Essam Daod

A l’octubre del 2015, el metge palestí Essam Daod va rebre un correu electrònic en què es demanaven metges voluntaris que parlessin àrab per participar en una missió humanitària a Grècia. Al novembre l’Essam, cirurgià i psiquiatre, i la seva dona Maria, advocada, van aterrar a Lesbos. Així va néixer Humanity Crew, una ONG que proporciona ajuda d’urgència als refugiats que arriben a les costes gregues. Una ajuda que va més enllà de les necessitats físiques. Psicòlegs i treballadors socials de parla àrab formen part de l’equip d’Humanity Crew. “Ningú no els parlava, els abraçava i els preguntava: com et sents?”, assenyala Essam.

Maria Camila Moreno

Maria Camila Moreno, antropòloga, ha treballat al llarg de molts anys com a investigadora i consultora a entitats governamentals, organismes de control i agències de cooperació internacional. És la directora per Colòmbia de l’International Center for Transitional Justice (ICTJ). Ha observat de ben de prop les negociacions entre guerrilla i govern que van portar als Acords de Pau l’any 2016. Drets dels pobles, reparació, desmobilització, reinserció i justícia són aspectes cabdals en aquest acord i Maria Camila Moreno n’és una reconeguda experta.

Gorka Landaburu

La seva oposició al terrorisme d’ETA el van posar en el punt de mira de l’organització armada. El 2001 un paquet bomba li va esclatar a les mans i el seu domicili ha estat objectiu d’atacs violents diverses vegades. La seva aposta per a una resolució pacífica i negociada el van dur a signar el 2006 el manifest a favor del diàleg entre el govern espanyol i ETA. Landaburu, que es va manifestar també en contra del procés de criminalització del diari Egunkaria, presideix el Grup Basc de Víctimes del Terrorisme.

Francisca Maya

Les migracions són intrínseques a la història de la humanitat. I si al llarg de la història hi ha hagut un poble nòmada per excel·lència, aquest ha estat el poble gitano. Avui representa la major minoria ètnica de la Unió Europea. Tot i així, des de la seva arribada a la península fa més de 600 anys, el poble gitano ha estat perseguit, utilitzat i discriminat. Per pal·liar aquest greuge històric va néixer fa més de 30 anys la Fundación Secretariado Gitano que vetlla per la igualtat d’oportunitats a través de l’educació, influir en les polítiques públiques i contribuir a processos de canvi dins la mateixa comunitat. Francisca Maya és coordinadora de l’oficina de Sabadell.

Gloria Castañeda

Les Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) van ser un dels grups paramilitars amb més influència en el conflicte colombià. Van comptar amb el suport de l’exèrcit, terratinents i narcotraficants per lliutar contra les FARC i altres guerrilles. Gloria Castañeda va ingressar a les AUC amb 28 anys davant la falta de feina i d’expectatives. Després del procés de desmobilització de grup paramilitar, l’any 2006, la Gloria es va adherir al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ i avui és un actiu de la pau. Gràcies a aquesta iniciativa del Museo Casa de la Memoria de Medellín treballa en el procés de construcció de pau i reconciliació a Colòmbia.

Carme Riu

La violència i les desigualtats que provoca el sistema patriarcal vers la dona s’evidencien encara més en el cas de les dones amb discapacitat. Per combatre la doble discriminació que suposa ser dona i discapacitada es va crear fa més de 20 anys Dones No Estàndards, associació pionera a Europa. M. Carme Riu, activista, nedadora i professora de secundària, n’és la presidenta. Dones No Estàndards ofereix a les dones amb discapacitat suport psicosocial, programes per a la inserció laboral i per a la prevenció de la violència de gènere.

Jeihhco

En Jeihhco va créixer a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, un territori molt afectat per la violència. L’art i la música hip-hop van ser el seu refugi i una eina vital que va transformar la seva vida. Amb l’objectiu de fer extensiva aquesta transformació a altres joves i oferir-los alternatives a la violència armada, a partir del 2002 Jeihhco va començar a idear projectes socials a través del hip-hop. Avui un reconegut activista per la pau, la convivència i la noviolència, impulsor entre d’altres del centre cultural Casa Kolacho, el festival ‘Revolución sin muertos’ o el grup de rap C15.

Pau Miró

Pau Miró, un polifacètic de les arts escèniques, ha vist com les seves obres s’estrenaven arreu del planeta. ‘Plou a Barcelona’ (2004) va donar la volta a mig món i va arribar als cinemes. Amb ‘Els jugadors’, estrenada al Temporada Alta el 2011, va rebre el premi Ubú -uns dels més prestigiosos del teatre italià- a la millor novetat estrangera. Abans i després, ‘Dones com jo’, ‘Adiós a la infància’, ‘Singapur’ o la trilogia animal sobre la família (‘Lleons’, ‘Bufals i Girafes’), entre d’altres, i sense oblidar l’adaptació de ‘Terra Baixa’, interpretada per Lluís Homar. Curiós, afable i sensible, per a Miró, la pau comença en un mateix.

Kexing Ma

El Partit Comunista governa la República Popular de Xina des que el 1949 va derrotar militarment el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinès). Des de llavors les crítiques de la ‘comunitat internacional’ a la manca de llibertats bàsiques no han fet minvar el volum de negocis amb ‘el gegant asiàtic’, sobretot després del procés d’apertura de l’economia al capitalisme. Economia i drets humans, un binomi en difícil equilibri. Tiananmen, Tibet, país emergent amb explotació laboral, els uigurs, exportacions, manca de llibertat d’expressió o repressió. Fets i paraules que ressonen en parlar de la Xina. Un país també amb una rica història, tradicions i cultura que ha sabut exportar arreu del món. La Kexing Ma, gestora cultural avui resident a Barcelona, treballa per crear vincles entre orient i occident i trencar els estereotips que tenim sobre el seu país.

Elsa Berg

Les Illes Fèroe són una petita nació, entre Islàndia i Noruega, formada per divuit illes. Tot i la distància física, formen part del Regne de Dinamarca. La seva autonomia data del 1948, quan les forces polítiques unionistes van aconseguir anul·lar el resultat d’un referèndum en el que els partidaris de la independència van ser majoria. Amb una llengua i una cultura pròpies, les Fèroe no formen part de la Unió Europea i tenen moneda pròpia. Berg és activista per la independència de les Fèroe i forma part de la UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats).

Rukiyat Khadzhieva

Memorial és una organització d’origen rus amb un reconegut prestigi internacional, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2022. Fou creada per intel·lectuals russos dissidents que van ser represaliats per Stalin. Amb els anys va diversificar la seva activitat i, a part d’una línia d’investigació i denúncia dels crims de Stalin, se’n va crear una altra de drets humans. En aquesta és precisament on treballa la Rukiyat Khadzhieva, documentant i investigant els casos de desaparicions forçades durant les dues guerres de Txetxènia. La majoria de casos a mans de les cossos de seguretat de l’estat rus.

Dara Zagros

El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb una població d’uns 40 milions de persones. Amb la caiguda de l’imperi otomà les potències europees van dividir el seu territori principalment entre quatre estats: Iran, Iraq, Síria i Turquia (també hi ha kurds a Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan). La repressió política i cultural cap a la població kurda i la seva negació com a poble ha posat a prova la capacitat de resistència d’un poble que encara avui lluita pel seu reconeixement internacional. Fa més d’una dècada, l’activista Dara Zagros va abandonar la seva terra quan l’estat turc el va cridar per fer el servei militar. Des de llavors, Dara no ha pogut tornar. Avui viu a cavall entre Montpeller i Barcelona.