seves conviccions ètiques, religioses i cíviques, l’enorme capacitat de generar diàleg (…) i la fecunda tasca en pro del diàleg interreligiós”. Seguidament, el professor i activista Arcadi Oliveres va glossar la figura de Botam, en un discurs en que va definir el pare caputxí com un artífex de la pau “amb consciència, voluntat, capacitat i compromís”, un “excepcional pioner del diàleg interreligiós” i una persona “a qui podem agrair que ens hagi presentat la pau sense adjectius”.

En el transcurs de l’acte es va projectar un vídeo sobre Joan Botam i el pare caputxí va rebre el guardó de mans de la presidenta del Parlament. En les seves paraules d’agraïment del premi – llegides per l’amic Joaquim Vilar-, el pare Botam va destacar les nombroses vinculacions que ha tingut amb la pau, des de la infància fins a l’entrada als caputxins catalans, la participació a Pax Christi o el seu paper en els fets de la ‘Caputxinada’, l’any 1966. “La pau és la gran utopia que ens interpel·la d’arrel i sedueix”, ha dit. I va reivindicar la pau com el mitjà per ser “més poble, més demòcrates, més constructors”. Botam va dedicar el premi a la seva família, a la comunitat dels caputxins i a Catalunya.

En la clausura, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va reivindicar “el diàleg, la negociació i l’entesa que exemplifica el pare Botam”, així com “la desobediència, com a garantia de construir, de fer, d’avançar”. Al seu torn, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va manifestar que “Catalunya ha estat i és un país impulsor de pau” i va destacar el compromís del Parlament amb la pau, com demostra, per exemple, la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau. Forcadell també va destacar la implicació i persistència de Joan Botam amb el diàleg interreligiós, un fet fonamental “per combatre la ignorància que alimenta la por, que permet atiar l’odi, com alguns fan actualment a Europa, equiparant la violència terrorista amb una religió”.

El Premi ICIP Constructors de Pau es convoca anualment i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, activista i artista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.

Anteriors guardonats amb el Premi ICIP
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària que va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.

Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.

L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’exgeneral nascut a Belgrad Jovan Divjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durantla Guerradels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.

Per últim, l’any 2014 el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones perla Pauila Llibertat, WILPF en les sigles en anglès) per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau.

Actualment més de 60.000 persones han participat en un procés de reinserció a la societat civil després d’haver format part de grups armats a Colòmbia. Aquest procés, lluny d’acabar-se, s’haurà de repetir amb entre 8.000 i 15.000 persones més que encara estan mobilitzades a mesura que avancen els acords de pau al país. Un exemple de l’èxit d’aquest procés són les prop de trenta dones excombatents que han participat al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’, impulsat pel Museo Casa de la Memoria de Medellín amb l’objectiu d’empoderar les dones involucrades en el conflicte amb noves actituds i habilitats perquè participin en els processos de construcció de pau i reconciliació a les seves comunitats.
Per conèixer de primera mà les seves experiències, ahir es va celebrar a Barcelona l’acte “Experiències de reintegració a Colòmbia”, en el marc del Cicle Pau a Colòmbia organitzat per l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya. Prop d’una quarantena d’assistents van poder escoltar els testimonis de Leidy Marisa Montoya, exguerrillera de les FARC, i Gloria Patricia Castañeda, exparamilitar de l’AUC, acompanyades per Adriana Valderrama, directora del Museo Casa de la Memoria de Medellín; Carolina Betancur, responsable d’aliances del museu; i Rafael Grasa, president de l’ICIP.
Valderrama va remarcar la importància del museu que dirigeix, tant per a Colòmbia com per a les comunitats colombianes que viuen fora del país. “Medellín és una ciutat puntera en programes de víctimes i de pau i reconciliació, però el Museo també itinera pel territori, ja que acompanyar les regions llunyanes en la creació d’espais de reconciliació és una de les nostres responsabilitats”, va expressar. En la mateixa línia, Betancur va apuntar que l’objectiu del projecte és “donar a conèixer experiències d’esperança enmig del procés de pau”. “El museu recull memòries de les víctimes i dels victimaris. És una casa física, però també té projectes comunitaris amb voluntat pedagògica, com ‘Mujeres Gestoras de Paz’, que se centra en el rol de la dona durant els anys de violència”, va explicar.
Un exemple d’aquestes “experiències d’esperança” és el cas de Leidy Montoya, que es va desmobilitzar l’any 2008. L’exguerrillera va entrar a les FARC quan tenia 13 anys per allunyar-se d’una situació familiar difícil. Va optar per aquesta via perquè la guerrilla era qui controlava la zona on vivia i la va veure com l’única sortida possible a la seva situació familiar. “Va ser una mala decisió d’infantesa”, es va lamentar. Deu anys després de prendre aquella decisió, Montoya va decidir canviar de vida; ara treballa amb avis de la seva comunitat reconstruint memòria gràcies al procés de reintegració i a participar en el projecte del Museo. “Ha estat l’experiència més bonica i enriquidora del procés de reconciliació. Em va omplir de moltes idees i em va curar moltes ferides de la guerra”, explica sobre ‘Mujeres Gestoras de Paz’. “Et dóna la capacitat de parlar amb diverses dones sobre experiències molt diferents i crees llaços d’amistat molt bonics. Vam estar en conflictes diferents, però ha estat possible construir la pau entre nosaltres”.
Per la seva banda, Gloria Castañeda va ingressar a les AUC als 28 anys per motius econòmics. En aquella època no aconseguia trobar feina i un amic que tenia una clínica on complia “funcions socials” per als grups armats li va proposar accedir-hi. Castañeda va acceptar i va estar treballant amb combatents durant 5 anys, fins que els decisors del grup van desmobilitzar alguns dels seus membres. Temps després de ser desmobilitzada, l’exparamilitar va entrar al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ que va valorar especialment per tenir en compte “la part humana, que no hi era en el procés de reintegració del govern, més centrat en l’educació, l’accés a la sanitat, la feina… Són aspectes importants, però també ho és allò que tens a dins”. Sobre la seva experiència de reintegració va destacar que amb les altres dones parlen “de ferides del passat, d’allò que vam perdre estant a la guerra i d’allò que ens vam perdre en anar-hi. La part humana sempre és perd en tots els processos, per això estic molt contenta de participar en aquest projecte, perquè si que la té en compte.”
Reptes de convivència
Durant el procés de reintegració, les persones desmobilitzades viuen diversos reptes de convivència. Tornar a la comunitat on van viure abans d’unir-se als grups armats, reconèixer els actes passats i aprendre a acceptar-los, són aspectes que s’han de treballar en el dia a dia. “En el retorn al meu poble, diversos familiars de paramilitars expulsats m’assenyalaven pel carrer, tot i que jo no hi tenia res a veure. Ara, jo i els tres desmobilitzats del meu poble ja participem a la comunitat i no hi ha cap tipus de rebuig”, va explicar Montoya. En canvi, el procés d’acceptació dels fets passats va ser complicat. “Va ser molt dur reconèixer els meus actes. La decisió d’entrar a les FARC va ser una decisió d’infantesa que segurament no repetiria”, va reconèixer l’exguerrillera.
Per a Castañeda el primer pas del procés va ser “acceptar que vaig entrar al grup sense saber a què es dedicava i després assumir els meus actes. Ser capaç de demanar perdó si algú em reclama alguna cosa. Al principi no trobes paraules per justificar què vas fer. Amb el temps vas assumint que has de començar de nou, construir-te un futur. En el procés de reintegració se t’obren molts espais, però has de lluitar per aconseguir-ho. Has d’actuar.”
Les dues excombatents no van dubtar quan van ser preguntades pel públic sobre quins passos s’haurien de seguir per aconseguir reintegrar amb èxit els milers de persones mobilitzades que encara hi ha a Colòmbia. “Parlar amb els joves és un dels passos per a la no repetició, que vegin tot el temps que vam perdre”, va opinar Montoya. Sobre el paper de les víctimes en el procés va afegir: “no hi ha hagut trobades, però seria important que en algun moment hi hagués un espai per interactuar amb les víctimes per poder explicar en quines circumstàncies vam prendre la decisió d’entrar als grups armats i com et veies obligat a complir tot allò que et manaven.”
Castañeda, per la seva banda, va criticar que les rutes de reintegració “eren iguals per a tothom, homes i dones. El nou procés de desmobilització ho hauria de tenir en compte, ja que per als homes és més fàcil trobar feina i en canvi, les dones, que normalment tenen menys estudis, es queden a casa.” També va remarcar la importància de l’acompanyament durant tot el procés i com hauria de ser l’apropament a la societat civil. “L’apropament no s’ha de fer dient ‘Sóc una desmobilitzada’. S’ha de mostrar amb accions per millorar les coses que es van danyar en la comunitat. Aquest és el camí per ser acceptat”, va concloure.
Montoya va aportar la nota final d’optimisme en reflexionar sobre els casos d’èxit de ‘Mujeres Gestoras de Paz’. “Cal seguir avançant. La nostra experiència donant a conèixer el projecte per tot el món pot ser útil per a altres persones. Som el reflex que qui es vulgui desmobilitzar no ha de tenir por”.
Vídeo de l’acte

L’ICIP obre un procés de creació d’una nova intervenció artística que consolidi la seva línia d’exposicions de carrer. Es tracta, amb aquest nou projecte, d’encarregar el disseny d’una nova eina de divulgació que utilitzi tant la reflexió com l’art i la creativitat per interpel·lar la ciutadania i conscienciar-la sobre qüestions afines a la línia de treball de l’ICIP.
Concretament, l’ICIP voldria rebre idees que girin entorn a aquests temes: el paper de la societat civil en la construcció de la pau; exemples de lluita noviolenta per a la transformació social; la construcció de pau en l’àmbit municipal; experiències concretes de convivència; el paper dels i les joves en la construcció de pau. Al web de l’ICIP s’hi poden veure exposicions produïdes en els últims anys en aquesta mateixa línia d’actuació. Són produccions que es poden instal·lar fàcilment al carrer, que atrauen l’atenció dels vianants i que poden circular sense dificultats per diversos municipis.
L’ICIP valorarà les idees rebudes al llarg de les properes setmanes. La proposta més ben valorada s’haurà de desenvolupar al llarg dels propers mesos, prèvia firma d’un contracte d’encàrrec l’obra entre l’ICIP i l’adjudicatari/a.
Les persones, empreses o entitats interessades en presentar propostes, poden adreçar-se a l’ICIP (spuig.icip@gencat.cat) per tal de rebre més informació sobre els requisits, cronograma i pressupost previstos per a aquest nou projecte. La data límit per enviar propostes és el dilluns 2 de maig de 2016.

L’ICIP i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia se sumen a la convocatòria de la Secció Oficial Documental del Festival de Cinema colombià de Barcelona: la Diàspora, que se celebrarà a la ciutat comtal del el 13 al 23 d’octubre a diferents espais. El festival, que arriba enguany a la seva 13a edició, està organitzat per la productora cultural Imago Gestiona.
Per primer cop, aquestes tres entitats – Imago Gestiona, Taula per Colòmbia i l’ICIP- convoquen de manera conjunta la Secció Oficial Documental de la 13ª edició del Festival de Cinema colombià de Barcelona.
Des dels inicis, la Secció Documental ha tingut un protagonisme especial dins de la celebració del festival. El documental és un gènere que, a través del seu llenguatge, permet aproximar-se a diferents realitats humanes i per tant apropar-se i comunicar al món la realitat d’un país com és Colòmbia. El termini d’inscripció per a la secció sobre documentals finalitza el proper 16 d’abril de 2016.

Trenta anys i unes quantes guerres, amb conseqüències terribles per a milions de persones, després del referèndum consultiu sobre la permanència d’Espanya a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, cal preguntar-se si té sentit la continuïtat de l’OTAN, quan no existeix cap altre bloc militar que constitueixi una amenaça, i si l’Estat espanyol hi ha de seguir col·laborant.
El present llibre ofereix una excel·lent informació sobre l’evolució de l’OTAN, els incompliments de les tres condicions del referèndum, així com un seguit de raons per respondre negativament a la pertinença a aquesta aliança militar.
Els autors
El Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, fundat l’any 1999, té com a missió el foment d’una cultura de pau i la construcció d’una societat desarmada i per això es dedica a sensibilitzar sobre els efectes perversos de les armes i el militarisme. Combina el treball d’estudi i publicació amb la difusió i la mobilització social al voltant dels efectes negatius del militarisme, entre ells la despesa militar, la R+D militar i la fabricació i el comerç d’armes, així com la denuncia de l’incompliment dels acords dels governs en aquestes matèries.
El Centre d’Estudis per la Pau rep el nom de J.M. Delàs, en record de Josep Manuel Delàs, que va ser president de Justícia i Pau de Girona i abans comandant de l’exèrcit a la reserva i membre de la UMD (Unió Militar Democràtica) i que va decidir en l’última etapa de la seva vida dedicar-se a la ferma defensa de la pau i els valors de la noviolència.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va rebre el passat 29 de febrer el president i la directora de l’ICIP, Rafael Grasa i Tica Font, respectivament per conèixer d’aprop la tasca que realitza la institució. Els representants de l’ICIP van explicar la tasca que du a terme la institució per promoure la cultura de la pau i la resolució pacífica de conflictes, tant a Catalunya com a nivell internacional.
L’ICIP fou creat pel Parlament de Catalunya l’any 2007 i la seva finalitat és promoure la cultura de la pau a Catalunya i al món, facilitar la resolució pacífica i la transformació dels conflictes i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau.

El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ha designat com a membres de la Junta de Govern de l’ICIP Manel Vila Motlló, actual director general de Cooperació al Desenvolupament, i Carme Garcia Suàrez, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, en substitució de Marta Macías Quesada, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i Miquel Puig Roig, anterior director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
La Junta de Govern de l’ICIP agraeix la tasca realitzada pels dos membres sortints i dóna la benvinguda als dos membres entrants per la seva incorporació al màxim òrgan de direcció de l’Institut Català Internacional per la Pau.
La Junta de Govern de l’ICIP està formada per tres membres designats pel Govern de la Generalitat i set membres elegits pel Parlament de Catalunya. Actualment, però, els membres escollits pel Parlament són cinc en comptes de set, per defunció d’Alfons Banda i per l’elecció com a eurodiputat de Josep Maria Terricabras, càrrec incompatible amb la condició de membre de la Junta de l’ICIP.

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raul Romeva, ha visitat aquest dimecres 10 de febrer la seu de l’ICIP, situada al carrer Tapineria 10 de Barcelona, acompanyat del secretari general d’Afers Exteriors, Aleix Villatoro, i la directora general de Relacions Internacionals i amb el Parlament, Carme García. Tots tres han visitat les oficines i la Biblioteca de l’ICIP, que conté un fons de prop de 7.000 volums especialitzats en els temes de treball de l’Institut.
Posteriorment, el conseller ha mantingut una reunió amb el president i la directora de l’ICIP, Rafael Grasa i Tica Font, respectivament, per conèixer de primera mà els projectes que té en marxa la institució, com ara la línia de treball sobre les noves concepcions de la seguretat humana i la transformació de conflicte, o les tasques en l’àmbit de construcció de pau que l’ICIP desenvolupa a Colòmbia, mitjançant acords de col·laboració amb diferents institucions colombianes, en el marc de les negociacions de pau de l’Havana.

Com cada any l’ICIP commemora el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP), que se celebra el 30 de gener, i enguany ho fa amb la publicació de dotze noves Càpsules de Pau. Es tracta de dotze reflexions sobre què és la pau, editades en vídeo i publicades al web www.capsulesdepau.com creat per l’ICIP i el Col·lectiu Contrast, amb la col·laboració de Digital Dosis. D’entre les dotze noves càpsules, hi ha activistes i investigadors de Corea del Sud, Bahrain, Sud-Àfrica, Kènia o Mèxic, i destaquen també les reflexions del compositor i actor Carles Santos i l’actor Pau Miró.
El projecte Càpsules de Pau va néixer el setembre de 2014 amb l’objectiu de mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula Pau. Persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.
Amb la publicació de les noves càpsules, el projecte compta ja amb un total de 76 vídeos, amb subtítols en català, castellà i anglès. Entre les persones que han participat al projecte i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem investigadors per la pau, activistes i persones que han viscut de prop un conflicte.
Materials didàctics
Com a complement a les càpsules, el web conté també diferents propostes educatives que tenen per objectiu fomentar competències personals que facilitin l’anàlisi de les violències i les oportunitats de la pau així com la pràctica de transformació creativa dels conflictes, tot cercant el compromís amb la promoció d’una pau positiva. Aquests materials didàctics s’adrecen a l’àmbit formal i no formal de l’educació per facilitar un treball més integral que avanci en la inclusió de la cultura de pau en el projecte educatiu.

El passat divendres 15 de gener es va portar a terme la primera reunió del projecte Europeu Diaphora en el qual participa l’ICIP. Diaphora és un plataforma de formació i recerca sobre la naturalesa dels problemes filosòfics, la resiliència de la divergència i la seva relació amb els conflictes des d’una perspectiva pràctica. L’ICIP col·labora en la formació pràctica d’alguns dels doctorands que formen part del projecte i, concretament, a partir de l’octubre de 2016, tres d’ells passaran unes setmanes a l’ICIP per tal de complementar la formació i recerca que hauran de desenvolupar per al projecte.
Les universitats i centres que formen part del projecte són les de Barcelona, Munich, Neuchatel, Stirling, Stockholm, Edinburgh i l’École Normale Supérieure de Paris. El projecte, que va ser escollit en el marc d’una convocatòria Marie Curie de formació Europea dins del programa Horizon 2020, finalitzarà el desembre del 2019.
La convocatòria per ser doctorand del projecte està oberta fins al proper 8 de febrer.

La directora de l’ICIP, Tica Font i dues tècniques de l’Àrea de Formació i Difusió, Elena Grau i Sabina Puig, participen aquesta setmana en diverses jornades de treball amb el Museo Casa de la Memoria de Medellín, a Colòmbia. Durant l’estada, es tractaran diferents temes com ara l’aposta museística i la proposta pedagògica que es desenvolupa des del Museo Casa de la Memoria. La visita també permetrà conèixer el treball el Museo porta a terme amb altres institucions especialment amb la Unitat de Víctimes.
La visita de l’ICIP a Colòmbia es produeix en el marc del projecte d’intercanvi d’experiències entre el Museo Casa de la Memoria de Medellín i l’ICIP que es duu a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona aquest any 2016.