Autor: whads

Com poden treballar plegats els soldats, els diplomàtics i els treballadors humanitaris en situacions de conflicte? Les situacions d’afectació bèl·lica sempre comprometen l’ajuda? Com mesurem l’èxit? Aquests són alguns dels dilemes actuals sobre el paper moral, legítim i pràctic de l’ajuda internacional dins l’agenda sobre conflicte i desenvolupament.
L’anàlisi que fa Eleanor O’Gorman a l’obra Conflicte i desenvolupament avança començant per la cobdícia, el greuge i la pobresa, a través del gènere, per abastar els temes més amplis de la construcció de la pau i la construcció de l’estat, oferint-nos una introducció clau als principals aspectes de la relació entre el desenvolupament i el conflicte internacionals contemporanis.
L’autora
Eleanor O’Gorman viu a Cambridge i treballa com a experta independent en estratègia i com a investigadora en desenvolupament, conflictes i seguretat internacionals. Assessora, entre d’altres, de les Nacions Unides, el govern del Regne Unit, el govern d’Irlanda, la Comissió Europea i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. O’Gorman té una àmplia experiència sobre el terreny en països afectats per conflictes, com la República Democràtica del Congo, Libèria, Sri Lanka i el Timor Oriental. Actualment és investigadora principal associada al Gender Studies Centre i investigadora associada al Departament de Política i Estudis Internacionals de la Universitat de Cambridge, i participa com a experta en reunions i fòrums internacionals.

Per segon any consecutiu, un grup d’estudiants del Màster en Periodisme Polític Internacional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, dirigit per Christopher Tulloch, ha visitat la Biblioteca de l’ICIP per conèixer el fons que ofereix el centre, de prop de 7.000 volums (la majoria llibres però també materials audiovisuals). La visita ha tingut lloc aquest dimarts 26 de gener. Els tècnics Pablo Aguiar i Guifré Miquel han presentat el centre als estudiants, així com les línies de treball de l’ICIP.
La Biblioteca de l’ICIP és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques, constituït el centre de referència en el seu àmbit a Catalunya. La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau; forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.
Aquí podeu consultar les últimes adquisicions de la Biblioteca disponibles per a tots els usuaris.

L’ICIP i el Museo Casa de la Memoria de Medellín, a Colòmbia, desenvoluparan un projecte, amb el suport de l’Ajuntament de Bacelona, per compartir experiències rellevants de construcció de pau, entre actors de conflictes, víctimes i la societat civil, i que tindrà lloc els pròxims mesos a les ciutats de Barcelona i Medellín. El projecte inclou diverses activitats de col·laboració entre les dues institucions, entre les quals destaca, per exemple, difondre a Medellín la iniciativa “Rutas de paz” de conviència i reconciliació entre joves del País Basc o les experiències de les trobades restauratives entre exmembres i víctimes d’ETA, així com difondre, en aquest cas a Barcelona, la iniciativa “Memorias para la reconciliación” sobre la reintegració d’excombatents del conflicte colombià a la vida civil.
El projecte s’emmarca dins el conveni de col·laboració entre l’ICIP i l’Alcaldia de Medellín, vigent des del 2013 i a partir del qual les dues institucions desenvolupen una feina conjunta en l’àmbit de la construcció de la pau.

Una delegació de l’ICIP encapçalada per la directora, Tica Font, va viatjar al País Basc el passat 9 de desembre per reunir-se amb representants del Centre d’investigació per a la pau Gernika Gogoratuz i del Museu de la Pau de Gernika.
En la trobada van participar les directores d’aquestes dues fundacions, María Oianguren i Iratxe Momoitio, respectivament. Es tracta de dues entitats que, per la seva llarga trajectòria i per la qualitat de la seva feina, han esdevinguts referents en la divulgació de la cultura de pau. Al llarg d’aquesta trobada, es va fer una reflexió aprofundida sobre les experiències de totes tres institucions en l’àmbit de la formació i difusió i els reptes i oportunitats actuals en aquest àmbit.

L’ICIP ha fet pública la resolució de la convocatòria de subvencions a entitats, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre, amb seu a Catalunya, per a projectes de participació en xarxes i de recerca en promoció de la pau, per un import global de 4.000 euros
L’ICIP és una institució de recerca, divulgació i acció i, segons estableix la seva llei de creació, és funció de l’ICIP “donar suport i assessorament a organitzacions, iniciatives, campanyes i activitats que ho requereixin, i fomentar activitats que la societat civil i els moviments per la pau, les administracions públiques, les organitzacions internacionals, les universitats i els centres de recerca duen a terme en l’àmbit de la formació, la recerca i l’acció compromesa en la construcció i el manteniment de la pau”.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el Memorial Democràtic han celebrat aquesta setmana el IV Col·loqui Internacional ‘Del passat al futur: Memòria i Processos de Transició’, en que s’han analitzat diferents processos transicionals que han tingut lloc arreu del món des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat.
El Col·loqui, que ha comptat amb una vintena de ponents i un centenar d’assistents, es va inaugurar el dilluns 30 de novembre en un acte presidit per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el president de l’ICIP, Rafael Grasa, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. La conferència inaugural va anar a càrrec de Maria Clara Galvis, membre del Comitè contra les Desaparicions Forçoses de l’ONU, que va defensar el rol de les Nacions Unides “com a garant de l’establiment de la veritat, de la justícia i de la reparació dels abusos del passat” i va destacar la necessitat d’apoderar les víctimes de conflictes com a titulars de drets i d’obligar els estats a investigar crims i violacions dels drets humans.
Estratègies de transicions
Els dies 1 i 2 de desembre el Col·loqui va abordar, amb diverses taules rodones, les diverses estratègies, judicials i no judicials, que caracteritzen els processos de transició, ja siguin d’una dictadura a una democràcia, o d’un conflicte violent a la pau. En un inici, els professors Ricardo Martín de Guardia i Alberto Pellegrini van abordar les transicions de després de la Segona Guerra Mundial (els casos d’Alemanya, Itàlia i el Japó, i la situació als països col·laboracionistes, com França, Bèlgica o Holanda); les professores Claudia Jiménez i Rosa Ana Alija es van centrar en els principis dels tribunals de Nuremberg i Tòquio, els quals han marcat l’essència del dret penal internacional, i els judicis contra el nazisme; i els professors José María Faraldo i Marició Janué van abordar les transicions polítiques als països de l’Europa de l’Est posteriors a la caiguda del Mur de Berlín, marcades en aquest cas per la consolidació de la democràcia, l’assumpció de l’economia capitalista i la integració europea.
En aquesta primera part del Col·loqui també es va tractar el sistema internacional postguerra freda, a càrrec del professor Rafael Grasa; l’actual funcionament de la Cort Penal Internacional, per part del fiscal Fabricio Guariglia; els tribunals internacionals per a l’antiga Iugoslàvia i Ruanda, per part de l’expert en dret criminal John Philpot; la justícia universal des dels tribunals espanyols, amb el professor Manuel Ollé; i els tribunals internacionals d’opinió, amb el professor Antoni Pigrau.
Les Comissions de la Veritat
La segona part del Col·loqui va estar centrada en l’anàlisi de les Comissions de la Veritat com a mecanisme de justícia transicional: la seva capacitat per transformar un conflicte, esclarir els fets, reconèixer responsabilitats i treballar en favor del perdó i la reconciliació. “Les Comissions de la Veritat tenen unes expectatives molt altes i sovint generen frustració”, van defensar tant el director de l’Institute for Integrated Transitions, Mark Freeman, com el director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Soria, que va centrar-se en el cas de Sud-àfrica. Per la seva banda, el periodista tunisià i membre de la Comissió de la Veritat i Dignitat de Tunísia, Seif Soudani, va analitzar la transició democràtica tunisiana.
El Col·loqui també va centrar-se en els processos de justícia, preservació de la memòria i la reparació de les víctimes al País Basc i Colòmbia amb les ponències d’Aintzane Ezenarro, directora de l’Institut de la Memòria del País Basc i María Camila Moreno, de l’International Center for Transitional Justice, les quals van posar l’accent en la necessitat d’”abordar la memòria des d’una mirada crítica del passat” i en el fet que “la memòria no correspon només a les víctimes del conflicte, sinó al conjunt de la societat” .
Memòria i justícia a Catalunya i Espanya
Per últim, el Col·loqui va tractar la transició democràtica a Espanya i Catalunya amb el professor Borja de Riquer, l’actuació de la justícia argentina en relació als crims del franquisme, amb la professora Anna Messuti, i la possibilitat d’instaurar una Comissió de la Veritat sobre els crims de la guerra civil i el franquisme, amb una taula rodona en que van participar els advocats Antoni Cruanyes i Magda Oranich, i els professors Josep Maria Solé i Sabaté i Assumpció Malgosa.
El professor Borja de Riquer va ser molt crític amb les polítiques públiques de memòria a nivell d’estat: “En un estat democràtic cal una política sobre la difusió del passat, perquè no s’ignorin les injustícies anteriors. I el balanç de les polítiques públiques espanyoles de memòria és censurable, a excepció de Catalunya”. En aquest sentit, De Riquer va lloar la tasca que porta a terme el Memorial Democràtic.
De Riquer va defensar “la necessitat política de crear una Comissió de la Veritat a Catalunya”, tal com també van fer la resta de ponents. “Tothom qui hagi lluitat per la llibertat i la democràcia té dret a la memòria”, va assegurar Josep Maria Solé i Sabaté. “L’única opció de futur és conèixer què va passar i refer tots els epidodis de forma rigorosa”, va manifestar Assumpció Malgosa. Per la seva banda, Josep Cruanyes va explicar que una Comissió de la Veritat a Catalunya “és especialment necessària tenint en compte com s’ha fet la transició espanyola”, i Magda Oranich va recordar que “hi ha moltes formes de reparar les famílies dels represaliats del franquisme en una societat que vol ser justa”.
El Col·loqui el va clausurar el director general de Relacions Institucionals, Miquel Puig, que va expressar el “ple compromís del Govern de la Generalitat amb els principis de veritat, justícia i reparació de les víctimes”.

Després de quatre anys de treball, el passat 19 de novembre es va constituir a Ginebra la Xarxa Internacional de Recerca sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans (BCHR Network), liderada per l’ICIP. És la primera xarxa d’aquestes característiques a nivell mundial i un dels seus principals atractius és que reuneix membres d’universitats de tot el món i ONG i centres d’investigació rellevants en l’àmbit dels conflictes armats i la promoció de la pau. Hi participen, per exemple, les universitats de Georgetown, Quebec, Sorbonne, Leiden, Greenwich, Ottawa o Austràlia; i centres i fundacions com SIPRI, FAFO, el Comitè Internacional de la Creu Roja; Global Witness, PeaceNexus o DCAF. En total, més de vuitanta investigadors d’arreu del món s’han unit al document fundacional de la xarxa.
La xarxa s’emmarca dins el programa de recerca de l’ICIP ‘Conflictes armats: dret i justícia’, coordinat pel professor de Dret Internacional Humanitari i vicepresident de l’ICIP, Antoni Pigrau, i té com a principal objectiu investigar les causes, dinàmiques i conseqüències de l’activitat de les empreses en contextos de conflictes armats, l’impacte d’aquesta participació sobre els drets humans i les responsabilitats legals que se’n poden derivar. L’activitat de la xarxa es difón mensualment mitjançant un butlletí.
La iniciativa de crear una xarxa de recerca d’aquestes característiques va sorgir la tardor del 2011, quan l’ICIP va organitzar a Barcelona un primer seminari internacional sobre empreses i conflictes armats amb la intenció de posar en comú les diverses agendes sobre aquesta temàtica. El seminari va tenir continuïtat, amb edicions posteriors, el 2013 a Barcelona, el 2014 a Londres, i aquest mes de novembre a Ginebra, coincidint amb la celebració del Fòrum sobre Empreses i Drets Humans de Nacions Unides.

Estudiants de l’International Relations Abroad program ofert per IBEI-Universitat Pompeu Fabra, que cursen l’assignatura “United Nations: International Peace and Security”, i un grup d’alumnes d’Educació Social de la Universitat de Barcelona han visitat aquest dimecres, 25 de novembre, la Biblioteca de l’ICIP per conèixer el fons que ofereix, de prop de 6.500 volums (la majoria llibres però també materials audiovisuals). El tècnic responsable de la Biblioteca, Guifré Miquel, va presentar el centre als estudiants, així com les línies de treball de l’ICIP.
La Biblioteca de l’ICIP és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques, constituït el centre de referència en el seu àmbit a Catalunya. La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau; forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

La implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica és una de les entrades imprescindibles en l’agenda global del segle XXI. L’objectiu, ambiciós i realista, exigeix un procés històric lúcidament guiat i tenaçment mantingut. Aquest procés dinàmic no pot prescindir del coneixement de persones, idees, compromisos i accions que per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador han esdevingut referents. La col·lecció ‘Clàssics de la pau i de la noviolència’, coeditada per l’ICIP i Angle Editorial, vol ser una aportació contínua que faciliti aquest coneixement.
El novembre de 1909 Gandhi tornava a Sud-àfrica en vaixell, després d’una infructuosa missió diplomàtica a Londres per defensar els drets de la minoria índia al país africà. Durant la travessia va escriure febrilment —amb la mà esquerra quan la dreta estava esgotada— les seves idees sobre com l’Índia havia de recuperar la seva pròpia identitat cultural i política i superar la influència de la civilització occidental i el colonialisme britànic.
El resultat és L’autogovern de l’Índia (Hind Swaraj), en què Gandhi planteja el seu propi programa polític per transformar l’Índia, basat en la recerca de la independència o autogovern individual i nacional des de la noviolència. Profundament inspirat en les idees pacifistes de Lev Tolstoi, el llibre va anar guanyant ressò a l’Índia en paral·lel a la creixent influència de Gandhi en la vida política i el procés d’independència del país.
Aquí teniu disponible les primeres pàgines del llibre en pdf.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha celebrat aquest dimarts 3 de novembre, al Pati Manning de Barcelona, la Jornada Internacional Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la Resolució 1325 de les Nacions Unides, que va tenir per objectiu reflexionar al voltant dels avenços i obstacles en l’agenda internacional sobre Dones, Pau i Seguretat, just quan es commemoren els quinze anys de l’aprovació de la Resolució 1325 per part del Consell de Seguretat de l’ONU.
La Jornada va reunir dones activistes i constructores de pau d’arreu del món, que van exposar els reptes i les mancances de la Resolució 1325 en el context actual i en diferents països, com ara Colòmbia, Espanya i Bòsnia.
La conferència inaugural de la Jornada va anar a càrrec de l’activista d’origen canadenc i resident a Líbia Alaa Murabit, fundadora de l’organització The Voice of Libyan Women i membre del grup assessor per a l’estudi global sobre la Resolució 1325. Murabit va reivindicar la importància de la Resolució 1325 però sobretot la necessitat de portar-la a la pràctica per assegurar la participació de les dones en la vida política i, concretament, en les negociacions de pau. “La 1325 va obrir canvis però ja no és suficient, perquè no tenim la capacitat estructural de portar-la a la pràctica. Cal un canvi de mentalitat, renovar les institucions de poder, apostar pel desarmament global i la justícia, i institucionalitzar la participació de les dones en l’agenda internacional ”, va assegurar.
En els diferents debats, les ponents van fer un balanç agredolç de l’impacte que està tenint la Resolució 1325 quinze anys després de la seva aprovació i van posar de manifest la necessitat de donar més espais a les dones per a fer possible la construcció de la pau. També van reclamar més compromís polític, per part dels Estats, per implementar la Resolució 1325: destinar més pressupost als plans d’acció de la Resolució 1325 i fixar-ne el calendari d’execució.
La clausura de la Jornada va anar a càrrec de la directora de l’ICIP, Tica Font, i la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACDD), Marta Macias, les quals van reivindicar la necessitat de difondre millor la Resolució 1325 i de continuar treballant, des de les institucions, per donar veu a les dones. “Ens sentim insatisfetes de la implementació de la 1325”, va afirmar la directora de l’ICIP.
La Jornada Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la Resolució 1325 de les Nacions Unides coincideix amb la campanya #DONAVEU1325, impulsada per l’ACDD, amb l’objectiu de difondre l’agenda internacional sobre Dones, Pau i Seguretat. En el marc d’aquesta campanya també s’ha creat la plataforma www.donaveu1325.cat.
Paral·lelament, l’ICIP publicarà aquest mes de novembre un nou número de la revista electrònica Per la Pau dedicat als 15 anys de la Resolució 1325. La revista Per la Pau es publica trimestralment en català, castellà i anglès.

Com cada mes, us oferim un recull de les principals adquisicions que ha fet la Biblioteca de l’ICIP darrerament i que estan a disposició dels usuaris. La Biblioteca de l’ICIP, situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta, de Barcelona, és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques, constituït el centre de referència en el seu àmbit a Catalunya.
La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2015 al Quartet Nacional de Diàleg de Tunísia per la seva contribució a la construcció d’una democràcia plural en aquest país durant la revolució del 2011.
L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) destaca que “és un premi a l’esperança, un reconeixement a la importància de la mediació i del diàleg per a la construcció de la pau i la superació de situacions violentes, així com un reconeixement a l’esforç del poble tunisià per avançar cap a una plena democràcia”.
El president de l’ICIP, Rafael Grasa, considera que és un premi del tot merescut: “Aquest és un premi que incita a l’esperança, que recorda que cal continuar treballant en totes les transicions de l’Orient Mitjà perquè encara hi ha possibilitats de reconduir les energies i expectatives de canvis que van demostrar les primaveres àrabs. És també una aposta per les solucions dialogades dels conflictes i un reconeixement al paper valent d’organitzacions i persones que es posen al servei de la mediació política i del diàleg, sense les quals, a Tunísia i arreu, els conflictes tendirien sempre cap a la violència”. El president de l’ICIP també celebra que Comitè Nobel hagi reconegut el treball de base i constant de les quatre organitzacions que conformen el Quartet i hagi defugit de guardonar grans figures mediàtiques.
El Quartet Nacional de Diàleg de Tunísia, creat el 2013, està format per quatre organitzacions de la societat civil tunisiana: L’Union Générale Tunisienne du Travail, l’Union Tunisienne de l’Industrie, du Commerce et de l’Artisanat, la Ligue Tunisienne pour la Défense des Droits de l’Homme i l’Ordre National des Avocats de Tunisie.