Autor: whads

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Pere Ortega? ‘, on Ortega, investigador sobre pau i desarmament del Centre d’Estudis per a la Pau J.M.Delàs, reflexiona sobre què és per a ell la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Pere Ortega? ‘, on Ortega, investigador sobre pau i desarmament del Centre d’Estudis per a la Pau J.M.Delàs, reflexiona sobre què és per a ell la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada: L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres, 6 de novembre, la renovació parcial de la Junta de Govern de l’ICIP , en compliment de la llei 14/2007 de creació de l’Institut i en concordança de la llei 11/2011 de reestructuració del sector públic.
El ple de la cambra ha aprovat per 101 vots a favor, 3 en contra i 30 abstencions l’entrada de tres nous membres, a proposta dels grups de CiU, ERC i el PSC. Es tracta de Magda Oranich, advocada; Alfons Banda, patró de FundiPau; i Antoni Pigrau, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Rovira i Virgili. Banda i Pigrau han estat, de fet, reelegits per un segon mandat, ja que ja formaven part de la Junta de Govern.
D’aquesta manera el Parlament ha escollit tres membres dels sis proposats pel Consell Català de Foment de la Pau, entre els qual hi havia també José Luis Gordillo, Cécile Barbeito i Neus Sotomayor.
La Junta de Govern de l’ICIP queda formada ara per 7 membres escollits pel Parlament (Alfons Banda, Àngels Mataró, Magda Oranich, Antoni Pigrau, Rafael Grasa, Mònica Sabata i Josep Maria Terricabras) i 3 membres designats pel Govern de la Generalitat (Miquel Puig, Carles Llorens i Eulàlia Pascual). Deixen ser membres de la Junta Arcadi Oliveras i Vicenç Fisas.
La renovació de la segona part de la Junta de Govern de l’ICIP està previst que es porti a terme durant el 2014.
Vídeo de l’aprovació de la renovació parcial de la Junta de Govern de l’ICIP.

El darrer llibre de la col·lecció ‘Noviolència i lluita per la pau’ (editat per l’ICIP i Pagès editors) té per objectiu estudiar la metodologia i l’eficàcia dels moviments polítics noviolents del darrer terç del segle XX. Per fer-ho, l’autora Sharon Erickson ha seleccionat sis tipus de mobilitzacions polítiques noviolentes, orientades a transformar democràticament règims autoritaris. D’aquests sis caos, tres van ser exitosos a l’hora de promoure el canvi de règim polític (els d’Alemanya Oriental, Xile i Filipines) i tres van fracassar (la insurrecció a la Xina en el marc de la tragèdia de Tiananmen, la lluita de grups noviolents a Kènia contra la dictadura de Daniel Arap Moi, i les mobilitzacions noviolentes en favor de la democràcia de finals dels anys 80 al Panamà del dictador Manuel Antonio Noriega). El llibre posa l’atenció en les estratègies i les dinàmiques dels moviments noviolents, i en les diferents reaccions dels règims dictatorials en el seu intent de contrarestar les insurgències. L’autora defineix la noviolència com una forma de lluita de base civil que empra formes de confrontació social, econòmica i política sense recórrer a la violència o a l’amenaça de la violència.
L’autora
Sharon Erickson Nepstad és professora de sociologia a la Universitat de Nuevo México. Les seves àrees de recerca són els moviments socials, els estudis sobre noviolència i resistència civil i la sociologia de les religions. Entre les seves publicacions destaca el llibre Relilgion and War Resistance in the Plowshares Movement que va ser premiat l’any 2009 per la secció sobre pau de l’Acadèmia Americana de Sociologia. Actualment estudia la noviolència a les revoltes de la primavera àrab.
La col·lecció
La col·lecció ‘Noviolència i lluita per la pau’ vol posar a disposició de la societat, de l’acadèmia i de les administracions instruments de reflexió i d’acció que mostrin que la noviolència és desitjable, viable i eficaç. Altres títols d’aquesta col·lecció són Gandhi avui , de David Cortright; Els anomenats pacifistes , de John Paul Lederach; o Noviolència: història d’una idea perillosa , de Mark Kurlansky.

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Mona Hallak? ‘ on aquesta arquitecta libanesa reflexiona sobre què és per a ella la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada:L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Yolanda Aguilar?’ , on Aguilar, testimoni i redactora de la Comissió de la Veritat de Guatemala, reflexiona sobre què és per a ella la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada:L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

Com cada setmana, l’ICIP ha publicat una nova càpsula del projecte ‘Càpsules de pau’ , coproduït conjuntament amb el Col·lectiu Contrast. Es tracta del vídeo ‘Què és la pau per Yolanda Aguilar?’ , on Aguilar, testimoni i redactora de la Comissió de la Veritat de Guatemala, reflexiona sobre què és per a ella la pau.
La càpsula, d’un minut de durada, està penjada al web de l’ICIP i també al canal Youtube de l’ICIP .
Fins al 21 de setembre de 2014, Dia Internacional de la Pau, publicarem cada setmana una càpsula nova, en què un personatge destacat – ja sigui acadèmic o activista per la pau- reflexiona sobre què és la pau. L’objectiu del projecte és recopilar en un espai web diferents aproximacions al concepte de pau.
Notícia relacionada:L’ICIP presenta el projecte ‘Càpsules de pau’

‘Els diàlegs de pau de l’Havana, entre el govern colombià i les FARC, són un pas endavant cap a una transició al país, benvinguts siguin, però els problemes de Colòmbia van més enllà d’aquesta agenda i no s’estan tractant a la taula de negociació’. Amb aquest esperit crític s’expressa Luis Jorge Garay, un dels economistes colombians més reconeguts i gran coneixedor de la realitat social i política de Colòmbia, en la conferència ‘Balanç d’un any de les negociacions de l’Havana’, celebrada el dijous 17 d’octubre a Barcelona i organitzada per l’ICIP, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Colòmbia en Pau .
La tesi de Garay sobre la Colòmbia actual és clara: el conflicte tradicional -tal com ell defineix el conflicte amb la guerrilla de les FARC- és només un dels molts conflictes que té la societat colombiana. ‘No és l’únic – insisteix- i cada cop és el menys important’. I afegeix: ‘Hi ha una multiplicitat de violències sistemàtiques, exercides per grups de poder legals i il·legals, fruit d’una cultura de la il·legalitat: narcotràfic, contraban, drogues il·lícites, mercats il·legals de minerals, etc…’. Il·legalitats que, segons Garay, són presents també en les institucions -on es veuen, per exemple, els pactes entre congressistes i narcoparamilitars-, i en les relacions entre l’Estat i les classes poderoses: ‘hi ha poders fàctics, que no són la guerrilla, que obstaculitzen qualsevol avenç social i polític al país’.
A banda, l’economista alerta que hi ha un 30% de les FARC que no tenen cap interès en desvincular-se del narcotràfic i que no es desmobilitzaran malgrat que tiri endavant el procés de l’Havana: ‘Aquest 30% seguirà al territori, mantenint una aliança amb organitzacions mafioses internacionals, i seguirà sent un focus de violència. No es diran FARC, es diran d’una altra manera, però continuaran operant com a grups armats il·legals’.
La lluita per la terra i el territori
I encara un altre element cabdal que frena la transició cap a una Colòmbia democràtica: la lluita per la terra i el territori, que ha esdevingut un eix central en els episodis de violència dels últims anys. En aquest sentit, Garay alerta d’un fenomen que augmenta el risc de pobresa i marginació dels camperols colombians: l’estrangerització de terres – la compra o arrendament de terres per part de capitals estrangers, majoritàriament de països emergents- i l’acaparament de subsòl per part d’inversors privats, el que condueix a l’especulació financera.
Davant d’això, Garay reclama que cal anar cap a un model de desenvolupament rural lligat al territori, que reconegui el camperol com a agent rural i que li permeti millorar les condicions de vida. Un model, però, que ell mateix reconeix que ni l’Estat ni les elits tenen interès d’implementar i que per això està fora de l’agenda de l’Havana.
Per tot plegat, Luis Jorge Garay evita parlar de procés de pau a Colòmbia: ‘aconseguir un acord de desmobilització de la guerrilla és útil per a un procés de transició cap a la pau però la pau es construeix amb processos socials molt diferents’.

El president de l’ICIP, Rafael Grasa, ha comparegut el divendres 18 d’octubre a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar l’Informe Anual d’Activitats – Memòria ICIP 2012 .
El president de l’ICIP ha resumit les activitats que ha portat a terme l’Institut els darrers mesos i els resultats aconseguits en els diferents eixos d’actuació: Recerca, Formació, Difusió i Transferència de Coneixements, i Construcció de Pau i Prevenció de Conflictes. Grasa ha volgut destacar l’esforç que ha fet l’ICIP per mantenir un nivell alt d’activitat i de publicacions malgrat la reducció de pressupost, especialment en l’apartat de recerca, on s’han mantingut 16 beques de doctorat: ‘Hem fet un esforç enorme per salvar el programa de beques de doctorat, que és l’única manera de fer pedrera’.
Grasa també ha subratllat, com a punts forts de l’ICIP, la consolidació del Premi ICIP Constructors de Pau, l’augment de col·laboracions amb organismes internacionals – com per exemple el PRIO noruec-, i el treball de recuperació de la memòria del moviment per la pau endegat amb col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya.
Pel que fa a qüestions institucionals, el president de l’ICIP ha instat els parlamentaris a procedir, ‘el més ràpidament possible’, a la renovació parcial de la Junta de Govern, pendent des de fa mesos.
Agraïment dels grups parlamentaris
Tots els grups parlamentaris presents a la Comissió (ERC, PSC, PP, ICV, Ciutadans, Grup Mixt i CiU, per ordre d’intervenció) han felicitat l’ICIP per la feina que porta a terme -en un context econòmic difícil- i han agraït la ‘gran transparència’ de l’Institut en la rendició de comptes en seu parlamentària. Els diferents grups han posat de relleu la importància de potenciar la recerca i han destacat que l’ICIP compleix, amb escreix, els objectius contrets. Els diputats també s’han mostrat conscients de la necessitat de procedir a la renovació de la Junta de Govern, tal com ha reclamat el president de l’ICIP.
Vídeo de la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació (18-10-2013)