L’ICIP ha obert nova convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2021), amb un import global màxim de 60.000 euros. Els ajuts, que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), van destinats a equips investigadors d’universitats del sistema universitari català o els centres públics o privats de Catalunya sense finalitat de lucre, que tinguin com a una de les seves activitats principals la recerca.
Segons s’estableix en la convocatòria, els treballs objecte de la subvenció poden consistir en recerca teòrica i/o aplicada, des de qualsevol disciplina o àrea de coneixement, sempre que versin directament sobre algun dels àmbits temàtics prioritaris de l’ICIP: Memòria, convivència i reconciliació; Violències fora de contextos bèl·lics; Diàleg social i polític; Alternatives de seguretat.
L’import mínim de l’ajut per cada projecte és de 6.000 euros, i el màxim és de 10.000 euros.
La convocatòria estarà oberta fins al proper 4 d’octubre de 2021. La presentació de sol·licituds s’ha d’efectuar a través del portal de Tràmits de la Generalitat, en aquest enllaç.
L’ICIP ha estrenat dues cançons compostes per 120 víctimes que van sortir de Colòmbia per causa del conflicte armat i la cantautora colombiana resident a Barcelona, Marta Gómez. Es tracta d’una iniciativa innovadora de participació ciutadana afavorida per la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
La proposta de les cançons va sorgir del Nido Catalunya, un espai de trobada i coordinació entre organitzacions que donen suport a la tasca de la Comissió. El Nido ha liderat la presa de 120 testimonis a víctimes del conflicte residents a Catalunya (de més de mil entrevistes que s’han realitzat en tot el món).
“És fonamental acompanyar les entrevistes a víctimes amb mesures de suport psicosocial. Per fer-ho, se’ns va ocórrer organitzar aquests tallers. Volíem convertir emocions i experiències en música amb el propòsit d’enfortir la sanació a través d’un exercici artístic”, explica Helga Flamtermesky, una de les entrevistadores del Nido Catalunya.
“L’art és una gran eina per processar fets traumàtics com l’exili i la migració”, comenta l’Ana Isabel Barrera, membre de l’ICIP. “Durant les entrevistes ens vam adonar que les persones no només parlaven del que sentien estant fora de Colòmbia, sinó que també sortien preguntes cap al país”, afegeix.
Dues cançons, dos audiovisuals
A partir d’aquesta constatació van néixer dues cançons que es complementen. La primera d’elles, ‘Surcos de amor’, parla sobre la relació que les víctimes mantenen amb Colòmbia en el seu imaginari.
La segona, ‘Vuelve’, està pensada com una resposta simbòlica de Colòmbia a les víctimes. En aquest cas, el videoclip ha estat creat per Karolina Villarraga, de la productora MicuFilm. La seva aposta ha estat un vídeo d’animació protagonitzat per una óssa d’antifaç i el seu osset.
“Vam escollir l’óssa d’antifaç, un animal emblemàtic de Colòmbia, com a personatge simbòlic i protagonista de la narració, tenint en compte que el conflicte armat també afecta el medi ambient”, explica la responsable del videoclip.
Les cançons estan interpretades per la cantautora colombiana resident a Catalunya, Marta Gómez. L’artista va ser una de les encarregades de liderar uns tallers que recorda d’una manera molt especial:
“Els tallers van ser un regal per a la meva ànima. Al principi suposava que em costaria molt intentar compondre una cançó amb persones que mai havien escrit una, però va acabar sent una experiència màgica”, diu.
“Al final, totes aquelles persones que em deien tímidament a l’inici del taller que no sabrien què dir, van acabar convertint-se en escriptors i escriptores creatives, capaços d’expressar tot el que havien viscut i tot el que havien patit, convertint-ho en poesia”, afegeix.
“Tejiendo canciones”
El realitzador Iván Guarnizo ha registrat el procés creatiu de producció de les cançons en un breu documental titulat ‘Tejiendo canciones’. Sobre aquest procés comenta: “El documental parla d’un procés creatiu col·lectiu. Presenciem com els i les participants es coneixen i, entre tota i totes, van teixint la cançó, fins que la cantautora la grava en un estudi”.
Les dues cançons, el documental i el videoclip es van presentar el dia 17 de setembre en un esdeveniment online.
La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després de les vacances d’estiu i el tancament temporal a causa de la pandèmia del coronavirus.
En aquest nou curs, el centre estarà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:00h a 14:00h. Per tant, en aquest horari els usuaris poden renovar o retornar préstecs i consultar el fons disponible, que arriba als 9.000 volums.
Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.
https://www.instagram.com/p/CTMlo51tvKn/
La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes.
La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.
El centre forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
L’Ajuntament de Lleida ha aprovat al ple municipal de divendres 30 de juliol una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada resident a la ciutat i a les terres de ponent.
La proposta ha comptat amb el suport del conjunt dels grups polítics municipals comptant amb els vots favorables d’ERC-AM, PSC, JxCat Lleida, Comú de Lleida, Cs i el PP.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i articulada amb el Node Catalunya de suport a la Comisión de la Verdad de Colòmbia i l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).
Segons Carme Campoy, membre de la junta de la Coordinadora d’ONGD, “el treball de la diàspora colombiana – prop de 3000 persones migrants i exiliades a Lleida – ens serveix d’exemple a seguir per a treballar per a la convivència, la cohesió social i la pau”.
“És fonamental que la ciutadania lleidatana i les seves institucions reconeguin i acompanyin el treball cap a la construcció d’una pau estable i duradora a Colòmbia per part de la diàspora i les víctimes del conflicte armat residents a la ciutat”, diu.
👏 El #PlePaeria dona suport unànime a la moció per reconèixer a l’exili i la diàspora colombiana 🇨🇴 a #Lleida.
— Ajuntament de Lleida (@paerialleida) July 30, 2021
La dignitat de les víctimes
La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat lleidatana siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.
El text aprovat “reconeix les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. També s’acorda realitzar una trobada amb representants de la diàspora i l’exili colombià, i amb organitzacions de suport a Lleida, “per al reconeixement públic de la seva dignitat, treball i aportacions a la pau a Colòmbia i a la seva societat d’acollida”.
Segons el padró municipal, a Lleida hi viuen un total de 2.952 persones colombianes (1.553 dones i 1.399 homes). Aquesta xifra suposa el 2,1% de la població de la ciutat.
Durant els darrers mesos l’ICIP i el Node Catalunya han organitzat uns tallers amb la població colombiana de Lleida, en coordinació amb Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de la Paeria i la Coordinadora d’ONGD. Aquests tallers van permetre informar sobre el procés de pau a Colòmbia i sobre els drets de les víctimes, i també identificar les necessitats específiques de la comunitat colombiana a la capital del Segrià.
Una de les persones que va participar en aquest procés és Marina Camargo Jinete, resident a Alcarràs des de fa tres anys i víctima del conflicte. En la presentació de la moció al ple municipal, Camargo ha parlat de la seva experiència com a persona asilada a les terres de ponent:
“La població colombiana que es troba radicada a Lleida estem molt agraïts per l’acollida i la qualitat humana com som tractats. Estem aquí per dir gràcies de part de les persones refugiades. Per a la població colombiana aquesta moció és com un arbre que ens dóna aixopluc i que ens ajuda a sentir-nos emparats, protegits i acollits entre el poble català”, explica.
Durant el ple municipal també ha intervingut Maria Rosario Vásquez, portaveu del Node Catalunya, qui ha tancat la seva intervenció parlant de l’efecte reparador que aquesta moció té per les víctimes residents a Catalunya.
Un procés pedagògic liderat per l’ICIP
Un dels principals impulsors de la moció aprovada divendres és l’ICIP. Des del 2018, la institució actua com a Secretaria Tècnica a Europa de la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La seva funció és propiciar que qualsevol víctima del conflicte pugui aportar el seu testimoni i vincular-se a la reconstrucció de la memòria històrica i la reconciliació. I que les societats d’acollida es familiaritzin amb el procés de pau de Colòmbia i les persones colombianes que viuen entre nosaltres. En aquesta línia s’han creat 15 nodes o espais de participació ciutadana en 10 països europeus. El node Catalunya és un dels més actius.
En aquest marc, l’ICIP ha proposat impulsar mocions municipals de suport a les víctimes residents a l’estranger. Lleida és la primera ciutat del món que ha recolzat aquesta iniciativa i es converteix, així, en un referent internacional per altres ciutats i institucions internacionals.
“Hi ha poca consciència que entre nosaltres viuen persones que han estat víctimes d’una guerra, que han hagut de refer la seva vida social i professional en un país estany. Volem reconèixer el valor i la dignitat d’aquestes persones i facilitar la seva integració a Lleida”, afirma Ana Isabel Barrera, també víctima colombiana i tècnica de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.
Un acord de pau històric
Després de 50 anys de guerra, el 26 de setembre de 2016 el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van signar un històric Acord de Pau.
Com a producte de l’Acord es va crear la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició, per identificar els patrons i causes del conflicte armat i satisfer el dret de les víctimes i de la societat a la veritat, la justícia, la reparació i prevenir, així, noves guerres. La Comissió presentarà el seu informe a finals d’aquest any.
Segons la Comissió de la Veritat, dels més de 5 milions de persones colombianes que viuen a l’exterior, al menys 500.000 han estat víctimes de la guerra.
El dilluns 5 de juliol, l’ICIP va rebre tres de les participants de l’edició d’enguany del Programa Català de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans. Les quatre defensores, procedents de Mèxic, Colòmbia i Filipines, estan acollides a Catalunya durant sis mesos.
Les defensores acollides són un grup d’activistes en els àmbits dels drets del col·lectiu LGBTTIQ+, l’accés a la justícia i la lluita contra la tortura, les desaparicions forçades vinculades al dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com els drets dels pobles indígenes.
Avui les #defensoresDDHH de Mèxic, Colòmbia i Filipines acollides pel Programa Català de Protecció de Defensors/es dels Drets Humans s'han reunit amb l'equip de l'@ICIPeace.
Treballem plegades per enfortir processos de protecció i el dret a defensar drets humans i ambientals. pic.twitter.com/4Mp3xWwI7Q
Les quatre defensores es troben en situació de risc als seus països per la tasca de defensa dels drets humans que porten a terme, i aquesta reubicació temporal permetrà reduir la tensió en la qual viuen, oferir un espai de cura i seguretat orientat a la seva recuperació i descans, així com reforçar la seva lluita a través de l’enfortiment de capacitats i l’ampliació de la seva xarxa de suport.
Contra la tortura
Aquest és el cas de Susana de la Cruz, una activista tsotsil originària de Sant Cristóbal de les Cases, Chiapas. El seu treball s’ha centrat en impulsar accions de defensa jurídica i política per la llibertatde persones indígenes injustament preses i en visibilitzar les violacions de drets humans i discriminació que pateixen els pobles originaris, la despulla territorial i el desplaçament forçat.
“Tot i que Chiapas és territori indígena, som trepitjades. Em molesta moltíssim que hi hagi tanta injustícia. La majoria de població és indígena i arribarà un moment que tota aquesta cultura la faran desaparèixer”, va assegurar.
“Sabem que estem lluitant pel què és just i com a persones indígenes, tenim drets. Exigim justícia. Se’ns ha negat la justícia des de fa molts anys”, va afegir.
L’activista de Chiapas Susana de la Cruz durant l’acte a l’ICIP.
Drets per les dones trans
Un altre de les defensores que va visitar l’ICIP és una mexicana que lluita en contra de les discriminacions de les dones trans al seu país d’origen. El 2015 va ser la primera dona trans del seu estat en fer un canvi d’identitat, després de més de quatre anys de lluita.
Al llarg de la seva trajectòria, aquesta defensora ha col·laborat amb diversos col·lectius de la comunitat LGBTTIQ+, però ha estat amenaçada i agredida, especialment des que l’any passat va anunciar que es presentaria a les eleccions per l’alcaldia del seu municipi.
“El que faig com a activista és donar visibilitat a la comunitat trans i lluitar contra l’estigma que la societat ens ha imposat a tota la comunitat”, va explicar a la biblioteca de l’ICIP.
“Ser defensora, i viure a Mèxic, és molt difícil. Com a defensora de la comunitat trans, no hi ha accés a la salut o a altres moltes coses. Hi ha molt masclisme encara. Jo vaig sobreviure a un intent de femicidi. No hi ha justícia”, va explicar.
La defensora mexicana, d’esquena per no ser reconeguda, parlant a l’equip de l’ICIP.
La tercera participant en aquest acte va ser la colombiana Luz Marina Hache, líder sindical durant 45 anys i víctima de desaparició forçada del seu company, Eduardo Loffsner Torres. Hache va fer un repàs històric a alguns dels esdeveniments més destacats del conflicte colombià davant de l’equip de l’ICIP.
Una estada de sis mesos
Durant la seva estada a Catalunya, les defensores segueixen un programa definit a partir de les seves necessitats i preferències, que inclou l’atenció psicosocial, la formació, la sensibilització i la incidència. Alhora, des del primer moment, s’està treballant per procurar un retorn segur amb les seves entitats d’origen i les entitats acompanyades a Catalunya.
La igualtat i la cura formen part dels valors intrínsecs de l’ICIP i la perspectiva de gènere és una eina transversal per orientar l’actuació de la institució, en les diferents línies de treball. És per aquest motiu que l’ICIP s’ha volgut dotar del seu primer Pla d’Igualtat de Gènere, elaborat de forma participativa amb les quinze persones que configuren l’equip humà.
El pla tindrà vigència fins al 2025 i neix amb els següents objectius:
■ Garantir laigualtat d’oportunitats efectiva entre els treballadors i les treballadores de l’ICIP; ■ Promoure la integració de la perspectiva de gènere a la cultura i gestió organitzativa de l’ICIP; ■ Promoure els valors de la igualtat de gènere, la inclusió i el respecte a la pluralitat entre la plantilla i amb les empreses i persones externes amb qui treballa l’ICIP.
Metolodogia emprada
L’elaboració del Pla d’Igualtat de l’ICIP s’ha dut a terme seguint la metodologia que es proposa des de la Direcció General d’Igualtat del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, i tenint en compte la normativa vigent a nivell estatal i autonòmic.
El pla s’ha elaborat a partir de la diagnosi realitzada entre els mesos d’octubre de 2020 i febrer 2021, i tenint en compte la normativa vigent pel que fa a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a l’àmbit laboral i plans d’igualtat. Inclou un total de 32 mesures, de 10 àmbits temàtics.
Per al desenvolupament del pla, s’ha constituït una comissió negociadora integrada per un representant de la institució, el representant de les persones treballadores i dos membres addicionals, amb funcions de secretaria i coordinació i expertes en temes d’igualtat.
El Pla d’Igualtat de Gènere de l’ICIP és aplicable a qualsevol persona que presti serveis a l’ICIP; inclou les persones treballadores, sigui quin sigui el seu vincle amb l’entitat, les persones que conformen la Junta de Govern, els i les estudiants que estiguin realitzant estades de pràctiques a la institució i també les terceres persones que prestin serveis a l’ICIP, ja sigui mitjançant un contracte del que en són adjudicatàries o mitjançant l’empresa a la qual hi estan vinculades.
Els podcasts s’estrenaran setmanalment els divendres de juliol i neixen amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les dones que es van veure obligades a abandonar el país sud-americà per culpa del conflicte armat.
Segons Sílvia Plana, responsable del projecte a l’ICIP, amb aquests podcasts “es busca visibilitzar els principals impactes que han patit les dones que van haver de sortir forçosament de Colòmbia, així com reconèixer els processos resilients i transformadors que s’han dut a terme des de l’exterior. La idea de fons és que sense la veu de les dones, la veritat no està completa”, comenta.
Els podcasts han estat produïts per Alharaca Ràdio Feminista, un projecte que va néixer a l’abril de 2019 i que està fet íntegrament per dones.
La seva web és una plataforma de micròfons oberts on qualsevol dona pot participar. Actualment compten amb col·laboradores a Argentina, Colòmbia, Mèxic, Espanya, Kazakhstan, Uruguai, Estats Units, Xile i Indonèsia.
Cinc capítols que es complementen
El primer episodi de ‘Semillantes’ s’estrena el divendres 2 de juliol a la web de l’ICIP i a la de Alharaca Ràdio Feminista. La resta de capítols arribaran els dies 9, 16, 23 i 30 del mateix mes.
“En aquests cinc podcasts, les dones participants s’entrecreuen, des dels seus veus i alè, i ens porten per diferents recorreguts, explicant com ha estat la seva vida, amb històries, experiències, ritmes, sabers i emocions”, expliquen les responsables de la producció.
“Amb els podcasts podem continuar amb la construcció de xarxes de suport i sororitat entre nosaltres i contribuir a la divulgació i coneixement del mandat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa i de l’enfocament de gènere transversal”, afegeixen.
En els diferents episodis han participat dones colombianes que ara resideixen a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Equador, Espanya, Itàlia i Suècia.
Els capítols també es poden escoltar en una pàgina especial d’Alharaca Radio Feminista.
✨ ¿Qué tienen para decir las mujeres que tuvieron que abandonar Colombia🇨🇴 de manera forzada?
Para nuestra primera entrega de #Semillantes hablamos con Paula y Darlis, dos colombianas en calidad de refugiadas políticas en Europa 👣.
— Alharaca Radio Feminista🎙📢 (@AlharacaRadio) June 30, 2021
‘Comadres’, collage i música
Els cinc capítols s’han dividit de la següent manera: dos especials anomenats ‘comadres’, dos collages sonors i un especial musical.
Els capítols ‘comadres’ recullen la trobada entre dues dones que tenen coses en comú però que no es coneixen. En aquest cas, dues dones exiliades que viuen a diferents països i que conversen des de la seva experiència.
Els collages sonors recullen les veus de diferents dones que parlen de la seva experiència responent una sèrie de preguntes obertes.
Finalment, l’especial musical recull l’experiència de diferents dones colombianes exiliades que han optat per fer servir les seves veus i compondre cançons per narrar les seves històries.
‘Semillantes’ ha estat possible gràcies a la col·laboració de el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2021, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.
Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 4 d’octubre a les 14:00 (hora local de Barcelona).
Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En l’edició de 2020, el jurat ha premiat els treballs d’investigació “Tornen les serps però muden les pells” de Joan Subirachs Garcia, exalumne de l’Escola Daina Isard d’Olesa de Montserrat i “Les oblidades del conflicte oblidat”, de Maria Bouabdellah Shaim, exalumna de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles.
Vídeo sobre l’esperit del premi i el llegat d’Alfons Banda en el camp de l’educació i la cultura de pau
En el curt, de 21 minuts, s’entrecreuen les històries de fills i filles d’exiliats colombians que viuen a diferents països europeus i que, com a conseqüència del conflicte armat colombià, van créixer -o néixer- en altres territoris i cultures.
El documental ha estat dirigit per Mónica Granda Restrepo, una realitzadora i periodista colombiana exiliada a Suïssa.
“El documental parla de posar-li paraules a aquest exili perquè realment el que ha passat a Colòmbia és que aquestes històries són desconegudes i han estat silenciades, no només a l’interior del país sinó també a l’exterior. A Colòmbia ningú sap que tenim exiliats i a l’exterior, quan jo dic que sóc exiliada colombiana, la gent em mira amb cara estranya. No s’entén molt bé per què”, apunta la directora.
Reescribiendo el exilio recull els testimonis de Nicolás, Karim, Alejandra i Andrea i mostra imatges enregistrades en la trobada de segones generacions realitzada a Bilbao el 2019, en el marc de la feina feta per part de la Comissió de la Veritat.
“Des de petits hem tingut històries paral·leles, però diferents. És una cosa que no tothom entén. Durant la trobada que es veu al documental, vam connectar com si ens coneguéssim de tota la vida i molts era la primera vegada que ens vèiem. Ha estat un procés llarg i amb molta incertesa, però gràcies a aquestes experiències brindades per la Comissió de la Veritat hem pogut entendre una mica més la nostra situació personal i la situació del poble colombià”, explica Nicolás Forero Rodríguez, un dels joves protagonistes del film.
El documental es va presentar el 5 de juny en un acte a través d’Internet en el que van participar la directora del film i diversos integrants del grup de segones generacions a l’exili. Durant la presentació, els joves van parlar sobre el passat, el present i el futur dels fills i filles de aquelles persones que van haver de sortir forçadament de Colòmbia.
Reescribiendo el exilio ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
Un grup d’onze joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials han pres part en un taller de formació en capacitats de lideratge organitzat per l’ICIP. L’objectiu del taller ha estat enfortir les capacitats de diàleg respectuós des de la discrepància.
En total, s’han fet quatre sessions de formació, de quatre hores cadascuna, els dies 14, 15, 21 i 22 de maig. Hi han participat líders de:
4 organitzacions: Creu Roja Joventut, Avalot – UGT Jove, deba-t.org i F98.
7 formacions polítiques: Confluència Jove, Jóvenes Ciudadanos, Joventuts Nacionalistes de Catalunya, Jovent Republicà, Joventuts Socialistes de Catalunya, La Forja i Noves Generacions de Catalunya.
Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “els reptes polítics i socials a nivell global requereixen una nova forma d’entendre els lideratges i la capacitat de conviure en la discrepància de forma constructiva”. Herbolzheimer considera que “aquest exercici genera un tipus de converses diferents a la confrontació política habitual i ajuda a prendre consciència sobre perspectives diferents a les pròpies”.
Després dels quatre dies d’activitats, el grup ha valorat de forma molt positiva els tallers promoguts per l’ICIP. “Han estat unes jornades on s’han plantejat diferents conflictes interns, socials i organitzatius i mitjançant el treball individual i en grup hem pogut desenvolupar les capacitats de lideratge idònies per fer front a aquests reptes presents i futurs”, resumeix Olympia Arango, vicepresidenta de deba-t.org.
La formació s’ha basat en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. La proposta convoca a un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i els convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real. Això pot implicar converses i idees desafiants que facin reflexionar sobre valors i suposicions profundament arrelades, i guanyar claredat sobre com ampliar les opcions i capacitats d’anàlisis i intervenció en espais i sistemes polítics. Un dels reptes més significatius per a les persones participants és presentar i sotmetre a una anàlisi de grup situacions de lideratge fallit.
Aquesta iniciativa ha estat promoguda per l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP, que té per objectiu oferir eines d’anàlisi per a la gestió i transformació de conflictes, amb un èmfasi especial en la promoció del diàleg a Catalunya. En aquest àmbit l’ICIP desenvolupa diverses propostes metodològiques amb l’objectiu d’arribar a un major nombre de persones i organitzacions.
A la foto, de peu, d’esquerra a dreta: Ignacio Rigau (Noves Generacions Catalunya), Laura Casado (Jovenes Ciudadanos), Mònica Pujadas (Creu Roja Joventut), Olympia Arango (deba-t.org), Biel López (La Forja) i Marçal Escartín (Jovent Republicà). Asseguts, d’esquerra a dreta: Álvaro Clapés-Saganyoles (Joventut Nacionalista de Catalunya), Daniel Martínez (Joventut Socialista de Catalunya), Pablo Jurado (Confluència Jove), Pilar Cortés (Avalot – UGT Jove) i Joan Jordi Abentín (F98).
L’ICIP, en col·laboració amb el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, ha organitzat a Lleida, amb el suport de l’Ajuntament, uns tallers per promoure el reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya. Aquests tallers són una prova pilot que s’estendrà properament a Barcelona i que s’espera poder adaptar en altres municipis de Catalunya i Europa.
Els tallers es van fer al Centre Cívic de Balàfia els dies 24 d’abril i 16 de maig. El primer dels tallers va ser un diàleg centrat en el sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició per les persones colombianes residents a Catalunya. El segon es va centrar en el reconeixement, com una forma de visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i de contribuir a la dignificació de les víctimes.
Els tallers tenen com a objectiu oferir un context general i eines suficients per comprendre i reconèixer el sistema integral i els espais de participació per a víctimes a l’exterior. «Busquen generar i enfortir espais de participació, diàleg i escolta entre la població exiliada i diàspora colombiana, organitzacions socials i governs locals que contribueixin a accions de reconeixement a les víctimes del conflicte armat colombià», explica Ana Isabel Osorio, tècnica de l’àrea de «memòria, convivència i reconciliació» de l’ICIP.
L’activitat va comptar amb la facilitació de Maria del Rosario Vásquez i Bibiana Lopera del Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
Durant el mes de juny està previst que es faci un tercer taller a Lleida. Després d’aquest procés participatiu, l’objectiu és que el ple de l’Ajuntament de la capital del Segrià aprovi una moció institucional per visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i contribuir a la dignificació de les víctimes que van haver de fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat.
El mateix mes de juny també està previst organitzar un altre d’aquests tallers a Barcelona. Aquestes activitats volen enfortir el diàleg entre actors locals (població colombiana, organitzacions socials i acadèmia i governs locals), i contribuir a la difusió de l’informe final que la Comissió de la Veritat publicarà a finals d’aquest any.
El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 reconeix el conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.
També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola. El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa,Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.
La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”
La cerimònia de lliurament del Premi ICIP 2022 va tenir lloc al Parlament de Catalunya el 21 de setembre de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Internacional per la Pau. En l’acte hi van participar representants de 17 entitats i iniciatives premiades. En nom de totes elles va rebre el guardó María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.
Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:
Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.
Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)
Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.
Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.
Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.
Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.
Encuentros restaurativos (2011-2012)
Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.
MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.
Altres iniciatives que formen part de la candidatura premiada son el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune, UnescoEtxea, Eskubidez, Fundación Fernando Buesa, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.
