Autor: whads

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va presentar el passat dijous, 6 de juny, l’informe ‘El Oasis de la Memoria. Memoria histórica y violaciones de Derechos Humanos en el Sáhara Occidental ’, de Carlos Martín Beristain y Eloísa González Hidalgo, en un acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.
L’informe analitza nombrosos casos de greus violacions dels drets humans que s’han perpetrat al Sàhara Occidental des de 1975 –any de l’ocupació del territori per part del Marroc – fins al desembre del 2010 – any en què l’exèrcit marroquí va assaltar el campament de Gdeim Izik a al-Aaiun. L’estudi s’ha realitzat a partir d’entrevistes a 261 víctimes, ja siguin directes o familiars, que han patit les conseqüències de la violència i la persecució política per defensar l’autodeterminació del territori i qüestionar el poder establert. Són testimonis, contrastats, de bombardejos, desaparicions temporals, fosses comunes, detencions arbitràries, tortures en centres clandestins, violència sexual i un llarg etcètera. Històries personals, d’una gran riquesa, que han donat veu a una història amagada, a una veritat negada durant més de 30 anys, en un exercici de memòria i justícia.
L’informe es divideix en dos volums: en un primer, s’analitzen casos específics de violacions de drets humans, com pot ser el bombardeig de Um Dreiga, el 1976; la Intifada de 2005 o l’expulsió i vaga de fam d’Aminatou Haidar, el 2009. El segon volum recull l’impacte d’aquesta violència, sobretot en les dones i els nens, i inclou una agenda per a la transformació del conflicte. Es tracta d’un seguit de propostes que passen, per exemple, per la creació de mecanismes específics de justícia transicional, la recerca dels desapareguts – se’n té comptabilitzats 407-, programes d’atenció a les víctimes, l’aplicació del dret internacional i un canvi en l’actitud de la comunitat internacional. En aquest sentit, l’autor Carlos Martín Beristain, doctor en psicologia i especialista en atenció a víctimes, ha lamentat que ‘el conflicte del Sàhara és un dels més oblidats del món’ i ha reivindicat una actitud activa a nivell internacional. ‘Fins ara, s’ha concebut el Sàhara com un problema d’ajuda humanitària, i cal posar el focus en els drets humans perquè, si no s’aborda el conflicte des dels drets humans, no serà possible trobar-hi la sortida’.
La presentació de l’estudi per part de Martín Beristain va estar precedida per les intervencions de Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; Núria Salamé, presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí; i Tica Font, directora de l’ICIP. En l’acte també va participar el president de la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB, Joan Merelo-Barberà.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va presentar el passat dijous, 6 de juny, l’informe ‘El Oasis de la Memoria. Memoria histórica y violaciones de Derechos Humanos en el Sáhara Occidental ’, de Carlos Martín Beristain y Eloísa González Hidalgo, en un acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.
L’informe analitza nombrosos casos de greus violacions dels drets humans que s’han perpetrat al Sàhara Occidental des de 1975 –any de l’ocupació del territori per part del Marroc – fins al desembre del 2010 – any en què l’exèrcit marroquí va assaltar el campament de Gdeim Izik a al-Aaiun. L’estudi s’ha realitzat a partir d’entrevistes a 261 víctimes, ja siguin directes o familiars, que han patit les conseqüències de la violència i la persecució política per defensar l’autodeterminació del territori i qüestionar el poder establert. Són testimonis, contrastats, de bombardejos, desaparicions temporals, fosses comunes, detencions arbitràries, tortures en centres clandestins, violència sexual i un llarg etcètera. Històries personals, d’una gran riquesa, que han donat veu a una història amagada, a una veritat negada durant més de 30 anys, en un exercici de memòria i justícia.
L’informe es divideix en dos volums: en un primer, s’analitzen casos específics de violacions de drets humans, com pot ser el bombardeig de Um Dreiga, el 1976; la Intifada de 2005 o l’expulsió i vaga de fam d’Aminatou Haidar, el 2009. El segon volum recull l’impacte d’aquesta violència, sobretot en les dones i els nens, i inclou una agenda per a la transformació del conflicte. Es tracta d’un seguit de propostes que passen, per exemple, per la creació de mecanismes específics de justícia transicional, la recerca dels desapareguts – se’n té comptabilitzats 407-, programes d’atenció a les víctimes, l’aplicació del dret internacional i un canvi en l’actitud de la comunitat internacional. En aquest sentit, l’autor Carlos Martín Beristain, doctor en psicologia i especialista en atenció a víctimes, ha lamentat que ‘el conflicte del Sàhara és un dels més oblidats del món’ i ha reivindicat una actitud activa a nivell internacional. ‘Fins ara, s’ha concebut el Sàhara com un problema d’ajuda humanitària, i cal posar el focus en els drets humans perquè, si no s’aborda el conflicte des dels drets humans, no serà possible trobar-hi la sortida’.
La presentació de l’estudi per part de Martín Beristain va estar precedida per les intervencions de Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; Núria Salamé, presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí; i Tica Font, directora de l’ICIP. En l’acte també va participar el president de la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB, Joan Merelo-Barberà.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha convocat la tercera edició del Premi ICIP Constructors de Pau, amb l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El Premi ICIP Constructors de Pau consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol i una dotació econòmica de 4.000 euros.
El període de presentació de candidatures per optar al guardó s’ha obert el 12 d’abril i s’allargarà fins al proper dissabte 29 de juny. Les persones interessades han d’omplir el formulari adjunt aquí sota i poden contactar amb l’ICIP a través del correu electrònic icip@gencat.cat o bé trucant al telèfon 93 554 42 70. Cal enviar les candidatures a la següent adreça: Gran Via 658, baixos, Barcelona.
La primera edició del Premi ICIP Constructors de Pau, corresponent a l’any 2011, va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.
L’any 2012, el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.
Anteriorment, l’octubre del 2011, l’ICIP va concedir una edició extraordinària del guardó al Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar.

El Premi ICIP 2012 reconeix cinc Mares de Soacha -Luz Marina Bernal, Carmenza Gómez, Maria Sanabria, Mélida Bermúdez i Lucero Carmona-, “pel treball realitzat arran de l’execució extrajudicial d’alguns dels seus fills per les forces de seguretat colombiana“. El guardó destaca el coratge i l’exemplaritat de la lluita persistent, sense acceptar silencis ni propostes d’indemnitzacions i sense deixar-se espantar per coaccions de les Mares de Soacha, així com la seva contribució a la creació de ciutadania i a la defensa de la justícia i de l’estat de dret.

La cerimònia de lliurament del guardó tenir lloc el 18 de març de 2013 al Parlament de Catalunya. El premi el va rebre, en nom del grup de mares premiades, Luz Marina Bernal i María Sanabria. Els seus fills, com els de Carmenza Gómez, Melida Bermúdez i Lucero Carmona, van ser víctimes del que es coneix com a “falsos positius”: execucions de civils presentats com a guerrillers morts en combat. Les cinc dones premiades formen part d’un grup més ampli que el 2008 es van unir per trobar els seus fills desapareguts. Des d’aleshores, han liderat una batalla jurídica perquè les execucions no quedin impunes.

El Parlament de Catalunya ha rebut, en edició extraordinària, el Premi ICIP Constructors de Pau en “representar i simbolitzar, com a màxim exponent de la sobirania que emana del poble de Catalunya, la continuïtat i el llegat de les institucions, i els costums i les pràctiques dels nostres avantpassats, en què el pacte, el diàleg i la solució pacífica de controvèrsies tenen un fort arrelament“.

El guardó, una escultura creada pel premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel i anomenada Porta del Sol, l’ha rebut la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, de mans del president de l’ICIP, Rafael Grasa, qui ha recordat la tradició pactista de Catalunya i el parlamentarisme català, tal com va fer Pau Casals davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 1971. Grasa ha evocat les institucions catalanes de Pau i Treva i el Consolat del Mar i ha destacat que ‘la concepció de pau del Mestre –Casals- coincideix amb la noció actual de pau, entesa com a procés multidimensional, com a pau positiva: la pau és quelcom més que l’absència de guerra, la pau i la llibertat són indivisibles’.

Per la seva banda, la presidenta del Parlament, ha agraït ‘el premi col·lectiu al poble de Catalunya i a les seves ànsies i els seus projectes de llibertat i pau’ i ha destacat la ‘clara vocació internacional’ de Catalunya pels drets humans.

El lliurament del premi s’ha fet en el transcurs de l’acte de commemoració del 40è aniversari del discurs que Pau Casals pronuncià davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, a la sala auditori del Parlament. L’acte ha començat amb la projecció de les paraules del violoncel·lista a l’ONU i ha comptat també amb la intervenció del president de la Fundació Pau Casals, el pare abat del monestir de Santa Maria de Montserrat, Josep M. Soler, qui ha definit Pau Casals com ‘l’ensenya de la cultura de la pau, la llibertat i la fraternitat’. La commemoració l’ha tancat el concert de l’Orfeó Lleidatà.

Amb l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament a persones, col·lectius o entitats que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada a promoure i fomentar la pau, la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha aprovat la creació del Premi ICIP Construcció de Pau. El guardó s’atorgarà amb caràcter anual, en una convocatòria ordinària, i consisteix en una distinció honorífica, un reconeixement públic i una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, activista i artista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.
Candidatures

El termini de presentació de candidatures per optar al Primer Premi ICIP estarà obert del 15 de setembre a l’1 de novembre de 2011, ambdós inclosos, i el guardó es lliurarà el 2012. El formulari de presentació de sol·licituds està disponible al web de l’ICIP en català, castellà i anglès. Els interessats han de presentar-lo en paper a les oficines de l’ICIP (Avinguda Diagonal 409, 6ena planta, Barcelona) i alhora telemàticament a través de l’adreça icip@gencat.cat.

Premi ICIP extraordinari
A banda de la convocatòria ordinària del Premi ICIP, la Junta de Govern de l’Institut també ha acordat concedir un Premi ICIP de caràcter extraordinari al Parlament de Catalunya en representar i simbolitzar la continuïtat i el llegat de dues institucions creades pel poble de Catalunya per fer de l’ideal de pau una realitat: Pau i Treva i el Consolat de Mar. El lliurament del Premi ICIP extraordinari tindrà lloc el pròxim 24 d’octubre en un acte al Parlament, coincidint amb la commemoració dels 40 anys del discurs de Pau Casals a la seu de Nacions Unides.

El Premi ICIP 2011 reconeix el col·lectiu d’objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori “en representar una lluita llarga i diversa contra el servei militar obligatori, que contribuí a l’aprofundiment de la democràcia i a difondre els valors de la cultura de la pau, així com a popularitzar, amb el rebuig a l’ús de les armes, l’objecció de consciència, la desobediència civil i la resolució noviolenta dels conflictes“.

La cerimònia de lliurament del premi va tenir lloc el febrer de 2012 al Palau del Parlament de Catalunya. Va rebre el guardó, en nom del col·lectiu, Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol l’any 1971, acompanyat de quatre representants més del moviment: Jordi Agulló, que va ser el segon objector de consciència; Jaume Llansó, insubmís; Ramon Panyella, president del Moviment per la Pau – l’antiga Associació d’Objectors de Consciència; i Martí Olivella, membre del primer grup d’objectors de Can Serra.