Autor: whads

Vicent Martínez Guzmán (La Vall d’Uixó, 1949), vicepresident i membre de la Junta de Govern de l’ICIP des de 2016, ha mort a Barcelona el 23 d’agost a l’edat de 69 anys.
Vicent Martínez Guzmán, doctor en filosofia, ha estat vicerector de la Universitat Jaume I de Castelló i director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau de la mateixa universitat. També ha estat investigador honorífic de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau (IUDESP) de les universitats de Castelló i Alacant i de l’Institut de Pau i Conflictes (IPAZ) de la Universitat de Granada, investigador de l’Instituto de Derechos Humanos, Democracia y Cultura de Paz i Noviolencia de la Universidad Autònoma de Madrid (DEMOSPAZ), i membre fundador i de la Junta Directiva de l’Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ). Ha realitzat treballs de recerca a les universitats de Frankfurt (Alemanya) i Berkeley (EUA). També és fundador del Màster Universitari Oficial i Doctorat a Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament i cofundador del Centre Internacional Bancaixa per a la Pau i el Desenvolupament, guardonat amb la Medalla d’Or Mahatma Gandhi per a la Pau i la Noviolència el 1999. També ha estat membre i col·laborador d’organitzacions com Cristianisme i Justícia i l’Esolca de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat autor de nombroses publicacions i ha esdevingut un referent mundial en el sector. Al llarg de la seva trajectòria compromesa amb el pacifisme, ha treballat incansablement per la transformació pacífica dels conflictes, sent dia rere dia un autèntic constructor de pau.
La Junta de Govern, la presidència, la direcció i l’equip de l’ICIP lamentem molt la seva pèrdua, i posem en valor el seu gran compromís per la institució. Agraïm la seva indispensable i constant contribució i ens comprometem a seguir i difondre el seu llegat de treball tenaç i convicció amb el foment de la pau.

L’ICIP ha presentat l’enquesta “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya”, realitzada a partir de 1.003 entrevistes telefòniques amb l’objectiu d’aportar informació representativa i fiable de la percepció que la societat catalana té sobre els aspectes que conformen la convivència i la seguretat i els principals problemes i amenaces sobre aquestes qüestions. La presentació ha tingut lloc en un acte a la Biblioteca de l’ICIP que ha comptat amb les intervencions de Xavier Masllorens, president de l’ICIP; Pablo Aguiar, coordinador del programa de l’ICIP “Pau i Seguretat en les Polítiques Públiques”; i Ivan Soler, director de l’institut d’investigació de mercats Brandologia.
Els resultats de la mostra constaten que un 70,1% de la població catalana considera que la convivència a Catalunya és bona o molt bona, amb una puntuació mitjana de 7,2 punts en una escala de 10, i aquest percentatge augmenta fins al 85,5% quan es valora la convivència al municipi o barri, amb una puntuació de 7,8 punts. Pel què fa a la percepció de la seguretat, el 61,6% de la població fa una valoració bona o molt bona de la seguretat a Catalunya, amb una puntuació mitjana de 6,7 punts en una escala de 10, i el percentatge també augmenta, fins al 72,4%, quan es valora la seguretat al municipi o barri, amb una puntuació de 7,2.Tant la convivència com la seguretat es valoren més positivament en entorns menys urbans.
L’incivisme, per un 45,8% dels enquestats, i les diferències culturals derivades de la immigració, per un 30,9%, es perceben com els principals problemes de convivència en el municipi/barri, per sobre d’altres factors com la delinqüència i problemes relacionats amb la droga (23,5%), la inseguretat (20,6%) i la xenofòbia (14,2%). En general les dones perceben més problemes de convivència que els homes, sobretot els relatius a la inseguretat. En tots els casos, però, més de la meitat de la població considera que aquests problemes són pocs o inexistents.
L’enquesta també se centra en les causes que poden generar discriminacions en el municipi/barri i conclou que un 37,6% de la població percep molta o força discriminació per raons ideològiques, més que per raons de raça o ètnia (12,7%), religió (9,2%) i orientacions sexuals (8,1%).
A nivell de Catalunya, entre les qüestions plantejades a l’enquesta, la delinqüència i narcotràfic, i el terrorisme són les principals amenaces per la seguretat per un 73% dels entrevistats. Per darrere se situa la inestabilitat política internacional (63,6%), els atacs informàtics (60,4%) i el procés sobiranista (42,8%).
Actituds sobre convivència i seguretat
L’enquesta analitza, en una segona part, les actituds que tenen els ciutadans en vers diferents aspectes relacionats amb la convivència i la seguretat, mitjançant el grau d’acord o desacord sobre un total de deu afirmacions. La mostra constata que Catalunya és una societat activa socialment i políticament, compromesa amb la convivència i la tolerància i que defensa el dret a manifestar públicament la seva opinió. Destaca que més de la meitat dels catalans (56,5%) ha participat en dues o més activitats socials o polítiques els darrers sis mesos, principalment activitats solidàries (61,8%), manifestació al carrer (53,1%) o cassolada (36,4%).
“La ciutadania s’ha mostrat extraordinàriament activa i cal tenir en compte que l’enquesta s’ha realitzat en uns mesos també extraordinaris a nivell polític i social”, ha explicat Pablo Aguiar, tècnic de programes de l’ICIP.
L’afirmació “en una democràcia tothom té dret a realitzar manifestacions malgrat que, de vegades, comporti inconvenients en el meu dia a dia” rep un grau d’acord de 7,9 sobre 10 (un 67,6% de la població hi està molt d’acord) i l’afirmació “fer campanyes que fomenten una major tolerància i respecte a opinions diverses serveix per a millorar la convivència” obté un 7,8 (un 62% dels enquestats hi està molt d’acord). També és elevat el consens, amb una nota del 8,2, quan s’afirma que “una major qualitat de vida i menors desigualtats econòmiques són condicions necessàries per a millorar la convivència” (un 71,1% dels enquestats hi està molt d’acord).
D’altra banda, sobre si “la presència de símbols, com per exemple banderes al carrer, empitjora la convivència” el grau d’acord és menor, amb una nota mitjana de 5,3. En aquest cas hi ha diferències segons el sentiment de pertinença dels enquestats, de manera que el percentatge de desacord és més marcat entre les persones amb un sentiment de pertinença català (54,7%), mentre que les persones que se senten espanyoles o tan espanyoles com catalanes es mostren majoritàriament molt d’acord (49%).
De l’enquesta també es desprèn que la població catalana presenta un consens elevat en el compromís de resoldre els problemes associats a la convivència i les amenaces per a la seguretat mitjançant el diàleg i la negociació, per davant de situacions coercitives que comportin l’ús de la força.
“La societat catalana molt majoritàriament està d’acord en resoldre els conflictes amb mediació, i aquesta és una dada molt significativa”, ha valorat el president de l’ICIP, Xavier Masllorens.
L’afirmació “prefereixo resoldre els conflictes amb mediació que mitjançant l’exèrcit” rep un grau d’acord de 8,9 (un 84,4% hi està molt d’acord) i aquesta nota augmenta entre les persones amb un nivell educatiu alt, amb una puntuació de 9,3.
El grau d’acord disminueix en les afirmacions que fan referència directa a l’exèrcit o les forces de seguretat. L’afirmació “la presència de forces militars representa una amenaça per a la meva seguretat” té un grau d’acord de 6,2 punts i “la presència de forces de seguretat armades al carrer empitjora la convivència” rep un 6. En totes dues afirmacions, el grau d’acord és més elevat entre les persones que se senten principalment catalanes i que tenen entre 41 i 64 anys.
En relació al binomi llibertat/seguretat, les dades constaten que gairebé la meitat de la població (45,2%) no està disposada a perdre algun dret o llibertat a canvi d’una major seguretat. En aquest cas, les persones més joves són les que estan menys disposades a perdre drets o llibertat i a mesura que augmenta l’edat ho estan més. També es perceben diferències segons el nivell educatiu. Les persones amb un nivell educatiu baix estan més d’acord a perdre drets o llibertat a canvi de més seguretat.
Pau i seguretat internacional
En el context polític actual a Catalunya, marcat pel procés sobiranista, l’enquesta també posa el focus en com hauria de ser la contribució a la pau i la seguretat mundial en una hipotètica Catalunya independent. Un 78,1% de la població creu que aquesta contribució hauria de ser principalment amb polítiques de prevenció de conflictes, mediació internacional i defensa civil, mentre que només un 8,5% considera que hauria de ser principalment amb un exèrcit propi i un 13,5% dels enquestats no contesta.
L’aposta per les polítiques de prevenció de conflictes i mediació té un major suport entre els joves de 18 a 24 anys, les persones que se senten principalment catalanes, amb un nivell educatiu alt i que són actives políticament o socialment, segments en què el suport a la mediació supera el 85%. En el casos de nivell educatiu baix un 14,4% mostra la preferència per l’exèrcit.
L’elevat consens per la preferència per la mediació és, segons el president de l’ICIP, “una dada molt rellevant, que va en la línia del que és una de les funcions de l’ICIP, afavorir el diàleg i la resolució de conflictes per la via de la mediació”.
Metodologia emprada
L’enquesta “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya” parteix de 1.003 entrevistes realitzades entre final d’abril i principis de maig de 2018 a Catalunya i distribuïdes pel territori amb afixació proporcional, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya amb data a 1 de gener de 2018. D’aquesta manera, 213 enquestes s’han realitzat a Barcelona ciutat; 426 enquestes s’han realitzat a l’àrea metropolitana de Barcelona (exclosa Barcelona ciutat); i 361, a la resta de Catalunya.
La mostra s’ha segmentat també per sexe (516 dones i 484 homes) i per edat. En la valoració dels resultats s’ha tingut en compte el nivell d’estudis dels enquestats -el qual és majoritàriament elevat: el 74,8% dels enquestats ha finalitzat la segona etapa d’educació secundària i, d’aquests, un 32,6% ha finalitzat estudis universitaris- i el sentiment de pertinença. En aquest cas, un 50,8% declara sentir-se només català o més català que espanyol, un 38,3% afirma sentir-se tant espanyol com català, i un 5,8% declara sentir-se només espanyol o més espanyol que català.

La Biblioteca de l’ICIP estarà tancada al públic des del dilluns 30 de juliol i durant tot el mes d’agost coincidint amb el període de vacances d’estiu. El centre reobrirà les portes el dilluns 3 de setembre en el seu horari habitual: de dilluns a divendres de 9.30 a 14:00 i els dimarts també de 15.00 a 18:00.
La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya. Actualment disposa de prop de 8.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Catàleg de la Biblioteca

Aquest mes de juliol s’ha obert la convocatòria per optar al Premi ICIP Alfons Banda 2018, que té per objectiu un any més recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
Els alumnes interessats a optar al premi poden presentar les candidatures fins al proper 4 d’octubre.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis a la Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent. Els treballs premiats són recompensats amb 750 euros.

La Junta de Govern de l’ICIP ha elegit Kristian Herbolzheimer com a nou director de la institució. L’elecció ha seguit un procés de selecció a partir d’un concurs públic en el qual s’han presentat més de dues-centes candidatures.
Enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida, Herbolzheimer és diplomat en Cultura de Pau per l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (2001) i màster en Construcció Internacional de Pau pel Kroc Institute for International Peace Studies de la Universitat de Notre Dame, als Estats Units (2009). Va ser director de programa de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB durant set anys i, des del 2009, ha dirigit el Programa de Transicions a la Pau de Conciliation Resources, una ONG amb seu a Londres que dóna suport a projectes i iniciatives de pau.
Herbolzheimer és analista de processos de pau, expert en la gestió del postconflicte i en el paper de la societat civil en les transicions, específicament les dones. Ha assessorat i donat suport en els processos de pau de Filipines, el País Basc i Colòmbia. En aquest darrer país ha estat impulsor del col·lectiu Mujeres, Paz y Seguridad i de la Comissió de la Veritat, Memòria i Reconciliació de Dones Colombianes en la Diàspora. També ha estat activista en organitzacions ecologistes i té amplis coneixements d’idiomes, entre els quals l’anglès, el francès, l’alemany o el suec.
Kristian Herbolzheimer ha estat escollit com a nou director de l’ICIP per un període de 5 anys en substitució de Tica Font, que va deixar el càrrec el passat mes d’abril.

Aquest mes de juny la Biblioteca de l’ICIP ha continuat ampliant el seu fons amb nous llibres, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca disposa de prop de 8.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
El mes de juliol la Biblioteca està oberta els matins de 9:30 a 15:00 hores de dilluns a divendres. El mes d’agost el centre estarà tancat i reobrirà el dilluns 3 de setembre en el seu horari habitual, amb l’obertura també dels dimarts a la tarda.

L’ICIP ha obert la convocatòria per cobrir el lloc de treball de director/a de la institució. Les funcions del càrrec inclouen la direcció, impuls i supervisió de les activitats i la tasca desenvolupada per l’ICIP, així com la gestió i administració econòmica i la contractació i gestió del personal.
El termini per presentar sol·licituds finalitzarà el proper dimecres 20 de juny. Per presentar-se a l’oferta de treball cal enviar un correu electrònic a l’adreça selecciodireccio.icip@gencat.cat, amb el CV i una carta de presentació.

Aquest mes de maig s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Constructors de Pau 2018, que enguany arriba a la vuitena edició.
Les persones interessades, físiques o jurídiques, poden presentar candidatures fins al divendres 6 de juliol. Per presentar candidatures cal omplir el formulari de sol·licitud i lliurar-lo presencialment o per servei postal al registre de l’ICIP (carrer Tapineria 10, 3ra planta, 08002 de Barcelona) o a qualsevol altre registre de l’administració pública. El formulari de sol·licitud també es pot obtenir a través del web de tràmits de la Generalitat.
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer el 2011 i te la finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. El guardó el concedeix la Junta de Govern de l’ICIP i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros. El lliurament del premi té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.
En anteriors edicions han estat guardonats amb el Premi ICIP Constructors de Pau l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2106), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beunza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

El passat 6 de juliol es va tancar el termini per presentar candidatures al Premi ICIP Constructors de Pau 2018, que atorga cada any la Junta de Govern de l’ICIP amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El guardó va néixer l’any 2011 consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.
El veredicte es farà públic el proper 21 de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau, i posteriorment, se celebrarà una cerimònia institucional de lliurament del premi al Parlament de Catalunya.
En anteriors edicions han estat guardonats amb el Premi ICIP Constructors de Pau l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2106), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beunza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

L’ICIP celebra la dissolució d’ETA, confirmada aquest divendres 4 de maig a la conferència internacional de Kanbo, al País Basc francès, la qual posa fi a 60 anys d’existència de l’organització terrorista i obre la porta a la possibilitat d’una verdadera construcció de pau després de dècades de conflicte.
La renúncia a l’ús de la violència com a mitjà per assolir objectius polítics és, sens dubte, un triomf de la pau. Tanmateix, la pau positiva va més enllà de la l’absència de violència i exigeix l’articulació d’una convivència basada en el respecte a les llibertats, els drets humans i la justícia social. La construcció d’una pau global és un camí llarg, no faltat d’obstacles, i és per aquest motiu que és indispensable que els diferents actors del conflicte continuïn treballant per superar el dany causat per dècades de violència i la fractura social.
En aquest sentit, emplacem la societat basca en el seu conjunt i les seves institucions, així com les institucions dels governs espanyol i francès, a fer tots els esforços necessaris per tal d’assolir una plena reconciliació basada en el respecte i el diàleg. És responsabilitat de tots aprofitar aquesta oportunitat històrica per tal d’avançar en el camí desitjat. La fi de l’activitat d’ETA i el seu desarmament previ han estat condicions indispensables per encarar amb èxit aquest procés de pau però també ho és la construcció d’una memòria col·lectiva del conflicte, amb un relat que respecti i inclogui totes les víctimes. Queda, doncs, camí a recórrer per superar de manera definitiva i efectiva tants anys de conflicte polític i social.
Des de l’ICIP hem defensat sempre la necessitat d’utilitzar els mitjans pacífics per a aconseguir objectius polítics i resoldre els conflictes. Ara l’anunci de dissolució d’ETA és la confirmació del camí iniciat per la societat basca d’enfrontar-se a la transformació del conflicte mitjançant la paraula.

Al llarg de la història, les categories de perdó i reconciliació han estat lligades a l’àmbit relacional privat i, en general, fonamentades en conviccions religioses. No obstant, a mitjans de la dècada de 1970, apareixen modes de presència pública del perdó i la reconciliació en polítiques estatals vinculades a processos de transició de la dictadura a la democràcia o del conflicte violent a la pau. Davant les resistències a assumir que és possible un perdó públic, no es pot ignorar que el perdó i la reconciliació són ja categories situades a l’àmbit públic.
Aquest llibre pretén tractar la temàtica del perdó i la reconciliació a l’àmbit cívic, públic, des d’un enfocament de la reflexió ètica filosòfica aplicada a l’àmbit polític, partint de la hipòtesi que ambdues categories poden ser fecundes en aquest àmbit. Sempre assumint que s’hi inclogui la perspectiva de les víctimes. A més, aquesta reflexió està vinculada a realitats de violència social en les quals s’estan duent a terme iniciatives lligades al perdó i la reconciliació.
Sobre l’autor
Doctor en Filosofia per la Universitat de Deusto. Catedràtic emèrit d’ètica a la mateixa universitat, de la qual també ha estat director del Centre d’Ètica Aplicada durant 15 anys. És també professor convidat i col·laborador habitual a set universitat de l’Amèrica Llatina.
Les implicacions de l’autor en el seus contextos i compromisos (per la justícia, a favor de les víctimes de la violència i per la pau, amb les persones amb discapacitat intel·lectual, amb els pobles indígenes i per la ètica en l’exercici d’una professió) marquen decididament la seva producció intel·lectual, també estimulada per les interpel·lacions que rep de la realitat social.
Destaquen entre les seves obres recents: Por una ética de los sentimientos en el ámbito público, Bilbao, Bakeaz, 2008; Virtudes para convivir, Madrid, PPC-SM, 2012; La educación para la paz reconfigurada: la perspectiva de las víctimas, Madrid, Catarata, 2013.

La Biblioteca de l’ICIP ha acollit aquest dimarts 24 d’abril la presentació de l’informe El model basc de desarmament. Lliçons apreses d’un procés innovador, realitzat pel Fòrum Social Permanent i traduït al català per l’ICIP.
La presentació, encapçalada pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha anat a càrrec de dos representants del Fòrum, Agus Hernan i Teresa Toda Iglesia, els quals han explicat les particularitats del procés de desarmament que ha seguit ETA i han assenyalat els reptes de futur per a la construcció de la pau i la convivència al País Basc, en un moment marcat per l’imminent anunci de dissolució de l’organització.
L’informe analitza el desarmament entès no només com la reducció o privació d’armes, sinó com la reintegració dels excombatents i la dissolució de les estructures militars de l’organització. És a dir, el conjunt del procés de DDR (Desarmament, Desmobilització i Reintegració).
En el cas del País Basc, aquest procés de desarmament – que inclou la recollida, inventariat, control i eliminació d’armes-ha estat únic i singular a causa de la seva unilateralitat – per la negativa del govern espanyol a participar-hi i per la voluntat d’entorpir-lo- i per l’alta participació de la societat civil. Amb tot, segons ha explicat Teresa Toda, ha estat un procés “eficaç, eficient i segur”, i ha afegit que “ningú pot posar en dubte que el desarmament ha estat total”.
Com a reptes de futur i per garantir la convivència, Agus Hernan ha assenyalat principalment tres qüestions: la necessitat que es respectin els drets de totes les víctimes i que siguin escoltades, sense fer distincions; la construcció d’una memòria col·lectiva i un relat inclusiu; i que es faci una aplicació ordinària de la política penitenciària: “En un canvi d’escenari com l’actual, la política penitenciària està obligada a adequar-se a les noves circumstàncies”. En relació a aquest aspecte, Hernan ha destacat que dels 292 exmembres d’ETA que compleixen condemna, només 3 es troben en presons del País Basc i 56 estan en territori francès. La resta es troben dispersats per la geografia espanyola. Així mateix, un 92% d’aquests reclusos es troben en situació de primer grau, una xifra molt alta tenint en compte que en la mitjana dels presos comuns la situació de primer grau representa només el 2%.
De cara a l’anunci de fi de l’activitat que està previst que faci ETA el primer cap de setmana de maig, Hernan ha dit que espera que el missatge d’ETA sigui “clar i transparent cap a la societat civil”.
El Fòrum Social Permanent, fundat el 2016, agrupa disset organitzacions de la societat civil basca i persones a títol individual, i ha estat un dels agents que ha conduït el procés de desarmament d’ETA.