Autor: whads

El juny de 2012, un grup d’unes trenta víctimes d’ETA, els GAL, BVE i les Forces de Seguretat de l’Estat de diferents èpoques, que havien estat reunint-se durant cinc anys, es va presentar públicament en una roda de premsa. L’experiència Glencree havia nascut el 2007 com una iniciativa orientada a l’exploració de la possibilitat d’un diàleg constructiu entre víctimes de diferents bàndols.
Ondas en el agua narra aquesta experiència amb la qual es va arribar al reconeixement mutu d’aquestes persones com a víctimes, i amb què es va realitzar una feina conjunta que, sense negar les diferències, ofereix un relat comú de tot allò viscut, i un missatge positiu i constructiu a la societat basca.
Els autors
Els autors d’Ondas en el agua són els integrants de l’equip dinamitzador de l’experiència Glencree. Carlos Martin Beristain és un metge amb gran experiència en el treball amb víctimes de conflictes violents de diversos països d’Amèrica Llatina i d’Àfrica; Galo Bilbao, professor d’ètica de la Universitat de Deusto, té un llarg recorregut en la reflexió teòrica sobre les víctimes del terrorisme i la violència política; i Julián Ibáñez de Opacua compta amb una gran experiència professional com a psicòleg.

Com cada mes, us oferim un recull de les principals adquisicions que ha fet la Biblioteca de l’ICIP darrerament i que estan a disposició dels usuaris. La Biblioteca de l’ICIP, situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta, de Barcelona, és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques, constituït el centre de referència en el seu àmbit a Catalunya.
La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

L’ICIP ha obert una nova convocatòria d’ajuts per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2015-2016) per un import global de 40.000 euros. La gestió dels ajuts va a càrrec de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i les sol·licituds es poden presentar fins al proper dimecres 30 de setembre de 2015.
Les persones interessades en demanar els ajuts trobaran les bases de la convocatòria i el formulari de sol·licitud en aquesta pàgina.

La percepció de la pau varia molt segons el moment històric, el context sociopolític, la cultura, la religió i la pròpia experiència vital. El projecte Càpsules de Pau és una coproducció de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el Col·lectiu Contrast, amb la col·laboració de Digital Dosis, que vol mostrar aquesta diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula Pau.
Persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.
Cada una d’aquestes reflexions, editades en vídeo amb subtítols en català, castellà i anglès, s’anomenen càpsules, i estan recopilades en el web www.capsulesdepau.com. Les diferents càpsules estan ordenades per nom, data o país de procedència. Entre les persones que han participat al projecte i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem investigadors per la pau, activistes i persones que han viscut de prop un conflicte.
12 noves càpsules
El projecte va veure la llum el setembre de 2014, amb la publicació de 52 càpsules i diversos materials didàctics per treballar la cultura de pau a les escoles. Ara, un any després i coincidint amb el Dia Internacional de la Pau (21 de setembre), l’ICIP publica dotze noves càpsules d’activistes d’arreu del món. Persones compromeses i treballadores per la pau de Txetxènia, Israel, Palestina, el Kurdistan, Japó, Guatemala, Costa Rica o la República Democràtica del Congo reflexionen sobre què és per a ells viure en pau.
Amb la publicació de les dotze noves càpsules, el web compta amb un total de 64 vídeos amb les reflexions de persones procedents de 32 països diferents.
La diversitat de rols dels protagonistes i la seva procedència permet construir una visió de pau global. La pau com a sinònim de justícia social, d’igualtat d’oportunitats, d’absència de violència directa i indirecta, de lluita pel reconeixement del drets humans, però també la pau entesa com a harmonia, com a pau interior.

Des de fa dècades, Nacions Unides destaca determinats dies de l’any per prestar atenció a problemes mundials, per acostar-se i acostar-nos a la seva solució. Cada 21 de setembre, hom posa l’èmfasi en la pau. Enguany Nacions Unides, justament quan commemorem els 70 anys del seu naixement, ha triat com a lema “Associacions per a la pau. Dignitat per a tothom”. El secretari general de l’ONU ha recordat en proposar el tema que per a construir la pau és necessària la col·laboració de tothom: persones, empreses, governs i associacions, atès el seu paper cabdal en l’assoliment del progrés social, la protecció del medi ambient i la creació d’un món més just, estable i en pau. I, tal com continua dient el missatge de l’ONU, enguany el dia arriba en moments de perill però alhora prometedors, ja que serà de de gran importància l’adopció dels nous objectius de desenvolupament sostenible, amb fites per al 2030. Substituiran els Objectius del Mil·lenni, que acomiadem amb sabor agredolç: han permès millores substantives però no s’han assolit completament arreu del món. Un moment, doncs, ben interessant i suggestiu, atès que els nous objectius incorporen explícitament finalitats i fites vinculades a la pau.
Tanmateix, aquest any la nostra declaració és més combativa, amb un títol contundent, normatiu i no simplement descriptiu. Un títol que vol ser en ell mateix una incitació a l’acció: No hi haurà pau sense coherència entre paraules i fets! La coherència és un tema recurrent en l’acció col·lectiva per a la pau, com es recorda amb la citació de la cèlebre frase “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”: els fins i els mitjans han de ser congruents en lluitar per a la pau i la justícia. O, com es diu en parlar d’educació per a la pau, cal buscar coherència entre fets i paraules perquè, altrament, si els fets no són congruents amb els mots, el currículum ocult -el que els educadors i les institucions educatives transmeten amb el seu quefer procedimental real- acaba anul·lant i malbaratant el poder transformador del currículum explícit, del que es diu que es farà.
I aquest és el problema punyent que ens interpel·la aquest 21 de setembre: el currículum ocult s’imposa a l’explícit; els fets neguen les paraules. Els fets mostren, amb contundència, la inanitat de moltes paraules. La incoherència és la norma.
De ben segur que ja és al cap de tothom a què ens referim: la crisi humanitària i migratòria procedent dels centenars de milers de refugiats que arriben, a través de la Mediterrània particularment, al continent europeu, a la recerca d’asil, de refugi, tot demanant que s’apliqui la convenció de 1951 i, sobretot, que siguin veritats les paraules i antics fets que parlen de la UE com un territori de pau, benestar, prosperitat, defensa dels drets humans, d’acollida i esperança, un territori que promou la lliure circulació de persones, idees, béns… Els fets, però, s’entesten a dir altres coses: no hi ha política comuna d’asil, molt països comunitaris opten per afegir-se a la moda de construir murs, rebutgen l’entrada de persones, les traslladen a d’altres llocs, modifiquen les seves legislacions per donar aparença de legitimitat a la immoralitat, fins i tot utilitzen gasos lacrimògens contra refugiats que vénen d’Àfrica i d’Orient Mitjà.
Més de mig milió de persones han arribat a les nostres costes en el curs de l’any. Certament és un problema de gestió, però també és cert que la majoria d’elles han estat rebudes amb fets incoherents amb les paraules i ideals que després de la II Guerra Mundial aconsellaren buscar un mecanisme per acabar amb el flagell de la guerra, tot creant-se les comunitats europees.
I tot això s’esdevé en el moment en què ens preparem per cridar a crear sinergies i aliances per a la pau i el desenvolupament, a dotar-nos d’un nou programa per al 2030. En el moment en què, segons dades recents de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, el món compta amb més de 60 milions de desplaçats i refugiats, una xifra que només podria comparar-se, en termes relatius, amb la derivada de la fi de la II Guerra Mundial. O, en xifres “personalitzades”, en un moment en què una de cada 122 persones del món és refugiat, desplaçat intern o demandant d’asil. O quan, quatre anys després de l’inici de la guerra interna a Síria, actualment hi ha més sirians desplaçats internament i refugiats fora del país que ciutadans sirians que romanen a casa seva.
I en aquest context, hem d’acarar, en termes de coherència, dues notícies contradictòries. Una d’esperançadora, que ens omple de joia i d’esperança per al futur: la solidaritat activa i directa de la ciutadania, de moltes ciutats i les seves autoritats, de molts administracions governamentals no centrals, com la catalana i la barcelonina, que es mobilitzen i preparen per acollir persones. La dolenta: l’espectacle vergonyós de les institucions de la UE, incapaces fins i tot de decidir com repartir l’acolliment entre els estats membres de 120.000 persones, una xifra lluny de la demanada per l’ONU i encara més lluny de les necessitats. A més, les institucions ni tan sols es plantegen seriosament actuar per posar remei a les causes estructurals del moviment de refugiats i per enfrontar la segona onada de la crisi; els propers anys caldrà gestionar al continent uns dos milions de refugiats, donat el nombre ja existent i el que es pot derivar de l’aplicació del dret de reagrupament, que pot multiplicar la xifra actuals per dos o tres.
I aquí és on, com ciutadans de la UE, ens juguem el prestigi. On el currículum ocult està acabant amb l’exemple d’una Unió a la que s’atorgà un premi Nobel per la seva contribució a la pau i als drets humans. El que hi ha en joc no és només una crisi humanitària i migratòria, és una crisi de dignitat, de coherència, d’identitat.
Aquest 21 de setembre no és moment de paraules grandioses i de grans reflexions sobre la pau. Cal cridar coherència, coherència i coherència. La pau, avui, significa obrir fronteres, complir les obligacions del dret internacional, acollir persones. Avui, més que mai, la pau i la solidaritat depenen de la tendresa de les persones i del bon capteniment de les institucions.
Barcelona, 21 de setembre de 2015

Davant la crisi dels refugiats que viu la Mediterrània, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), com a institució que treballa per la pau i la seguretat a Catalunya i al món, manifesta que ens trobem davant d’una crisi humanitària i migratòria de caire europeu i internacional, la qual no es pot tractar com una emergència sobtada, i que suposa alhora una crisi política i institucional de la Unió Europea. Es tracta d’una crisi que soscava la credibilitat de la UE com a espai de seguretat i benestar i com a actor tradicionalment defensor de polítiques avançades en matèria de drets humans, cooperació o construcció de pau. Per tant, tot i l’emergència, les solucions han d’ocupar-se no només dels símptomes sinó sobretot de les causes estructurals.
Per superar aquesta situació, l’ICIP considera primordial que la comunitat internacional posi en marxa les següents mesures i reptes:
Incrementar l’acollida de refugiats a Europa, assegurant estades relativament llargues.
Evitar les conductes aïllades i contradictòries dels estats membres de la UE sobre nombre i condicions d’estada dels refugiats mentre no hi hagi una política comuna d’asil.
Analitzar les causes estructurals que es troben darrere el fenomen migratori, especialment aquelles vinculades a la conflictivitat armada.
Impulsar una iniciativa internacional, liderada per Nacions Unides, orientada a oferir alternatives humanes i segures als refugiats: legals, de gestió i assentament controlat.
Endegar una reforma important de la política migratòria i d’asil de la UE, d’acord amb els compromisos del dret internacional, per assegurar la legitimitat de la UE.
Posar en marxa iniciatives conjuntes, basades en mesures coercitives i en alternatives econòmiques, per lluitar contra les màfies internacionals.
Revisar el sistema internacional d’ajut humanitari, treballant en col·laboració amb els actors locals, posant en pràctica el que ja fa anys està consensuat per part dels experts.
Fer tots els esforços possibles per posar fi a la guerra a Síria i a Líbia, i per acabar amb l’extremisme i la repressió presents als països de la regió i, en concret, a l’Afganistan i a Eritrea.

L’ICIP ha publicat aquest mes de setembre la resolució provisional de la convocatòria per a la concessió d’ajuts a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2014-2015). Els projectes als quals es proposa concedir els ajuts tracten temàtiques diverses, com l’ascens d’Estat Islàmic, les polítiques relacionades amb la cultura de pau i l’educació, el comerç internacional d’armes, les noves formes de merceranisme o el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de pau a l’Àfrica occidental.
La convocatòria d’ajuts R-ICIP 2014-2015 té un import total de 40.000 euros.

L’ICIP ha convocat la segona edició del programa de beques ICIP dirigit a completar la formació dels joves mitjançant la realització de pràctiques a la institució. Es tracta d’una convocatòria adreçada a llicenciats o graduats en Ciències Polítiques, Sociologia, Dret, Filosofia, Humanitats, Història i Economia, que vulguin complementar la seva formació universitària. Els àmbits materials de les pràctiques professionals són els següents:
a) Programa de recerca sobre conflictes, dret i justícia.
b) Programa de recerca sobre seguretat humana, transformació de conflictes i investigació per la pau.
c) Programa de transferència de coneixements (aquest programa gestiona les publicacions derivades de les activitats de recerca)
Les persones interessades poden presentar la sol·licitud corresponent fins al proper 15 de setembre de 2015. Les sol·licituds s’han de presentar presencialment, al registre de l’ICIP (c/ Tapineria, 10, 08002 Barcelona). Per a més informació consulteu aquesta pàgina.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha obert una convocatòria de subvencions a entitats, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre, amb seu a Catalunya, per a projectes de participació en xarxes i de recerca en promoció de la pau. L’import global per a aquesta convocatòria és de 40.000 euros i el termini per a presentar les sol·licituds finalitza el 15 de setembre.
Els ajuts es poden sol·licitar per via electrònica a través d’aquest enllaç.
L’ICIP és una institució de recerca, divulgació i acció i, segons estableix la seva llei de creació, és funció de l’ICIP “donar suport i assessorament a organitzacions, iniciatives, campanyes i activitats que ho requereixin, i fomentar activitats que la societat civil i els moviments per la pau, les administracions públiques, les organitzacions internacionals, les universitats i els centres de recerca duen a terme en l’àmbit de la formació, la recerca i l’acció compromesa en la construcció i el manteniment de la pau”.

El president de l’ICIP, Rafael Grasa, va comparèixer el passat divendres 17 de juliol a la comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar l’Informe Anual d’Activitats – Memòria ICIP 2014, tal com marca la llei de creació de l’Institut en un exercici de transparència i rendició de comptes.
Grasa va presentar els principals eixos d’actuació de l’ICIP (Recerca, Formació i Difusió, i Construcció de Pau i Prevenció de Conflictes Violents) i va marcar les prioritats de la institució per als pròxims anys. Entre els reptes principals destaca la internacionalització de l’ICIP -mitjançant la col·laboració amb organismes similars de l’estranger-, la potenciació de la marca ICIP -donar a conèixer la institució tan a casa nostra com a l’exterior com a element de referència en la creació d’una cultura de pau- o la territorialitat – potenciar l’activitat de l’ICIP a diferents punts del territori català, especialment a les comarques de Tarragona, Lleida i Girona.
La compareixença també va servir per difondre el nou Pla Pluriennal de l’ICIP 2015-2018, aprovat recentment per la Junta de Govern i que marca les actuacions, objectius i finalitats per als pròxims quatre anys.
Rafael Grasa va rebre la felicitació dels portaveus dels grups parlamentaris presents a la comissió per la tasca que desenvolupa l’ICIP.

El Pla Pluriennal 2105-2018 de l’ICIP, aprovat per la Junta de Govern, estableix les finalitats, els objectius i les línies d’actuació previstes per als anys 2015, 2016, 2017 i 2018. Aquest Pla director és el segon de la història de l’ICIP i dóna continuïtat al Pla Pluriennal 2009-2012, que fou prorrogat fins el 2014.
El Pla s’estructura, com l’anterior Pla, en sis eixos: tres de substantius o finalistes (Recerca; Formació, Difusió i Transferència de Coneixements; i Construcció de Pau i Prevenció de Conflictes Violents) i tres d’instrumentals (Internacionalització i Serveis a Altres Actors; Recursos; i Organització). Tots els eixos diferencien entre línies estratègiques, que preveuen finalitats que per la seva importància duren més d’un cicle de planificació, i objectius pluriennals, que concreten cadascuna de les línies estratègiques per ser assolides en el període de quatre anys. El resultat final són 21 línies estratègiques i 61 objectius pluriennals.
L’elaboració del Pla ha estat precedida d’un procés participatiu, amb reunions de la Junta de Govern, amb l’equip i personal de l’ICIP, i amb els principals actors implicats en la creació de l’ICIP: organitzacions de la societat civil, membres del Consell Català de Foment de la Pau, acadèmics i investigadors, i administracions públiques).