Autor: whads

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Maixabel Lasa?’ , en el qual Lasa, víctima d’ETA, reflexiona sobre què és per a ella la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Maixabel Lasa?’ , en el qual Lasa, víctima d’ETA, reflexiona sobre què és per a ella la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Maixabel Lasa?’ , en el qual Lasa, víctima d’ETA, reflexiona sobre què és per a ella la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Aquest dimecres, 19 de febrer, va tenir lloc al Palau Robert la presentació del llibre Los ojos del otro. Encuentros restaurativos entre víctimas y ex miembros de ETA (Editorial Salterrae), que recull les experiències de les trobades que es van celebrar els anys 2011 i 2012 entre persones que havien patit la violència directa d’ETA (ja sigui com a víctimes directes o com a familiars) i persones que havien exercit la violència i que estan complint condemna.
L’acte, organitzat per l’ICIP i seguit per més d’un centenar de persones, va comptar amb la presència de Maixabel Lasa, víctima d’ETA i participant en una de les trobades restauratives que narra el llibre; Eduardo Santos, mediador en les trobades; Esther Pascual, coordinadora del llibre i de l’equip de mediadors; Txema Urkijo, assessor de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc; i Rafael Grasa, president de l’ICIP.
Els encontres celebrats entre víctimes i exmembres d’ETA -presos que s’han desmarcat de l’organització i han condemnat la violència-, van néixer de la voluntat mateixa d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca (Àlaba) d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu del procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Això, la bona recepció de la iniciativa per part de les víctimes i la bona sintonia entre la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries, va permetre tirar endavant les trobades, segons va explicar Urkijo. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de catorze encontres entre víctimes i victimaris i en tots els casos van ser un èxit.
El paper del mediador
Les trobades, exercides amb total llibertat per part dels participants, van tenir una durada d’entre dues i quatre hores, i van ser preparades meticulosament per part d’un equip de mediadors coordinat per Esther Pascual. La tasca del mediador consisteix en transmetre confiança perquè els participants se sentin còmodes i els límits són bàsics, tal com va explicar el mediador Eduardo Santos: ‘el respecte a l’altre, l’actitud de diàleg i que la trobada no produeixi un dany major al dany causat prèviament’.
Esther Pascual va explicar que les trobades restauratives han servit ‘per donar respostes a les víctimes -respostes que no havien tingut durant el procés penal-, per suprimir odis, per escoltar el dolor causat i per reconèixer el valor del perdó’. I, segons Pascual, calia publicar el contingut d’aquestes experiències ‘per responsabilitat ètica, per deixar palès que el diàleg existeix i la importància de la justícia restaurativa’.
El testimoni de Maixabel Lasa
Maixabel Lasa, vídua de Juan María Jáuregui (exgovernador civil socialista de Guipúscoa assassinat per ETA l’any 2000) és una de les víctimes que va participar en aquestes trobades. El 26 de maig de 2011 es va asseure al costat de la persona que va matar el seu marit, Luis María Carrasco, a la presó de Nanclares de Oca. Ella explica l’experiència d’aquesta trobada al llibre Los ojos del otro i també va donar el seu testimoni en l’acte celebrat dimecres a Barcelona.
‘Vaig anar a la trobada perquè sempre he defensat, i defenso, que totes les persones tenim dret a una segona oportunitat’, explica. I afegeix: ‘Li vaig donar la mà. Jo estava tranquil·la, però Luis estava bastant nerviós, avergonyit. I el primer que li vaig preguntar és si coneixia el meu marit. Ell va deixar clar que rebia ordres i les complia. Tenia l’autoestima per terra, repetia que tot el que tenia era dolent. I li vaig dir que si estàvem aquí és perquè alguna cosa bona havia de de tenir’.
Maixabel Lasa explica que va participar a la trobada amb total llibertat, que en va sortir amb ‘pau interior’, i demana respecte per haver fet aquest pas, conscient que algunes víctimes del terrorisme s’hi han mostrat contràries.
El programa d’encontres restauratius ha quedat en via morta des de l’entrada del Partit Popular al govern espanyol. Segons Txema Urkijo, ‘no hi ha hagut una negativa rotunda a celebrar els encontres però l’increment progressiu de traves i dificultats han portat la iniciativa a un carreró sense sortida, perquè Institucions Penitenciàries no creu en la reinserció’.

Aquest dimecres, 19 de febrer, va tenir lloc al Palau Robert la presentació del llibre Los ojos del otro. Encuentros restaurativos entre víctimas y ex miembros de ETA (Editorial Salterrae), que recull les experiències de les trobades que es van celebrar els anys 2011 i 2012 entre persones que havien patit la violència directa d’ETA (ja sigui com a víctimes directes o com a familiars) i persones que havien exercit la violència i que estan complint condemna.
L’acte, organitzat per l’ICIP i seguit per més d’un centenar de persones, va comptar amb la presència de Maixabel Lasa, víctima d’ETA i participant en una de les trobades restauratives que narra el llibre; Eduardo Santos, mediador en les trobades; Esther Pascual, coordinadora del llibre i de l’equip de mediadors; Txema Urkijo, assessor de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc; i Rafael Grasa, president de l’ICIP.
Els encontres celebrats entre víctimes i exmembres d’ETA -presos que s’han desmarcat de l’organització i han condemnat la violència-, van néixer de la voluntat mateixa d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca (Àlaba) d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu del procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Això, la bona recepció de la iniciativa per part de les víctimes i la bona sintonia entre la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries, va permetre tirar endavant les trobades, segons va explicar Urkijo. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de catorze encontres entre víctimes i victimaris i en tots els casos van ser un èxit.
El paper del mediador
Les trobades, exercides amb total llibertat per part dels participants, van tenir una durada d’entre dues i quatre hores, i van ser preparades meticulosament per part d’un equip de mediadors coordinat per Esther Pascual. La tasca del mediador consisteix en transmetre confiança perquè els participants se sentin còmodes i els límits són bàsics, tal com va explicar el mediador Eduardo Santos: ‘el respecte a l’altre, l’actitud de diàleg i que la trobada no produeixi un dany major al dany causat prèviament’.
Esther Pascual va explicar que les trobades restauratives han servit ‘per donar respostes a les víctimes -respostes que no havien tingut durant el procés penal-, per suprimir odis, per escoltar el dolor causat i per reconèixer el valor del perdó’. I, segons Pascual, calia publicar el contingut d’aquestes experiències ‘per responsabilitat ètica, per deixar palès que el diàleg existeix i la importància de la justícia restaurativa’.
El testimoni de Maixabel Lasa
Maixabel Lasa, vídua de Juan María Jáuregui (exgovernador civil socialista de Guipúscoa assassinat per ETA l’any 2000) és una de les víctimes que va participar en aquestes trobades. El 26 de maig de 2011 es va asseure al costat de la persona que va matar el seu marit, Luis María Carrasco, a la presó de Nanclares de Oca. Ella explica l’experiència d’aquesta trobada al llibre Los ojos del otro i també va donar el seu testimoni en l’acte celebrat dimecres a Barcelona.
‘Vaig anar a la trobada perquè sempre he defensat, i defenso, que totes les persones tenim dret a una segona oportunitat’, explica. I afegeix: ‘Li vaig donar la mà. Jo estava tranquil·la, però Luis estava bastant nerviós, avergonyit. I el primer que li vaig preguntar és si coneixia el meu marit. Ell va deixar clar que rebia ordres i les complia. Tenia l’autoestima per terra, repetia que tot el que tenia era dolent. I li vaig dir que si estàvem aquí és perquè alguna cosa bona havia de de tenir’.
Maixabel Lasa explica que va participar a la trobada amb total llibertat, que en va sortir amb ‘pau interior’, i demana respecte per haver fet aquest pas, conscient que algunes víctimes del terrorisme s’hi han mostrat contràries.
El programa d’encontres restauratius ha quedat en via morta des de l’entrada del Partit Popular al govern espanyol. Segons Txema Urkijo, ‘no hi ha hagut una negativa rotunda a celebrar els encontres però l’increment progressiu de traves i dificultats han portat la iniciativa a un carreró sense sortida, perquè Institucions Penitenciàries no creu en la reinserció’.

Aquest dimecres, 19 de febrer, va tenir lloc al Palau Robert la presentació del llibre Los ojos del otro. Encuentros restaurativos entre víctimas y ex miembros de ETA (Editorial Salterrae), que recull les experiències de les trobades que es van celebrar els anys 2011 i 2012 entre persones que havien patit la violència directa d’ETA (ja sigui com a víctimes directes o com a familiars) i persones que havien exercit la violència i que estan complint condemna.
L’acte, organitzat per l’ICIP i seguit per més d’un centenar de persones, va comptar amb la presència de Maixabel Lasa, víctima d’ETA i participant en una de les trobades restauratives que narra el llibre; Eduardo Santos, mediador en les trobades; Esther Pascual, coordinadora del llibre i de l’equip de mediadors; Txema Urkijo, assessor de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc; i Rafael Grasa, president de l’ICIP.
Els encontres celebrats entre víctimes i exmembres d’ETA -presos que s’han desmarcat de l’organització i han condemnat la violència-, van néixer de la voluntat mateixa d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca (Àlaba) d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu del procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Això, la bona recepció de la iniciativa per part de les víctimes i la bona sintonia entre la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries, va permetre tirar endavant les trobades, segons va explicar Urkijo. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de catorze encontres entre víctimes i victimaris i en tots els casos van ser un èxit.
El paper del mediador
Les trobades, exercides amb total llibertat per part dels participants, van tenir una durada d’entre dues i quatre hores, i van ser preparades meticulosament per part d’un equip de mediadors coordinat per Esther Pascual. La tasca del mediador consisteix en transmetre confiança perquè els participants se sentin còmodes i els límits són bàsics, tal com va explicar el mediador Eduardo Santos: ‘el respecte a l’altre, l’actitud de diàleg i que la trobada no produeixi un dany major al dany causat prèviament’.
Esther Pascual va explicar que les trobades restauratives han servit ‘per donar respostes a les víctimes -respostes que no havien tingut durant el procés penal-, per suprimir odis, per escoltar el dolor causat i per reconèixer el valor del perdó’. I, segons Pascual, calia publicar el contingut d’aquestes experiències ‘per responsabilitat ètica, per deixar palès que el diàleg existeix i la importància de la justícia restaurativa’.
El testimoni de Maixabel Lasa
Maixabel Lasa, vídua de Juan María Jáuregui (exgovernador civil socialista de Guipúscoa assassinat per ETA l’any 2000) és una de les víctimes que va participar en aquestes trobades. El 26 de maig de 2011 es va asseure al costat de la persona que va matar el seu marit, Luis María Carrasco, a la presó de Nanclares de Oca. Ella explica l’experiència d’aquesta trobada al llibre Los ojos del otro i també va donar el seu testimoni en l’acte celebrat dimecres a Barcelona.
‘Vaig anar a la trobada perquè sempre he defensat, i defenso, que totes les persones tenim dret a una segona oportunitat’, explica. I afegeix: ‘Li vaig donar la mà. Jo estava tranquil·la, però Luis estava bastant nerviós, avergonyit. I el primer que li vaig preguntar és si coneixia el meu marit. Ell va deixar clar que rebia ordres i les complia. Tenia l’autoestima per terra, repetia que tot el que tenia era dolent. I li vaig dir que si estàvem aquí és perquè alguna cosa bona havia de de tenir’.
Maixabel Lasa explica que va participar a la trobada amb total llibertat, que en va sortir amb ‘pau interior’, i demana respecte per haver fet aquest pas, conscient que algunes víctimes del terrorisme s’hi han mostrat contràries.
El programa d’encontres restauratius ha quedat en via morta des de l’entrada del Partit Popular al govern espanyol. Segons Txema Urkijo, ‘no hi ha hagut una negativa rotunda a celebrar els encontres però l’increment progressiu de traves i dificultats han portat la iniciativa a un carreró sense sortida, perquè Institucions Penitenciàries no creu en la reinserció’.

L’ICIP ha presentat aquest dilluns, 17 de febrer, el llibre Lluís Companys: contra la guerra , editat juntament amb Angle Editorial dins la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
L’acte, celebrat al Palau Robert de Barcelona, ha començat amb un minut de silenci en record i homenatge a Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció, mort el passat 30 de gener a Barcelona.
La sessió ha comptat amb les intervencions del president de l’ICIP, Rafael Grasa; l’editor del llibre Josep M. Figueres; l’autor del pròleg, Antoni Segura; i el secretari general del departament de Governació i Relacions Institucionals, Lluís Bertran. En els seus parlaments, tots els ponents han tingut paraules de record i agraïment a Alfons Banda per la seva tasca al capdavant de la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
Context històric
El llibre Lluís Companys: contra la guerra recull els escrits i les intervencions parlamentàries del president de la Generalitat, Lluís Companys, contra la presència i intervenció militar espanyola al Marroc, entre els anys 1921 i 1923. Uns anys d’agitació social i violència a Catalunya i sobretot a Barcelona, tal com ha explicat el professor Antoni Segura, autor del pròleg del llibre, en la seva intervenció. Segura ha contextualitzat els escrits de Companys contra la guerra espanyola al Marroc, pronunciats a la premsa i en seu parlamentària després d’un viatge del president a Tànger i després del desastre d’Annual, ‘el desastre colonial més gran de l’exèrcit espanyol, amb més de tretze mil morts’. Tot i la duresa de Companys contra la guerra, Segura ha explicat que la posició del president formava part de les “reivindicacions del republicanisme en general contra l’exèrcit espanyol, més que no pas d’un pacifisme ideològic; no és un antimilitarisme absolut”.
En el mateix sentit s’ha expressat l’editor Josep M. Figueres, qui ha treballat en els escrits i les intervencions de Companys des del 1997, “mirant pàgina a pàgina dels diaris i revistes de l’època”, com l’Avenir o El Diluvio. Figueres ha explicat que Companys fa oposició a la guerra no des de conviccions ideològiques o altruistes, sinó per protestar per la corrupció militar i per la poca professionalitat de l’exèrcit espanyol, al mateix temps que reclama responsabilitats a tots els polítics que han passat per les institucions de l’Estat.
Segons l’editor, el llibre és un exemple de “la recuperació de la memòria d’un president i d’un país”.

L’ICIP ha presentat aquest dilluns, 17 de febrer, el llibre Lluís Companys: contra la guerra , editat juntament amb Angle Editorial dins la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
L’acte, celebrat al Palau Robert de Barcelona, ha començat amb un minut de silenci en record i homenatge a Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció, mort el passat 30 de gener a Barcelona.
La sessió ha comptat amb les intervencions del president de l’ICIP, Rafael Grasa; l’editor del llibre Josep M. Figueres; l’autor del pròleg, Antoni Segura; i el secretari general del departament de Governació i Relacions Institucionals, Lluís Bertran. En els seus parlaments, tots els ponents han tingut paraules de record i agraïment a Alfons Banda per la seva tasca al capdavant de la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
Context històric
El llibre Lluís Companys: contra la guerra recull els escrits i les intervencions parlamentàries del president de la Generalitat, Lluís Companys, contra la presència i intervenció militar espanyola al Marroc, entre els anys 1921 i 1923. Uns anys d’agitació social i violència a Catalunya i sobretot a Barcelona, tal com ha explicat el professor Antoni Segura, autor del pròleg del llibre, en la seva intervenció. Segura ha contextualitzat els escrits de Companys contra la guerra espanyola al Marroc, pronunciats a la premsa i en seu parlamentària després d’un viatge del president a Tànger i després del desastre d’Annual, ‘el desastre colonial més gran de l’exèrcit espanyol, amb més de tretze mil morts’. Tot i la duresa de Companys contra la guerra, Segura ha explicat que la posició del president formava part de les “reivindicacions del republicanisme en general contra l’exèrcit espanyol, més que no pas d’un pacifisme ideològic; no és un antimilitarisme absolut”.
En el mateix sentit s’ha expressat l’editor Josep M. Figueres, qui ha treballat en els escrits i les intervencions de Companys des del 1997, “mirant pàgina a pàgina dels diaris i revistes de l’època”, com l’Avenir o El Diluvio. Figueres ha explicat que Companys fa oposició a la guerra no des de conviccions ideològiques o altruistes, sinó per protestar per la corrupció militar i per la poca professionalitat de l’exèrcit espanyol, al mateix temps que reclama responsabilitats a tots els polítics que han passat per les institucions de l’Estat.
Segons l’editor, el llibre és un exemple de “la recuperació de la memòria d’un president i d’un país”.

L’ICIP ha presentat aquest dilluns, 17 de febrer, el llibre Lluís Companys: contra la guerra , editat juntament amb Angle Editorial dins la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
L’acte, celebrat al Palau Robert de Barcelona, ha començat amb un minut de silenci en record i homenatge a Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció, mort el passat 30 de gener a Barcelona.
La sessió ha comptat amb les intervencions del president de l’ICIP, Rafael Grasa; l’editor del llibre Josep M. Figueres; l’autor del pròleg, Antoni Segura; i el secretari general del departament de Governació i Relacions Institucionals, Lluís Bertran. En els seus parlaments, tots els ponents han tingut paraules de record i agraïment a Alfons Banda per la seva tasca al capdavant de la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
Context històric
El llibre Lluís Companys: contra la guerra recull els escrits i les intervencions parlamentàries del president de la Generalitat, Lluís Companys, contra la presència i intervenció militar espanyola al Marroc, entre els anys 1921 i 1923. Uns anys d’agitació social i violència a Catalunya i sobretot a Barcelona, tal com ha explicat el professor Antoni Segura, autor del pròleg del llibre, en la seva intervenció. Segura ha contextualitzat els escrits de Companys contra la guerra espanyola al Marroc, pronunciats a la premsa i en seu parlamentària després d’un viatge del president a Tànger i després del desastre d’Annual, ‘el desastre colonial més gran de l’exèrcit espanyol, amb més de tretze mil morts’. Tot i la duresa de Companys contra la guerra, Segura ha explicat que la posició del president formava part de les “reivindicacions del republicanisme en general contra l’exèrcit espanyol, més que no pas d’un pacifisme ideològic; no és un antimilitarisme absolut”.
En el mateix sentit s’ha expressat l’editor Josep M. Figueres, qui ha treballat en els escrits i les intervencions de Companys des del 1997, “mirant pàgina a pàgina dels diaris i revistes de l’època”, com l’Avenir o El Diluvio. Figueres ha explicat que Companys fa oposició a la guerra no des de conviccions ideològiques o altruistes, sinó per protestar per la corrupció militar i per la poca professionalitat de l’exèrcit espanyol, al mateix temps que reclama responsabilitats a tots els polítics que han passat per les institucions de l’Estat.
Segons l’editor, el llibre és un exemple de “la recuperació de la memòria d’un president i d’un país”.

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Francisco Soto?’ en el qual el director del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos de Guatemala reflexiona sobre què és per a ell la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Francisco Soto?’ en el qual el director del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos de Guatemala reflexiona sobre què és per a ell la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Francisco Soto?’ en el qual el director del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos de Guatemala reflexiona sobre què és per a ell la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’