La Comissió de la Veritat de Colòmbia presenta el treball amb l’exili en una visita a Barcelona

Un equip de la Comissió de la Veritat de Colòmbia ha estat aquest mes de març a Barcelona acompanyat per l’ICIP, en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa, amb l’objectiu de difondre la línia de treball amb l’exili colombià i planificar les accions de reconeixement, en el marc de l’estratègia de diàleg social integral per aquest any 2020.
El comissionat Carlos Martin Beristain va participar en una reunió de treball amb representants dels diferents nodes europeus de suport a la Comissió i en l’acte públic “La veritat de l’exili. Reconeixement i dignitat de les víctimes”. L’acte, celebrat a la seu dels Amics de la UNESCO de Barcelona, va reunir una cinquantena de persones i va ser un espai de diàleg i d’escolta amb víctimes del conflicte colombià residents a Catalunya. Beristain va explicar el treball de la Comissió sobre l’exili colombià, que actualment es troba en la fase de presa de testimonis a través d’entrevistes, i va emplaçar les víctimes a participar en aquest procés.
Reunions institucionals
Coincidint amb la visita a Barcelona, el dilluns 2 de març el comissionat va mantenir reunions d’incidència amb institucions, entitats i grups parlamentaris. A la Biblioteca de l’ICIP, Beristain es va entrevistar amb el director general de Cooperació de la Generalitat, Manel Vila, la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Marta Gual, representants de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i el Node Catalunya de suport a la Comissió, i el president i director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament. Posteriorment, el comissionat va mantenir reunions amb representants de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Fons Català de Cooperació. El dimarts 3 de març, Beristain va ser rebut al Parlament de Catalunya pels diputats i diputades de la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència.
La Comissió de la Veritat de Colòmbia té el mandat de visibilitzar l’impacte de l’exili colombià, mitjançant el treball d’escolta, de diàleg social i de reconeixement d’aquest fenomen. Amb aquest objectiu, i amb la coordinació de l’ICIP, s’han conformat 15 nodes de treball a 10 països europeus (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Suècia, Suïssa, Regne Unit i Irlanda, i a l’Estat espanyol a Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc, i País Valencià).
En aquesta primera fase de treball d’esclariment de la veritat, els diferents nodes han recopilat un total de 300 testimonis a Europa, els quals han de permetre escriure un relat plural sobre el conflicte colombià i recuperar la memòria individual i col·lectiva.
Per conèixer més el treball de la Comissió de la Veritat amb l’exili europeu us oferim aquests tres vídeos:
– Encuentro de nodos de la Comisión de la Verdad en Europa
– ¿Cómo trabaja la Comisión de la Verdad en el exilio?
– El reconocimiento de las víctimas colombianas en el exilio

Comença el cicle de debats “Pulsions de Llatinoamèrica”

La protesta social massiva és una de les expressions més visibles i repetides de les convulsions que es viuen a Llatinoamèrica. Amb una transversalitat que abasta diverses generacions, diferents extraccions socials i dimensions econòmiques, cada cop més gent ocupa el carrer per denunciar la pèrdua de drets fonamentals i de llibertats i el que es percep com a constants atacs contra els principis i la pràctica de la democràcia.
Les expectatives de futur han caigut als nivells més baixos en moltes dècades i la sensació d’inseguretat ha anat guanyant terreny. Tanmateix, contra el desànim es multipliquen les veus crítiques i les iniciatives transformadores.
En aquest context, l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya organitzen el cicle de debats “Pulsions de Llatinoamèrica”, que tindrà lloc el primer dijous de mes, de març a juliol. Les sessions programades són les següents:
Sessió 1, dijous 5 de març: “De l’erosió democràtica a l’explosió de les revoltes socials”. L’Amèrica Llatina viu un brot generalitzat de protestes socials massives contra unes institucions i uns partits que no han aconseguit millorar les condicions de vida. Nous impulsos reivindicatius posen en joc els sistemes actuals i obren perspectives arriscades i a la vegada esperançadores.
Sessió 2, dijous 2 d’abril: “Crisi econòmica i polarització social”. El sistema econòmic neoliberal ha eixamplat les desigualtats i ha abocat a una part important de la població a unes condicions de vida precàries. Sense expectatives de millora, creix la frustració i augmenta l’esquerda social. És possible capgirar aquesta situació?
Sessió 3, dijous 7 de maig: “Una regió amenaçada per l’espoliació de la naturalesa”. Llatinoamèrica és una de les regions del planeta amb major concentració de biodiversitat. Un espai que hauria de ser patrimoni de la humanitat està al servei de la cultura consumista i d’un progrés econòmic focalitzat en el creixement. Les persones i comunitats que s’hi oposen s’enfronten a tot tipus d’atacs. La resta del planeta també protesta.
Sessió 4, dijous 4 de juny: “La religió al poder”. Abordarà com en els darrers temps la religió ha anat guanyant protagonisme dins la política, i fins i tot en països com Brasil o Guatemala, la Bíblia ha esdevingut per als mandataris actuals un referent tan important com la Constitució. Davant la recerca d’una fe perduda en un món millor, quin paper hi juguen les religions?
Sessió 5, dijous 2 de juliol: “Contra les violències, cultura transformadora”. Llatinoamèrica s’està consolidant com la regió més insegura i amb més homicidis del món. Davant les múltiples cares de la violència, la creativitat, l’expressió crítica i la capacitat de resiliència i resistència d’aquestes societats ha estat excepcional. Són sense dubte un factor clau en la seva lluita continua per aconseguir la pau.
Tots els debats tindran lloc a les 19:00h a la seu Casa Amèrica Catalunya.

Alumnes de les escoles Horitzó i IPSI guanyen el Premi ICIP Alfons Banda 2019

Aquest mes de febrer s’ha fet pública la resolució dels Premis de Recerca Jove (PRJ), que tenen per objectiu fomentar l’esperit crític del jovent.
Dins d’aquests premis, que convoca anualment l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), en forma part el Premi ICIP Alfons Banda, creat l’any 2017, el qual recompensa els treballs de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) que promoguin l’anàlisi i l’obtenció de resultats en el camp teòric de la construcció d’una cultura de pau o l’aplicació pràctica de la gestió noviolenta dels conflictes.
En aquesta edició, s’han presentat al Premi ICIP Alfons Banda un total de 13 treballs, dels quals el jurat n’ha guardonat els següents:
– “El Príncep del desert. Petroli, religió i armes: El Príncep de Maquiavel i l’economia política a Pròxim Orient”, de l’alumne Jordi Calafí Franquesa, de l’Escola l’Horitzó, de Barcelona.
– “Els Drets Humans en el marc europeu. Teoria o realitat?” de l’alumna Júlia Puigdomènech Vidal de Escola IPSI, de Barcelona.
La cerimònia de lliurament del conjunt dels Premis de Recerca Jove tindrà lloc el proper mes de maig a Barcelona. Prèviament, l’ICIP rebrà les dues persones guardonades amb el Premi ICIP Alfons Banda en un acte a la Biblioteca de l’Institut.

Nous llibres arribats la Biblioteca de l’ICIP

La Biblioteca de l’ICIP continua ampliant el seu fons amb l’adquisició de nous llibres, la majoria dels quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca disposa de 8.900 volums i dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulta el catàleg de la Biblioteca.

Nou cicle de conferències “Polarització i diàleg en societats democràtiques”

Les societats democràtiques es troben immerses en un procés de creixent politització. La mobilització política al voltant d’assumptes altament divisius s’ha traduït en un qüestionament dels pilars fonamentals dels nostres sistemes polítics, a més de la polarització de les societats que habitem.

Projectes ideològics antagònics generen actualment una confrontació creixent en societats que veuen aparèixer noves línies divisòries a causa de les disparitats socioeconòmiques, les migracions, el rebuig cap a les institucions polítiques tradicionals o l’encaix territorial.

Sovint, aquestes dinàmiques divisives reverteixen en una simplificació excessiva de realitats cada cop més complexes, sota la forma del populisme, i poden derivar en processos d’involució que posen en perill les bases de les democràcies liberals. Cada cop més, el debat pausat i constructiu entre posicions polítiques antagòniques esdevé la primera víctima en un clima de constant polarització. Creix la confrontació i es redueix la concertació. La qualitat democràtica de les nostres societats i institucions es degrada i, amb això, la possibilitat d’avançar en diàlegs constructius que abordin eficaçment les preocupacions actuals de les societats democràtiques.

En aquest context, l’ICIP, el CIDOB, el Club de Roma i la Fundación Cultura de Paz organitzen el cicle de conferències “Polarització i diàleg en societats democràtiques”, que tindran lloc entre gener i maig de 2020 a Barcelona i a Madrid. El cicle aborda la divisió al voltant del Brexit, Trump o Salvini, i també la situació a Catalunya, amb una creixent polarització política i social al voltant del Procés.

Sessió 1: “Conflicte, polarització i diàleg al Regne Unit: Brexit, Irlanda del Nord i Escòcia”. Barcelona, 20 de gener de 2020.

Sessió 2: “El cas d’Itàlia: el nou govern Conte com a resposta a l’amenaça del populisme i l’euroescepticisme”. Madrid, 18 de febrer de 2020.

Sessió 3: “L’Era Trump: factors de polarització i creixement del populisme als Estats Units”. Barcelona, 16 de març de 2020.

Sessió 4: “Protesta i diàleg social a la França de Macron i de les armilles grogues”. Madrid, 15 d’abril de 2020.

Sessió 5: “Polarització i diàleg a Catalunya”. 22 de setembre de 2020.

Sessió 6: “Condicions per a un diàleg social i polític”. 14 d’octubre de 2020.

Funcions de l’ICIP com a Secretaria Tècnica a Europa de la Comissió de la Veritat de Colòmbia

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té un mandat innovador sense precedents en altres comissions de la veritat, que implica treballar amb les persones que van haver de fugir del país durant les cinc dècades de conflicte armat.

Pel què fa a Europa, el maig de 2019 la Comissió va firmar un conveni de col·laboració amb l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) perquè actuï com a Secretaria Tècnica, amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes colombianes, les organitzacions socials i institucions dels països europeus on resideixen aquestes persones.

La centralitat de les víctimes i la seva participació activa en tota aquesta experiència fa que el procés de treball constitueixi en sí mateix un acte de reconeixement cap a aquestes persones i, al seu torn, tingui un caràcter sanador i de tancament de ferides del conflicte. Per això, per a l’ICIP com a secretaria tècnica, aquest procés amb les víctimes és l’eix central d’aquest treball i ha estat concebut i abordat com un objectiu en sí mateix.

A Europa, la participació s’ha articulat des de tres nivells:

  • Nodes o grups de suport a la Comissió: hi ha 15 grups de suport en 10 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València), França i Sud de França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Suïssa;
  • Grups de treball internodals o espais articuladors a tot Europa en relació amb eixos temàtics: gènere; acompanyament psicosocial; reconeixement a les víctimes; familiars de víctimes de desaparició forçada; segones i terceres generacions en l’exili;
  • Presa de testimonis: s’han format 90 persones per a la tasca d’esclariment amb víctimes que viuen en països d’Europa.

De manera concreta, en el seu rol de Secretaria Tècnica a Europa, l’ICIP té les següents funcions:

  • Acompanyar, assessorar, dinamitzar i articular les persones entrevistadores, els nodes i els grups de treball a Europa.
  • Actuar d’enllaç entre les iniciatives a Europa i la Comissió.
  • Informar la Comissió sobre els processos de participació a Europa i aportar propostes per enfortir-los.
  • Ajudar la Comissió en l’organització logística i metodològica d’activitats i esdeveniments a Europa.

Per aquesta tasca, l’ICIP compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a través del projecte “Suport a la Comissió de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia des de Catalunya”.

Mandat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia

El 26 de setembre de 2016 es materialitzava la firma de l’Acord Final per a la Fi del Conflicte i la Construcció d’una Pau estable i duradora entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia – Exèrcit del Poble (FARC-EP).

Com a producte de l’Acord de Pau es van crear una sèrie de mecanismes de Justícia Transicional que s’engloben en un sistema integral de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició. Un d’aquests instruments és la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No-Repetició que va iniciar formalment la seva tasca amb un mandat de tres anys el novembre de 2018. La Comissió té com a objectius:

  • Esclarir els patrons de les violacions de drets humans i dret internacional humanitari, les causes i factors de persistència, impactes i formes de resistència, així com la relació del narcotràfic, el paramilitarisme i l’espoli de terres en relació amb el conflicte armat intern.
  • Promoure el reconeixement de les víctimes com a subjectes importants per a la transformació del país; el reconeixement voluntari de responsabilitats per part dels victimaris (directes i indirectes); i el reconeixement per part de la societat com uns fets que no s’han de repetir.
  • Contribuir a la convivència als territoris, una oportunitat per recuperar la confiança, per aprendre a dialogar entre sectors oposats i per relacionar-nos pacíficament.

A més, la Comissió té el mandat de treballar amb la població colombiana que viu a l’exterior, com a actor subjecte d’atenció i participació. Segons la mateixa Comissió, dels més de 5 milions de colombians que viuen a l’exterior, almenys 500.000 han sol·licitat protecció internacional, sense incloure  la segona generació ni les persones que van sortir del país sense demanar un estatus de protecció.

El grau d’implicació i participació de la diàspora en la Comissió de la Veritat de Colòmbia és un fet inèdit i sense precedents en contextos de justícia transicional. Aquesta tasca amb les víctimes a l’exterior ha propiciat la creació de grups de suport a la Comissió (també anomenats, nodes) a 23 països a tot el món, 10 dels quals a Europa.

Participació de les víctimes colombianes a Europa

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té en el seu mandat contribuir a l’esclariment dels fets ocorreguts en el marc del conflicte armat colombià durant més de 50 anys; promoure el reconeixement de les víctimes i de les responsabilitats dels qui van participar directament i indirecta en el conflicte; i promoure la convivència als territoris per garantir la no-repetició.

A més, d’una forma inèdita i sense precedents en processos de justícia transicional, la Comissió treballa directament amb la població colombiana que viu a l’exterior, com a actor subjecte d’atenció i participació. Segons la mateixa Comissió, almenys 500.000 persones colombianes que viuen a l’exterior han sol·licitat protecció internacional, sense incloure la segona generació ni les persones que van sortir del país sense demanar un estatus de protecció.

La Comissió reconeix la importància de recollir l’experiència i la veu d’aquesta Colòmbia fora de Colòmbia en el relat de país que està construint, per la qual cosa s’ha generat un desplegament territorial a nivell internacional que ha implicat processos de suport a la Comissió a 23 països, a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Central, la regió Andina i Sud-amèrica.

A Europa, aquesta tasca és acompanyada per l’ICIP en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió, i la participació s’ha articulat, bàsicament, des de tres nivells:

  • Nodes o grups de suport a la Comissió;
  • Grups de treball internodals;
  • Persones entrevistadores per a la presa de testimonis.

En aquest procés, la Comissió ha format al voltant de 90 persones per dur a terme la presa de testimonis de víctimes del conflicte armat residents en Europa, per tal de contribuira l’esclariment dels fets a través d’una metodologia pròpia i amb un enfocament psicosocial.

Per impulsar aquesta xarxa de suport, una de les concepcions metodològiques centrals ha estat crear espais de participació i d’articulació entre actors diversos: víctimes de diferents actors armats que no estan organitzades, organitzacions de víctimes colombianes, activistes per la pau i els drets humans, organitzacions als països d’acollida, persones del món de les arts i de l’acadèmia, entre altres.

En aquesta mateixa línia, a Europa hi ha 15 grups de suport repartits en 10 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València), França i Sud de França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Suïssa. Aquests nodes són espais de convergència de persones i organitzacions que es troben per unir esforços i experiències prèvies en construcció de memòria i pau.

Al seu torn, existeixen grups internodals, que funcionen com a espais articuladors a tot Europa en relació amb eixos temàtics concrets: gènere; acompanyament psicosocial; reconeixement a les víctimes; familiars de víctimes de desaparició forçada; segones i terceres generacions en l’exili.

Per a més informació sobre els nodes a Europa de suport a la Comissió de la Veritat, visita aquesta pàgina web.

L’ICIP passa el relleu del secretariat de la Xarxa Internacional sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans

Aquest mes de desembre l’ICIP passa el relleu de la Secretaria Tècnica de la Xarxa Internacional de Recerca sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans (BCHR Network) a l’organització African Law Foundation (AFRILAW).
L’ICIP, en el marc del programa de treball sobre Empreses i Drets Humans, ha exercit el secretariat de la xarxa els últims tres anys, des de la seva constitució. Entre les funcions desenvolupades, destaquen la celebració d’una conferència anual amb participació dels membres de la xarxa -formada per universitats, centres de recerca i ONG d’arreu del món-, l’edició d’un butlletí informatiu mensual i la gestió de la pàgina web.
L’organització que pren el relleu, AFRILAW, és una ONG amb base a Nigèria dedicada a la promoció dels drets humans i la justícia social. El seu coordinador, Okereke Chinwike, és expert legal en drets humans i desenvolupament i té una vasta experiència en el camp de la relació entre empreses i drets humans. Ha col·laborat, entre d’altres, amb organitzacions com OECD Watch Network, International Advocates Working Group (IAWG), BankTrack/EPA Campaign, Coalition for Human Rights in Development, USA, Human Rights Defenders in Development Campaign Advisory Committee, Africa Coalition on Corporate Accountability (ACCA), Lieghday LPP, UK, ICoCA, Private Security Governance Observatory, International Accountability Partnership (IAP), Geneva Center for Security Sector Governance (DCAF) and Global Law, Justice and Development (GLJD) Forum.
AFRILAW ha estat l’única candidatura presentada per assumir el secretariat de BCHR Network. Entre els reptes que s’ha fixat hi ha reforçar els contactes entre stakeholders i policymakers, i enfortir la promoció de la recerca.
BCHR Network
La Xarxa Internacional de Recerca sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans reuneix membres d’universitats, ONG i centres d’investigació rellevants en l’àmbit dels conflictes armats i la promoció de la pau d’arreu del món. Hi participen, per exemple, les universitats de Georgetown, Quebec, Sorbonne, Leiden, Greenwich, Ottawa o Austràlia; i centres i fundacions com SIPRI, FAFO, el Comitè Internacional de la Creu Roja; Global Witness, PeaceNexus o DCAF.
La xarxa té com a principal objectiu investigar les causes, dinàmiques i conseqüències de l’activitat de les empreses en contextos de conflictes armats, l’impacte d’aquesta participació sobre els drets humans i les responsabilitats legals que se’n poden derivar. La iniciativa de crear una xarxa de recerca d’aquestes característiques va sorgir la tardor del 2011, quan l’ICIP va organitzar a Barcelona un primer seminari internacional sobre empreses i conflictes armats amb la intenció de posar en comú les diverses agendes sobre aquesta temàtica. El seminari va tenir continuïtat, amb edicions posteriors, el 2013 a Barcelona, el 2014 a Londres i el 2015 a Ginebra, i posteriorment es va constituir formalment el grup.

La Biblioteca fa vacances per Nadal

La Biblioteca de l’ICIP estarà tancada al públic del dilluns 23 de desembre al divendres 3 de gener, ambdós inclosos, coincidint amb les vacances de Nadal, i reobrirà les portes el dimarts 7 de gener en el seu horari habitual: de dilluns a divendres de 9:30 a 14:00 hi els dimarts a la tarda de 15:00 a 18.00h. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca disposa de prop de 8.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
El centre amplia periòdicament els seu fons amb l’adquiscisió de nous llibres, la majoria dels quals estan disponibles en préstec. Podeu consultar les darreres novetats i el catàleg de la Biblioteca.

Trobada dels grups de treball de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa

Els diferents grups de treball europeus (nodes) que participen en el projecte de la Comissió de la Veritat de Colòmbia per documentar les víctimes del conflicte colombià a l’exili s’han reunit aquest novembre a Sant Boi de Llobregat per tal de compartir experiències i afavorir una millor articulació sobre els processos de recollida d’informació i testimonis, reconeixement i convivència.
La reunió, convocada per l’ICIP en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa, ha aplegat una trentena de representants dels nodes d’Alemanya, Andalusia, Bèlgica, Catalunya, França, Itàlia, Madrid, Noruega, Països Baixos, País Basc, Suècia, Suïssa, Regne Unit, Irlanda i València.
El treball de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa se centra en aquesta fase en la documentació de casos de víctimes del conflicte a l’exili mitjançant un procés d’entrevistes.

L’ICIP reivindica l’autonomia política i l’esforç per bastir aliances amb tots els actors socials, institucionals i acadèmics compromesos amb la construcció de pau

El president i el director de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament, han comparegut aquest dijous a la tarda a la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats de la institució dels anys 2017 i 2018.
En la seva intervenció, el president ha reivindicat “l’autonomia política, organitzativa i de funcionament de l’ICIP”, i ha emplaçat els grups parlamentaris i les entitats de pau a enfortir la seva relació amb la institució: “Facin confiança a l’ICIP, facin de l’ICIP el seu Institut de Pau, utilitzin-lo per dotar-se d’una doctrina en assumptes de pau i conflictes”, ha afirmat Masllorens.
Per la seva banda, el director de l’ICIP ha destacat el “gran potencial d’incidència de la institució a Catalunya i arreu” i “la voluntat de reforçar les aliances i col·laboracions amb actors socials, institucionals i acadèmics”, i crear sinergies a diferents nivells: “Tenim el repte d’aconseguir la confiança de tothom” , ha dit Herbolzheimer davant dels grups parlamentaris. En aquest sentit, el director de l’ICIP ha posat de relleu la tasca que ha endegat la institució per tal de promoure el diàleg social i polític a Catalunya, en un context de creixent polarització. Una tasca basada en la CURA: Curiositat per entendre postures diferents, Respecte a les persones independentment de les seves idees, i Autocrítica perquè ningú no té la veritat absoluta.
En el seu torn de paraula, els portaveus dels grups parlamentaris presents a la Comissió han lloat l’extensa tasca desenvolupada per l’ICIP, conscients de la constricció pressupostària. La diputada de Ciutadans, Susana Beltran, ha agraït l’esforç que està fent l’ICIP per incloure totes les mirades a l’hora d’abordar el conflicte català, si bé ha lamentat que els partits polítics no exerceixin un control més directe sobre l’elecció dels membres de la Junta de Govern de la institució i la falta d’una “mirada transversal” en el màxim òrgan de decisió de l’ICIP, ha dit.
Per part del grup socialista, el diputat Ferran Pedret, ha destacat la feina de l’ICIP per convertir-se en un “ens de referència a nivell internacional”. El diputat d’ERC, Ruben Wagensberg, ha valorat la tasca de l’ICIP com a “generador d’opinió i de rigor”, mentre que el diputat Francesc de Dalmases (Junts per Catalunya) ha posat de relleu l’esforç de l’ICIP per establir aliances internacionals i treballar en xarxa.