Dones, igualtat i arquetips de gènere són temes recurrents en les obres de la coreògrafa i ballarina valenciana Sol Picó. Qüestionar estereotips i el compromís amb la igualtat han estat una marca identitària de la seva companyia de dansa. “We women”, “Només som dones”, “Memòries d’una puça” o “Bésame el cactus” són alguns exemples de les desenes d’espectacles que ha creat i en els que ha col·laborat Picó. És una de les ballarines més reconegudes de l’estat espanyol, Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya, Premio Nacional de Danza 2016 i Premi Ciutat de Barcelona.
Etiqueta: Igualtat
Diana Avella
Els drets de les dones, la lluita contra la violència i l’empoderament dels i les joves són temes que destaquen en el repertori de la rapera Diana Avella. Membre de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE, contra la violència cap a les dones, col·labora amb les fundacions Oriéntamen i Hollcim. La seva tasca en la defensa dels drets humans li ha valgut diversos reconeixements com el Premi Subterránica o el reconeixement de l’AECID. Avella apel·la a fer memòria perquè Colòmbia no torni a repetir errors del passat.
Joana López
Joana López és una activista trans, fundadora de l’Associació de Transexuals, Intersexuals i Transgèneres de Catalunya, un moviment social i polític per aconseguir la normalització social i l’equiparació de drets: drets socials, laborals, a la salut i sobretot el dret a ser. Malgrat petites victòries, la lluita de López i els seus companys i companyes continua per tal de donar a conèixer la seva realitat. “La transsexualitat no és una malaltia, però si que ho és la transfòbia i el fet que siguis trans no hauria de ser un impediment per portar una vida digna”, afirma López.
Ruth Mumbi
Kibera és conegut per ser el suburbi més gran d’Àfrica (entre mig milió i un milió d’habitants) però no és l’únic de Nairobi, la capital de Kènia. Mathare n’és un altre i aquí va néixer i viu l’activista Ruth Mumbi, fundadora de ‘Bunge la wamama mashinani’ (Parlament de les dones). Aquest moviment popular vol donar veu a les dones, les informa dels seus drets i lluita per millorar les seves condicions laborals, promou un millor accés a la salut i, sobretot, mira de garantir els drets reproductius de la dona. A causa del seu activisme, Mumbi pateix intimidacions i amenaces i ha estat detinguda i colpejada per la policia acusada d’incitació a la violència el 2011 arran d’una protesta pacífica.
Pedro Pantoja
A Mèxic es comptabilitzen més de 120.000 desaparicions forçades des de l’inici de l’anomenada ‘guerra contra el narco’ que el 2006 va inaugurar l’expresident Felipe Calderón. És, segons Human Rights Watch, la crisi humanitària més greu de l’Amèrica Llatina. Els migrants en trànsit cap als Estats Units són un dels col·lectius víctimes de la violència. El padre Pedro Pantoja és membre de la ‘Casa del Migrante’, un alberg que ha acollit a més de 50.000 persones i que ofereix sostre, servei sanitari, jurídic i atenció psicològica i humanitària. Pantoja ha denunciat activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d’immigrants fet que li ha valgut ser amenaçat de mort. L’Institut for Policy Studies (Washington) i el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) han reconegut la lluita del sacerdot en la defensa dels drets humans.
Martín Ernesto Mozé
El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
Julián Ovalle
El conflicte armat que ha afectat durant dècades Colòmbia ha contribuït de manera decisiva a la militarització del país i de la societat. Trencar aquesta dinàmica a través de la noviolència i promoure el dret a l’objecció de consciència sense cap obstrucció i/o represàlia administrativa és l’objectiu de Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Conciencia (ACOOC), l’entitat que Julián Ovalle va contribuir a fundar un cop es va negar a servir a l’exèrcit del seu país.
Marina Gallego
L’advocada Marina Gallego és membre de Ruta Pacífica de las Mujeres, un moviment feminista que treballa per fer visible els efectes de la guerra sobre la vida de les dones. Sota aquest objectiu, l’entitat ha publicat l’informe La verdad de las mujeres víctimas en Colombia, que recull les violacions dels drets humans que pateixen les dones en el marc del conflicte armat. La investigació, que va durar tres anys, conclou que el 82,6% de les dones va patir tortures, tractaments cruels, inhumans o degradants. Ruta Pacífica forma part de la xarxa internacional de Dones de Negre.
Francisco Soto
El Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH) de Guatemala va engegar el 2001 un seguit de querelles per genocidi als tribunals del país centreamericà. L’objectiu era asseure al banc dels acusats els militars que van dirigir el país durant el conflicte armat intern (1960-1996). Entre altres, el CALDH ha aconseguit que José Efraín Ríos Montt, president entre 1982 i 1983, l’època més dura de la repressió contra les comunitats maies, fos jutjat i condemnat. Francisco Soto és el director executiu del CALDH.