El Quartet de Diàleg per la Pau de Tunísia va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2015 per la seva “contribució a una democràcia plural a Tunísia”, després de la revolució de 2011. Galai, llicenciat en periodisme econòmic i activista dels drets humans a Tunísia, n’és membre. Participa també a la Lliga dels Drets Humans, l’ONG amb més trajectòria del món àrab i africà. La Lliga ha patit un assetjament continu per defensar les llibertats fonamentals i denunciar la violació dels drets humans. En aquest sentit, l’organització ha participat en la defensa activa de refugiats víctimes de les polítiques europees.
Etiqueta: Memòria i reparació
Leila Nachawati
Leila Nachawati és especialista en comunicació i Drets Humans. Forma part de l’Associació per al Progrés de les Comunicacions, una xarxa d’activistes compromesos amb el suport a organitzacions, moviments socials i individus a través de l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. D’origen sirià, és membre també de l’equip de Syria Untold, un arxiu digital sobre el moviment civil de Síria i els seus actius creatius i artístics. A més, és professora de la Universitat Carlos III de Madrid i escriu per a mitjans com Global Voices o Al-Jazeera.
Dara Zagros
El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb una població d’uns 40 milions de persones. Amb la caiguda de l’imperi otomà les potències europees van dividir el seu territori principalment entre quatre estats: Iran, Iraq, Síria i Turquia (també hi ha kurds a Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan). La repressió política i cultural cap a la població kurda i la seva negació com a poble ha posat a prova la capacitat de resistència d’un poble que encara avui lluita pel seu reconeixement internacional. Fa més d’una dècada, l’activista Dara Zagros va abandonar la seva terra quan l’estat turc el va cridar per fer el servei militar. Des de llavors, Dara no ha pogut tornar. Avui viu a cavall entre Montpeller i Barcelona.
Elena Vilenskaia
Elena Vilenskaia és una veterana activista russa que el 1991, juntament amb altres dones, va fundar l’ONG Mares dels soldats de Sant Petersburg. Durant més d’una dècada va treballar des d’aquesta plataforma per conscienciar la població russa de les seqüeles dels conflictes armats. L’entitat, a més, va crear vincles amb ONG de dones d’arreu del món com Dones de Negre. La seva feina a Mares dels soldats de Sant Petersburg la va dur a fundar el 2004, la Casa de la Pau i la NoViolència, una organització que té com a objectiu la formació i la construcció de pau. Vilenskaia ha desenvolupat també projectes de reconciliació i diàleg a Txetxènia.
Fredy Peccerelli
A la Fundación de Antropología Forense de Guatemala (FAFG) hi treballen una vintena de persones, netejant restes humanes, identificant-les, classificant-les i preparant-les per enviar al laboratori d’anàlisi genètic. Busquen principalment esquelets amb marques de violència. El conflicte a Guatemala va deixar 45.000 persones desaparegudes, fruit de les massacres perpetrades per l’exèrcit a les zones rurals com dels segrestos de militants polítics, estudiantils i de la guerrilla a les zones urbanes. Fredy Peccerelli és el director executiu de la Fundació.
Julián Ovalle
El conflicte armat que ha afectat durant dècades Colòmbia ha contribuït de manera decisiva a la militarització del país i de la societat. Trencar aquesta dinàmica a través de la noviolència i promoure el dret a l’objecció de consciència sense cap obstrucció i/o represàlia administrativa és l’objectiu de Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Conciencia (ACOOC), l’entitat que Julián Ovalle va contribuir a fundar un cop es va negar a servir a l’exèrcit del seu país.
Nery Ródenas
L’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat de Guatemala (ODHAG) va ser la impulsora del projecte de Recuperación de la Memoria Histórica, que va concloure amb l’informe ‘Guatemala: Nunca más’. La investigació va dictaminar que el 90% dels crims comesos durant el conflicte armat al país (1960-1996) van ser responsabilitat de l’exèrcit o de grups paramilitars. Monsenyor Juan José Gerardi qui dirigia llavors l’oficina i que va liderar el projecte de Comissió de la Veritat va ser assassinat poc després de la presentació de l’informe.
Ricardo Saenz
Ricardo Sáenz de Tejada ha escrit nombrosos articles i diversos llibres sobre política, moviments socials i història de Guatemala. Com a investigador i professor forma part de la Universidad de San Carlos i de la Rafael Landívar així com de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales. En aquesta línia, també ha coordinat el Programa d’Estudis sobre la Història i la Memòria de Guatemala.
Reina Sarkis
Reina Sarkis és psicoanalista i investigadora. Es dedica a l’assistència psicològica de víctimes de la cruenta guerra civil (1975-1990) que va patir el seu país, el Líban. A més, des de fa anys, és una de les impulsores d’una futura comissió de la veritat a imatge de les creades a alguns països d’Amèrica Llatina durant els anys 90.