En el curt, de 21 minuts, s’entrecreuen les històries de fills i filles d’exiliats colombians que viuen a diferents països europeus i que, com a conseqüència del conflicte armat colombià, van créixer -o néixer- en altres territoris i cultures.
El documental ha estat dirigit per Mónica Granda Restrepo, una realitzadora i periodista colombiana exiliada a Suïssa.
“El documental parla de posar-li paraules a aquest exili perquè realment el que ha passat a Colòmbia és que aquestes històries són desconegudes i han estat silenciades, no només a l’interior del país sinó també a l’exterior. A Colòmbia ningú sap que tenim exiliats i a l’exterior, quan jo dic que sóc exiliada colombiana, la gent em mira amb cara estranya. No s’entén molt bé per què”, apunta la directora.
Reescribiendo el exilio recull els testimonis de Nicolás, Karim, Alejandra i Andrea i mostra imatges enregistrades en la trobada de segones generacions realitzada a Bilbao el 2019, en el marc de la feina feta per part de la Comissió de la Veritat.
“Des de petits hem tingut històries paral·leles, però diferents. És una cosa que no tothom entén. Durant la trobada que es veu al documental, vam connectar com si ens coneguéssim de tota la vida i molts era la primera vegada que ens vèiem. Ha estat un procés llarg i amb molta incertesa, però gràcies a aquestes experiències brindades per la Comissió de la Veritat hem pogut entendre una mica més la nostra situació personal i la situació del poble colombià”, explica Nicolás Forero Rodríguez, un dels joves protagonistes del film.
El documental es va presentar el 5 de juny en un acte a través d’Internet en el que van participar la directora del film i diversos integrants del grup de segones generacions a l’exili. Durant la presentació, els joves van parlar sobre el passat, el present i el futur dels fills i filles de aquelles persones que van haver de sortir forçadament de Colòmbia.
Reescribiendo el exilio ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
Un grup d’onze joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials han pres part en un taller de formació en capacitats de lideratge organitzat per l’ICIP. L’objectiu del taller ha estat enfortir les capacitats de diàleg respectuós des de la discrepància.
En total, s’han fet quatre sessions de formació, de quatre hores cadascuna, els dies 14, 15, 21 i 22 de maig. Hi han participat líders de:
4 organitzacions: Creu Roja Joventut, Avalot – UGT Jove, deba-t.org i F98.
7 formacions polítiques: Confluència Jove, Jóvenes Ciudadanos, Joventuts Nacionalistes de Catalunya, Jovent Republicà, Joventuts Socialistes de Catalunya, La Forja i Noves Generacions de Catalunya.
Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “els reptes polítics i socials a nivell global requereixen una nova forma d’entendre els lideratges i la capacitat de conviure en la discrepància de forma constructiva”. Herbolzheimer considera que “aquest exercici genera un tipus de converses diferents a la confrontació política habitual i ajuda a prendre consciència sobre perspectives diferents a les pròpies”.
Després dels quatre dies d’activitats, el grup ha valorat de forma molt positiva els tallers promoguts per l’ICIP. “Han estat unes jornades on s’han plantejat diferents conflictes interns, socials i organitzatius i mitjançant el treball individual i en grup hem pogut desenvolupar les capacitats de lideratge idònies per fer front a aquests reptes presents i futurs”, resumeix Olympia Arango, vicepresidenta de deba-t.org.
La formació s’ha basat en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. La proposta convoca a un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i els convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real. Això pot implicar converses i idees desafiants que facin reflexionar sobre valors i suposicions profundament arrelades, i guanyar claredat sobre com ampliar les opcions i capacitats d’anàlisis i intervenció en espais i sistemes polítics. Un dels reptes més significatius per a les persones participants és presentar i sotmetre a una anàlisi de grup situacions de lideratge fallit.
Aquesta iniciativa ha estat promoguda per l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP, que té per objectiu oferir eines d’anàlisi per a la gestió i transformació de conflictes, amb un èmfasi especial en la promoció del diàleg a Catalunya. En aquest àmbit l’ICIP desenvolupa diverses propostes metodològiques amb l’objectiu d’arribar a un major nombre de persones i organitzacions.
A la foto, de peu, d’esquerra a dreta: Ignacio Rigau (Noves Generacions Catalunya), Laura Casado (Jovenes Ciudadanos), Mònica Pujadas (Creu Roja Joventut), Olympia Arango (deba-t.org), Biel López (La Forja) i Marçal Escartín (Jovent Republicà). Asseguts, d’esquerra a dreta: Álvaro Clapés-Saganyoles (Joventut Nacionalista de Catalunya), Daniel Martínez (Joventut Socialista de Catalunya), Pablo Jurado (Confluència Jove), Pilar Cortés (Avalot – UGT Jove) i Joan Jordi Abentín (F98).
L’ICIP, en col·laboració amb el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, ha organitzat a Lleida, amb el suport de l’Ajuntament, uns tallers per promoure el reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya. Aquests tallers són una prova pilot que s’estendrà properament a Barcelona i que s’espera poder adaptar en altres municipis de Catalunya i Europa.
Els tallers es van fer al Centre Cívic de Balàfia els dies 24 d’abril i 16 de maig. El primer dels tallers va ser un diàleg centrat en el sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició per les persones colombianes residents a Catalunya. El segon es va centrar en el reconeixement, com una forma de visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i de contribuir a la dignificació de les víctimes.
Els tallers tenen com a objectiu oferir un context general i eines suficients per comprendre i reconèixer el sistema integral i els espais de participació per a víctimes a l’exterior. «Busquen generar i enfortir espais de participació, diàleg i escolta entre la població exiliada i diàspora colombiana, organitzacions socials i governs locals que contribueixin a accions de reconeixement a les víctimes del conflicte armat colombià», explica Ana Isabel Osorio, tècnica de l’àrea de «memòria, convivència i reconciliació» de l’ICIP.
L’activitat va comptar amb la facilitació de Maria del Rosario Vásquez i Bibiana Lopera del Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
.@paerialleida promou un taller per sensibilitzar el conflicte que es viu a Colòmbia i empoderar víctimes i famílies perquè institucions i ONG articulin eines legals per a reclamar la investigació sobre la violència i persones desaparegudes @montrosilda 👉https://t.co/9Pum5lO3ZLpic.twitter.com/lijGV48a4H
— Ajuntament de Lleida (@paerialleida) May 16, 2021
Més tallers al juny
Durant el mes de juny està previst que es faci un tercer taller a Lleida. Després d’aquest procés participatiu, l’objectiu és que el ple de l’Ajuntament de la capital del Segrià aprovi una moció institucional per visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i contribuir a la dignificació de les víctimes que van haver de fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat.
El mateix mes de juny també està previst organitzar un altre d’aquests tallers a Barcelona. Aquestes activitats volen enfortir el diàleg entre actors locals (població colombiana, organitzacions socials i acadèmia i governs locals), i contribuir a la difusió de l’informe final que la Comissió de la Veritat publicarà a finals d’aquest any.
El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 reconeix el conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.
També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola. El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa,Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.
La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”
La cerimònia de lliurament del Premi ICIP 2022 va tenir lloc al Parlament de Catalunya el 21 de setembre de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Internacional per la Pau. En l’acte hi van participar representants de 17 entitats i iniciatives premiades. En nom de totes elles va rebre el guardó María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.
Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:
Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.
Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)
Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.
Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.
Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.
Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.
Encuentros restaurativos (2011-2012)
Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.
MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.
Altres iniciatives que formen part de la candidatura premiada son el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune, UnescoEtxea, Eskubidez, Fundación Fernando Buesa, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.
La resolució dels Premis ICIP Alfons Banda 2020, dins dels Premis de Recerca Jove (PRJ), ha reconegut els treballs d’investigació “Tornen les serps però muden les pells” de Joan Subirachs Garcia, exalumne de l’Escola Daina Isard d’Olesa de Montserrat i “Les oblidades del conflicte oblidat”, de Maria Bouabdellah Shaim, exalumna de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles.
En el primer cas, “Tornen les serps però muden les pells” analitza el creixement que han experimentat els partits d’extrema dreta els darrers anys a nivell mundial, i en fa una comparació amb l’auge del feixisme el segle XX. El treball identifica com a causes d’aquest creixement la cobertura dels mitjans de comunicació, l’antiglobalització cultural, l’hegemonia del sistema capitalista o la pèrdua dels valors humans i culturals, basats en la igualtat i la justícia. A l’estat espanyol s’hi afegeix la reacció a l’amenaça independentista, la falta de cultura democràtica i la pèrdua de la memòria històrica.
En el segon cas, “Les oblidades del conflicte oblidat” és un treball de recerca que parteix de l’objectiu de conèixer les lluites i resistències de les dones saharuis, tot estudiant la història del Sàhara Occidental. L’autora analitza el moviment de lluita a través d’històries personals, a partir d’entrevistes realitzades sobre el terreny.
Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
Premi ICIP Alfons Banda
El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatiusque promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.
El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En l’edició 2020 el jurat ha distingit un total de 78 treballs i 11 centres de secundària, amb un import global de 66.300 euros.
L’ICIP ha promogut aquest dimarts 4 de maig una trobada amb les integrants i promotores del projecte musical Ensamble LiberARTE d’El Salvador coincidint amb la gira que fan per Catalunya. Es tracta d’una iniciativa d’acompanyament integral a noies joves que es troben en situació d’alta vulnerabilitat després d’haver estat internes en centres penitenciaris. Joves que ara formen un grup de corda i que a través de la música han emprès un projecte de vida, d’integració i de reconciliació allunyat de les violències.
El projecte l’impulsa l’associació Tiempos Nuevos Teatro (TNT), que ofereix a les joves participants atenció psicosocial, educativa, laboral, artística, de salut i, quan fa falta, jurídica. L’associació ha organitzat la gira de concerts per Catalunya “Vamos caminando” en col·laboració amb l’associació Huacal.
En aquest context, l’ICIP ha convidat les integrants d’Ensamble LiberArte a participar en una sessió online, coorganitzada conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Joventut. En l’acte, dues integrants del grup de corda, Karina i Brenda, han explicat la seva experiència personal, el seu pas de la presó a l’orquestra on ara toquen el violoncel i el violí, respectivament. Per la seva banda, Candy Chávez, de l’associació TNT ha explicat que el projecte Ensamble LiberArte “és un pont que permet a la joventut en exclusió connectar-se cap a altres realitats, a través de la música”.
Gira de concerts de l’Ensamble LiberArte a Catalunya
5 de maig, 13h – Parròquia de Santa Anna. Barcelona
7 de maig, 19h -Centre Rubirenc d’Alternatives Culturals. Rubí.
8 de maig, 12h – Concert a l’Espai Basset d’Hostafrancs. Barcelona.
9 de maig, 19h – Concert al casal El Foment. Igualada.
10 de maig, 18h – Biblioteca Antoni Comas. Mataró.
11 de maig, 19h – Debat “L’ Ensamble LiberArte: Música per viure en llibertat i amb dignitat fer un Salvador sense violències”. Ateneu Roig. Barcelona.
13 de maig, 11h – Debat amb joves de l’Institut Pla de les Moreres. Vilanova del camí.
13 de maig, 17h – Intercanvi musical amb l’Escola Municipal de Música d’Igualada.
14 de maig, 10h – Transgang Training Seminar UPF. Barcelona.
14 de maig, 20h – Concert a l’Orferó Lleidatà. Lleida.
15 de maig, 13h – Concert a l’Escola Amparo Casamalhuapa. Youtube.
16 de maig, 19h – Concert al Teatre Plaza. Caselldefels.
17 de maig – Trobada amb el Consell Municipal de Pau i Solidaritat. Castelldefels.
Les polítiques públiques de seguretat estan sent qüestionades a nivell local i a nivell global, des de diferents contextos que presenten una conflictologia diversa. Tant en països amb conflicte armat, països amb violència crònica i també allà on es pot considerar que no hi ha un context de violència generalitzada, la seguretat és actualment una noció molt discutida i polemitzada perquè les estratègies que s’hi despleguen en el seu nom no estan aconseguint gestionar eficaçment els conflictes socials ni prevenir les violències. Ans al contrari, sovint limiten llibertats i el lliure exercici dels drets humans, i arriben a reforçar les vulnerabilitats ja existents o, fins i tot, generar noves dinàmiques violentes.
Els enfocaments clàssics de la seguretat, de tall estato-cèntric i militar, s’han vist contestats per una pluralitat d’escoles i de corrents acadèmiques agrupades sota la denominació d“estudis crítics de seguretat” (seguretat feminista, seguretat humana, teoria verda, securitització, emancipació, postestructuralisme, poscoloniasme i decolonialisme…).
En aquest context, des de l’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP detectem dos desafiaments estratègics: la necessitat de facilitar el diàleg entre diferents aproximacions de pensament a l’hora de reflexionar sobre un nou model de seguretat i, al mateix temps, que aquestes aproximacions estiguin connectades amb experiències pràctiques concretes.
Per tal de poder donar-hi resposta, l’ICIP ha obert una convocatòria pública per a l’elaboració d’un informe sobre estudis crítics i pràctiques alternatives al model de seguretat predominant.
Les persones interessades en participar en la convocatòria poden enviar propostes fins al proper dimecres 26 de maig. Les propostes s’han d’enviar l’atenció de Sandra Martínez, al correu electrònic smartinez@icip.cat, especificant a l’assumpte “Informe seguretat”.
Aquest dimarts 27 d’abril ha sortit publicada la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau per aquest any 2021. L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 60.000 euros.
Les entitats interessades en optar a la convocatòria han de fer la sol·licitud a través del portal de Tràmits a partir del dimecres 28 d’abril i fins al dia 27 de maig, inclòs.
En l’apartat de subvencions del web de l’ICIP podeu consultar la guia informativa sobre la convocatòria.
L’ICIP, en col·laboració amb el node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, ha donat inici a les accions de reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya per part d’institucions catalanes i de diferents actors socials del país. El procés de reconeixement a les víctimes forma part de les tasques que exerceix l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa.
La primera acció de reconeixement va tenir lloc el passat divendres 16 d’abril a Barcelona, en un acte amb la participació del comissionat de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain. L’acte va començar amb un diàleg entre el comissionat i víctimes del conflicte a partir del llibre Una maleta colombiana, una recopilació d’articles del mateix Beristain que mostren l’experiència de l’exili colombià des de diferents perspectives: refugi, asil, víctimes a l’exterior, desplaçament transfronterer.
El comissionat va reconèixer la importància de totes aquelles víctimes que han contribuït amb el seu testimoni a la tasca d’esclariment dels fets ocorreguts durant el conflicte armat colombià, així com de totes aquelles persones que de manera voluntària donen suport a Catalunya a la tasca que està duent a terme la Comissió.
A continuació, durant l’acte, diferents víctimes del conflicte colombià residents a Catalunya i que han aportat el seu testimoni a la Comissió de la Veritat van compartir amb el comissionat produccions escrites, audiovisuals i musicals que recullen les seves experiències i vivències com a víctimes a l’exili. Aquest exercici d’escolta i reconeixement va concloure amb l’actuació de la cantautora colombiana resident a Catalunya Marta Gómez, que va presentar dues cançons composades col·lectivament per víctimes a l’exili.
Acció a Lleida
Després de la primera acció a Barcelona, el dissabte 24 d’abril va tenir lloc un diàleg a Lleida centrat en el sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició per les persones colombianes residents a Catalunya. L’acte va ser organitzat per l’ICIP i el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat.
El procés de reconeixement
El procés de reconeixement a víctimes del conflicte colombià a l’exili inclourà accions arreu del territori, a través de declaracions institucionals i mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials mitjançant un procés participatiu, amb aquests objectius:
– Visibilitzar arreu del territori català els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades;
– Contribuir a la dignificació de les víctimes que van haver de fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat;
– Enfortir els vincles afectius, socials i institucionals entre les persones exiliades i les societats d’acollida;
– Promoure la participació de les víctimes en la tasca d’esclariment de la veritat i no repetició de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
Més de 500.000 persones s’han vist obligades a fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat i s’han assentat en diferents països. La Comissió de la Veritat treballa per a conèixer i explicar la violència, reconèixer les víctimes i promoure la convivència. Una tasca que la Comissió porta a terme a Europa amb l’acompanyament de l’ICIP, a partir del conveni de col·laboració entre les dues institucions, i que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i del node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat.
Actuació de la cantautora Marta Gómez en la primera acció de reconeixement a víctimes del conflicte colombià residents a Catalunya
La mateixa setmana de l’adéu de l’amic i mestre Arcadi Oliveres, ens ha deixat un altre gran constructor de pau: Jovan Divjak, l’exgeneral que va desobeir les ordres de l’exèrcit serbi i va defensar Sarajevo durant el setge de la guerra dels Balcans.
Precisament pel seu coratge durant la guerra i per la seva contribució, més tard, a la construcció de pau al país, Divjak va ser reconegut amb el Premi ICIP Constructor de Pau 2013, guardó que va rebre en una cerimònia al Parlament de Catalunya l’any posterior.
L’equip i la Junta de Govern de l’ICIP lamentem la pèrdua i expressem el nostre més sincer condol a la família i amics.
De general a constructor de pau
Jovan Divjak va néixer a Belgrad l’any 1937 en el sí d’una família sèrbia originària de la regió bòsnia Bosanska Krajina. Va estudiar a l’Acadèmia Militar de Belgrad, a l’Escola d’Estat Major de Compiègne (França), a l’Acadèmia de Cadets de Belgrad i a l’Escola de Planificació de Guerra i Defensa a Belgrad. Fou comandant de l’Exèrcit Popular Iugoslau, primer al sector de Mostar (1984-1989) i més tard a Sarajevo (1989-1991).
La primavera de 1992, quan va començar el setge a Sarajevo que duraria fins al 1996, Divjak va rebre l’ordre de Belgrad de sortir de la ciutat. Ell la refusà i va abandonar l’Exèrcit Popular Iugoslau per servir com a comandant a l’Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina, en un acte de desobediència i de compromís amb els que patien l’agressió. Des d’aquesta nova posició, Divjak va supervisar i coordinar la defensa de Sarajevo – símbol de la multietnicitat- davant de l’atac de les tropes sèrbies, liderades pel general Radovan Karadzic. Per aquest actitud coratjosa se l’ha conegut com ‘el serbi que va defensar Sarajevo’ (malgrat que ell es defineix com a bosnià nascut a Belgrad) i és considerat un heroi nacional a Bòsnia.
“Vaig prendre la decisió de quedar-me a Sarajevo quan vaig comprendre les intencions de Karadzic i Mladic. La meva motivació va ser defensar la vida dels ciutadans de Bòsnia i defensar l’ideal de la multinacionalitat”.
“Tot i que havia nascut a Belgrad i els meus pares eren serbis, feia vint-i-set anys que vivia a Bòsnia i me l’estimava. No volia que Milosevic i el seu projecte de la gran Sèrbia aconseguís posar de genolls aquell flamant nou país, tolerant i multiètnic”.
“Mai he odiat l’altre. Procuro establir lligams d’amor amb els altres”
Protecció de les víctimes
El 1994, un cop retirat de la carrera militar, obligat pel govern bosnià a anar a la reserva, Divjak va participar en la fundació de l’associació OGBH (“L’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina”), de la qual n’ha estat director executiu. L’associació treballa per assegurar l’escolaritat de tots els nens víctimes de la guerra de Bòsnia, independentment de la seva ètnia, proporcionant-los beques i suport material.
Convençut de la importància de preservar la convivència en una societat multiètnica, Jovan Divjak ha volgut convertir en educatius els problemes que, a primera vista, apareixen només com a ideològics i polítics. Per això s’ha implicat en el treball a favor d’una educació unificada, però no única, a Bòsnia i Hercegovina.
Des d’aleshores, Divjak ha fet de Sarajevo la seva casa i ha lluitat per la reconstrucció de la ciutat i per crear un futur per als més petits, ja siguin croats, musulmans o serbis. Per la seva tasca a l’associació, ha rebut nombrosos reconeixements locals i internacionals, entre els quals el Premi 6 d’Abril de la ciutat de Sarajevo, la Legió d’Honor de França o el guardó Humanista de l’Any de la Lliga Internacional dels Humanistes.
Jovan Divjak en rebre el Premi ICIP Constructors de Pau 2013 en una cerimònia al Parlament de Catalunya
L’equip humà i la Junta de Govern de l’ICIP expressem el nostre més sincer condol per la mort de l’amic Arcadi Oliveres, mestre i referent indiscutible per tot el moviment pacifista a Catalunya.
L’Arcadi ens ha acompanyat des que l’ICIP va començar a caminar l’any 2009. I fins i tot abans, ja que va ser un dels promotors de la creació de l’Institut. Va estar-ne estretament vinculat sobretot els primers anys de funcionament, com a membre de la primera Junta de Govern, per definir el full de ruta per promoure la cultura de pau, a Catalunya i al món.
Coherent, radical en les idees i proper en les formes, l’Arcadi ha estat una persona de pau. Mai ha tingut un no per resposta i sempre ha defensat totes les causes que ha sabut que suposaven una major humanització, una major justícia social: la lluita contra el comerç d’armes o contra el deute extern dels països empobrits, l’objecció de consciència al servei militar obligatori, l’objecció fiscal, la lluita contra les desigualtats, les injustícies i les guerres en general.
Una trajectòria de justícia i de pau que l’ICIP li va reconèixer l’any 2017 amb el Premi ICIP Constructors de Pau “pel seu compromís i incansable dedicació amb la promoció de pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d’un punt de vista universal”.
L’Arcadi ens deixa un llegat immens, com immensa serà la seva absència.
El jurat de la cinquena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent a l’any 2020, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau. En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com la violència de gènere, l’assetjament escolar i el racisme, i engloben missatges de rebuig a tota forma de discriminació i abús.
El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:
En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:
Primer premi: “Això ha de canviar”, videoclip creat per alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Guillem Catà de Manresa (Bages), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. Es tracta d’un clip de denúncia al sistema amb una mirada centrada en la violència de gènere:
Segon premi: “En este infierno”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme), guanyador d’un taller de rap impartit per un professional del hip-hop. En aquest cas és una obra de denúncia de l’assetjament escolar i alhora un crit per visibilitzar els maltractaments:
En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:
Primer premi: “No sound bite”, videoclip creat per joves del taller de creació artística “Sota Mínims Teatre” del centre penitenciari de Brians 2, guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. La peça és un crit a favor de l’empoderament personal i de lluita contra les discriminacions:
Segon premi: “El camino de los valientes”, videoclip creat per joves en formació de Càritas Diocesana de Girona, guanyador d’un taller de rap impartit per un professional del hip-hop. L’obra és un clam a favor de la igualtat, una denúncia de les discriminacions que pateixen molts nois i noies immigrants arribats a Catalunya:
El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
