Arxius de Llibertat - Pàgina 2 de 3

Aisha Dabo

Aisha Dabo és membre d’Africtivistes, lliga panafricana de diversos professionals ciberactivistes que vetllen per la pau, la democràcia i un desenvolupament just al continent africà amb respecte dels drets humans. Periodista gambiana-senegalesa, el seu àmbit de treball se centra en la defensa dels drets de les dones i de la igualtat de gènere. A través de la plataforma digital es potencia la formació d’activistes d’arreu del continent per a desenvolupar iniciatives en favor de la defensa dels drets humans.

Kate Good

Professora i investigadora a la Universitat de Carolina del Nord- Chapel Hill, Kate Good és experta en literatura femenina peninsular, interessada en els contes del realisme espanyol i el modernisme i el noucentisme catalans. Good centra les seves investigacions en dones escriptores com Mercè Rodoreda o Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), objecte de la seva recerca. Difondre la figura i l’obra d’aquestes dones és part de la tasca de Good. Ha escrit articles de divulgació a les publicacions Catalan Review, Decimonónica i MIFLC Review.

Diana Avella

Els drets de les dones, la lluita contra la violència i l’empoderament dels i les joves són temes que destaquen en el repertori de la rapera Diana Avella. Membre de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE, contra la violència cap a les dones, col·labora amb les fundacions Oriéntamen i Hollcim. La seva tasca en la defensa dels drets humans li ha valgut diversos reconeixements com el Premi Subterránica o el reconeixement de l’AECID. Avella apel·la a fer memòria perquè Colòmbia no torni a repetir errors del passat.

Aisha Altubuly

La caiguda de Muammar Gaddafi a Líbia el 2011 no va obrir un període pròsper al país nord-africà. De fet, la violència i la inseguretat es van estendre arreu. Les rivalitats polítiques van deixar un país dividit i en crisi permanent. En aquest context, l’organització Together We Build It (TWBI) treballa per a la transició democràtica a Líbia des del 2011 potenciant la participació de la població jove i de les dones en la presa de decisions. L’activista Aisha Altubuly és una de les representants de l’associació.

Joana López

Joana López és una activista trans, fundadora de l’Associació de Transexuals, Intersexuals i Transgèneres de Catalunya, un moviment social i polític per aconseguir la normalització social i l’equiparació de drets: drets socials, laborals, a la salut i sobretot el dret a ser. Malgrat petites victòries, la lluita de López i els seus companys i companyes continua per tal de donar a conèixer la seva realitat. “La transsexualitat no és una malaltia, però si que ho és la transfòbia i el fet que siguis trans no hauria de ser un impediment per portar una vida digna”, afirma López.

Maria Camila Moreno

Maria Camila Moreno, antropòloga, ha treballat al llarg de molts anys com a investigadora i consultora a entitats governamentals, organismes de control i agències de cooperació internacional. És la directora per Colòmbia de l’International Center for Transitional Justice (ICTJ). Ha observat de ben de prop les negociacions entre guerrilla i govern que van portar als Acords de Pau l’any 2016. Drets dels pobles, reparació, desmobilització, reinserció i justícia són aspectes cabdals en aquest acord i Maria Camila Moreno n’és una reconeguda experta.

Sandra Zambrano

Juan de Dios Zambrano va morir a Hondures el 1987 a causa del VIH. Els seus germans José i Sandra van viure de prop la discriminació i el rebuig de què va ser víctima Juan de Dios i la família quan es va conèixer que patia la malaltia. Aquesta experiència els va dur a fundar una casa d’acollida per a gent afectada pel VIH i, posteriorment, l’Asociación Vida Mejor de Personas Infectadas y Afectadas por el VIH-Sida (APUVIMEH). L’organització treballa amb la comunitat LGBTI d’Hondures i en projectes de prevenció del VIH i infeccions sexuals per a joves. El seu activisme i la defensa dels drets humans han portat la Sandra i la seva família a partir amenaces i intimidacions.

Jeihhco

En Jeihhco va créixer a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, un territori molt afectat per la violència. L’art i la música hip-hop van ser el seu refugi i una eina vital que va transformar la seva vida. Amb l’objectiu de fer extensiva aquesta transformació a altres joves i oferir-los alternatives a la violència armada, a partir del 2002 Jeihhco va començar a idear projectes socials a través del hip-hop. Avui un reconegut activista per la pau, la convivència i la noviolència, impulsor entre d’altres del centre cultural Casa Kolacho, el festival ‘Revolución sin muertos’ o el grup de rap C15.

Rukiyat Khadzhieva

Memorial és una organització d’origen rus amb un reconegut prestigi internacional, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2022. Fou creada per intel·lectuals russos dissidents que van ser represaliats per Stalin. Amb els anys va diversificar la seva activitat i, a part d’una línia d’investigació i denúncia dels crims de Stalin, se’n va crear una altra de drets humans. En aquesta és precisament on treballa la Rukiyat Khadzhieva, documentant i investigant els casos de desaparicions forçades durant les dues guerres de Txetxènia. La majoria de casos a mans de les cossos de seguretat de l’estat rus.

Elisabeth Masika Sekanabo

“Violació, assassinat i fam són el pa de cada dia a l’est del Congo”, afirma Elisabeth Masika Sekanabo. Per combatre aquesta situació, fruit d’un conflicte armat perllongat en el temps, aquesta congolesa emigrada a Bèlgica va crear Amuka, una organització que a través de diversos projectes dona suport a l’empoderament de les dones víctimes de violació. La violació és una arma de guerra que ataca directament a tota la societat, no només les dones, sosté Masika. La seva trajectòria com a activista i el seu treball en favor de la reconciliació li van valer el reconeixement ‘Femme de Paix 2011’.