La convocatòria té un import global de 60.000 euros i els projectes subvencionats poden rebre entre 6.000 i 10.000 euros cadascun.
Els ajuts concedits l’any 2021, segons la resolució definitiva de la convocatòria, són per als següents treballs:
Respostes de la societat civil en l’acollida i inclusió de persones desplaçades. El cas de la societat catalana al marge de les respostes institucionals (Universitat de Girona).
La lección del “nunca más”, una aproximación interdisciplinar al contenido y alcance jurídico internacional de la obligación estatal de garantizar la no repetición a través de la educación en memoria (Universitat de Barcelona).
La comunitat xinesa davant el discurs d’odi durant la pandèmia de la Covid-19 (Universitat Autònoma de Barcelona).
Gendered crimmigration discourse and practices: Catalan case and multilevel governance potential (Universitat Autònoma de Barcelona).
Desplaçaments forçats per violències fora de contextos bèl·lics i context de recepció (Universitat Autònoma de Barcelona).
El rol de la diàspora colombiana en la construcció de la cultura de la pau i els drets humans a Catalunya (Universitat de Barcelona).
L’ICIP ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
És l’onzena edició del guardó, corresponent a l’any 2022, i la convocatòria estarà vigent fins al 24 de febrer de 2022, inclòs.
El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.
Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau. A diferència de l’edició anterior, en aquesta convocatòria no seran admeses les candidatures que es presentin a si mateixes.
La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.
Persones i col·lectius guardonats
En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.
L’ICIP ofereix suport tècnic i logístic a les activitats organitzades per la Comissió a Europa, coordina els grups de treball establerts a diferents països europeus (nodes) i ha donat suport metodològic al procés de presa de testimonis de víctimes del conflicte colombià a l’exili, que ha permès documentar casos i contribuir a l’esclariment de la veritat, la justícia i la no repetició dels fets.
Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 nodes a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.
En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.
Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva
En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).
La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.
Reconeixement de les víctimes
Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.
Per portar a terme totes aquestes accions l’ICIP compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
La Comissió de la Veritat forma part del Sistema Integral de Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició de Colòmbia, juntament amb la Jurisdicció Especial per a la Pau i la Unitat de Cerca de Persones Desaparegudes.
El mandat de la Comissió de la Veritat s’ha prorrogat fins al juny de 2022, quan és previst que es presenti l’informe final.
La tasca completa de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Colòmbia queda recollida a l’apartat de “Memòria, convivència i reconciliació” del web de l’ICIP.
Aquest mes d’octubre s’ha efectuat la renovació de la Junta de Govern de l’ICIP, seguint el que estableix la llei de creació de la institució.
Pel què fa a les persones membres elegides pel Parlament de Catalunya, el ple de la cambra ha renovat els càrrecs de Xavier Masllorens – que actua com a president de l’ICIP- i d’Òscar Mateos, i alhora ha nomenat com a noves membres la investigadora Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi, en substitució de Cécile Barbeito i Magda Oranich.
Pel què fa a les persones nomenades pel Govern de la Generalitat, l’executiu ha cessat Miquel Royo i Manel Vila com a representants a la Junta de Govern de l’ICIP i ha nomenat per al càrrec Josep Desquens, director general del Cooperació al Desenvolupament, i Joan Maria Piqué, director general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya.
Les noves incorporacions se sumen a les persones membres que continuen al càrrec: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, la periodista Carme Colomina i el president del Ciemen, David Minoves.
L’article 6 de Ia LIei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern.
El Congrés Mundial per la Pau de Barcelona, coorganitzat per l’International Peace Bureau (IPB) i l’ICIP, ha assolit un total de 2.600 participants, que han seguit el centenar de conferències, tallers i esdeveniments culturals programats.
Sota el títol “(Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia“, el congrés s’ha celebrat en format híbrid, amb activitats presencials, repartides entre el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i la seu de Blanquerna – Universitat Ramon Llull, i retransmeses per internet.
900 persones han assistit de forma presencial al congrés, mentre que 1.700 ho han fet de manera virtual des de 126 països. A Barcelona s’han pogut escoltar activistes de l’Afganistan, Corea, Europa, els Estats Units, l’Índia o Mongòlia parlar de qüestions com el desarmament nuclear, la justícia climàtica, el racisme i els drets dels pobles indígenes.
Tal com explica el director executiu de l’IPB, Reiner Braun, aquest és el major esdeveniment internacional per la pau d’enguany. “Des del meu punt de vista, ha estat el congrés adequat en aquest difícil moment polític, i en el lloc adequat perquè hem rebut un gran suport de la ciutat. L’IPB seguirà treballant per un major compromís per la pau després del congrés”.
El congrés va néixer amb l’objectiu de dinamitzar el pacifisme internacional, ser un punt de trobada de diferents actors, redefinir l’acció per la pau i, com diu el lema del congrés, reimaginar el món sota el prisma de la cultura de pau.
Segons Jordi Calvo, vicepresident de l’IPB i membre del comitè local, aquests reptes s’han aconseguit: “Al congrés hem constatat que el moviment pacifista no està sol. La gran participació de moviments feministes, antiracistes i per la justícia global en les conferències i seminaris mostren que el pacifisme està més viu que mai, però que necessita adaptar-se a les noves narratives i generacions. Després d’aquest congrés el moviment per la pau català, espanyol, europeu i mundial és més fort”.
Cap a un Congrés Català de Cultura de Pau
El congrés també ha servit perquè les diferents entitats de pau de Catalunya es reunissin físicament per primera vegada des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i de l’esdeveniment n’ha sortit el compromís d’organitzar un Congrés Català de Cultura de Pau en un termini de dos anys.
Serà després d’un procés d’anàlisi, reflexió i acció, tal com explica el director de l’ICIP i membre del comitè local, Kristian Herbolzheimer: “Els valors de la pau i la justícia són acceptats a casa nostra, però la realitat contrasta amb les bones intencions. El moviment per la pau ha de fer un pas més perquè els compromisos institucionals es plasmin en transformacions necessàries. Necessitem actualitzar el nostre discurs i cercar noves aliances per tenir un major impacte”.
El congrés es va inaugurar divendres 15 d’octubre amb un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En aquesta sessió inaugural van participar noms destacats com el polític britànic Jeremy Corbyn i la directora executiva d’ICAN, Beatrice Fihn.
Vídeo íntegre de la sessió inaugural, divendres 15 d’octubre
Homenatge a Arcadi Oliveres
Al llarg del cap de setmana s’han portat a terme un centenar d’activitats, entre tallers i conferències (vegeu les organitzades per l’ICI`P en aquest enllaç´). També hi ha hagut espai per la part lúdica, amb un concert de la trompetista Memi Sillah i la banda Bigwé, mentre que la part més emotiva ha estat l’homenatge que les entitats i institucions del moviment per la pau de Catalunya han fet al mestre i referent Arcadi Oliveres, mort el passat mes d’abril, al Pati de les Dones del CCCB.
Representants del moviment han desplegat una pancarta on s’hi podia llegir “Gràcies sempre, Arcadi. De per vida” i han cantat la cançó Imagine, de John Lennon.
Exposició “Cara a cara amb les violències”
Coincidint amb la celebració del congrés, l’ICIP ha inaugurat aquest cap de setmana l’exposició fotogràfica “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”. La mostra, creada pel col·lectiu Ruido Photo s’ha pogut veur a la plaça Joan Coromines de Barcelona.
Premi Sean MacBride
Cada any, l’IPB atorga el Premi de la Pau Sean MacBride a una persona o organització que ha realitzat una tasca destacada per la pau, el desarmament i/o els drets humans. Aquest any el premi s’ha lliurat al moviment Black Lives Matter per la dedicació i l’esforç per crear un món on la vida de les persones negres pugui prosperar.
En representació del moviment, en el marc del Congrés Mundial per la Pau ha rebut el premi la reverend Karlene Griffiths Sekou, directora de Healing Justice and International Organizing: “El nostre moviment no és un moment en el temps, és un recordatori constant per erradicar la supremacia blanca, canviar les polítiques racistes i enderrocar els sistemes opressius”, a afirmat.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, en la seva intervenció a la sessió inaugural
Podeu descarregar-vos imatges del Congrés Mundial per la Pau en aquest enllaç.
Amb motiu del Congrés Mundial per la Pau que tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 d’octubre, l’ICIP està preparant diverses activitats, inclosa l’estrena d’una nova exposició sobre violència a l’Amèrica Central i tres conferències, a més d’un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres.
Durant els tres dies del Congrés es podrà veure a la Plaça de Joan Coromines l’exposició “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”, creada pel col·lectiu Ruido Photo.
A través de la fotografia i d’entrevistes, la mostra fa un recorregut per les múltiples cares de les violències que afecten la vida quotidiana a tres països de Centreamèrica, coneguts com el Triangle Nord: El Salvador, Guatemala i Hondures.
La mostra, que està dotada d’un sistema d’audiodescripció per a persones cegues, s’estrena a Barcelona, però més endavant viatjarà a altres municipis de Catalunya.
Tres conferències als que s’hi pot assistir en persona o virtualment
Durant la celebració del congrés, l’ICIP organitzarà tres conferències amb diferents col·laboradors. El dissabte 16 a les 12 h tindrà lloc l’activitat “Dones en la diàspora construint la pau” on es presentarà i parlarà del nou informe ICIP, “Les dones i la construcció de la pau des de la diàspora i l’exili a Europa”.
Aquest informe recorre les aportacions que s’han fet en els darrers 20 anys en aquest camp des d’una perspectiva de gènere. El document avalua documentació teòrica i recull experiències concretes de dones i persones LGBTI+ que van fugir de conflictes, violències i persecucions, organitzant-se al país d’acollida per contribuir als processos de pau i democràcia del seu país d’origen.
Hi participaran Nora Miralles, autora de l’informe de l’ICIP “Dones i construcció de pau des de la diàspora i l’exili a Europa”; María Eugenia Blandón, presidenta de Mujer Diáspora; i Nadia Ghulam, activista afganesa i fundadora de “Ponts per la pau”.
La segona conferència tindrà lloc el diumenge 17 d’octubre a les 10.45 i es titula “10 anys de pau al País Basc: el paper de la societat civil”. Se centrarà en el paper que han jugat i segueixen jugant en el procés de pau diverses organitzacions de la societat civil al País Basc. També es recordarà la Conferència Internacional de Pau que l’organització social basca Lokarri va organitzar el 17 de setembre de 2011.
A la xerrada hi participaran Paul Ríos, organitzador de la Conferència de Pau; Agus Hernan, del Foro Social Permanente; Maider Maraña, de Baketik; i Andy Carl, expert en processos de pau.
L’última de les xerrades organitzades per l’ICIP també es farà diumenge 17 a les 10.45. Es titula “Defensar els drets humans, promoure la pau”. S’organitza amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) , en representació del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, i es parlarà de les múltiples connexions entre defensar els drets humans i construir la pau.
Hi participaran Czarina Musni (National Union of Peoples’ Lawyers) de Filipines; Victor Ochen (African Youth Initiative Network) d’Uganda; Sahar Francis (Addameer Prisoner Support and Human Rights Association) de Palestina; i Sílvia Juventeny, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
Per assistir a qualsevol dels tres tallers o seguir-los a través d’Internet, cal apuntar-se al Congrés. Ho podeu fer en aquest enllaç. La inscripció és gratuïta.
Un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres
L’ICIP també serà un dels responsables de liderar la part lúdica del festival amb un concert que es farà el dissabte per la tarda al Pati de les Dones del CCCB (17.30h). En aquest concert hi participarà Bigwé i la cantant Memi Sillah i la seva banda.
Abans de la música, les entitats de pau de Catalunya retran un homenatge a l’activista Arcadi Oliveres, qui va morir el passat 6 d’abril. En aquest acte es recordarà la seva figura clau pel moviment de pau català.
Del 15 al 17 d’octubre Barcelona acollirà el Segon Congrés Mundial per la Pau, una trobada de representants i organitzacions del pacifisme a nivell mundial organitzada per l’International Peace Bureau (IPB) i l’ICIP.
Amb el títol “(Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia”, el congrés comptarà amb participants de 40 països, amb activitats presencials, conferències i tallers, la majoria dels quals tindran lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
A causa de la situació actual de pandèmia, el congrés tindrà un format híbrid i moltes de les activitats es podran seguir a través d’internet. L’esdeveniment vol ser un punt de trobada de diferents actors del pacifisme internacional, redefinir l’acció per la pau i, com diu el lema del congrés, reimaginar el món sota el prisma de la cultura de pau.
Al mateix temps es vol afavorir sinergies entre organitzacions i individus, i entre moviments socials interconnectats que lluiten per la justícia global: defensores de la pau i el desarmament, activistes feministes i LGBTQIA +, ecologistes i activistes del clima, antiracistes i indígenes, defensors dels drets humans i sindicalistes.
Més de 30 ponents
Durant els tres dies del congrés hi haurà xerrades i conferències a càrrec de més d’una trentena de ponents. Entre els participants, presencials a Barcelona o a través de videoconfe`rencia, hi ha noms destacats com Noam Chomsky, Vandana Shiva, Jeremy Corbyn, Jody Williams i Beatrice Fihn. També es faran diferents tallers sobre ‘Economia de pau’, ‘Acords de pau per acabar guerres’, ‘Periodisme noviolent per a la pau’ o Pau, racisme i migracions’.
L’organitzador principal del congrés és l’IPB, una entitat que té la seva oficina central a Berlín i compta amb oficines a Barcelona i Ginebra. L’oficina de la capital catalana funciona des de fa quatre anys i des d’aquí és dinamitza la campanya internacional per la reducció de les despeses militars, la Global Campaign on Military Spending (GCOMS), gestionada en col·laboració amb el Centre Delàs.
El primer congrés de pau de la història es va celebrar el 1843 a Londres, després a París el 1889 i a Roma el 1891, moment en què es va crear l’IPB.
El 2016 es van reiniciar aquests congressos mundials amb la idea de posar el desarmament mundial a l’agenda. Aquest primer congrés de la nova etapa es va fer a Berlín i el de Barcelona en serà la continuació.
En el marc del congrés, l’ICIP organitza diverses activitats, inclosa la inauguració d’una nova exposició sobre violències a Centreamèrica, tres taules rodonesa més d’un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres.
Durant la celebració del congrés, l’ICIP organitzarà tres conferències amb diferents entitats col·laboradores. El dissabte 16 a les 12 h tindrà lloc l’activitat “Dones en la diàspora construint la pau” on es presentarà i parlarà del nou informe ICIP, “Les dones i la construcció de la pau des de la diàspora i l’exili a Europa”.
La segona taula tindrà lloc el diumenge 17 d’octubre a les 10.45 i es titula “10 anys de pau al País Basc: el paper de la societat civil”. Se centrarà en el paper que han jugat i segueixen jugant en el procés de pau diverses organitzacions de la societat civil al País Basc. També es recordarà la Conferència Internacional de Pau que l’organització social basca Lokarri va organitzar el 17 de setembre de 2011.
L’última de les xerrades organitzades per l’ICIP també es farà diumenge 17 a les 10.45. Es titula “Defensar els drets humans, promoure la pau”. S’organitza amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) , en representació del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, i es parlarà de les múltiples connexions entre defensar els drets humans i construir la pau.
Un concert i un homenatge a l’Arcadi Oliveres
L’ICIP també serà un dels responsables de liderar la part lúdica del festival amb un concert que es farà el dissabte per la tarda al Pati de les Dones del CCCB (17.30h). En aquest concert hi participarà Bigwé i la cantant Memi Sillah i la seva banda.
Abans de la música, les entitats de pau de Catalunya retran un homenatge a l’activista Arcadi Oliveres, qui va morir el passat 6 d’abril. En aquest acte es recordarà la seva figura clau pel moviment de pau català.
Barcelona, 8 d’octubre de 2021.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2021 als periodistes Maria Ressa i Dimitri Muratov, de Filipines i Rússia respectivament, per la seva tasca en favor de la llibertat d’expressió, condició essencial per a la democràcia i la pau. El jurat ha reconegut la seva valentia en exercir el periodisme en condicions adverses en els seus respectius països. A través de Muratov, periodista del diari independent Novaya Gazeta, el guardó és també un reconeixement a la periodista russa Anna Politkóvkaia, companya de professió assassinada el 2006.
El guardó, doncs, contribueix a visibilitzar el periodisme lliure i rigorós, crític amb el poder, imprescindible per avançar en la construcció de la pau: “És un premi molt encertat en un context global on l’espai per la crítica al poder es veu cada cop més reduït i qüestionat. Maria Ressa a Filipines i Dimitri Muratov a Rússia són dos exponents d’una professió que en molts països és d’alt risc. El seu reconeixement ajuda a reduir la impunitat i prevenir més agressions arreu del món”, ha valorat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer.
Aquest Nobel de la Pau és també un missatge clar als governs autoritaris de Vladimir Putin i Rodrigo Ruterte. “A Rússia la repressió contra el periodisme crític és visible des de fa anys, i el premi a Muratov reconeix la perseverança en la crítica contra el poder. Al seu torn, Filipines està immersa en un fort retrocés democràtic, malgrat haver estat un país capdavanter en la defensa de la democràcia als anys 80”, explica Herbolzheimer. “El premi a Maria Ressa contribueix a visibilitzar els assassinats de milers de persones per part de la policia. El que el govern anomena una guerra contra les drogues per al Comitè Nobel de la Pau és una guerra contra la seva pròpia població”, ha afegit.
Coincidint amb la celebració del II Congrés Mundial per la Pau, l’ICIP inaugura el 15 d’octubre l’exposició fotogràfica “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”. La mostra, creada pel col·lectiu Ruido Photo, es podrà veure durant tres dies, fins al 18 d’octubre, a la plaça Joan Coromines de Barcelona.
A través de la fotografia i d’entrevistes, la mostra fa un recorregut per les múltiples cares de les violències que afecten la vida quotidiana a tres països de Centreamèrica, coneguts com el Triangle Nord: El Salvador, Guatemala i Hondures. Les xifres són alarmants: de mitjana cada 40 minuts una persona és assassinada. Extorsions, violacions, segrestos, assassinats i desaparicions, però també situacions de pobresa i exclusió social, formen part del dia a dia de bona part de la població, especialment la més vulnerable.
Però, en aquest context hostil de violència, l’exposició també dona veu a les persones que lluiten, dia a dia, per transformar la realitat a partir d’iniciatives educadores, de sensibilització, de cures i solidaritat. Persones valentes que tiren endavant projectes amb una sorprenent capacitat de resiliència, que demostren que la història no està escrita i que hi ha un potencial extraordinari per avançar cap a la pau.
Un grup d’estudiants contempla la sang d’un noi assassinat al municipi de Soyapango, al Salvador.
Dones, infància, joves i migrants
L’exposició està dividia en quatre blocs temàtics: Dones, Infància, Joves i Migrants. En tot el recorregut, s’evidencia la violència que pateixen diversos sectors de la societat, dones i infants en són doblement vulnerables, i també els joves que en entorns de pobresa i exclusió social són reclutats per les “mares” atrets per la promesa de seguretat. Les bandes, que han esdevingut violentes màfies transnacionals, els donen l’oportunitat de créixer i guanyar diners fàcilment.
En aquest context moltes persones es veuen abocades a migrar, exposant-se així a ser detingudes, segrestades, violades o assassinades, majoritàriament pel crim organitzat. La ruta del Triangle Nord cap als Estats Units és escenari d’una greu crisi humanitària.
Com a contrapunt a les múltiples violències, l’exposició posa en relleu la trajectòria de quatre persones que, des dels seus àmbits, planten cara a la situació. A partir d’entrevistes, la mostra recull els següents testimonis:
Morena Herrera, defensora dels drets de les dones, El Salvador
Marisa Martínez, defensora dels drets dels infants, El Salvador
Wilfredo Gómez, antic membre de les “Maras” i fundador del programa “Huellas de esperanza”, El Salvador
Mauro Verzeletti, fundador i director de “La Casa del Migrante”, Guatemala
Marisa Martínez
Mauro Verzeletti
Wilfredo Gómez
Morena Herrera
Característiques tècniques
L’exposició inclou un codi QR a través del qual les persones interessades podran accedir a una traducció dels textos al castellà i a l’anglès. També està dotada d’un sistema d’audiodescripció per a persones cegues.
La mostra està formada per quatre estructures en forma de cub que es poden distribuir en espais interiors i en espais públics exteriors. La distribució dels cubs s’adapta a l’espai disponible, amb un muntatge de fàcil instal·lació i resistent a la intempèrie. Cada cub tracta una temàtica, amb dos nivells de lectura, amb fotografies a l’exterior i textos a l’interior.
L’ICIP ha obert la convocatòria de la sisena edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, que estarà vigent fins al 31 de gener de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP).
En aquesta ocasió el concurs es posa en marxa amb una imatge gràfica del tot renovada, creada per l’agència de comunicació cultural i social La Tremenda. És un nou impuls visual que té per objectiu potenciar la difusió del certamen, i eixamplar d’aquesta manera la divulgació i sensibilització sobre la cultura de pau entre el jovent.
El Concurs de Hip-hop per la Pau s’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap. S’hi pot participar a trav´`es de dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.
La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.
El concurs és una iniciativa de l’ICIP que compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Aquesta nova convocatòria estarà oberta fins al 31 de gener de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. La presentació de propostes s’ha de fer a través del canal de Tràmits de la Generalitat.
Barcelona, 20 de setembre de 2021.- Aquest dilluns a la tarda, vigília del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Constructors de Pau 2020 a l’activista congolesa Julienne Lusenge en una cerimònia al Parlament de Catalunya. Lusenge ha rebut el guardó “per la seva tasca de prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l’enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo”, un país amb alts índexs de violència contra les dones.
La cerimònia ha estat presidida per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha reivindicat la necessitat de lluitar decididament contra la violència sexual, també a casa nostra: “Des de Catalunya no ens podem permetre ser un país més en aquest assumpte. Tenim les eines per treballar més decididament a casa i perquè aconseguim una massa crítica que faci front a aquesta veritable pandèmia vergonyosa”. Masllorens s’ha mostrat honorat de poder premiar una persona com la Julienne “compromesa en la lluita per la pau i la justícia” i ha recordat que aquest és el desè Premi ICIP, el qual completa una llista de persones i entitats “que han maldat energies i esforços per construir pau davant dels conflictes”.
En el transcurs de l’acte s’ha projectat un vídeo sobre la trajectòria de la guardonada i el periodista especialitzat en l’Àfrica Xavier Aldekoa ha glossat la figura de Lusenge: “La Julienne és, sobretot, una dona valenta. Molt valenta. Que a causa del seu lideratge i valentia, de la seva lluita contra la impunitat assenyalant nacionalment i internacional els culpables i botxins de la violència contra les dones, ha rebut amenaces i atacs; però, tot i això, ha continuat alçant la veu sense importar-li les conseqüències”.
En el seu discurs d’agraïment del premi, Julienne Lusenge ha dedicat el guardó a totes les dones congoleses: “Aquest premi és per totes les dones, heroïnes, que treballen quotidianament per la pau al Congo i que viuen sota la violència cada dia. Aquest premi em dona energia per continuar lluitant”. L’activista ha definit les dones congoleses com a “agents del canvi” i ha resumit les prioritats de la seva lluita al capdavant de l’organització SOFEPADI, que proporciona atenció integral a les supervivents de la violència: “Educar les joves, sensibilitzar la comunitat per la no discriminació i mobilitzar recursos per atendre les víctimes”.
Julienne Lusenge en la seva intervenció al Parlament de Catalunya
En l’acte ha intervingut la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, qui ha reconegut la “tasca incansable i titànica” de Lusenge en la defensa dels drets de les dones: “Figures com la de la Julienne ens inspiren i ens recorden la necessitat de seguir participant en aquesta lluita”.
En la cloenda de l’acte, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha posat en valor la creació de l’ICIP per part del Parlament de Catalunya, fet que representa “un exemple del poder real que té el legislatiu”, ha dit. Borràs ha recordat els deu anys de trajectòria del Premi ICIP Constructors de Pau i ha destacat el guardó a Lusenge com el primer que recau en una dona a títol individual. Un premi merescut per “una vida dedicada a l’educació, la dignitat i la llibertat de les dones, les quals pateixen violència arreu del planeta”, ha afirmat.
Entre el públic que ha seguit presencialment la cerimònia destaca el pare caputxí Joan Botam, Premi ICIP Constructors de Pau 2015. En el seu cas l’ICIP va reconèixer la seva figura com un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau.
Lusenge acompanyada de Victòria Alsina, Laura Borràs, Xavier Masllorens i Xavier Aldekoa
Referent en la lluita contra la violència sexual
Julienne Lusenge, activista per la pau i els drets humans, és fundadora i actual presidenta de l’organització SOFEPADI (Female Solidarity for Integrated Peace and Development), que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual i de gènere, i directora executiva de Fund for Congolese Women, entitat que ofereix suport financer i tècnic per a l’empoderament de les dones i les nenes congoleses, per tal de situar-les com a agents de canvi en el sí de les seves famílies i comunitats. És també fundadora de l’hospital Karibuni Wa Mama, a la localitat de Bunia, des d’on s’atenen dones supervivents de violència sexual i els seus fills i filles. Fins a l’actualitat, l’hospital ha atès més de 7.000 supervivents.
Originària del l’est del Congo, una regió devastada per la guerra iniciada el 1998 i per les atrocitats comeses pels grups armats contra les comunitats locals i, en particular, contra dones i nenes, Lusenge ha estat testimoni de la violència i s’ha erigit com a veu de denúncia i de suport a les víctimes. Des de les organitzacions on treballa, Lusenge ha pressionat el govern congolès i la comunitat internacional perquè actuïn davant la violència sexual i la discriminació contra les dones, i perquè incloguin les dones en els processos de pau i en defensin els seus drets polítics. També ha fet incidència per a l’adopció de les Resolucions 1820 i 1325 sobre els drets de les dones per part del Consell de Seguretat Nacions Unides, i per la creació del Relator Especial per a la República Democràtica del Congo.
A partir de la seva tasca de denúncia i d’incidència política, han estat condemnats pel Tribunal Penal Internacional Germain Katanga, per esclavitud sexual, i Thomas Lubanga, per crims de guerra i allistament de nens soldats, així com més de 800 perpetradors de casos de violència sexual.
El seu activisme i lideratge l’ha portat a rebre amenaces per part d’exmembres de grups armats i ha hagut de canviar de domicili en diverses ocasions.
El Premi ICIP, una trajectòria de deu anys
El guardó a Lusenge és el desè de la trajectòria del Premi ICIP Constructors de Pau, instaurat l’any 2011 amb la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros.
Al llarg dels deu anys, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Colòmbia, Mèxic, Algèria o Bòsnia, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.
Aquesta és la relació dels guardonats amb el Premi ICIP:
Julienne Lusenge, República Democràtica del Congo (2020)
Collectif de Familles de Disparu(e)s en Algérie, Algèria (2019)
Cauce Ciudadano, Mèxic (2018)
Arcadi Oliveres (2017)
Brigades Internacionals de Pau (2016)
Joan Botam (2015)
Women’s International League for Peace and Freedom (2014)
Jovan Divjak, Bòsnia (2013)
Mares de Soacha, Colòmbia (2012)
La lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011)
Parlament de Catalunya (2011, edició extraordinària).
Lusenge en el moment de rebre el Premi ICIP Constructors de Pau al Parlament
Barcelona, 16 de setembre de 2021.- El president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut davant la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar les memòries d’activitats de la institució dels anys 2019 i 2020.
En la seva intervenció, el president ha destacat el perfil propi de l’ICIP, “amb una identitat clara i definida”, així com l’aposta per la internacionalització i el treball conjunt amb altres instituts i organitzacions, malgrat la situació de pandèmia mundial. “L’ICIP ha reaccionat prou bé a la nova socialització i ha mantingut o incrementat algunes de les seves actuacions més rellevants”, ha dit Masllorens. Entre aquestes actuacions destaquen, per exemple, la celebració del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic, el conveni de col·laboració amb la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la Reconciliació de Colòmbia o la segona enquesta sobre convivència i polarització a Catalunya.
La independència de l’ICIP, condició indispensable
Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha reivindicat la independència de l’Institut, “condició indispensable” per portar a terme el mandat establert per llei – que implica la creació de sinergies entre diferents actors i moviments- i per poder donar respostes a un món canviant: “La naturalesa dels conflictes va canviant i des de l’àmbit de la construcció de pau ens hem de reinventar i actualitzar la nostra agenda per adaptar-la als reptes del segle XXI”, ha dit Herbolzheimer. En aquest sentit, el director de l’ICIP ha destacat la celebració del Congrés Mundial de la Pau que tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 d’octubre i ha anunciat la voluntat de treballar per un Congrés Català de la Pau, que permeti actualitzar les agendes dels diferents moviments socials i afrontar els reptes futurs, com el debat sobre el model de seguretat.
El director de l’ICIP també ha destacat el treball de la institució en favor de la cohesió social a Catalunya i l’aposta pel diàleg com a via per a transformar qualsevol conflicte: “L’art de construir la pau és fer possible allò que sembla impossible i inimaginable”, ha afirmat.
L’activitat presentada per l’ICIP en els informes anuals corresponents als anys 2019 i 2020 ha rebut el suport unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups del PSC, ERC, Junts per Catalunya, CUP, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt han traslladat el seu agraïment per la tasca desenvolupada per l’ICIP i han destacat l’esforç per la internacionalització i l’extensa activitat mantinguda en tot moment, també en situació de pandèmia en que la institució s’ha sabut adaptar a la virtualitat.
L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.
Podeu recupera la compareixença íntegra en aquest enllaç.
