Autor: whads

Ahir va concloure el seminari internacional ‘Escenaris postconflicte a Colòmbia. Agenda oportunitats i full de ruta’, organitzat per l’ICIP amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El seminari va reunir una trentena d’actors plurals colombians (actors polítics i de l’administració, acadèmics, actors de la societat civil i de les comunitats originàries, i actors econòmics) acompanyats d’experts internacionals i representants de la societat catalana.
Els resultats del seminari es van presentar en un acte al Palau de la Generalitat que va comptar amb una gran afluència de públic. Marta Macías, directora de l’Agència Catalana de Cooperació, Rafael Grasa, president de l’ICIP, i els investigadors Gustavo Duncan, Luis Jorge Garay, Maria Victoria Llorente i Jenny Pearce van ser els encarregats de la presentació.
Rafael Grasa, president de l’ICIP, va remarcar la importància del seminari tenint en compte que es desenvolupa al mateix moment que les negociacions de pau entre el govern colombià i les FARC. Va explicar que “aquest seminari no s’ha ocupat de fer les paus, això ja ho fan a la taula de negociacions de l’Havana, sinó de construir la pau, cosa que requereix uns temps, una agenda i uns instruments diferents”. El president de l’ICIP també va destacar que ‘camí, oportunitat i gestió de les expectatives’ van ser algunes de les paraules més repetides durant el seminari.
El seminari va estar organitzat al voltant de sis eixos. El primer va ser “La construcció de pau a Colòmbia: dels acords a les polítiques públiques en clau comparada. La dimensió humanitària”. El segon, “La dimensió política: sistema polític, descentralització i actors territorials”. El tercer, “El desenvolupament i la dimensió econòmica (concepció del desenvolupament, ruralitat, terres, cultius il·lícits, infraestructures)”. El quart, “Els actors no polítics i la dimensió social: participació, drets humans, comunitats originàries i afro-descendents”. El cinquè, “Polítiques de memòria i de passat: la reconciliació com a horitzó futur” i el sisè, “Polítiques de seguretat i de defensa. El paper dels actors no directament polítics”.
A l’acte de clausura del seminari van intervenir el president de l’ICIP, Rafael Grasa, el regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i el diputat adjunt a la Presidència de la Diputació de Barcelona, Joan Carles García. Shlomo Ben Ami, antic ministre d’exteriors d’Israel, va realitzar una conferència final titulada ‘Reflexions al voltant del postconflicte a Colòmbia’, en la qual va utilitzar la seva experiència en mediació de conflictes a l’Orient Mitjà, així com els seus coneixements sobre construcció de pau, per parlar sobre Colòmbia. Ben Ami es va centrar en l’assimetria dels actors del procés de pau, la diferència en els temps i en els interessos dels actors. Ben Ami va remarcar que, per arribar a un acord, “s’ha de tenir clar que totes les parts han de fer concessions” i va destacar la forta institucionalització de Colòmbia com un avantatge pel procés de pau.
L’acte inaugural del seminari, dilluns 5 de maig, va anar a càrrec de Rafael Grasa, president de l’ICIP, i Lluís Bertran, secretari general del Departament de Governació. A més, va comptar amb una lliçó inaugural del professor John Paul Lederach. Lederach, professor de Construcció de Pau Internacional a la Universitat de Notre Dame, va presentar el seu estudi sobre processos de pau comparats. Lederach ha realitzat una extensa recerca sobre acords de pau en les últimes dècades i es va centrar en els conflictes després de la signatura dels pactes. Segons l’acadèmic, cap acord s’ha implementat completament; aplicar-los ha comportat molt més temps del que s’havia previst; les qüestions significatives dels pactes s’han implementat encara amb més lentitud; i, com més robusta ha estat la implementació dels pactes, més ha augmentat la qualitat de vida de la gent que viu a la zona del conflicte.

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’, coproduït conjuntament amb el Col•lectiu Contrast.
Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Nery Ródenas? ‘ en el qual el director executiu de l’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat de Guatemala (ODHAG) reflexiona sobre què és per a ell la pau. La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau.
L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau. Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col•lectiu Contrast.
Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Eulogio Dávalos ‘ en el qual el president del centre Salvador Allende de Barcelona reflexiona sobre què és per a ell la pau. La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau.
L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau. Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo‘Què és la pau per Neus Català? ’en el qual la supervivent del camp de concentració nazi Ravensbrük reflexiona sobre què és per a ella la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP.
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat -ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’, coproduït conjuntament amb el Col•lectiu Contrast.
Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Nizar Saghieh? ‘ en el qual l’advocat pels Drets Humans reflexiona sobre què és per a ell la pau. La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau.
L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau. Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col•lectiu Contrast.
Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Mohamed Moulud Yeslem? ’ en el qual l’artista sahrauí reflexiona sobre què és per a ell la pau. La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau.
L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau. Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Es tracta d’un acte organitzat per la Vicepresidència de la República en el qual hi assisteixen representats de la comunitat internacional, sectors socials i persones afectades pel conflicte armat. L’esdeveniment compta amb el suport de la Unitat per a l’Atenció i Reparació integral a Víctimes del Conflicte Armat.
Aquest espai ha estat creat per propiciar el diàleg entre sectors socials i persones afectades directament o indirectament pel conflicte armat i les seves dinàmiques. També hi participen persones que actualment estan recloses a centres penitenciaris, perquè puguin expressar el seu punt de vista.
El president de l’ICIP realitza una ponència defensant les tres “Rs” (resolució, reconstrucció i reconciliació), com a camí per a la construcció de pau a Colòmbia.

Kásuumaay en llengua diolà vol dir pau. Però és una pau integral. Una pau com a solució del conflicte armat, però també una pau espiritual, una pau social i una pau cultural. A la Baixa Casamance el garant de la pau és el rei, un rei molt diferent dels d’aquí. Un rei que, juntament amb el seu consell reial, vetlla perquè els habitants de la comunitat visquin en harmonia, en un territori multiètnic i envoltat d’uns paisatges naturals espectaculars.
Aquesta regió del Senegal, marginada políticament i socio-econòmica, va començar una revolta fa més de 30 anys que s’ha transformat amb el temps en una reivindicació independentista. Després de diversos anys d’absència, només la figura tradicional del rei ha pogut portar una certa calma a Oussouye. En l’actualitat, les parts en conflicte mantenen una negociació a Roma, amb la mediació de la Comunitat de Sant Egidi.
Aquesta és la situació que d’una manera molt visual, però alhora rigorosa, descriu el documental dirigit per Xavier Puigserver, sorgit d’un ajut de recerca R-ICIP i que ahir es va presentar als cinemes Mèlies de Barcelona amb l’aforament complet. El debat posterior va comptar amb la presència de l’antropòleg Jordi Tomàs i del professor Ferran Iniesta, així com del director de Kásuumaay i de la directora de l’ICIP, Tica Font.
El documental se centra en els aspectes culturals del conflicte, des d’una visió antropològica, que dóna les claus per entendre les relacions entre els diversos actors. Més enllà de les entrevistes amb experts, en diversos moments les imatges i la música submergeixen l’espectador en un estat gairebé hipnòtic. 53 minuts després, despertarà coneixent perfectament el significat d’una paraula en llengua diolà que abans desconeixia: Kásuumaay.
L’acte va comptar amb la presència d’un nombrós grup de persones originàries del Casamance, que actualment viuen a Catalunya i que mitjançant les seves contribucions al debat van posar de manifest la responsabilitat de França com a potència colonial i de diversos països (entre ells Espanya) com a venedors d’armes a l’estat senegalès. El govern de Senegal també va ser criticat per la repressió amb la que va respondre a les demandes de la població del Casamance.