Autor: whads

El 30 de juny s’ha tancat el termini per presentar candidatures al Premi ICIP Constructors de Pau, que té l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El Premi ICIP Constructors de Pau, que enguany ha arribat a la cinquena edició, té caràcter anual i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol i una dotació econòmica de 4.000 euros.
La Junta de Govern de l’ICIP avaluarà ara les candidatures presentades i el guardó es farà públic el mes de setembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau.
Anteriors guardonats
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària que va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.
Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.
L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’exgeneral nascut a Belgrad JovanDivjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.
En l’última edició, l’any 2014, el Premi ICIP Constructors de Pau va recaure en l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, WILPF en les sigles en anglès) per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau. La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc el passat 24 de febrer al Parlament de Catalunya, en un acte que va comptar amb la presència de la presidenta de WILPF, Adilia Caravaca.

L’actual directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Marta Macias i Quesada, ha estat designada pel Govern com a nou membre de la Junta de Govern de l’ICIP, en substitució de Carles Llorens i Vila.
Marta Macias és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret d’Empresa per la Universitat Pompeu Fabra. Dins l’àrea de cooperació, s’ha especialitzat en igualtat de gènere i educació pel desenvolupament.
La Junta de Govern de l’ICIP està formada actualment per vuit membres, tres dels quals són designats pel Govern i la resta, escollits pel Parlament. Aquest any 2015 està previst que es porti a terme la segona fase de renovació dels membres escollits pel Parlament, que afectarà Rafael Grasa, Àngels Mataró, Mònica Sabata i Josep Maria Terricabras. La primera fase de renovació parcial de la Junta ja es va produir l’any 2013.

Entrar en l’època de la noviolència, de Jean-Marie Muller, planteja la urgència de trencar amb la ideologia de la “violència necessària” que és la base estructural de les nostres societats i bastir una filosofia de la noviolència que sigui “la pedra angular d’una cultura de la noviolència”. Aquesta noviolència que ens proposa l’autor no defuig el conflicte ni la lluita; ben al contrari, la noviolència genera una acció indignada i de resistència. En aquest sentit la noviolència, com a filosofia i com a estratègia, “permet reconciliar l’exigència moral i el realisme polític”. Tal com escriu Jean-Marie Muller, “el no de la noviolència no és un no de negació de la violència. És un no d’indignació. És un no de revolta. Un no de resistència. Al capdavall, la noviolència no és tant el rebuig de la violència com la lluita contra la violència. No és una abstenció, sinó una actuació. I és una bona actuació”.
El llibre, amb prefaci d’Stéphane Hessel, ha estat publicat, en format digital, dins la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia”, coeditada per l’ICIP i Líniazero.
Sobre l’autor:
Jean-Marie Muller és membre fundador del Mouvement pour une Alternative Non-violente (MAN) i director d’estudis de l’Institut de Recherche sur la Résolution Non-violente des Conflits (IRNC). En la seva activitat d’escriptor ha publicat nombrosos llibres sobre la noviolència que han estat reconeguts com obres de referència, sobretot Le principe de nonviolence (Desclée de Brouwer), Gandhi l’insurgé (Albin Michel) i Le courage de la non-violence (Éditions du Relié). Del mateix autor, l’ICIP ha publicat també La noviolència a l’educació.

Amb l’objectiu de contribuir en el procés de construcció de pau a Colòmbia, i en el marc del conveni que l’ICIP té amb la Cambra de Comerç de Bogotà, el president de l’ICIP, Rafael Grasa, i la tècnica Maria Fanlo van participar el passat 3 de febrer en un grup de treball a la capital colombiana que va reunir persones del sector empresarial, la societat civil i les administracions, per debatre sobre diferents aspectes de l’escenari de postconflicte a Colòmbia. La sessió va comptar amb la col·laboració de la Fundación Ideas para la Paz.
Posteriorment, els dies 4 i 5 de febrer l’ICIP va participar a Medellín en diferents accions del projecte conjunt que té amb el Museo Casa de la Memoria, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Kreanta. A més de reunions de treball internes, es va dur a terme un taller sobre metodologies i transferència de coneixements en l’àmbit de l’educació per la pau. El mateix dia 5 de febrer l’ICIP va participar al VII Simposio de Líderes Culturales por el Desarrollo amb una sessió i taller pràctic “Educar para la Paz y el Desarrollo: propuestas para el cambio social y cultural”.

El galardón reconoce la trayectoria centenaria en el trabajo de mujeres por la paz de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (WILPF, en las siglas en inglés). La ceremonia de entrega del galardón tuvo lugar el martes 24 de febrero en el Parlamento de Cataluña. El acto, presidido por la presidenta del Parlamento, Núria de Gispert, contó con la asistencia de la presidenta de WILPF, Adilia Caravaca.

El Premio ICIP Constructores de Paz 2014 reconoce “la trayectoria centenaria en el trabajo de mujeres para la paz de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (Women’s International League for Peace and Freedom, WILPF), así como su compromiso con el desarme, la defensa de los derechos humanos y la persistencia con el fin de conseguir el reconocimiento del papel de las mujeres en la construcción de paz”.

WILPF, que cumple 100 años éste 2015, ha sido una organización pionera en la creación de una tradición de feminismo pacifista internacionalista y constituye un referente para todas las iniciativas de mujeres por la paz. Los objetivos fundacionales de la WILPF fueron, y son, “reunir mujeres con visiones políticas y bagajes filosóficos y religiosos diferentes, determinadas a estudiar y a dar a conocer las causas de la guerra y a trabajar para una paz permanente”. Actualment la Liga tiene sede en Ginebra y en Nueva York y está presente en 30 países. Estem lluny de tenir societats que se centrin en satisfer les necessitats humanes. La pau sembla més elusiva que mai”.

En el transcurs de la cerimònia s’ha projectat un vídeo sobre l’organització premiada, s’ha llegit una glossa sobre els cent anys de trajectòria de WILPF i l’acta de concessió del premi. Posteriorment, el president de l’ICIP, Rafael Grasa, ha destacat la influència de WILPF en l’agenda internacional. En el seu discurs, el president de l’ICIP ha recordat que WILPF “ha estat al centre d’una tradició de feminisme pacifista internacionalista” i que “ha estat capaç de realitzar una ingent tasca en un món vetat a la societat civil i fet a mida dels homes”.

Després del lliurament del guardó, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, ha recordat que les crisis obertes a països com l’Iraq, Síria, Nigèria o Ucraïna “fan que calgui treballar per la pau amb més intensitat que mai”. La vicepresidenta ha felicitat WILPF pel camí recorregut en favor de la pau i l’ICIP per la iniciativa d’un premi que assoleix, any rere any, prestigi internacional.

Finalment, l’acte l’ha clausurat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que ha lloat la valentia de les primeres dones de WILPF, que fa cent anys, en plena Primera Guerra Mundial, es van reunir en un congrés a La Haia per parlar de pau i desarmament. De Gispert ha recordat la tradició pactista de les institucions catalanes i ha reivindicat la necessitat que la lluita per la pau de WILPF continuï endavant.

Anteriors guardonats amb el Premi ICIP
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària que va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.

Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.

L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’exgeneral nascut a Belgrad JovanDivjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.

L’ICIP ha inicia aquest mes de febrer el procés d’elaboració del Pla Pluriennal de l’Institut 2015-2018, que ha de substituir l’anterior Pla Pluriennal 2009-2012 prorrogat fins al 2014. El Pla Pluriennal té caràcter de Pla Director i marca així les línies estratègiques de l’Institut, dividides en sis eixos: tres de finalistes (Recerca; Formació, Difusió i Transferència de Coneixement; Construcció de Pau i Prevenció de Conflictes) i tres d’instrumentals (Internacionalització i Servei a d’altres actors; Recursos; Organització).
Segons ha acordat la Junta de Govern de l’ICIP, el procés d’elaboració del nou Pla Pluriennal s’elaborarà de forma participativa, tot recollint les aportacions dels tres sectors als quals l’ICIP ha de donar servei per llei: les administracions, la societat civil i l’acadèmia, amb una particular atenció al Consell Català de Foment de la Pau i al Parlament.
Les primeres reunions de valoració s’han celebrat amb Lafede.cat, el Consell i els diputats de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament. Els propers dies se celebraran sessions amb la resta d’actors. Un cop recollides les diferents aportacions, el Pla Pluriennal 2015-2018 serà aprovat per la Junta de Govern de l’ICIP.

Des d’aquest dilluns 16 de febrer la Biblioteca de l’ICIP està ubicada al carrer Tapineria 10, primera planta, de Barcelona. L’ICIP ha traslladat així tota la seva activitat en aquesta nova adreça, on ja hi ha les oficines de treball, i ha tancat el local situat a la Gran Via de les Corts Catalanes 658, baixos.
La Biblioteca de l’ICIP és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques, constituït el centre de referència en el seu àmbit a Catalunya. La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

L’ICIP ha obert una nova convocatòria d’ajuts a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2014-2015), a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur). Els ajuts van destinats a les universitats del sistema universitari català o dels centres públics i privats de Catalunya sense finalitat de lucre que tinguin com una de les seves activitats principals la recerca, per a la realització de treballs de recerca originals i inèdits en l’àmbit de la pau, que permetin l’obtenció de nous resultats en el camp teòric, o l’aplicació pràctica de solucions idònies per augmentar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels conflictes.
Les sol·licituds per a optar als ajuts es poden presentar fins al 3 de març de 2015.

Coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP), el 30 de gener, l’ICIP ha publicat nous recursos educatius que tenen per objectiu treballar la difusió de la pau a les escoles. Es tracta de les guies didàctiques de tres documentals del programa ‘Latituds’, de Televisió de Catalunya, que han estat coproduïts per l’ICIP.
Les tres guies que s’han publicat són: Activisme pacifista, que pretén ser una eina per reflexionar sobre els conceptes de cultura de pau, cultura de defensa o desobediència; Noviolència, que té per objectiu fer comprendre i acostar la noviolència, com a filosofia de vida i eina per abordar els conflictes, a l’experiència de l’alumnat; i Víctimes, veritat i reconciliació, que pretén ser útil a totes les persones interessades en el paper de les víctimes i en la possibilitat de reconciliació després d’un conflicte armat.
A més d’aquestes materials, l’ICIP té altres recursos educatius, com ara els materials per treballar el projecte ‘Càpsules de Pau’ a les escoles o les guies didàctiques de les exposicions Paraules descalces. Dones fent Pau i Líbia, any Zero.

Com cada mes, us oferim un recull de les principals adquisicions que ha fet la Biblioteca de l’ICIP darrerament, i que estan a disposició dels usuaris. La Biblioteca de l’ICIP és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques, constituït el centre de referència en el seu àmbit a Catalunya.
La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

Democràcia, drets humans, gestió de conflictes, educació per la pau, desarmament, opinió pública, procés sobiranista… Alfons Banda (1944-2014), creador de la Fundació per la Pau (ara FundiPau) i impulsor de l’ICIP, va tractar al llarg de la seva vida una àmplia varietat de temes que marquen el camí per assolir una cultura de pau. Ho va fer des de diversos altaveus (el seu bloc personal, el bloc de l’ICIP, les publicacions de la Fundació per la Pau, revistes o diaris) i el resultat és una obra extensa i diversa.
L’ombra de la Pau és un recull de 82 textos breus d’Alfons Banda que pretén reflectir, de manera sintetitzada, els seus valors, idees, pensament i accions en pro de la pau. Organitzats per temàtiques, aquest conjunt d’escrits fa una remarcable contribució a una de les tasques per les quals Banda més va treballar: la creació d’una opinió pública capaç de canviar la societat.
L’ombra de la Pau surt a la llum quan fa un any de la mort d’Alfons Banda, dins la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”, coeditada per l’ICIP i Angle Editorial i que el mateix Alfons dirigia. El llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de la família d’Alfons Banda, l’ICIP i FundiPau.
Alguns fragments del llibre
«L’Alfons ha estat, a partir de la tenaç obstinació que va caracteritzar la seva vida, un catalitzador i alhora un constructor de pau. I ho ha estat amb exemple i quefer, amb paraules i fets, i, també, amb obra escrita.»
«L’Alfons reunia diverses característiques específiques, sense les quals no es pot entendre la seva tasca i obra (…). Bonhomia i sinceritat de fons i forma, que predisposava a l’entesa; capacitat d’escoltar activament, condició prèvia per al diàleg constructiu; radicalitat, és a dir, decisió d’anar a les arrels en els temes essencials; interès per crear processos, amb respecte al lliure determini de les persones i institucions, abans que perseguir resultats acabats i estàtics; humor i ironia; empatia i dolçor en les relacions personals. I, per damunt de tot, una capacitat de treball constant, amarada de persistència i obstinació.»
Del pròleg de Rafael Grasa, Francesc Gusi i Xavier Masllorens
« La pau és convivència, diàleg i cooperació mútua; la pau és un respecte profund dels valors dels altres que condueix a la col·laboració constructiva. Una societat en pau no amaga pas els conflictes sinó que els afronta i resol de manera noviolenta, que vol dir no només sense violència sinó també sense agressivitat. Convivència, diàleg, cooperació mútua, respecte, renúncia a la violència, control de l’agressivitat… són continguts de l’educació per la pau. Aquestes són les actituds i aquests són els valors que fonamenten una cultura de pau que és un horitzó possible per a la humanitat. L’altre horitzó, també possible, el tenim a la vista, ens el descriuen quotidianament els mitjans de comunicació.»
‘La millor defensa’ (1992)
« Si bé som conscients que encara no es veu immediata una significativa i àmplia implantació de la cultura de pau per la qual treballem, també se’ns fa evident que l’opinió pública avança cap al rebuig de la violència i de tot el que constitueix el seu entorn o cap a l’acceptació progressiva de la necessitat de convergir en el respecte profund i universal dels drets humans. Utòpics? Clar que sí! Com no ser-ho? El que distingeix la persona humana dels altres éssers vius no és pas precisament la inserció acrítica en la realitat sinó la capacitat d’imaginar-ne una altra de diferent i millor i de treballar eficaçment per construir-la.»
‘Ja fa quinze anys’ (1998)
« Les idees que provoquen un terratrèmol social acaben per imposar-se. Així ho he vist en alguns casos que he viscut (Estatut, final d’ETA, deslegitimació del Tribunal Constitucional, derrota del PP després d’haver donat suport a la invasió de l’Iraq…). Això és el que volem dir quan afirmem que l’opinió pública és determinant i l’eina més poderosa per canviar la realitat. Péguy ja anunciava fa més d’un segle que «quan una idea simple pren cos social s’esdevé una revolució». Únicament cal tenir en compte que l’opinió pública no és simplement l’opinió més ben situada en una enquesta sinó aquella convicció profunda, compartida per la majoria dels ciutadans, que convindríem a assenyalar com a irrenunciable si no volem perdre qualitat humana en la nostra vida col·lectiva.»
‘De l’àmbit social a l’àmbit polític, no a l’inrevés’ (2013)
La col·lecció
La col·lecció “Clàssics de la pau i de la noviolència” vol ser una aportació contínua que faciliti la implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica. La col·lecció reuneix el coneixement de persones, idees, compromisos i accions que per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador han esdevingut referents. Altres títols d’aquesta col·lecció són: Llibertat sense por i altres escrits, d’Aung San Suu Kyi; El valor humà de la pau i altres textos inèdits, de Lluís Maria Xirinacs; Sobre la violència, de Hannah Arendt; Tres guinees, de Virginia Woolf; Lluís Companys: contra la guerra, de l’editor Josep M. Figueres; i Abaixeu les armes!, de Bertha von Suttner.