Categoria: Sense categoria

Les societats democràtiques es troben immerses en un procés de creixent politització. La mobilització política al voltant d’assumptes altament divisius s’ha traduït en un qüestionament dels pilars fonamentals dels nostres sistemes polítics, a més de la polarització de les societats que habitem.

Projectes ideològics antagònics generen actualment una confrontació creixent en societats que veuen aparèixer noves línies divisòries a causa de les disparitats socioeconòmiques, les migracions, el rebuig cap a les institucions polítiques tradicionals o l’encaix territorial.

Sovint, aquestes dinàmiques divisives reverteixen en una simplificació excessiva de realitats cada cop més complexes, sota la forma del populisme, i poden derivar en processos d’involució que posen en perill les bases de les democràcies liberals. Cada cop més, el debat pausat i constructiu entre posicions polítiques antagòniques esdevé la primera víctima en un clima de constant polarització. Creix la confrontació i es redueix la concertació. La qualitat democràtica de les nostres societats i institucions es degrada i, amb això, la possibilitat d’avançar en diàlegs constructius que abordin eficaçment les preocupacions actuals de les societats democràtiques.

En aquest context, l’ICIP, el CIDOB, el Club de Roma i la Fundación Cultura de Paz organitzen el cicle de conferències “Polarització i diàleg en societats democràtiques”, que tindran lloc entre gener i maig de 2020 a Barcelona i a Madrid. El cicle aborda la divisió al voltant del Brexit, Trump o Salvini, i també la situació a Catalunya, amb una creixent polarització política i social al voltant del Procés.

Sessió 1: “Conflicte, polarització i diàleg al Regne Unit: Brexit, Irlanda del Nord i Escòcia”. Barcelona, 20 de gener de 2020.

Sessió 2: “El cas d’Itàlia: el nou govern Conte com a resposta a l’amenaça del populisme i l’euroescepticisme”. Madrid, 18 de febrer de 2020.

Sessió 3: “L’Era Trump: factors de polarització i creixement del populisme als Estats Units”. Barcelona, 16 de març de 2020.

Sessió 4: “Protesta i diàleg social a la França de Macron i de les armilles grogues”. Madrid, 15 d’abril de 2020.

Sessió 5: “Polarització i diàleg a Catalunya”. 22 de setembre de 2020.

Sessió 6: “Condicions per a un diàleg social i polític”. 14 d’octubre de 2020.

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té un mandat innovador sense precedents en altres comissions de la veritat, que implica treballar amb les persones que van haver de fugir del país durant les cinc dècades de conflicte armat.

Pel què fa a Europa, el maig de 2019 la Comissió va firmar un conveni de col·laboració amb l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) perquè actuï com a Secretaria Tècnica, amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes colombianes, les organitzacions socials i institucions dels països europeus on resideixen aquestes persones.

La centralitat de les víctimes i la seva participació activa en tota aquesta experiència fa que el procés de treball constitueixi en sí mateix un acte de reconeixement cap a aquestes persones i, al seu torn, tingui un caràcter sanador i de tancament de ferides del conflicte. Per això, per a l’ICIP com a secretaria tècnica, aquest procés amb les víctimes és l’eix central d’aquest treball i ha estat concebut i abordat com un objectiu en sí mateix.

A Europa, la participació s’ha articulat des de tres nivells:

• Nodes o grups de suport a la Comissió: hi ha 15 grups de suport en 10 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València), França i Sud de França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Suïssa;
• Grups de treball internodals o espais articuladors a tot Europa en relació amb eixos temàtics: gènere; acompanyament psicosocial; reconeixement a les víctimes; familiars de víctimes de desaparició forçada; segones i terceres generacions en l’exili;
• Presa de testimonis: s’han format 90 persones per a la tasca d’esclariment amb víctimes que viuen en països d’Europa.

De manera concreta, en el seu rol de Secretaria Tècnica a Europa, l’ICIP té les següents funcions:

• Acompanyar, assessorar, dinamitzar i articular les persones entrevistadores, els nodes i els grups de treball a Europa.
• Actuar d’enllaç entre les iniciatives a Europa i la Comissió.
• Informar la Comissió sobre els processos de participació a Europa i aportar propostes per enfortir-los.
• Ajudar la Comissió en l’organització logística i metodològica d’activitats i esdeveniments a Europa.

Per aquesta tasca, l’ICIP compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a través del projecte “Suport a la Comissió de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia des de Catalunya”.

El 26 de setembre de 2016 es materialitzava la firma de l’Acord Final per a la Fi del Conflicte i la Construcció d’una Pau estable i duradora entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia – Exèrcit del Poble (FARC-EP).

Com a producte de l’Acord de Pau es van crear una sèrie de mecanismes de Justícia Transicional que s’engloben en un sistema integral de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició. Un d’aquests instruments és la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No-Repetició que va iniciar formalment la seva tasca amb un mandat de tres anys el novembre de 2018. La Comissió té com a objectius:

• Esclarir els patrons de les violacions de drets humans i dret internacional humanitari, les causes i factors de persistència, impactes i formes de resistència, així com la relació del narcotràfic, el paramilitarisme i l’espoli de terres en relació amb el conflicte armat intern.
• Promoure el reconeixement de les víctimes com a subjectes importants per a la transformació del país; el reconeixement voluntari de responsabilitats per part dels victimaris (directes i indirectes); i el reconeixement per part de la societat com uns fets que no s’han de repetir.
• Contribuir a la convivència als territoris, una oportunitat per recuperar la confiança, per aprendre a dialogar entre sectors oposats i per relacionar-nos pacíficament.

A més, la Comissió té el mandat de treballar amb la població colombiana que viu a l’exterior, com a actor subjecte d’atenció i participació. Segons la mateixa Comissió, dels més de 5 milions de colombians que viuen a l’exterior, almenys 500.000 han sol·licitat protecció internacional, sense incloure  la segona generació ni les persones que van sortir del país sense demanar un estatus de protecció.

El grau d’implicació i participació de la diàspora en la Comissió de la Veritat de Colòmbia és un fet inèdit i sense precedents en contextos de justícia transicional. Aquesta tasca amb les víctimes a l’exterior ha propiciat la creació de grups de suport a la Comissió (també anomenats, nodes) a 23 països a tot el món, 10 dels quals a Europa.

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té en el seu mandat contribuir a l’esclariment dels fets ocorreguts en el marc del conflicte armat colombià durant més de 50 anys; promoure el reconeixement de les víctimes i de les responsabilitats dels qui van participar directament i indirecta en el conflicte; i promoure la convivència als territoris per garantir la no-repetició.

A més, d’una forma inèdita i sense precedents en processos de justícia transicional, la Comissió treballa directament amb la població colombiana que viu a l’exterior, com a actor subjecte d’atenció i participació. Segons la mateixa Comissió, almenys 500.000 persones colombianes que viuen a l’exterior han sol·licitat protecció internacional, sense incloure la segona generació ni les persones que van sortir del país sense demanar un estatus de protecció.

La Comissió reconeix la importància de recollir l’experiència i la veu d’aquesta Colòmbia fora de Colòmbia en el relat de país que està construint, per la qual cosa s’ha generat un desplegament territorial a nivell internacional que ha implicat processos de suport a la Comissió a 23 països, a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Central, la regió Andina i Sud-amèrica.

A Europa, aquesta tasca és acompanyada per l’ICIP en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió, i la participació s’ha articulat, bàsicament, des de tres nivells:

• Nodes o grups de suport a la Comissió;
• Grups de treball internodals;
• Persones entrevistadores per a la presa de testimonis.

En aquest procés, la Comissió ha format al voltant de 90 persones per dur a terme la presa de testimonis de víctimes del conflicte armat residents en Europa, per tal de contribuira l’esclariment dels fets a través d’una metodologia pròpia i amb un enfocament psicosocial.

Per impulsar aquesta xarxa de suport, una de les concepcions metodològiques centrals ha estat crear espais de participació i d’articulació entre actors diversos: víctimes de diferents actors armats que no estan organitzades, organitzacions de víctimes colombianes, activistes per la pau i els drets humans, organitzacions als països d’acollida, persones del món de les arts i de l’acadèmia, entre altres.

En aquesta mateixa línia, a Europa hi ha 15 grups de suport repartits en 10 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València), França i Sud de França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Suïssa. Aquests nodes són espais de convergència de persones i organitzacions que es troben per unir esforços i experiències prèvies en construcció de memòria i pau.

Al seu torn, existeixen grups internodals, que funcionen com a espais articuladors a tot Europa en relació amb eixos temàtics concrets: gènere; acompanyament psicosocial; reconeixement a les víctimes; familiars de víctimes de desaparició forçada; segones i terceres generacions en l’exili.

Per a més informació sobre els nodes a Europa de suport a la Comissió de la Veritat, visita aquesta pàgina web.

Aquest mes de desembre l’ICIP passa el relleu de la Secretaria Tècnica de la Xarxa Internacional de Recerca sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans (BCHR Network) a l’organització African Law Foundation (AFRILAW).
L’ICIP, en el marc del programa de treball sobre Empreses i Drets Humans, ha exercit el secretariat de la xarxa els últims tres anys, des de la seva constitució. Entre les funcions desenvolupades, destaquen la celebració d’una conferència anual amb participació dels membres de la xarxa -formada per universitats, centres de recerca i ONG d’arreu del món-, l’edició d’un butlletí informatiu mensual i la gestió de la pàgina web.
L’organització que pren el relleu, AFRILAW, és una ONG amb base a Nigèria dedicada a la promoció dels drets humans i la justícia social. El seu coordinador, Okereke Chinwike, és expert legal en drets humans i desenvolupament i té una vasta experiència en el camp de la relació entre empreses i drets humans. Ha col·laborat, entre d’altres, amb organitzacions com OECD Watch Network, International Advocates Working Group (IAWG), BankTrack/EPA Campaign, Coalition for Human Rights in Development, USA, Human Rights Defenders in Development Campaign Advisory Committee, Africa Coalition on Corporate Accountability (ACCA), Lieghday LPP, UK, ICoCA, Private Security Governance Observatory, International Accountability Partnership (IAP), Geneva Center for Security Sector Governance (DCAF) and Global Law, Justice and Development (GLJD) Forum.
AFRILAW ha estat l’única candidatura presentada per assumir el secretariat de BCHR Network. Entre els reptes que s’ha fixat hi ha reforçar els contactes entre stakeholders i policymakers, i enfortir la promoció de la recerca.
BCHR Network
La Xarxa Internacional de Recerca sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans reuneix membres d’universitats, ONG i centres d’investigació rellevants en l’àmbit dels conflictes armats i la promoció de la pau d’arreu del món. Hi participen, per exemple, les universitats de Georgetown, Quebec, Sorbonne, Leiden, Greenwich, Ottawa o Austràlia; i centres i fundacions com SIPRI, FAFO, el Comitè Internacional de la Creu Roja; Global Witness, PeaceNexus o DCAF.
La xarxa té com a principal objectiu investigar les causes, dinàmiques i conseqüències de l’activitat de les empreses en contextos de conflictes armats, l’impacte d’aquesta participació sobre els drets humans i les responsabilitats legals que se’n poden derivar. La iniciativa de crear una xarxa de recerca d’aquestes característiques va sorgir la tardor del 2011, quan l’ICIP va organitzar a Barcelona un primer seminari internacional sobre empreses i conflictes armats amb la intenció de posar en comú les diverses agendes sobre aquesta temàtica. El seminari va tenir continuïtat, amb edicions posteriors, el 2013 a Barcelona, el 2014 a Londres i el 2015 a Ginebra, i posteriorment es va constituir formalment el grup.

La Biblioteca de l’ICIP estarà tancada al públic del dilluns 23 de desembre al divendres 3 de gener, ambdós inclosos, coincidint amb les vacances de Nadal, i reobrirà les portes el dimarts 7 de gener en el seu horari habitual: de dilluns a divendres de 9:30 a 14:00 hi els dimarts a la tarda de 15:00 a 18.00h. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca disposa de prop de 8.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
El centre amplia periòdicament els seu fons amb l’adquiscisió de nous llibres, la majoria dels quals estan disponibles en préstec. Podeu consultar les darreres novetats i el catàleg de la Biblioteca.

Els diferents grups de treball europeus (nodes) que participen en el projecte de la Comissió de la Veritat de Colòmbia per documentar les víctimes del conflicte colombià a l’exili s’han reunit aquest novembre a Sant Boi de Llobregat per tal de compartir experiències i afavorir una millor articulació sobre els processos de recollida d’informació i testimonis, reconeixement i convivència.
La reunió, convocada per l’ICIP en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa, ha aplegat una trentena de representants dels nodes d’Alemanya, Andalusia, Bèlgica, Catalunya, França, Itàlia, Madrid, Noruega, Països Baixos, País Basc, Suècia, Suïssa, Regne Unit, Irlanda i València.
El treball de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa se centra en aquesta fase en la documentació de casos de víctimes del conflicte a l’exili mitjançant un procés d’entrevistes.

El president i el director de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament, han comparegut aquest dijous a la tarda a la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats de la institució dels anys 2017 i 2018.
En la seva intervenció, el president ha reivindicat “l’autonomia política, organitzativa i de funcionament de l’ICIP”, i ha emplaçat els grups parlamentaris i les entitats de pau a enfortir la seva relació amb la institució: “Facin confiança a l’ICIP, facin de l’ICIP el seu Institut de Pau, utilitzin-lo per dotar-se d’una doctrina en assumptes de pau i conflictes”, ha afirmat Masllorens.
Per la seva banda, el director de l’ICIP ha destacat el “gran potencial d’incidència de la institució a Catalunya i arreu” i “la voluntat de reforçar les aliances i col·laboracions amb actors socials, institucionals i acadèmics”, i crear sinergies a diferents nivells: “Tenim el repte d’aconseguir la confiança de tothom” , ha dit Herbolzheimer davant dels grups parlamentaris. En aquest sentit, el director de l’ICIP ha posat de relleu la tasca que ha endegat la institució per tal de promoure el diàleg social i polític a Catalunya, en un context de creixent polarització. Una tasca basada en la CURA: Curiositat per entendre postures diferents, Respecte a les persones independentment de les seves idees, i Autocrítica perquè ningú no té la veritat absoluta.
En el seu torn de paraula, els portaveus dels grups parlamentaris presents a la Comissió han lloat l’extensa tasca desenvolupada per l’ICIP, conscients de la constricció pressupostària. La diputada de Ciutadans, Susana Beltran, ha agraït l’esforç que està fent l’ICIP per incloure totes les mirades a l’hora d’abordar el conflicte català, si bé ha lamentat que els partits polítics no exerceixin un control més directe sobre l’elecció dels membres de la Junta de Govern de la institució i la falta d’una “mirada transversal” en el màxim òrgan de decisió de l’ICIP, ha dit.
Per part del grup socialista, el diputat Ferran Pedret, ha destacat la feina de l’ICIP per convertir-se en un “ens de referència a nivell internacional”. El diputat d’ERC, Ruben Wagensberg, ha valorat la tasca de l’ICIP com a “generador d’opinió i de rigor”, mentre que el diputat Francesc de Dalmases (Junts per Catalunya) ha posat de relleu l’esforç de l’ICIP per establir aliances internacionals i treballar en xarxa.

El Ple del Parlament ha designat aquest dimecres 9 d’octubre quatre nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP d’entre els vuit candidats presentats pel Consell Català de Foment de la Pau.
D’aquesta manera, per primera vegada entren a formar part de l’òrgan de govern de l’ICIP Gemma Casal, antropòloga i professora de la Universitat de Lleida, i Marco Aparicio, professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Girona. D’altra banda, la periodista Carme Colomina renova el seu mandat, i l’advocada Magda Oranich continua com a membre de la Junta, en aquest cas en substitució de Vicent Martínez Guzmán, qui va morir l’agost de 2018. La proposta dels quatre nous membres ha estat aprovada, en votació electrònica i secreta, per 91 vots a favor, 35 en contra i 4 abstencions.
Amb aquesta renovació de la Junta de Govern de l’ICIP finalitza el seu mandat Antoni Pigrau, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
La Junta de Govern, d’acord amb l’establert a l’article 6 de la llei 4/2007, està integrada per deu membres: set escollits pel Parlament de Catalunya i tres designats pel Govern de la Generalitat.
Composició de la Junta de Govern

Els dies 25, 26 i 27 de setembre l’ICIP va celebrar a Barcelona el I Fòrum Internacional per la Construcció de la Pau a Mèxic, coorganitzat amb la Taula per Mèxic i l’entitat mexicana Serapaz. L’esdeveniment va aplegar una quarantena de ponents i més d’un centenar d’assistents, tant del món acadèmic, l’activisme social, les institucions, la cultura com el periodisme. Tres dies de debats sobre les oportunitats i les escletxes que hi ha actualment a Mèxic per avançar en la construcció de la pau, en un país amb altíssims nivells de violència: homicidis, extorsions, segrestos, desaparicions forçades i nombroses vulneracions de drets humans.
El Fòrum va comptar amb una diversitat d’experts per tal d’abordar els reptes actuals a Mèxic des de diferents àmbits: des de la seguretat, l’anàlisi de les migracions, les lluites per la defensa de la terra i el territori, la situació de la llibertat de premsa i la necessitat d’avançar en espais de veritat, justícia i reparació de les víctimes.
La celebració del Fòrum va coincidir amb el 5è aniversari de la desaparició de 43 estudiants a Ayotzinapa, a Iguala, un cas emblemàtic de la impunitat, la corrupció i la falta de veritat i de justícia que es viu al país. En les jornades va participar el pare d’un dels joves, Epifanio Álvarez, el qual va portar fins a Barcelona la seva lluita i la dels milers de famílies amb persones desaparegudes, juntament amb el testimoni de Yolanda Álvarez, mare d’un jove desaparegut l’any 2008 a mans de militars i actual directora del Colectivo Búscame de familiars de persones desaparegudes.
La inauguració del Fòrum, el dimecres 25, va comptar amb la celebració d’un acte commemoratiu, amb participació del conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, el director general de Cooperació, Manel Vila, la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez Castaño, acompanyats dels representants de l’ICIP, la Taula per Mèxic i Serapaz.
Al canal YouTube de l’ICIP podeu recuperar els vídeos de les diferents sessions del Fòrum.
Institucions i entitats participants
Entre els ponents que van participar al Fòrum destaquen representants del Colectivo de Análisis de la Seguridad en Democracia (CASEDE), el CIDOB, el Consorcio Oaxaca para el Diálogo Parlamentario, el Colegio de la Frontera Norte, Servicio Paz y Justicia (SERPAJ), el Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social (CIESAS), la Comisión Mexicana de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, l’Institute for Integrated Transitions, el Kellogg Institute for International Studies de la Universitat de Notre Dame o l’Institut de Drets Humans de Catalunya
El Fòrum va comptar amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Casa Amèrica Catalunya.
L’acte s’emmarca en el programa de treball de l’ICIP “Violències fora de contextos bèl·lics” .
Coincidint amb la celebració del Fòrum, l’ICIP ha publicat el monogràfic de la revista Per la Pau “Mèxic: traçant oportunitats per la pau”, disponible en català, castellà i anglès.

El passat 20, 21 i 22 de setembre va tenir lloc a Vallvidrera una trobada de set experts en salut mental de persones refugiades i diàspores. Les sessions, organitzades per l’ICIP, van reunir cinc professionales de l’Estat espanyol, un de Suècia i un de Bèlgica per tal de treballar sobre les pautes en atenció psicològica i psicosocial a persones refugiades, exiliades i víctimes en general que afronten un procés de reconstrucció de la veritat i la memòria.
La iniciativa d’aquesta trobada va sorgir fruit de l’interès que s’ha detectat durant els darrers anys entre persones de diàspores com la siriana, l’afganesa o la veneçolana, entre d’altres, pel treball realitzat per la diàspora colombiana des d’Europa. L’objectiu és facilitar i animar aquestes diàspores a iniciar el seu treball de reconstrucció de la veritat i la memòria prenent com a referent la tasca que està duent a terme la diàspora colombiana.
Durant les jornades de treball es va posar el focus en la identificació de patrons associats a diferents diàspores, en com afecta el context europeu i l’imaginari sobre Europa en el procés d’afrontar i identificar els traumes, i definir com afecta a les víctimes el fet de reconstruir la veritat i la memòria en un context diferent al del seu país d’origen.

Els dies 25. 26 i 27 de setembre l’ICIP celebra a Barcelona el I Fòrum Internacional per la Construcció de la Pau a Mèxic, coorganitzat amb la Taula per Mèxic i l’entitat mexicana Serapaz.
El Fòrum reuneix més de 40 participants del món acadèmic, l’activisme social, les institucions, la cultura i el periodisme amb l’objectiu donar a conèixer, analitzar i debatre les escletxes que poden suposar un canvi de paradigma i promoure la construcció de la pau a Mèxic.
Us oferim la possibilitat de seguir l’esdeveniment en directe per streaming a través d’aquests enllaços:
– Sessió dimecres 25 de setembre de 2019: Benvinguda i commemoració dels fets d’Ayotzinapa
– Sessió dijous 26 de setembre de 2019, matí: Panells 1 i 2
– Sessió dijous 26 de setembre de 2019, tarda: Panells 3 i 4
– Sessió divendres 27 de setembre de 2019, matí: Panells 5 i 6
– Sessió divendres 27 de setembre de 2019, tarda: Panell 7 i conclusions
Mèxic: oportunitats per la pau?
Mèxic viu des de fa uns anys una greu crisi de seguretat que afecta molt greument els drets humans de les persones que hi viuen o hi transiten. Entre els fets més preocupants destaca l’elevat nombre d’homicidis (33.000 l’any 2018) i de desaparicions forçades (40.000 en els últims 13 anys), així com la pràctica habitual de la tortura i violència sexual, el tràfic de persones i els atacs contra la llibertat d’expressió i l’activisme social. S’hi sumen totes les violències relacionades amb l’empobriment de la població, l’exclusió social i l’espoli del territori. Les causes d’aquesta crisi són multidimensionals i combinen una sèrie de factors que tenen a veure amb les dinàmiques del crim organitzat, la corrupció i el funcionament de les institucions públiques, entre elles les forces de seguretat i el sistema judicial.
En aquesta situació en què els nivells d’inseguretat i sofriment són molt equiparables a les d’un conflicte armat, s’imposa la necessitat no només de denunciar internacionalment el que està succeint en el país, sinó també desenvolupar estratègies de pau i de recuperació dels drets humans. Són nombroses les iniciatives que van sorgint en aquest sentit des de la societat civil, malgrat totes les dificultats i perills. Són igualment nombroses les veus que demanen noves polítiques de seguretat, desmilitaritzades i enfocades a les necessitats reals de les persones. Per la seva banda, durant el seus primers mesos de mandat, el nou govern mexicà també ha avançat propostes per fer minvar els nivells d’impunitat i avançar en el benestar social.
Amb l’objectiu de donar a conèixer, analitzar i debatre aquestes escletxes que podrien conduir cap a la pau a Mèxic, l’ICIP convoca el primer Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic, que tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 25, 26 i 27 de setembre de 2019. Amb la celebració d’aquest Fòrum s’espera oferir un marc d’anàlisi que plantegi els reptes en la seguretat i els drets humans com a reptes de construcció de pau.
Institucions participants
Entre els ponents que hi participaran destaquen representants del Colectivo de Análisis de la Seguridad en Democracia (CASEDE), el CIDOB, el Consorcio Oaxaca para el Diálogo Parlamentario, el Colegio de la Frontera Norte, Servicio Paz y Justicia (SERPAJ), el Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social (CIESAS), la Comisión Mexicana de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, l’Institute for Integrated Transitions o el Kellogg Institute for International Studies de la Universitat de Notre Dame. El Fòrum també comptarà amb la participació de defensors dels drets humans i periodistes amenaçats i amb familiars de persones víctimes de desaparició forçosa.
La celebració del Fòrum coincideix amb el cinquè aniversari de la desaparició forçosa de 43 estudiants d’Ayotzinapa, a Iguala i, en paral·lel a les taules de debat, se celebra un acte commemoratiu amb familiars dels desapareguts.
La trobada s’emmarca en el programa de treball de l’ICIP “Violències fora de contextos bèl·lics” i és oberta al públic prèvia confirmació d’assistència a activitats.icip@gencat.cat.