Categoria: Sense categoria

Aquest mes d’octubre ha sortit publicada la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2018-2019), per import global de 60.000 euros. Els ajuts van dirigits a equips d’investigadors universitaris que portin a terme projectes de recerca teòrica i/o aplicada sobre els àmbits de treball de l’ICIP: construcció de pau i articulació de la convivència després de la violència; violències fora de contextos bèl·lics; pau i seguretat en les polítiques públiques; i empreses, conflictes i drets humans.
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el proper dimarts 20 de novembre.
Subvencions, beques i premis de l’ICIP

El seminari Drogues, Polítiques i Violències. Del consens global a nous enfocaments, organitzat per l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya, ha reunit durant dies a Barcelona una vintena d’experts europeus i americans i un centener d’assistents amb l’objectiu de reflexionar sobre les violències causades pel narcotràfic i la guerra contra les drogues i analitzar els riscos i les oportunitats d’una regulació del mercat.
El seminari ha abordat qüestions com la perspectiva històrica en el control de drogues, les noves polítiques en la matèria que superen el prohibicionisme imperant, els diners de les drogues i el seu circuit a l’economia mundial, el narcotràfic i la captura de l’estat, la violència que causen les polítiques de drogues i, per últim, les drogues a les ciutats. En la taula final de conclusions, en la qual han participat deu dels ponents convidats, s’ha compartit la tesi que una reforma de la política de drogues és necessària si es vol reduir l’alt nivell de violència que genera actualment el narcotràfic i la seva persecució, sobretot en països de l’Amèrica Llatina com Colòmbia, el Brasil o Mèxic.
“Cal anar cap a un règim totalment diferent al prohibicionisme, perquè aquest model ha fracassat”, afirma la professora de la Universitat Complutense de Madrid Araceli Manjón-Cabeza, mentre que Constanza Sánchez, de l’International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service, comparteix que “la reforma és una oportunitat per a la societat, cal una política pública estratègica encaminada a reduir els danys causats per les drogues”.
Anàlisi de les violències
Bona part dels ponents, com les mexicanes Ana Lilia Pérez i Lisa Sánchez, el comissari de policia brasiler Orlando Zaccone o els professors colombians Rodrigo Uprimny i Luis Jorge Garay, han posat de manifest, en les seves intervencions, les múltiples formes de violència que genera el narcotràfic i, sobretot, l’elevada violència desplegada per l’Estat per reprimir el mercat de drogues i les organitzacions criminals. “Perquè un mercat il·lícit s’instal·li en un país hi ha d’haver violència i corrupció”, afirma Uprimny. Una corrupció que a Colòmbia el professor Garay defineix com a “cooptació institucional”, la infiltració entre els agents de l’Estat i les institucions públiques i privades dins les organitzacions criminals, i que es dóna també a Mèxic, on la periodista Ana Lilia Pérez constata que el clima de corrupció fa que els cartels de la droga s’endinsin en els circuits financers i empresarials formals, per exemple, en la indústria petroliera. “El diner negre ha permeat en l’economia amb la presència de grups criminals corporatius”, afirma Pérez. Al seu torn, Lisa Sánchez, directora general de México Unido contra la Delincuencia, sosté que a Mèxic hi ha més violència perpetrada per la guerra contra el narcotràfic que per les pròpies xarxes criminals pròpiament: “L’estat mexicà s’ha acarnissat amb la persecució dels delictes contra les drogues. Mèxic ha declarat la guerra contra les drogues i a qui menys combat és als cartels de les drogues”.
De fet, una visió compartida ha estat que la persecució del narcotràfic afecta els actors més dèbils de l’entramat. “Sud-amèrica és la regió del món que ha pagat els costos més alts en aquesta lluita inútil contra les drogues, que ha estat dura amb els tous i tova amb els durs. S’ha de descriminalitzar els graons més dèbils i criminalitzar els durs”, afirma l’expresident colombià Ernesto Samper. “¿Qui guanya amb la il·legalitat d’aquest negoci? Els delinqüents de guant blanc sempre guanyen”, remarca Anna Lilia Pérez. A Mèxic, des de l’inici de la guerra contra les drogues decretada el 2006 pel president Felipe Calderón, “les organitzacions de narcotraficants han passat de 12 a 240. El 60% s’hi dediquen al sicariat”, ha informat Lisa Sánchez. Mentrestant, al Brasil, on el 90 per cent dels empresonats ho són per tràfic de drogues per quantitats de només un gram, “les presons, on cada dia hi moren 4 interns, són una màquina de matar en comptagotes”, ha denunciat el comissari brasiler Orlando Zaccone.
Superar el prohibicionisme
En aquest escenari de violència, la majoria de ponents s’han mostrat a favor de noves polítiques que superin el prohibicionisme actual. “La regulació de les drogues implicaria una reducció de la violència contundent a mitjà i curt termini”, afirma Rodrigo Uprimny, que alhora manifesta el risc que suposaria quedar-se amb una legalització només del cànnabis. “El pitjor sistema és el que tenim ara, en que el control l’exerceixen els narcos”, diu Araceli Manjón-Cabeza.
En el seminari s’han contrastat resultats de les experiències reguladores del cànnabis en països com Uruguai o Portugal. “La Llei del Cànnabis ens ha permès perseguir amb més eficiència al narcotràfic”, explica Augusto Vitale, exdirector de l’Institut de Control i Regulació del Cannabis a l’Uruguai. I afegeix que la regulació del cànnabis s’ha fet partint d’un interès general i de salut pública, i que no ha disparat el consum.
Per la seva banda, el sotsdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, ha defensat un model regulador intermig, una “regulació coordinada” que permetria més transparència, menys estigmatització i menys càrrega policial i judicial.
A l’altre extrem, i com a defensor del model prohibicionista, s’ha manifestat David Murray, codirector del Centre d’Investigació sobre Abús de Substàncies del Hudson Institute dels Estats Units. “La vaguetat de les propostes de descriminalització és preocupant. La legalització comercial de la marihuana als Estats Units ha provocat efectes astronòmics de prevalença, el que generarà una problemàtica catastròfica. La descriminalització només empitjorarà les coses “, ha afirmat.

Barcelona, 5 d’octubre de 2018. – El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2018 a Denis Mukwege, ginecòleg que ha ofert tractament a milers de dones víctimes de violència sexual al Congo, i a Nadia Murad, activista i víctima d’abusos sexuals per part d’Estat Islàmic, per la seva lluita per posar fi a l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i en conflictes armats.
És un reconeixement exemplar que posa de manifest una de les xacres més important, com és la violència sexual, i situa en primera línia del debat públic una greu violació dels drets humans que durant anys ha estat absent en l’anàlisi dels conflictes armats. En paraules del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, el premi és també “un reconeixement a l’esforç, el treball i el sacrifici que porten a terme actors de la societat civil en països en conflicte i en situacions de gravetat extrema”.
Aquest premi Nobel de la Pau és alhora la demostració que el món està prenent consciència de l’existència i gravetat de la violència sexual com a crim de guerra contra les dones, i la demostració de la necessitat que cal treballar des de totes les institucions, a nivell nacional i internacional, per eradicar-la. Un món més pacífic passa també perquè els drets de les dones siguin reconeguts i protegits.
Des l’ICIP hem aprofundit sobre la qüestió de la violència sexual com a arma de guerra a través de publicacions de llibres i informes, i la Biblioteca de l’ICIP disposa d’un fons extens sobre aquesta temàtica. Entre els títols que hi ha a disposició dels usuaris destaca precisament “Jo seré l’última” de Nadia Murad, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2018. La Biblioteca de l’ICIP, especialitzada en bibliografia sobre pau, conflictes, seguretat i drets humans, està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona.

Aquest mes de setembre s’ha obert la convocatòria 2018-2019 de subvencions per a projectes de participació en xarxes i de recerca en promoció de la pau, per un import global de 60.000 euros.
Poden optar a aquestes subvencions les associacions, fundacions o cooperatives sense ànim de lucre amb seu a Catalunya l’activitat de les quals estigui relacionada amb l’àmbit de la promoció de la pau, la construcció de la pau, la resolució de conflictes i, en general, el foment de la cultura de la pau.
El termini per a presentar candidatures finalitzava inicialment el dimarts 2 d’octubre però, un cop constatat que durant l’últim dia establert per a la realització del tràmit es va produir una interrupció no planificada en el funcionament dels sistemes electrònics, aquest tràmit es podrà dur a terme fins aquest divendres 5 d’octubre inclòs.
Consulteu totes les subvencions, beques i premis de l’ICIP.

El Premi ICIP 2018 reconeix l’organització mexicana Cauce Ciudadano “per la seva tasca de prevenció de la violència i de construcció d’alternatives pacífiques per a joves en contextos molt marcats per la criminalitat i, especialment, el narcotràfic”.

Cauce Ciudadano és una entitat fundada l’any 2000 per joves que havien format part de bandes (els anomenats pandilleros) amb l’objectiu d’oferir, precisament, atenció integral i oportunitats a d’altres adolescents que viuen i/o generen la violència, en entorns marcats per l’exclusió social i amb forta presència del narcotràfic i els grups criminals.

L’organització se centra en el treball socioeducatiu i sociocomunitari a centres escolars, espais públics, centres d’internament juvenil i centres penitenciaris, amb l’objectiu de formar joves com a agents de canvi social. Des de la seva creació l’entitat ha atès 230.000 persones i, en un país, Mèxic, marcat per la guerra contra la droga, Cauce Ciudadano ha dissenyat un model de prevenció de la violència des d’una perspectiva de drets humans, amb l’accent en la promoció de la salut, l’atenció al dany causat i la rehabilitació.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc el dimarts 12 de març de 2019 al Parlament de Catalunya. L’acte va ser presidit pel president de la cambra, Roger Torrent, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens. 

Aquest dijous 13 de setembre l’ICIP ha celebrat al Palau Centelles de Barcelona el seminari “Violències fora de contextos bèl·lics”, que ha reunit experts coneixedors de les violències que afecten diferents països de l’Amèrica Llatina, regió que concentra el 40% dels homicidis registrats a nivell mundial. Violències vinculades a problemàtiques comunes com són el crim organitzat, el narcotràfic, les bandes, la corrupció, les desigualtats o la pobresa.

Després de la benvinguda del president de l’ICIP, Xavier Masllorens, la reflexió inicial va anar a càrrec d’Ivan Briscoe, director del programa d’Amèrica Llatina i el Carib de l’International Crisis Group, el qual va establir connexions entre la violència política i la violència criminal que afecta la regió, “fenòmens que no són aïllats”, i va reflexionar sobre els nous tipus de violència, d’extrema crueltat i molt selectiva, que té en el punt de mira líders polítics i socials, i que cal que els Estats hi sàpiguen com donar resposta.
Les següents intervencions van anar a càrrec de Jessica Cohen, analista en seguretat internacional, Katherine Aguirre (Institut Igarapé del Brasil), Raquel Willadino (Observatório de Favelas del Brasil), Carles Feixa (Universitat Pompeu Fabra), David Bondia (Institut de Drets Humans de Catalunya), Marc Bosch (Metges sense Fronteres) i Gisela Cardús (Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat).

Els diferents ponents van posar de manifest la necessitat d’abordar les causes estructurals de la violència – com són les desigualtats, l’exclusió social i la manca d’oportunitats -, la necessitat d’establir més coordinació a nivell local, nacional i regional, d’estudiar les violències des d’un enfocament multidisciplinar i de buscar respostes individuals per a cada tipus de violència, que es basin en estratègies de prevenció i de transformació de conflictes, i superin les actuals polítiques de militarització. Precisament sobre les estratègies positives, durant la jornada es va fer un particular esment als casos de ciutats com Ciudad Juárez (Mèxic), San Pedro Sula (Hondures) o Medellín (Colòmbia) que han registrat durant anys els índexs més elevats de violència i que han experimentat una reducció progressiva del nombre de morts violentes. Així mateix, a la jornada també es va reflexionar sobre la necessitat de respondre a les violències des d’un marc de respecte i compliment dels drets humans, i es van abordar conseqüències directes de les violències, com els desplaçaments de població i les demandes d’asil o l’acció humanitària.

El director del programa de l’ICIP “Violències fora de contextos bèl·lics”, Óscar Mateos, va apuntar com a conclusions finals la necessitat, precisament, d’estudiar les estratègies de prevenció de les violències i de transformació social, per tal de poder oferir projectes de vida en contextos molt precaritzats, i poder construir models de paus emancipadores i alliberadores, com a alternativa als models de pau securititzada, que impedeixin que la violència esdevingui un fenomen rutinari. Mateos va alertar de la incapacitat dels Estats per donar resposta a aquestes violències i de la necessitat de posar en valor els actors subestatals i el poder creatiu i esperançador de la societat civil.

Durant el seminari es va fer un minut de silenci en record a Vicent Martínez Guzmán, qui va ser vicepresident de l’ICIP, i Anna Bastida, exmembre de la Junta de Govern de l’ICIP, dues persones que han treballat de manera destacada en l’àmbit de la construcció i el foment de la pau des de la seva expertesa acadèmica i personal.

Anna Bastida (Manresa, 1951), qui va ser membre de la primera Junta de Govern de l’ICIP, l’any 2008, ha mort a l’edat de 67 anys.
Professora del departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, és autora de diversos estudis sobre educació per la pau a les escoles. Entre aquests, destaquen Desaprender la guerra. Una visión crítica de la educación para la paz (1994), Els conflictes armats (2003) o Estat de la qüestió de l’educació per a la pau a Cataljunya i a l resta de l’estat espanyol (2009).
La Junta de Govern i l’equip de l’ICIP lamentem molt la seva pèrdua i volem posar en valor la seva contribució en l’àmbit de l’educació per la pau.

Aquest mes de setembre s’ha obert la convocatòria de la tercera edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau.
Com en les anteriors edicions, el concurs té dues modalitats:
– Modalitat 1: s’hi poden presentar estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya
– Modalitat 2: s’hi poden presentar nois i noies d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
En tots dos casos, cal presentar-se al concurs formant un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer una gravació en vídeo de la seva interpretació, d’un màxim de 4 minuts de durada.
La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la convivència en els espais urbans o escolars; la crítica de la violència; la denúncia de violacions de drets humans; la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats; o el paper dels joves en la construcció de pau.
El termini de presentació de candidatures finalitzarà el dia 30 de gener de 2019, coincidint amb la commemoració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP).
El concurs compta amb el suport del Departament d’Ensenyament i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

La Biblioteca de l’ICIP ha reobert les portes al públic el dilluns 3 de setembre després del període de vacances en el seu horari habitual de matí: de dilluns a divendres de 9.30 a 14:00. A partir del 18 de setembre, també obrirà els dimarts de 15.00 a 18:00h.
La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya. Actualment disposa de prop de 8.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Catàleg de la Biblioteca

Vicent Martínez Guzmán (La Vall d’Uixó, 1949), vicepresident i membre de la Junta de Govern de l’ICIP des de 2016, ha mort a Barcelona el 23 d’agost a l’edat de 69 anys.
Vicent Martínez Guzmán, doctor en filosofia, ha estat vicerector de la Universitat Jaume I de Castelló i director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau de la mateixa universitat. També ha estat investigador honorífic de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau (IUDESP) de les universitats de Castelló i Alacant i de l’Institut de Pau i Conflictes (IPAZ) de la Universitat de Granada, investigador de l’Instituto de Derechos Humanos, Democracia y Cultura de Paz i Noviolencia de la Universidad Autònoma de Madrid (DEMOSPAZ), i membre fundador i de la Junta Directiva de l’Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ). Ha realitzat treballs de recerca a les universitats de Frankfurt (Alemanya) i Berkeley (EUA). També és fundador del Màster Universitari Oficial i Doctorat a Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament i cofundador del Centre Internacional Bancaixa per a la Pau i el Desenvolupament, guardonat amb la Medalla d’Or Mahatma Gandhi per a la Pau i la Noviolència el 1999. També ha estat membre i col·laborador d’organitzacions com Cristianisme i Justícia i l’Esolca de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat autor de nombroses publicacions i ha esdevingut un referent mundial en el sector. Al llarg de la seva trajectòria compromesa amb el pacifisme, ha treballat incansablement per la transformació pacífica dels conflictes, sent dia rere dia un autèntic constructor de pau.
La Junta de Govern, la presidència, la direcció i l’equip de l’ICIP lamentem molt la seva pèrdua, i posem en valor el seu gran compromís per la institució. Agraïm la seva indispensable i constant contribució i ens comprometem a seguir i difondre el seu llegat de treball tenaç i convicció amb el foment de la pau.

L’ICIP ha presentat l’enquesta “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya”, realitzada a partir de 1.003 entrevistes telefòniques amb l’objectiu d’aportar informació representativa i fiable de la percepció que la societat catalana té sobre els aspectes que conformen la convivència i la seguretat i els principals problemes i amenaces sobre aquestes qüestions. La presentació ha tingut lloc en un acte a la Biblioteca de l’ICIP que ha comptat amb les intervencions de Xavier Masllorens, president de l’ICIP; Pablo Aguiar, coordinador del programa de l’ICIP “Pau i Seguretat en les Polítiques Públiques”; i Ivan Soler, director de l’institut d’investigació de mercats Brandologia.
Els resultats de la mostra constaten que un 70,1% de la població catalana considera que la convivència a Catalunya és bona o molt bona, amb una puntuació mitjana de 7,2 punts en una escala de 10, i aquest percentatge augmenta fins al 85,5% quan es valora la convivència al municipi o barri, amb una puntuació de 7,8 punts. Pel què fa a la percepció de la seguretat, el 61,6% de la població fa una valoració bona o molt bona de la seguretat a Catalunya, amb una puntuació mitjana de 6,7 punts en una escala de 10, i el percentatge també augmenta, fins al 72,4%, quan es valora la seguretat al municipi o barri, amb una puntuació de 7,2.Tant la convivència com la seguretat es valoren més positivament en entorns menys urbans.
L’incivisme, per un 45,8% dels enquestats, i les diferències culturals derivades de la immigració, per un 30,9%, es perceben com els principals problemes de convivència en el municipi/barri, per sobre d’altres factors com la delinqüència i problemes relacionats amb la droga (23,5%), la inseguretat (20,6%) i la xenofòbia (14,2%). En general les dones perceben més problemes de convivència que els homes, sobretot els relatius a la inseguretat. En tots els casos, però, més de la meitat de la població considera que aquests problemes són pocs o inexistents.
L’enquesta també se centra en les causes que poden generar discriminacions en el municipi/barri i conclou que un 37,6% de la població percep molta o força discriminació per raons ideològiques, més que per raons de raça o ètnia (12,7%), religió (9,2%) i orientacions sexuals (8,1%).
A nivell de Catalunya, entre les qüestions plantejades a l’enquesta, la delinqüència i narcotràfic, i el terrorisme són les principals amenaces per la seguretat per un 73% dels entrevistats. Per darrere se situa la inestabilitat política internacional (63,6%), els atacs informàtics (60,4%) i el procés sobiranista (42,8%).
Actituds sobre convivència i seguretat
L’enquesta analitza, en una segona part, les actituds que tenen els ciutadans en vers diferents aspectes relacionats amb la convivència i la seguretat, mitjançant el grau d’acord o desacord sobre un total de deu afirmacions. La mostra constata que Catalunya és una societat activa socialment i políticament, compromesa amb la convivència i la tolerància i que defensa el dret a manifestar públicament la seva opinió. Destaca que més de la meitat dels catalans (56,5%) ha participat en dues o més activitats socials o polítiques els darrers sis mesos, principalment activitats solidàries (61,8%), manifestació al carrer (53,1%) o cassolada (36,4%).
“La ciutadania s’ha mostrat extraordinàriament activa i cal tenir en compte que l’enquesta s’ha realitzat en uns mesos també extraordinaris a nivell polític i social”, ha explicat Pablo Aguiar, tècnic de programes de l’ICIP.
L’afirmació “en una democràcia tothom té dret a realitzar manifestacions malgrat que, de vegades, comporti inconvenients en el meu dia a dia” rep un grau d’acord de 7,9 sobre 10 (un 67,6% de la població hi està molt d’acord) i l’afirmació “fer campanyes que fomenten una major tolerància i respecte a opinions diverses serveix per a millorar la convivència” obté un 7,8 (un 62% dels enquestats hi està molt d’acord). També és elevat el consens, amb una nota del 8,2, quan s’afirma que “una major qualitat de vida i menors desigualtats econòmiques són condicions necessàries per a millorar la convivència” (un 71,1% dels enquestats hi està molt d’acord).
D’altra banda, sobre si “la presència de símbols, com per exemple banderes al carrer, empitjora la convivència” el grau d’acord és menor, amb una nota mitjana de 5,3. En aquest cas hi ha diferències segons el sentiment de pertinença dels enquestats, de manera que el percentatge de desacord és més marcat entre les persones amb un sentiment de pertinença català (54,7%), mentre que les persones que se senten espanyoles o tan espanyoles com catalanes es mostren majoritàriament molt d’acord (49%).
De l’enquesta també es desprèn que la població catalana presenta un consens elevat en el compromís de resoldre els problemes associats a la convivència i les amenaces per a la seguretat mitjançant el diàleg i la negociació, per davant de situacions coercitives que comportin l’ús de la força.
“La societat catalana molt majoritàriament està d’acord en resoldre els conflictes amb mediació, i aquesta és una dada molt significativa”, ha valorat el president de l’ICIP, Xavier Masllorens.
L’afirmació “prefereixo resoldre els conflictes amb mediació que mitjançant l’exèrcit” rep un grau d’acord de 8,9 (un 84,4% hi està molt d’acord) i aquesta nota augmenta entre les persones amb un nivell educatiu alt, amb una puntuació de 9,3.
El grau d’acord disminueix en les afirmacions que fan referència directa a l’exèrcit o les forces de seguretat. L’afirmació “la presència de forces militars representa una amenaça per a la meva seguretat” té un grau d’acord de 6,2 punts i “la presència de forces de seguretat armades al carrer empitjora la convivència” rep un 6. En totes dues afirmacions, el grau d’acord és més elevat entre les persones que se senten principalment catalanes i que tenen entre 41 i 64 anys.
En relació al binomi llibertat/seguretat, les dades constaten que gairebé la meitat de la població (45,2%) no està disposada a perdre algun dret o llibertat a canvi d’una major seguretat. En aquest cas, les persones més joves són les que estan menys disposades a perdre drets o llibertat i a mesura que augmenta l’edat ho estan més. També es perceben diferències segons el nivell educatiu. Les persones amb un nivell educatiu baix estan més d’acord a perdre drets o llibertat a canvi de més seguretat.
Pau i seguretat internacional
En el context polític actual a Catalunya, marcat pel procés sobiranista, l’enquesta també posa el focus en com hauria de ser la contribució a la pau i la seguretat mundial en una hipotètica Catalunya independent. Un 78,1% de la població creu que aquesta contribució hauria de ser principalment amb polítiques de prevenció de conflictes, mediació internacional i defensa civil, mentre que només un 8,5% considera que hauria de ser principalment amb un exèrcit propi i un 13,5% dels enquestats no contesta.
L’aposta per les polítiques de prevenció de conflictes i mediació té un major suport entre els joves de 18 a 24 anys, les persones que se senten principalment catalanes, amb un nivell educatiu alt i que són actives políticament o socialment, segments en què el suport a la mediació supera el 85%. En el casos de nivell educatiu baix un 14,4% mostra la preferència per l’exèrcit.
L’elevat consens per la preferència per la mediació és, segons el president de l’ICIP, “una dada molt rellevant, que va en la línia del que és una de les funcions de l’ICIP, afavorir el diàleg i la resolució de conflictes per la via de la mediació”.
Metodologia emprada
L’enquesta “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya” parteix de 1.003 entrevistes realitzades entre final d’abril i principis de maig de 2018 a Catalunya i distribuïdes pel territori amb afixació proporcional, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya amb data a 1 de gener de 2018. D’aquesta manera, 213 enquestes s’han realitzat a Barcelona ciutat; 426 enquestes s’han realitzat a l’àrea metropolitana de Barcelona (exclosa Barcelona ciutat); i 361, a la resta de Catalunya.
La mostra s’ha segmentat també per sexe (516 dones i 484 homes) i per edat. En la valoració dels resultats s’ha tingut en compte el nivell d’estudis dels enquestats -el qual és majoritàriament elevat: el 74,8% dels enquestats ha finalitzat la segona etapa d’educació secundària i, d’aquests, un 32,6% ha finalitzat estudis universitaris- i el sentiment de pertinença. En aquest cas, un 50,8% declara sentir-se només català o més català que espanyol, un 38,3% afirma sentir-se tant espanyol com català, i un 5,8% declara sentir-se només espanyol o més espanyol que català.

La Biblioteca de l’ICIP estarà tancada al públic des del dilluns 30 de juliol i durant tot el mes d’agost coincidint amb el període de vacances d’estiu. El centre reobrirà les portes el dilluns 3 de setembre en el seu horari habitual: de dilluns a divendres de 9.30 a 14:00 i els dimarts també de 15.00 a 18:00.
La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya. Actualment disposa de prop de 8.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Catàleg de la Biblioteca