Autor: whads

Aquest dijous, 26 de setembre, ha tingut lloc als cinemes Méliès de Barcelona la projecció del documental Retratos de familia, un treball de la directora colombiana Alexandra Cardona Restrepo sobre la lluita del grup de Mares de Soacha de Colòmbia. El documental narra el patiment d’aquest grup de mares per la desaparició i execució extrajudicial dels seus fills per part de membres de l’exèrcit, i posa l’accent en la seva valentia per lluitar per la veritat, perquè es faci justícia i perquè els fets no quedin en la impunitat.
Després de la projecció, el públic ha tingut l’ocasió de conversar amb la directora de l documental. Alexandra Cardona Restrepo ha explicat que, per ella, el contacte amb aquest grup de mares ha estat un gran aprenentatge: “Ens han donat una lliçó. Vénen de famílies pobres, se suposava que ningú buscaria aquests nois, però elles els van desenterrar i els van portar a casa. Han lluitat perquè la seva tragèdia no li passi a ningú més. No volen venjança, demanen justícia”.
Segons explica la directora, Retratos de familia vol remoure consciències: “Mentre continuï el clima de violència aterradora a Colòmbia, cal despertar consciències i el cinema és una eina molt útil per fer-ho. Tots podem contribuir a la pau, a la construcció d’una pau duradora. Tots, excepte els guerrillers i els polítics corruptes, que ja han demostrat que no poden”.
A la projecció també hi ha assistit el president de l’ICIP, Rafael Grasa, coneixedor del conflicte colombià. Grasa ha emplaçat el públic ha ser conscient que, precisament ara, – quan el procés de pau a Colòmbia està en construcció- “és més important que mai mantenir la solidaritat amb el poble colombià i lluitar contra la impunitat”, perquè fets com els de Soacha, una clara vulneració dels drets humans, no caiguin en l’oblit.
Retratos de família ha rebut fins ara una gran acceptació per part del públic. Properament hi ha previstes més presentacions del documental a Colòmbia.
La projecció als cinemes Méliès de Barcelona ha estat organitzada per l’ICIP, la Taula per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha fet públic un nou projecte audiovisual, coproduït amb el Col·lectiu Contrast, que tindrà continuïtat al llarg del proper any. Es tracta del projecte ‘Càpsules de pau’ , que té per objectiu mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula Pau. Així, persones d’arreu del món -activistes per la pau i acadèmics- responen a la pregunta: Què és per tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.
Partint d’un primer vídeo de presentació , s’inicia la publicació d’una càpsula de pau setmanal al web de l’ICIP, en la qual un personatge explica la seva percepció de la pau. Les 52 càpsules publicades al llarg d’un any quedaran recopilades en aquest espai web i al canal Youtube de l’ICIP .

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre, l’ICIP ha fet públic com cada any la seva declaració institucional , el text que marca les prioritats de l’Institut de cara als propers mesos. Amb el lema ‘Educar per la pau, construir la pau’, la declaració posa l’èmfasi en l’educació com a via per a construir la pau: “Educar per a la pau i construir la pau són dos elements indestriables. Ambdues feines signifiquen treballar a molt llarg termini, generar empatia, modelar conviccions de pau i de democràcia, interioritzar procediments, alterar en sentit positiu algunes pràctiques culturals molt arrelades”.
Amb aquesta declaració, l’ICIP es compromet a situar l’educació per a la pau en el centre de les seves activitats de cara al curs que encetem, mitjançant noves publicacions, l’organització d’un seminari i també a través del projecte conjunt amb el PRIO noruec sobre sobiranies imaginades.
La declaració també situa l’educació per la pau com un element clau per superar les dificultats de l’encaix entre Catalunya i Espanya: “Cal tancar bé els conflictes, ser radical -anant a les arrels- i fer que totes les parts en surtin reforçades. I això només serà possible si s’aposta per assegurar el futur, el que implica consultar democràticament la voluntat de la societat catalana i acceptar-ne els resultats”.

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre, l’ICIP ha fet públic com cada any la seva declaració institucional , el text que marca les prioritats de l’Institut de cara als propers mesos. Amb el lema ‘Educar per la pau, construir la pau’, la declaració posa l’èmfasi en l’educació com a via per a construir la pau: “Educar per a la pau i construir la pau són dos elements indestriables. Ambdues feines signifiquen treballar a molt llarg termini, generar empatia, modelar conviccions de pau i de democràcia, interioritzar procediments, alterar en sentit positiu algunes pràctiques culturals molt arrelades”.
Amb aquesta declaració, l’ICIP es compromet a situar l’educació per a la pau en el centre de les seves activitats de cara al curs que encetem, mitjançant noves publicacions, l’organització d’un seminari i també a través del projecte conjunt amb el PRIO noruec sobre sobiranies imaginades.
La declaració també situa l’educació per la pau com un element clau per superar les dificultats de l’encaix entre Catalunya i Espanya: “Cal tancar bé els conflictes, ser radical -anant a les arrels- i fer que totes les parts en surtin reforçades. I això només serà possible si s’aposta per assegurar el futur, el que implica consultar democràticament la voluntat de la societat catalana i acceptar-ne els resultats”.

El Premi ICIP 2013 reconeix l’exgeneral bosnià d’origen serbi, Jovan Divjak, “pel seu coratge, com a militar, en desobeir les ordres de l’Exèrcit Popular Iugoslau i defensar Sarajevo durant el setge de la Guerra dels Balcans, i posteriorment, per la seva dilatada tasca cívica, amb diverses iniciatives a favor de les víctimes de la guerra“.

Jovan Divjak va néixer a Belgrad l’any 1937 en el sí d’una família sèrbia originària de la regió bòsnia Bosanska Krajina. La primavera de 1992, quan va començar el setge a Sarajevo, Divjak va rebre l’ordre de Belgrad de sortir de la ciutat. Ell la refusà i va abandonar l’Exèrcit Popular Iugoslau per servir com a comandant a l’Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina, en un acte de desobediència i de compromís amb els que patien l’agressió. Des d’aquesta nova posició, Divjak va supervisar i coordinar la defensa de Sarajevo – símbol de la multietnicitat- davant de l’atac de les tropes sèrbies, liderades pel general Radovan Karadzic. Per aquest actitud coratjosa se l’ha conegut com ‘el serbi que va defensar Sarajevo’, malgrat que ell es defineix com a bosnià nascut a Belgrad, i és considerat un heroi nacional a Bòsnia.

Un cop retirat de la carrera militar, el 1994, Divjak va participar en la fundació de l’associació OGBH (“L’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina”), de la qual actualment n’és director executiu. L’associació treballa per assegurar l’escolaritat de tots els nens víctimes de la guerra de Bòsnia, independentment de la seva ètnia, proporcionant-los beques i suport material. Per la seva tasca a l’associació, Divjak ha rebut nombrosos reconeixements locals i internacionals.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc el 17 de març de 2014 al Palau del Parlament de Catalunya.

La biblioteca de l’Institut Català Internacional per la Pau, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes 658, baixos, de Barcelona, torna a obrir les portes als usuaris el dilluns 2 de setembre en el seu horari habitual (de dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.30; i divendres de 9:00 a 14:00).
La biblioteca de l’ICIP és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes, de referència en el seu àmbit a Catalunya, i té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques.
La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

Actualment, a tot el món, hi ha prop de 20.000 armes nuclears, 2.000 de les quals estan preparades per se utilitzades en qüestió de minuts. Són els instruments més destructius i d’efectes indiscrimats que s’hagin creat mai, efectes devastadors a nivell mèdic, mediambiental, social i també cultural. La capacitat nuclear actual, en mans majorit��riament dels Estats Units i Rússia, és equivalent a 100.000 bombes com la d’Hiroshima i podrien acabar amb la vida del planeta diverses vegades. Una realitat perillosa que s’ha posat de manifest en el debat organitzat aquesta migdia a Barcelona per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), FundiPau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el marc de la Setmana d’Abolició de les Armes Nuclears.
L’acte ha comptat amb la participació de l’investigador de l’Hiroshima Peace Institute, Robert Jacobs, que s’ha centrat en els efectes que tenen les proves nuclears i els accidents en centrals d’aquest tipus, com el de Fukushima, el març de 2011. I és que des de l’any 1945 s’ha fet fins a 2.000 proves amb armament nuclear a tot el món, el que comporta radiacions amb greus conseqüències sobre la població a llarg termini. Conseqüències a nivell de salut – la pluja de partícules radioactives contamina l’ambient i provoca malalties com el càncer – però també a nivell social i cultural. Segons explica Jacobs, ‘en moltes zones on s’han fet experiments nuclears, la població ha hagut de ser evacuada, i això vol dir desconnectar-la del seu estil de vida, de les seves tradicions, perdre la independència social i la dignitat, ja que passen a ser persones identificades com a contaminades’.
Colonialisme nuclear
Al llarg de la història nuclear, qui més ha patit les conseqüències de les radiacions són les poblacions més marginades socialment, el que Jacobs anomena colonialisme nuclear: ‘França no ha fet les proves a prop de París, sinó a Algèria i Polinèsia; Rússia les ha fet al Kazakhstan, on encara la gent viu en pobles contaminats i menja carn de cavall contaminada’.
La prohibició, única solució
Els perills de les armes nuclears es deuen a la seva pròpia existència i l’única garantia contra la seva proliferació és eliminar-les. En aquest sentit, l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Xavier Bohigas, ha destacat que ‘les bombes nuclears són un perill encara que no s’utilitzin, ja que els elements que es fan servir per a la seva fabricació ja són altament radioactius’. Bohigas ha afegit també que aquest tipus de bombes són una ‘aberració’ pel tipus de despesa que representen (105 mil milions de dòlars, l’any 2011) i per això ha constatat que l’únic solució passa per prohibir l’armament nuclear.
En el mateix sentit s’ha expressat el director de FundiPau, Jordi Armadans, membre -juntament amb el Centre Delàs- de la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), una xarxa d’organitzacions no governamentals present a 60 països que defensa la necessitat d’un tractat de prohibició d’aquest tipus d’armament. Per Jordi Armadans, l’objectiu de la campanya és ‘terriblement ambiciós’, tenint en compte que han calgut 15 anys de lluita per a regular les armes convencionals amb el recent Tractat de Comerç d’Armes. Tot i les dificultats, però, Armadans, afirma que cal intentar aconseguir el repte i destaca la participació activa del moviment per la pau en aquesta campanya. Actualment, 150 països donen suport a la prohibició de les armes nuclears.

Actualment, a tot el món, hi ha prop de 20.000 armes nuclears, 2.000 de les quals estan preparades per se utilitzades en qüestió de minuts. Són els instruments més destructius i d’efectes indiscrimats que s’hagin creat mai, efectes devastadors a nivell mèdic, mediambiental, social i també cultural. La capacitat nuclear actual, en mans majorit��riament dels Estats Units i Rússia, és equivalent a 100.000 bombes com la d’Hiroshima i podrien acabar amb la vida del planeta diverses vegades. Una realitat perillosa que s’ha posat de manifest en el debat organitzat aquesta migdia a Barcelona per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), FundiPau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el marc de la Setmana d’Abolició de les Armes Nuclears.
L’acte ha comptat amb la participació de l’investigador de l’Hiroshima Peace Institute, Robert Jacobs, que s’ha centrat en els efectes que tenen les proves nuclears i els accidents en centrals d’aquest tipus, com el de Fukushima, el març de 2011. I és que des de l’any 1945 s’ha fet fins a 2.000 proves amb armament nuclear a tot el món, el que comporta radiacions amb greus conseqüències sobre la població a llarg termini. Conseqüències a nivell de salut – la pluja de partícules radioactives contamina l’ambient i provoca malalties com el càncer – però també a nivell social i cultural. Segons explica Jacobs, ‘en moltes zones on s’han fet experiments nuclears, la població ha hagut de ser evacuada, i això vol dir desconnectar-la del seu estil de vida, de les seves tradicions, perdre la independència social i la dignitat, ja que passen a ser persones identificades com a contaminades’.
Colonialisme nuclear
Al llarg de la història nuclear, qui més ha patit les conseqüències de les radiacions són les poblacions més marginades socialment, el que Jacobs anomena colonialisme nuclear: ‘França no ha fet les proves a prop de París, sinó a Algèria i Polinèsia; Rússia les ha fet al Kazakhstan, on encara la gent viu en pobles contaminats i menja carn de cavall contaminada’.
La prohibició, única solució
Els perills de les armes nuclears es deuen a la seva pròpia existència i l’única garantia contra la seva proliferació és eliminar-les. En aquest sentit, l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Xavier Bohigas, ha destacat que ‘les bombes nuclears són un perill encara que no s’utilitzin, ja que els elements que es fan servir per a la seva fabricació ja són altament radioactius’. Bohigas ha afegit també que aquest tipus de bombes són una ‘aberració’ pel tipus de despesa que representen (105 mil milions de dòlars, l’any 2011) i per això ha constatat que l’únic solució passa per prohibir l’armament nuclear.
En el mateix sentit s’ha expressat el director de FundiPau, Jordi Armadans, membre -juntament amb el Centre Delàs- de la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), una xarxa d’organitzacions no governamentals present a 60 països que defensa la necessitat d’un tractat de prohibició d’aquest tipus d’armament. Per Jordi Armadans, l’objectiu de la campanya és ‘terriblement ambiciós’, tenint en compte que han calgut 15 anys de lluita per a regular les armes convencionals amb el recent Tractat de Comerç d’Armes. Tot i les dificultats, però, Armadans, afirma que cal intentar aconseguir el repte i destaca la participació activa del moviment per la pau en aquesta campanya. Actualment, 150 països donen suport a la prohibició de les armes nuclears.

El president de l’ICIP, Rafael Grasa, ha viatjat aquest mes de juny a Colòmbia per seguir l’evolució del procés de pau que viu el país i explorar vies de col·laboració amb diferents universitats i institucions polítiques i militars.
Grasa ha estat a les ciutats de Bogotà, Cali i Medellín i s’ha reunit amb representants de la Comisión de Paz del Congr��s colombià, membres dels governs locals i regionals, representants de l’Escuela Superior de Guerra, del Centro Nacional de Memoria i de la Direcció d’Atenció a les Víctimes i els Drets Humans, entre d’altres. També ha participat com a ponent en jornades sobre construcció de pau i cooperació descentralitzada en diferents universitats. Concretament, Rafael Grasa va participar en una jornada organitzada per la universitat Javeriana sobre els mecanismes de justícia transicional; va oferir la ponència ‘Los programas de desarme, desmovilización y reintegración de ex combatientes en contextos de construcción de paz’, a l’Escuela de Guerra de Bogotà, o també la conferència ‘Hacer las paces y construir la paz. Una visión desde Europa y lecciones de experiencias comparadas’, en una acte organitzat per les fundacions Domopaz i Hanns Seidel, en el qual van ser presents membres de la Comisión de Paz del Congreso de Colòmbia.
El viatge s’emmarca en els objectius de l’Eix 3 del Pla Pluriennal de l’ICIP que fixa la voluntat de l’ICIP d’establir i realitzar missions sobre el terreny en zones de conflicte o en procés de consolidació i construcció de pau.